Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions1
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Alimentando la vida
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Alimentant La Vida
ns en les quals Marta anava a romandre i el drets i deures que després de signar un contracte Marta tindria, quan es van endinsar a l'habitació on es trobaven les lliteres on dormien les alumnes i on Marta es disposaria a dormir la resta de nits que roman en l'internat.



La dona que els va ensenyar les instal·lacions va proposar que Mart s'acomiadés dels pares i de pas ja es quedarà a l'habitació en espera de la seva nova monitora que en un moment vindria a donar-li indicacions dels passos seguir, Marta i els pares es van acomiadar i van donar tot el sermó i els pare van sortir per la porta i Marta va sentir una sèrie de sentiments indescriptibles, i es va quedar en la fosca habitació en espera de la monitora i de totes les aventures i experiències que portava per a Marta i gairebé la seva nova vida...Quan Robert el terapeuta li va dir la xifra del pes a Marta, la reacció d'ella va ser mirar al sòl i reflexionar amb una mirada que feia notar el culpable que se sentia Marta. Ja era tard, tot estava pactat amb tant els pares de Marta com el centre directiu de l'internat i a conseqüència que Marta no havia complert amb la xifra proposada pel terapeuta, hauria d'anar a l'internat del qual li havien parlat tant les seves companyes de classe i no eren concretament coses bones.



Aquest mateix Marta va arribar a casa, després d'un viatge amb cotxe en el qual no havia intercanviat cap paraula amb els seus pares i molt menys amb el seu germà al qual mai li parlava de la seva vida. En arribar a casa el primer que va fer marta va ser acariciar a la seva mascota lluna, una petita gata a la qual estimava, Marta era conscient que aquestes carícies eren una de les últimes que li donaria en molt de temps.



Després d'exactament una setmana, Marta feia poc havia menjat i s'havia retirat de la taula i era hora de fer la maletes i preparar-se per al viatge que li esperava cap a la seva nova llar, almenys fins que Marta tingués la suficient valentia per a deixar enrere totes aquestes diferències i valorar-se més a si mateixa.Ja tot estava preparat, els seus pares estaven en el cotxe i Marta encara estava dins a casa, contemplava un ambient serè, un ambient el qual no sàvia quan volveria a veure i això li cap a sentir nostàlgia, de sobte va veure venir al seu germà amb la seva gata en braços.



- L'he buscat perquè la poguessis veure per última vegada, va dir el seu germà Joel.



- Gràcies… Sospir Marta.



Després d'aquesta última paraula es va posar a plorar d'una forma increïble, els seus sentiments eren de ràbia, impotència i sobretot se sentia molt culpable ella mateixa perquè sabia que en certa part el fet que ella hagués d'ingressar a l'internat era culpa seva. Marta es va assecar les llàgrimes amb la màniga de la seva brusa, es va acomiadar del seu germà i de la gata i es va disposar a baixar per les escales, va travessar la porta i quan ho va fer va sentir una lleu esgarrifança que va passar per alt, es va disposar a pujar al cotxe sense abans mirar per última vegada al seu germà que era a la porta fins i tot amb la blanca gata en braços, amb una gran força de voluntat entro al cotxe es va asseure i es va posar en el cinturó, va mirar al capdavant va tancar la porta i el cotxe es va posar en moviment.



Quan es van encaminar per l'autopista ja havien parlat de les que li esperarien a Marta en l'internat i després d'això ningú va tornar a esmentar una paraula fins que es van començar a acostar a l'internat, van prendre un camí de terra en el qual van estar un parell de minuts i es van trobar de front amb la porta del famosíssim internat, el qual no parava de retrunyir al cap de Marta, d'entrada es van trobar amb una vella porta que resguarda una casa gegant, amb parets antigues i jardins perfectament treballats, van esperar a la porta fins que va sortir una dona a rebre'ls, la dona era alta amb uns forts braços i uns cabells curts i no semblava molt bona d'humor, la seva salutació va ser seca al que els pares de Marta van respondre, es van presentar tots, es van conèixer i mentre la desconeguda dona per a Marta els explicava més sobre l'internat i a més els ensenyava més parts de les instal·lacio
 

