Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
#savetheturtles
IES Milà i Fontanals. Vilafranca Del Penedès
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Història de Leandre i Hero
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Capítol I: Amb una sola mirada
Un desig tan profund, que va fer que Leandre s’armès de coratge i decidís anar a conversar amb la donzella que tan mal li va fer amb la seva mirada. Es va dirigir cap a on estava Hero, amb certa timidesa i inseguretat li va agafar la mà, però amb tanta tendresa que semblava com si no li hagués arribat a tocar. La donzella, amb les seves mans suaus i perfectes, el va agafar amb força de les mans, i des de aquell precis instant, els dos van saber que no es deixarien anar mai. Ben agafats, Leandre la va seguir, confiat, fins a la pista de ball. Hero li va passar la mà per l’esquena amb molt d’afecte i ell la va agafar per la cintura, mentre la mirava d’una forma única i especial. Van començar a ballar i els dos es van deixar portar per el ritme de la música, connectat amb les seves mirades intenses de felicitat, perquè els dos mai havien experimentat una cosa així, un sentiment tant profund, com és el de l’amor. Van seguir ballant molt a gust, sense controlar el temps, eren dos joves que a mesura que passaven les hores, més enamorats estaven l’un de l’altre. No es coneixien de res i semblava com si haguessin estat tota la vida junts, sense saber ni tan sols el seus noms, només volien gaudir d’aquella nit. Estaven cada vegada més còmodes, els dos tenien una sensació estranya però a la vegada agradable, que els hi provocava interès. Agafats de la mà, van decidir anar a passejar per la platja amb la lluna reflectant el mar blau i transparent. Van estar una llarga estona parlant, però hi havien cops que es quedaven callats perquè quan es miraven semblava que no calien les paraules. De sobte, Leandre es va adonar de que Hero portava un collaret molt semblant al seu, li sonava familiar, però va decidir no donar-li importancia. Leandre havia de marxar, ja s’havia fet molt fosc, però estava tan a gust amb la donzella la qual li estava robant el temps, que no volia anar se'n. Finalment, es van donar un d’aquells petons de pel·lícula, molt intens i romàntic, i per als dos aquella nit, va significar un bonic començament per a la seva relació.
 

Capítol 2 Capítol II: Comiat dolorós
En aquella nit d’estiu, després d’aquella despedida tan dolorosa per els dos joves, Leandre es disposava a marxar a casa, quan de sobte, de camí cap a la porta principal va sentir una presencia que li estava seguint. Amb molta cautela, va decidir mirar enrere per saber si algú li estava seguint o tan sols eren imaginasionse seves, amb la foscor no es veia gaire bé, però hi va haver una cosa que sí va veure. En aquell passadís de plantes, per un instant, va poder observar la figura borrosa d’una dona. Aquella silueta li semblava familiar, com si en algun racó de la seva memòria guardès un record d’aquella figura. El que ningú sabia, esque era l’apreciada mare d’en Hero, una dona dolça però a la vegada egocèntrica i reservada. Per l’altre banda, Hero seguia en el seu moment de fantasía, on no es creia res del que havia viscut aquella nit, estava envolta en un somni del que no volia sortir mai, cada vegada que ho pensava tenia més ganes de tornar a veure el seu estimat amor. La seva cara transmet molta felicitat, ella no acostumava a expressar els seus sentiments per una inseguretat que a la vegada, es convertia en una barreja de vergonya i por, però semblava que ja no s’enrecordava. Tot allò va canviar quan al matí, al despertar, la seva mare es dirigia cap a la seva habitació, la va trobar estirada al seu llit, de panxa en l’aire, la va notar més contenta de l'habitual. La mare es va asseure al costat de la seva filla, mentres li demanava que tanques la porta, li va preguntar sobre com havia anat la festa. En aquell moment, Hero tota emocionada li va explicar que va conèixer un noi, cosa que ella ja sabia, volia saber si la seva filla tenia suficient confiança com per explicar li tot i Hero amb aquella dolçura li li va demostrar que sí. Hero seguia encantada, però a la mare no li feia gens de gràcia que estigues amb aquell príncep dels cabells rossos que vivia a l’altre illa, la mare tenia els seus motius que no podia explicar a la seva filla. Quan la mare li va obligar a tallar el contacte i prohibir la seva relació amb en Leandre, Hero va sentir una forta punyalada al cor, un sentiment de dolor li va travessar tot el cos, com si aquelles paraules fossin el punyal. En aquell moment a Hero no li surten les paraules, va suplicar a la seva mare que la deixes tonar a veure’l, estava tan cegada per amor que no podía imaginarse