CAPÍTOL 3



Estava donant una volta per el meu barri, continuava donant-li voltes, que podia fer, quines altres aficions podria tenir...fins a donar-me compte de que estava caminant sense saber a on anava. Aixeco el cap mirant endavant i observo que m'he perdut.



Estava tant centrat en els meus pensaments que sense adonar-me compte m'he desviat del camí i continuar per una altre ruta, portant-me al mirador d'una muntanya. Mai havia pujat ni vist el mirador. ''Ja que he arribat fins aquí, doncs pujaré i observaré que és el que hi ha amunt'' vaig pensar.



Vaig començar a caminar i vaig caminar muntanya amunt i la veritat estava sorprès, era un camí realment preciós cada vegada que anava pujant i girava el cap a la dreta veia com la ciutat es feia cada vegada més petita. Vaig continuar fins arribar a un punt en el qual hi havia un creuament.



Si anava a la dreta arribaria al mirador en 20 minuts, si anava a l'esquerra a un estany a una hora. Cada vegada estava mes sorprès, no sabia que hi havia un estany a la muntanya, volia veure la ciutat des de amunt de tot, però després de veure que hi havia un estany vaig decidir a anar a l'esquerre tot i que em costés una hora, no tenia res mes especial que fer o sigui que vaig continuar a l'esquerra.



Portava una bona estona caminant, havia perdut la noció del temps, estava meravellat per el camí on estava anant. Estava rodejat per bosc però els arbres del meu voltant donaven un bonic joc de colors amb el fons. S'escoltaven el cant d'ocells irrecognoscibles però era impressionant, davant meu es veia un clar, al final del camí, ''allà deu estar el estany''- vaig pensar.



Vaig continuar endavant fins a traspassar el clar... i em vaig emocionar.



Era preciós, un estany banyat per la llum del sol i un munt d'ocells cantaven al meu voltant, a sobre de l'aigua de l'estany nedaven ànecs, em vaig apropar al estany i vaig observar l'aigua, era cristal·lina, transparent, brillant es podien veure els peixos en el fons com també les plantes marines que hi havien en el fons. Miro a l'altre banda d'on estava jo i observo una dona que li donava de menjar als ànecs de l'estany. No la veia be de lluny, a demés no hi havia cap altre persona en l'estany o sigui que vaig decidir apropar-me a ella.



Res mes apropar-me a ella em va saludar. Em va dir:



- Es preciós veritat?, tots els dies vinc a aquest clar, em dona pau i relaxació en la meva ment, fa que oblidi tots els meus problemes.- Va dir-me tot tranquil·la i relaxada.



Era una dona jove, d'uns 35-40 anys, tenia els ulls marrons clar, els cabells castanys, pell morena, devia mesurar 1,70m, i pesaria uns 60 kg, tenia una veu aguda i molt agradable. No podia parar de mirar-la i de sobte sense venir a compte em pregunta:



- Quin es el teu problema?- va dir amb tota seguretat.



Jo la veritat em desconcentrava la pregunta però estava clar que sabia que tenia un problema, la cosa era que em feia por dir que era el que em passava. Ella em va explicar la seva historia, la raó per la qual hi estava allà. Era una historia semblant a la meva, la seva família va morir en un accident de transit, ella estimava molt a tota la seva família, i durant un any va estar sotmesa a una gran depressió, però gràcies als seus amics va aconseguir sortir endavant, a més va trobar aquest lloc tant bonic i va canviar totalment.

La seva història em va encantar, em va agradar el fet de que pogués superar els seus problemes i superar la seva depressió amb la seva pròpia voluntat i la dels seus amics, em donar la suficient confiança per explicar-li els meus problemes i la meva història. Res mes acabar en explicar la meva historia ella em va dir:



- Aquest problema que tens amb la marihuana és simplement cosa de la teva ment, igual que em va passar a mi, tens que anar al teu metge i dir-li que aniràs a rehabilitació per tal de superar la teva addicció, quan hagis acabat aquestes sessions vine aquí i et sentiràs molt millor, si vols t'acompanyo tots els dies a les sessions i t'esperaré quan acabis, desprès vindrem aquí.- Em va dir.



La veritat em va convèncer al 100%, vaig fer el que em va dir, vaig anar al metge, em va donar les sessions de desintoxicació, i en 2 mesos em vaig recuperar totalment. Això si, mai vaig deixar d'anar a aquell preciós clar amb aquella dona. Tenia tota la raó, els problemes que jo tenia era per culpa de la meva ment, la ment era molt més poderosa del que em pensava, gràcies a ella em vaig posar malalt i a la vegada em vaig curar.