Capítol 2 El nou començament
Quan, Martha es va quedar sola a l'habitació després d'un viatge esgotador entre llàgrimes i després deixar als seus pares, es va sentir sola, tènia una sensacion de vacio que jamas habia experimentat; Va decidir esperar en el llit a quan vingués la monitora que s'encarregaria de donar-li tot el bàsic que Martha necessitava, entre aquestes coses roba, suplements de neteja personal i una petita farmaciola que usaria en cas d'extrema emergència. Quan la monitora va arribar amb les coses Martha s'havia quedat adormida.



Martha, desperta, anem… a dalt

Martha gairebé cau del llit pel fet que es va despertar molt espantada i immediatament.

Que passa - Contesto

Presa les teves coses, és hora que et posis la roba nova de l'internat, que d'ara endavant serà el teu uniforme diari i prepara't per a sopar, presa una dutxa o el que necessitis, segur que en el sopar faràs noves amistats.

Entenc, moltes gràcies, perquè em posaré la roba i estaré llesta per a sortir en uns deu minuts.



Quan la monitora va sortir per la porta, Martha es va aixecar del llit i es va dirigir al lavabo on pensava donar-se una dutxa que segur l'ajudarà a relaxar-se una mica i buidar la ment després del difícil dia que havia estat aquell.



Van passar uns trenta minuts fins que Martha va sortir de la dutxa perquè s'havia despistat i estava tan a gust amb l'aigua caient-li a l'esquena que se li va passar el temps d'una sola estirada; En sortir de la dutxa directament es va anar a encendre la calefacció perquè l'habitació era freda i amb l'aigua de la dutxa en el cos de Martha sentia encara més fred, es va dirigir cap al llit va agafar la roba i es va disposar a posar-la el mes rapido possible ja que a baix l'estaven esperant per a sopar i just Martha tenia molta gana.

Quan es va acabar de vestir, va sortir de l'habitació i va baixar les escales de camí al menjador on li estaran esperant les noves companyes d'internat per a començar a sopar,

quan va baixar les escales i va creuar un arc de fusta que separava el menjador d'elles, Martha es va trobar amb una gran bullícia que provenia de les centenars de veus de les persones que estaven assegudes i agafant les safates amb menjar disposades a asseure's en les dotzenes de taules que hi havia en aquella immensa sala.

A Marta li va rebre la monitora que li va donar totes les indicacions que fer i com agafar el menjar i on asseure's, Martha després de rebre les milers d'indicacions de la seva monitora es va disposar a seguir totes aquelles indicacions.



Martha va agafar la safata i va triar el menjar que millor li venia a gust, després d'agafar la safata ja plena de menjar, miro cap a l'horitzó i va buscar algun buit on asseure's ja que entre aquella multitud era difícil trobar un lloc on asseure's, a part d'això totes aquelles noies ja s'havia guanyat els seus llocs i entre elles ja tenien un lloc fix on asseure's, així formaven amb més facilitat i totes es podien asseure juntes amb el seu grup favorit d'amigues, Martha pel rabillo de l'ull, aconsegueixo veure un espai on podia asseure's asi que sense pensar-ho dues vegades es va dirigir allí, en acostar-se es va adonar que en la taula només hi havia asseguda una noia, aquella noia era molt prima, fins i tot menys que Marta, la seva mirada sempre estava apuntant a la safata i en cap moment es va atrevir a mirar cap a al capdavant o als costats, donava la sensació que ningú volia asseure's amb ella, Martha no li va donar importància a això encara que si s'assegui una mica sorpresa en veure l'estat d'aquesta noia, sobretot el prima que estava, Martha intueixo que aquesta chicha mancava del mateix trastorn que ella.



