Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3 de 6
Escola Santa Teresa de Lisieux. Barcelona
Inici: Bitllet d’anada i tornada
No m'agrado!
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Els primers quilograms
Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

 ...



T: Marta, si us plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

M: Sí.



T: Me’l vols repetir, per favor?

M: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.



T: I saps quant peses aquesta setmana?

M: No t’ho diré.



T: No dient-ho l'únic que fas és perjudicar-te a tu mateixa

M: Jo l'únic que vull és que em deixeu en pau.



T: Marta vam fer una promesa …

M: La promesa que et vaig fer no té cap valor per a mi.



T: Doncs el que haurem de fer és ingressar-te contra la teva voluntat.



M: No ho podeu fer.



T: Sí que podem, amb el consentiment dels teus pares.



M: No si us plau -començo a plorar.



T: Ho sento, no volia que arribéssim a aquest punt.



M: … -segueixo plorant.



T: Tot el que fem és per al teu bé.



 

La Marta queda absent de la conversa.

 

Pensar que tot va començar aquell maleït dia, aquell 7 d’abril de 2019...



Jo no havia tingut problemes d’autoestima, jo era una nena molt extravertida i m’agradava molt estar amb gent. Mai no havia sentit inseguretat. És més, sempre m’havia sentit còmoda amb el meu físic. Tenia malucs i poca cintura però em trobava a gust amb el meu físic. Vaja, fins i tot, m’agradava.



De les meves amigues, jo era la que es va desenvolupar abans. Em van créixer els pits i se’m van eixamplar els malucs. Jo veia que era diferent de la resta de noies, però no em preocupava massa. Jo encara em sentia una nena.



Aquell dia jo era al pati. El dia abans li havia dit a la meva mare que em fes un bocata més gran de l’habitual, ja que últimament tenia més gana, suposo que perquè estava creixent. Estàvem assegudes en rotllana com sempre amb les meves amigues de tota la vida: la Marina, la Samantha, la Maria i l’Eva.



Estàvem parlant, vaig treure el meu entrepà de nocilla i de sobte totes van callar i em van mirar.



M: Què passa?

S: Tot això et menjaràs?

M: Sí és clar.



E: Tu saps la quantitat de calories que té això.



Marina: Si t’engreixes els nois no es fixaran en tu.



Maria: Et posaràs com una foca.



Em va impactar tant el que em van dir que vaig acabar llençant l’entrepà.



En acabar les classes vaig anar a buscar al meu millor amic, el Víctor, per tornar junts a casa com sempre. Durant tot el camí vam estar callats perquè jo encara pensava en la conversa amb les meves amigues.



V: Et passa res?

M: Creus que m’he engreixat?

V: I aquesta pregunta?

M: Em vols contestar! - m’estic començant a enfadar-.



V: No, per?

Li he explicat detalladament el que m’han dit el meu grup d’amigues.



V: No en facis cas.



M: Però de veritat que els nois només us fixeu en això?

V: La majoria sí, però jo no.



M: Ah.



 

El terapeuta la feu tornar en raó...

 

T: No creus que les teves amigues eren molt tòxiques.



M: Ara veient-ho en perspectiva... sí que ho eren però han madurat i me les estimo molt.



T: Sé que ara són bones amigues però t’ho van fer passar molt malament i la culpa que estiguis així és d'elles.



M: No de totes, només va ser la Samantha.



T: Molt bé se’ns ha acabat el temps estic molt orgullós de com ha anat la conversa.



 

La Marta però torna als seus records... El se cap no s’atura i recorda els moments com si els visqués en present.

 

 

Avui li he demanat a la meva mare que em torni a fer l’entrepà. Aquest cop més petit de l’habitual no vull tornar a fer el ridícul.



A l’hora d’educació física toca començar amb l'acrosport i vaig amb el grup de les meves amigues.



S: Va noies, toca fer la piràmide jo em poso sota que tinc força.



M: Va Maria, posa-t’hi tu també.



Maria: Què dius? Posa-t’hi tu que peses molt.  

S: Sí que ets una vaca.



Totes riuen i una vegada més m’han humiliat.



