Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3.david.3
Col·legi Sant Vicent de Paül - Palma. Palma
Inici: El Navegant
On estic?
Inici:  El Navegant

Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Capítol 1 On estic?
On estic?, Què faig aquí?, Per què estic en un veler brut i abandonat? i la meva mare? i els meus germans?. Milers de preguntes em passaven pel cap. Mai havia estat a un lloc tan remot semblant a aquest.

Estava jo i la meva mascota Ratatouille, un Ratolí, per la pel·lícula, és clar. Bé tornem al que anàvem, estàvem Ratatouille i jo en aquell vell veler, navegant cap a ... no ho sabia ni jo així que només cercàvem terra. Van passar dies, mesos ... Fins que de cop i volta, vam veure qualque cosa, i al costat d'això escoltàvem una veu que deia amb alegria: al·leluia, per fi em vaig a morir. Jo suposo que ho deia pel fet que portava una bata blanca (això si, més bruta no podia estar), i també per la posta de sol que es posava darrere meu al mateix temps.

Al acostar-me, vaig veure una dona molt bonica, pèl ros, ulls blaus, baixeta, i vaig cridar: casa’t amb jo!!!. Al instant, i cada vegada més a prop del seu veler, es veia millor el seu rostre i de cop i volta, la vaig veure traient-se un moc!, t'ho pots creure?, quin oi!. Després d'això només recordava una frase que es repetia moltes vegades: no et casis amb ella, no et casis amb ella!.

Bé, els nostres velers es van acostar i va ser quan ella va cridar: quin fàstic!, Perquè la meva vida ha de ser així!?. Després això, li vaig dir: ho sent perquè el meu ratolí és tan lleig, mentre se’m  me’n passava pel cap si m'ho deia a mi, degut a la cara que em va posar després de deixar anar tal ximpleria com aquesta. Lamentablement, potser, jo no entrava als seus gustos, però sabia que si m'esforçava, aconseguiria el seu amor etern (en el meu cap no s’escoltava tan cursi però bé).

El primer que se me’n va ocórrer dir-li va ser: que fas aquí sola enmig de tota aquesta immensa mar?. La cosa és, que després em va respondre a la meva pregunta preguntant el mateix.

 Era molt estrany, els dos teníem el mateix veler i anàvem vestits igual, el pitjor de tot era que ens dèiem igual, Michelle.

Vam decidir juntar els dos velers com si fossin un, i conviure feliçment, només fins que trobéssim terra i on buscar ajuda per poder arribar on vivien.

 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]