L’endemà al matí l’inspector i un grup de mossos van tornar a la zona on havien trobat el cadàver a inspeccionar i a veure si trobaven més proves. Només quedaven restes de sang i algun cabell del cadàver. Van inspeccionar a fons la zona i van trobar una llibreta mig esparracada, tirada a un dels costats del carrer. La llibreta duia una etiqueta a la portada que hi deia: Deduccions. Semblava ser que a la coberta de la llibreta hi havia marques d’una esgarrapada. L’inspector Artur va preferir guardar la llibreta dins d’una bossa de plàstic i obrir-la a la comissaria en privat. Més tard, també van trobar una cantimplora plena d’una substància transparent semblant a aigua però al fons de la cantimplora s’hi podia veure una mena de pols. I per acabar, abans de marxar, van agafar algunes restes del llibre que havien trobat el dia anterior a les mans del cadàver. L’inspector va posar tots els elements dins de diferents bosses hermètiques i es va dirigir a la comissaria juntament amb els policies.

Dues hores més tard van arribar a la comissaria local. L’inspector va entrar a una sala sol juntament amb els objectes i el llibre dins de la bossa de plàstic hermètica. Primer de tot es va posar uns guants de làtex i va agafar la llibreta. Dins de la llibreta, en Guillem, havia apuntat coses estranyes escrites amb jeroglífics. Com que no entenia els jeroglífics va deixar la llibreta per més tard i va agafar la cantimplora. Va obrir-la i va notar que feia una pudor estranya. Òbviament l’inspector tenia ganes de saber de què estava format aquell líquid. No el va voler provar per por que el líquid portés verí. L’inspector ja s’ensumava quelcom estrany, ja que a la part inferior del recipient hi havia restes solides. Va posar una petita quantitat de la substància dins d’un aparell detector de verí i mentre esperava els resultats va agafar la llibreta.

Abans d’agafar-la es va canviar els guants de làtex per uns de nets. Va començar fullejant les primeres pàgines. A part dels diferents jeroglífics, algunes de les pàgines tenien gotes seques. L’Artur va pensar que en Guillem devia haver escrit aquells jeroglífics mentre plorava.

Mentre intentava descobrir què hi deia en una de les pàgines va entrar la Marta a la sala amb el cafè que li duia cada dia a mitja tarda per recuperar forces. L’Artur va tancar la llibreta ràpidament i la va guardar al calaix de sota la taula. La Marta, la seva secretaria no era gaire discreta i quasi sempre interrompia la feina de l’inspector de qualsevol manera. La Marta, que és molt xafardera, no va dubtar a preguntar a l’inspector de què anava aquest nou cas. L’inspector, com que estava molt enfeinat i no tenia ganes de xerrar va agafar el seu cafè de les mans de la seva secretària i la va empènyer fins que va aconseguir fer-la fora de la sala.

Un cop l’Artur es va acabar el seu cafè, va tornar a posar-se uns guants de làtex i va seguir la seva investigació. Quan va treure la llibreta del calaix de sota la taula es va fixar en les dues esgarrapades que tenia a la coberta la llibreta. Semblaven esgarrapades de gat. Va agafar el seu bloc de notes i va apuntar -ho. Després va obrir la llibreta i va seguir intentant deduir la primera pàgina. Els jeroglífics estaven formats per caràcters estranys, representats amb dibuixos. A la primera pàgina hi havia dibuixat un helicòpter, un estoig, un llop i una cinta de pel·lícula. L’inspector, en no saber resoldre aquella pàgina, va seguir endavant. A la següent pàgina hi havia dibuixat un arbre, després una joia, un número 1, un dit i, per acabar un altre arbre. L’inspector ja va veure que allò seria molt difícil de descobrir! Abans de girar la pàgina va sentir que l’aparell detector de verí feia el soroll indicant que ja tenia els resultats. L’inspector va deixar la llibreta una altra vegada sota la taula i va anar directe a mirar els resultats.