Van passar uns minuts i cap d'ambdues deia paraula així que Martha es va llançar i va dir un tímid

Hola...
Capítol 3 SECRETS
...Després d'aquell “Hola”, la tímida noia aixeco una mica el seu rostre i va assentir amb les celles, immediatament Martha es va adonar que d'aquesta forma no trobaria molta conversa ni interacció amb aquella estranya i tímida noia.



Després d'acabar amb el menjar i també després de passar per aquest llarg moment de silenci incomodo, totes les noies s'havien de dirigir a les seves habitacions i no podrien tornar a sortir fins a l'alba.



Per primera vegada, Martha no havia sentit la necessitat d'anar al lavabo a retornar tot el que havia menjat anteriorment, potser això va ser perquè en veure a aquella noia tan flaca i demacrada, Martha havia quedat impactada i no volia seguir amb aquest perillós hàbit ja que això la podria portar a la mort o a l'estat d'aquella noia que acabava de conèixer.



Martha va estar meditant tota aquella nit tirada en el seu llit, havia arribat a la conclusió que el seu cor li dictava que havia de deixar l'hàbit que la portava a l'anorèxia i ajudar a aquesta noia, ja que és dona que havia conegut en el menjador, el nom del qual no sabia necessitava d'algú que li brindés la mà per a sortir d'aquest pòsit i aquest bucle i addicció que la portava a l'anorèxia



Normalment una persona passava tocant les portes i despertant a totes les aperezadas chichas que a les vuit del matí ni a elles ni a ningú li agrada aixecar-se, a continuació d'això, totes s'havien d'aixecar per ordre de número que cadascuna tenia assignada i anar als lavabos i rentar-se les dents, Martha es va adonar que el seu grup amb el qual compartia número coincideix amb el de la noia i sense pensar-ho dues vegades Martha es va posar a costat d'aquesta noia i li va donar els bon dia i després d'una llarga conversa en la qual només es van esmentar coses sense importància, Martha va poder treure de la boca d'aquesta noia el seu nom, es deia Noelia i tenia 16 anys, però després d'esmentar això, Noelia es va anar ja que preferia evitar les converses i el contacte visual directe, en resposta a això, Martha va preferir deixar-la anar ja que per a poder entrar en una relació més de confiança amb Noelia, l'últim que havia de fer era pressionar, aquesta era el pitjor error que ella podia cometre.



Després de la neteja personal matutina que inclou dutxa i esmorzar, totes havien d'assistir a alguna classe de tres hores, la de la seva preferència, el primer que le vinoa a Martha al capdavant va ser buscar la llista de cada classe on es mostrava el nom de les alumnes que assisteixen a aquesta classe, clarament Martha estava buscant el nom de Noelia, Noelia Martinez, després de buscar el nom en la llista de les múltiples classes, per fi el va trobar i corresponia a la classe de visual i plàstica on es fan manualitats i tot tipus de coses que tinguessin a veure amb la imaginació i el talent de la creativitat. Sense pensar-ho dues vegades Martha es va apuntar a aquesta classe però va decidir esperar i no dir-li a Noelia neda perquè el que havia passat abans era suficient com per a continuar preguntant i ficant pressió.



Després de la llarga classe de tres hores tota han de dirigir-se a menjar, en l'hora del menjar les taules estan assignades i per desgràcies Martha no concidia amb Noelia, però es va alegrar al saber que havent dinat farien una activitat interactiva en parella i clara i tristament ningú volia anar amb Noelia així que Martha tènia via lliure.



L'activitat va consistir a revelar un secret, després que la monitora expliqués les regles de l'activitat va procedir a donar l'ordre de començar, Martha li va dir a Noelia que li agradaria començar i va procedir a dir-li:

“Saps per què sóc aquí internada? Doncs… Perquè tenia risc de morir amb anorèxia”

Noelia es va quedar petrificada amb la boca oberta...

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0000
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]