Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions1
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Alimentando la vida
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Alimentant La Vida
ns en les quals Marta anava a romandre i el drets i deures que després de signar un contracte Marta tindria, quan es van endinsar a l'habitació on es trobaven les lliteres on dormien les alumnes i on Marta es disposaria a dormir la resta de nits que roman en l'internat.



La dona que els va ensenyar les instal·lacions va proposar que Mart s'acomiadés dels pares i de pas ja es quedarà a l'habitació en espera de la seva nova monitora que en un moment vindria a donar-li indicacions dels passos seguir, Marta i els pares es van acomiadar i van donar tot el sermó i els pare van sortir per la porta i Marta va sentir una sèrie de sentiments indescriptibles, i es va quedar en la fosca habitació en espera de la monitora i de totes les aventures i experiències que portava per a Marta i gairebé la seva nova vida...Quan Robert el terapeuta li va dir la xifra del pes a Marta, la reacció d'ella va ser mirar al sòl i reflexionar amb una mirada que feia notar el culpable que se sentia Marta. Ja era tard, tot estava pactat amb tant els pares de Marta com el centre directiu de l'internat i a conseqüència que Marta no havia complert amb la xifra proposada pel terapeuta, hauria d'anar a l'internat del qual li havien parlat tant les seves companyes de classe i no eren concretament coses bones.



Aquest mateix Marta va arribar a casa, després d'un viatge amb cotxe en el qual no havia intercanviat cap paraula amb els seus pares i molt menys amb el seu germà al qual mai li parlava de la seva vida. En arribar a casa el primer que va fer marta va ser acariciar a la seva mascota lluna, una petita gata a la qual estimava, Marta era conscient que aquestes carícies eren una de les últimes que li donaria en molt de temps.



Després d'exactament una setmana, Marta feia poc havia menjat i s'havia retirat de la taula i era hora de fer la maletes i preparar-se per al viatge que li esperava cap a la seva nova llar, almenys fins que Marta tingués la suficient valentia per a deixar enrere totes aquestes diferències i valorar-se més a si mateixa.Ja tot estava preparat, els seus pares estaven en el cotxe i Marta encara estava dins a casa, contemplava un ambient serè, un ambient el qual no sàvia quan volveria a veure i això li cap a sentir nostàlgia, de sobte va veure venir al seu germà amb la seva gata en braços.



- L'he buscat perquè la poguessis veure per última vegada, va dir el seu germà Joel.



- Gràcies… Sospir Marta.



Després d'aquesta última paraula es va posar a plorar d'una forma increïble, els seus sentiments eren de ràbia, impotència i sobretot se sentia molt culpable ella mateixa perquè sabia que en certa part el fet que ella hagués d'ingressar a l'internat era culpa seva. Marta es va assecar les llàgrimes amb la màniga de la seva brusa, es va acomiadar del seu germà i de la gata i es va disposar a baixar per les escales, va travessar la porta i quan ho va fer va sentir una lleu esgarrifança que va passar per alt, es va disposar a pujar al cotxe sense abans mirar per última vegada al seu germà que era a la porta fins i tot amb la blanca gata en braços, amb una gran força de voluntat entro al cotxe es va asseure i es va posar en el cinturó, va mirar al capdavant va tancar la porta i el cotxe es va posar en moviment.



Quan es van encaminar per l'autopista ja havien parlat de les que li esperarien a Marta en l'internat i després d'això ningú va tornar a esmentar una paraula fins que es van començar a acostar a l'internat, van prendre un camí de terra en el qual van estar un parell de minuts i es van trobar de front amb la porta del famosíssim internat, el qual no parava de retrunyir al cap de Marta, d'entrada es van trobar amb una vella porta que resguarda una casa gegant, amb parets antigues i jardins perfectament treballats, van esperar a la porta fins que va sortir una dona a rebre'ls, la dona era alta amb uns forts braços i uns cabells curts i no semblava molt bona d'humor, la seva salutació va ser seca al que els pares de Marta van respondre, es van presentar tots, es van conèixer i mentre la desconeguda dona per a Marta els explicava més sobre l'internat i a més els ensenyava més parts de les instal·lacio
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]