 

El terapeuta intenta trobar l’origen del conflicte i convé una trobada amb la Samantha.

           

T: Així que tu ets la Samantha de la que m’han parlat tant.



S: Sí soc jo. Qui t’ha parlat de mi?

T: La Marta. Anava amb tu a l’institut.



S: Recordo aquella desgraciada. Fa més d’un any que no la veig i no és que m’importi, la veritat.



T: Tranquil·la noia... Què et va fer perquè parlis així d’ella?

S: No em va caure bé des del primer moment. Sempre volia cridar l’atenció i anava d’innocent i no ho era gens.



T: Què és exactament el que feia?

S: Era tant perfecta que tenia a tots els nois darrere.



T: I per això la insultaves?

S: Algú havia de baixar-li els fums.  

 

La Marta recorda...



 

Ja és cap de setmana i per celebrar-ho la Samantha ens ha convidat a casa seva a dormir. Tot i que no estava molt convençuda d’anar-hi, al final hi he anat.



S: Entreu noies, ja veureu com ens ho passarem de bé!

E: Hem portat patates i dònuts!

Mare Samantha: En aquesta casa no mengem aquestes coses, així que la Samantha no en menjarà.



Marina: Millor per a nosaltres.



S: Vinga mare, és un dia especial, deixa’m menjar-ne!

Mare Samantha: Tu saps quantes calories porta això! Si t’ho menges, mai aconseguiràs un home i estaràs sola com jo.



Era petita però encara l’afecta. Quan tenia uns 7 anys el seu pare les va abandonar perquè la seva mare havia engreixat al tenir al seu segon fill i se’n va anar amb una noia més jove i més maca.



No m’imagino viure sense un pare perquè jo adoro el meu. La veritat és que la meva família està molt unida. 

Ja havíem sopat i ens vam posar a jugar a veritat o repte.



S: Marta, veritat o repte? 

M: Veritat.



S: Et liaries amb el Víctor? 

M:- M’he callat durant uns segons no m’esperava aquesta pregunta i mai m’ho havia plantejat- No, seria molt incòmode, és el meu millor amic.



E: Si està boníssim, jo em liaria amb ell encantada.



Marina: T’agrada?

E: A mi no m’agrada ningú.



M: Samantha, veritat o repte?

S: Repte.



M: Escriu al noi que t’agrada.



S: Fàcil, hem estat parlant últimament.



Maria: I qui és?

S: Coneixeu al Mark? És un any més gran que nosaltres, és guapíssim i està boníssim.



E: El vull conèixer.



S: Ni t’apropis.



M: Jo ja el conec. Ha estat a casa vàries vegades, és amic del meu germà.



S: Què?

M: La veritat és que és bastant simpàtic i també opino que és moníssim.



S: Mai es fixaria en tu.



M: I això per què?

S: Súper enfadada- Què no ho veus? Què no et mires al mirall?

M: Què passa?

S: Que fas pena.



Marina: Crec que t'estàs passant, para ja.



Em poso a plorar, no vull saber mai més res d’aquesta tia. No hauria d’haver vingut.



M: M’he n’he d’anar.



Marina: T'acompanyo.

Capítol 2 Canvis
T: Marina tu veies el que passava, per què no vas fer res?

M: Perquè ningú s’atrevia a portar-li la contrària a la Samantha, encara que sabéssim que no estava bé el que feia.

T: Tenies por de que t’excloguessin del grup?

M: Exacte. la Samantha manava i si no li seguies el rotllo es ficava amb tu i jo no volia quedar-me sense amigues.

E: Jo crec que nosaltres no vam tenir la culpa, va ser la Samantha la que ho feia tot nosaltres no podíem fer res.

M: Sí que podíem! La podríem haver defensat i que fos la Samantha la que es quedés sense amigues!

E: No és veritat! Tant tu com jo només pensàvem en encaixar i la Samantha era una de les més populars. No vas fer res perquè no volies! - Diu l’Eva molt enfadada.

T: Ja n’hi ha prou! No us he portat aquí perquè us enfadeu. Jo no estic per aguantar aquestes xorrades.

