CAPÍTOL 2

Cada vegada que donava una calada els meus problemes semblava que desapareixien, era una sensació molt gratificant i relaxant, feia que el meu cap penses en altres coses, o directament no em feia pensar en res. La olor que desprenia era agradable i el gust era molt millor que el que et deixava el tabac en boca, a més a més no et tacava tant les dents. I cada vegada que acabava de consumir el porro m'entrava gana i set. Per tant les ganes de menjar i de beure van tornar a aparèixer.

Vaig estar temps sense menjar, sense beure, sense sortir... només pensava en els errors comesos i baralles contínues amb els membres de la família. Però en aquell moment, en el moment d'encendre, olorar i fumar el porro tot allò va desaparèixer, m'estranyava molt que una droga pogués curar el meu dolor, per tant vaig començar a informar-me a internet i vaig trobar una cosa molt interessant.

Parlava d'unes herbes verdes anomenades cànnabis o també anomenat marihuana, s'utilitzaven precisament per activitats recreatives, o per activitats religioses o directament per raons medicinals.
Els seus efectes eren, eufòria, relaxació, augment de la percepció sensorial i augment de la gana.

Tot el que estava llegint m'agradava com sonava, semblava com la salvació dels meus problemes, el problema venia amb el que vaig llegir després.

Deia també que el consum de marihuana provocava també dificultats alhora de crear records nous, empitjora la coordinació, el equilibri...etc.

Però només era en el cas d'una forta addicció a la marihuana, jo només fumava un al dia, per tant vaig procurar de controlar la dosi que posava en cada porro, procurava que fossin lights.

Tornant ara al present

Estava en la consulta del metge, explicant-me la meva situació, que cada vegada anava a pitjor, constantment repetint-me si li feia cas als seus consells. Jo sempre li contestava:

- Ho intento doctor però és molt difícil...- Encara pensant en els meus records. Ell em contestava:





- Ja ho se, sé que és difícil, però és necessari ja que cada vegada que encens un porro et tornes més additiu a ella, ja se que et fa sentir millor i et treu els teus problemes i mals records, però t'acabarà dominant i no acabaràs gens bé, quan vulguis deixar de fumar serà cada cop més difícil, els efectes que et provocarà et podran, per no dir que et tornaràs agressiu i l'ansietat que et provocarà serà horrible.- Dient-me tot preocupat.

Realment no havia intentat de deixar de fumar, no sabia que és el que passaria o sigui que vaig intentar deixar de fumar justament després de sortir de la consulta.

Vaig aguantar un parell de dies, però van ser els pitjors dies de la meva vida, des de que van morir els meus fills i la meva dona.

El primer dia no va passar res, em trobava força bé, no tenia ni la boca seca, ni la gola irritada. Tenia els meus sentits a la perfecció i ho notava. El problema va ser a la nit...

Quan m'estirava al llit i tancava els ulls, de sobte els obria, per molt que m'esforcés en mantenir-los tancats se'm obrien de sobte i quan els tancava i aconseguia agafar el son em venien al cap imatges molt desagradables, la imatge dels meus fills i la meva dona tirats al carrer, els seus cossos plens de sang, amb els ulls oberts, la seva veu cridant-me i demanant-me ajuda... en aquell moment em despertava tot suat, amb la respiració i les pulsacions del cor accelerada... no podia dormir. -Amb el porro podies dormir súper bé i no tenies aquests mals somnis...- Em deia el meu cap.

Però tot i així vaig aguantar fins al dia següent.

Al matí del dia següent tenia molt malt de cap, em feien mal les extremitats, i no em trobava gens be.

Durant el dia em donava voltes el cap, anava amunt per tot el pis amb les ganes de fumar-me un porro, però pensant en les imatges de la nit anterior i amb el malament que em trobava tot em podia.



Al final he tornat a caure en els efectes de la droga, no se com puc deixar la meva addició. Això mateix li passava al meu fill, que volia però no podia ja que si ho deixava es tornava agressiu i es trobava malament, els mateixos efectes que jo. Ell ho va aconseguir per que tenia una persona al seu costat que l'influenciava, li donava ànims i sobretot mai li cridava...la seva mare. El més fàcil seria buscar una clínica de desintoxicació i recuperar-me, però no estic gens feliç amb la vida que tinc, la droga es l'únic que tinc per poder sentir-me mitjanament be, però em perjudica molt la salut i en el fons se que tinc que deixar-ho. No se com solucionar aquest problema.