L’inspector es va canviar els guants i es va dirigir a l’aparell detector de verí. La màquina ja tenia els resultats a punt. Havia donat negatiu a verí. L’Artur va tornar a fer un cop d’ull a la pantalla per comprovar si era correcte el que havia vist. Resulta que la substància que portava aquella cantimplora no era verí sinó cloroform. El cloroform és una substància que fa venir son a la gent. L’Artur va deduir que poc abans de l’assassinat li devien haver donat aquesta substància a en Guillem per adormir-lo i que fos més ràpid assassinar-lo.
Després, l’inspector, es va tornar a dirigir a la taula i va tornar a treure del calaix la llibreta. Es va canviar els guants i va observar les esgarrapades de la portada amb una lupa. L’Artur tenia raó. Un cop va observar bé amb la lupa, va veure que hi havia 5 esgarrapades petites. L’inspector ja sabia que eren de gat perquè el gat és dels únics animals de mida mitjana que té 5 dits..
Va tornar a obrir la primera pàgina i va tornar a intentar resoldre els jeroglífics. La primera pàgina estava formada per 4 dibuixos: un helicòpter, un estoig, un llop i una cinta de pel·lícula. Primer de tot va intentar fer un joc de lletres. Va començar apuntant al seu bloc de notes només les primeres síl·labes de cada dibuix de manera que quedava escrit: HE-ES-LLOP-CIN. Al veure que aquesta paraula no tenia sentit va buscar si la trobava al diccionari. Al veure que no hi sortia va provar un altre joc de paraules. Però a mig joc de paraules va sonar el timbre que recordava que era hora de dinar.
Es va treure els guants, la bata i la mascareta i va anar a buscar el seu dinar. Va escalfar la pasta i les croquetes al microones i va anar a seure amb Marta, la seva secretaria, i altres companys. Dinant, la Marta va treure el tema del cas. Va preguntar com anava, i l’Artur i com que no volia explicar-ne gaire res a ningú va dir que encara no havia descobert res nou i va fer com si res. Després de menjar van recollir les coses i cadascú va tornar a la seva oficina.
Un cop van tornar a la seva oficina, l’inspector va continuar les seves deduccions. Va tornar a obrir la llibreta i va provar un altre joc de paraules. Aquest cop ho va provar amb les primeres lletres de cada paraula. H-E-L-C. Com va veure que la paraula no encaixava molt bé va quedar-se pensant una estona llarga i de cop se’n va adonar de que, en comptes de cinta de pel·lícula el que potser volia dir en Guillem era pel·lícula. Si canviava la C per una P quedava la paraula “HELP”. Per fi havia trobat una de les paraules. La paraula volia dir ajuda en anglès! Ja havia trobat la paraula correcta.
Després va girar pàgina i va observar bé els dibuixos. Hi havia un arbre, una joia, un número 1, un dit i un altre arbre. Va provar el mateix mètode que havia fet amb la pàgina anterior i va funcionar. La paraula que havia extret era “AJUDA”. L’inspector va apuntar les dos paraules que havia descobert al seu bloc de notes. Ja tenia resolt el tema de la llibreta. La portada tenia una esgarrapada de gat, les dos paraules eren “help” i “ajuda” i hi havia llàgrimes.
Un cop tenia enllestits els temes de la llibreta i de la cantimplora va veure que el llibre que duia a la mà en Guillem el dia de l’assassinat no ens aportava cap pista i va començar a citar a gent per fer entrevistes i saber qui era l’assassí. El cos de policies ja se’n havia cuidat d’escollir els candidats a entrevistar. L’Artur va fer un parell de trucades i va demanar a la Marta que se’n cuidés de contactar amb els altres sospitosos ja que ell portava un dia molt dur i volia anar a casa a descansar.
Quan tornava cap a casa va aprofitar per parar un moment al lloc de l’assassinat. Era de nit i feia fred. Com que no anava acompanyat per cap policia va passar de llarg i va seguir la seva ruta fins que va rebre una trucada amb número ocult. L’inspector va despenjar el telèfon i va sentir un crit.
|