M: Perdó, però potser l’Eva sí que té la raó. La Marta es va quedar sola i jo no volia acabar com ella.

E: Tranquil·la cap ho volíem i per això no vam fer res però ara no serveix de res pensar el que podríem haver fet sinó el que podem fer ara per ajudar-la en la seva malaltia.

La Marta no pot deixar de banda les situacions viscudes.

Des de l’accident a casa la Samantha he estat anant al gimnàs tots el dies i ara estic molt més en forma, la veritat és que no menjo tant com abans però ara em sento molt millor amb mi mateixa. Des d’aquell dia no paro de pensar-hi i fixar-me en el meu cos i, evidentment, que estava massa grassa.

D’anada a l’escola el Víctor em va fer d'un comentari que la veritat em va motivar molt.

V: Hola, has fet els deures de mates?

M: No, no he tingut temps. Ahir vaig estar al gimnàs fins passades les 8 i quan vaig arribar a casa estava tant rebentada que no vaig ni sopar.

V: És veritat que aquests dies t’he notat més prima. Crec però que hauries d’haver sopat.

M: De veritat m’has notat més prima? M’acabes d’alegrar el dia!

Estic súper orgullosa que hagin vist el meu esforç, hauria de seguir així.

En arribar i a l’entrar a classe vaig notar com si tots els meus companys em miressin, el dia abans havia penjat una història d’Instagram al gimnàs amb un top esportiu i unes malles.

À: Que tal Marta? - insinuant-se - ja he vist la teva història. Cada dia estàs més bona.  Si segueixes així més tios es fixaran en tu.

M: Gràcies Àlex.

Ara sí que em sentia súper feliç. La gent s’adonava del meu canvi i només per això ja calia publicar la història. 

C: Que maca Marta. Estàs espectacular. Ara quasi tothom parla de tu. Al final aconseguiràs ser més popular que la Samantha. 

No em creia tots el comentaris que em feien, no podia ser més feliç que en aquell moment. La Samantha però havia estat escoltant tots les floretes que em dedicaven i sentia molta ràbia, tanta que crec que n’estava gelosa. I he d’admetre que  encara que no ho vulgui  reconèixer, em vaig sentir molt bé.

En arribar a casa no esperava que el meu germà estigués acompanyat. No me n’havia dit res però com el que estava amb ell era el Mark no em vaig pas queixar. El Mark estava boníssim i era una bona ocasió perquè també es fixés en que havia canviat.

G: Hola Marta, sento no haver-te dit que vindria el Mark espero que no et molesti.

M: Mai molesta, és molt simpàtic - intento dissimular encara que el meu germà ja sap que em sento atreta pel Mark però, com és el seu millor amic, està vetat.

MK: Com estàs Marta, et veig canviada i molt maca. Vaja... com sempre.

G: Mark ja ho hem parlat moltes vegades, ni la miris.

M: Com que moltes vegades?

MK: Tranquil·la. No t’emocionis, era una broma.

G: Bé... pugem, no et molestem més.

MK: Adéu Marta –i li pica l’ullet.

No acabo d'entendre el que ha passat. De veritat el Mark es fixava em mi? Una nena petita i grassa. No ho crec. Serà que li ha sorprès el meu canvi però la picada d’ullet m’ha desconcertat.

Havia de fer un treball de català amb la Samantha així que m’he tancat a l’habitació i hem fet videotrucada. Al cap d’una estona he anat al lavabo però no he penjat a la Samantha ja que no trigaria. Per al tornar m’he trobat al Mark a la meva habitació.

M: Què fas aquí?

MK: No ho sé. M’avorria i he vingut a fer-te una visita. Sé que t’encanta que vingui a veure’t.

M: M’he assegut al seu costat, estic una mica incòmoda. I… el Gerard? És a casa?  Com està a la meva habitació aprofito i lligo amb ell.

MK: No, ha sortit a per vodka per la festa d’avui. Per què?

M: Perquè ho podríem aprofitar.

I de sobte, sense adonar-me, ens estàvem besant.  El pitjor però va arribar quan vam sentir un crit i en aquell moment em vaig adonar que no havia penjat la trucada.


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]