una vida sense ell. No entenia res del que estava passant, el que més li va estranyar va ser la reacció de la seva mare, per tant, va decidir demanar li explicacions. La seva mare no volia explicar li el perquè de la seva actitud rígida i severa i Hero quan va veure que ja marxava, amb les poques forces que li quedaven, va començar a plorar desconsoladament. Estava molt trista i desubicada, per un moment es va adonar de lo feliç que li feia en Leandre. De sobte, va escoltar el so d’algun tipus d’au i es va dirigir cap els seu balcó, va trobar una carta amb un segell de l’altre illa, ràpidament va saber que l’emissor de la carta era en Leandre, la va obrir amb molta ansia i dins va trobar una oració que deia “mai ens separan” amb una adreça, una data i l’hora. Hero va sentir que el seu cor començava a batejar cada vegada més fort. Va arribar el esperat dia, Hero es va dirigir cap allà quan de sobte va veure la figura d’en Leandre, no s’ho va pensar dues vegades i va sortir corrents cap als seus braços, els dos es van abraçar amb un sentiment l’amor i la passió l’un per l’altre. Leandre la va agafar de la cintura, la va aixecar i tot seguit s’he la va emportar cap el mar. No es podíen deixar anar ni un segon, el temps per ells era el més importat, perque no volien tornar a separar-se mai. Van entrar dins de l’aigua junts, besantse, i la veritable nit va començar allà, Leandre li va treure el vestit de tela que portava i Hero li va descordar els botons de la camisa lensament. L’aigua del mar estaba massa freda, però amb la calor que desprenien els dos cossos abraçats aquella nit no passarien gens de fred.
 

Capítol 3 Capítol III: L'amor no té límits
Després d'aquella estona intensa, quan la lluna començava a reflectir sobre el mirall de la mar, van decidir anar a mirar les estrelles. Es van deixar caure, suaument, sobre la sorra humida de la platja, contemplant les constel·lacions que s'anaven formant amb la unió d'aquelles minúscules partícules de gas calent, que desprenien una llum enlluernadora. Leandre no podia parar de ser afectuós amb ella, sense arribar al punt de ser embafador, però quan ella veia que s'allunyava una mica, de seguida li corresponia amb un petó. Els dos tenien aquella por de distanciar-se l'un de l'altre, perquè sabien que el que estaven sentint era real i aquells sentiments eren més forts cada minut que passaven junts. Però, com en totes les històries d'amor, hi ha d'haver alguna cosa que no quadri o no acabi amb el final que els lectors desitjen. Doncs bé, Leandre havia de marxar i quan va tornar a veure el collaret que duia Hero, li va tornar a succeir exactament el mateix que la primera vegada que el va veure. Quan va arribar al seu palau, es va dirigir ràpidament al despatx del seu pare, on s'ubicava el llibre de família que mai van deixar veure a en Leandre. Ell estava molt confós, volia saber per què li semblava tan familiar el collaret de la noia amb qui estava completament enamorat i perquè el seu pare, amb el qual, a causa de la mort de la seva mare tenien una relació bastant distant, mai el va parlar molt de la seva mare. Després d'una estona mirant el llibre, va veure que hi havien algunes pàgines arrencades i va decidir mirar pels arxius que tenia el seu pare al prestatge. Finalment va trobar unes pàgines molt brutes i antigues, les va començar a llegir i tot seguit va començar a encaixar, mentalment, totes les peces que no li quadraven. A més a més va trobar una imatge on sortia el seu pare i la seva mare, on ella, portava el mateix collaret que duia Hero. En les pàgines deia el següent; jo era molt jove quan vaig conèixer el teu pare, el futur rei de l'illa d'Abidos, vaig vindre nova a la seva escola i ell va ser el primer en acostar-se a mi. Vam anar creixent, als divuit vam començar a sortir i més tard ens vam casar, jo estimava i segueixo estimant molt al teu pare i vam decidir tindre un fill. Tanmateix vas néixer, vam decidir que volíem que tinguessis algú al costat que et cuides i t'estimes quan nosaltres no estiguéssim, per tant vam tindre a la teva germana Hero. Quan ella va néixer, el teu pare va heretar el seu càrrec com a rei, érem molt feliços, quan de sobte, van començar a haver-hi problemes entre els ciutadans de les dues ciutats. Com que a l'altra illa no hi havia rei, vam prendre la decisió de la qual m'arrepenjaré cada dia de la meva vida, va constar en què jo governaria l'illa de Sestos i m'emportaria a la teva germana, i tu et quedaries amb el teu pare a l'illa d'Abidos. Si estàs llegint això, segurament estaràs molt confós, però espero que t'ajudi a aclarir tots els teus dubtes i desitjo que quan estiguis preparat decideixis anar a buscar-me... En aquell instant, Leandre va sentir com el seu cor, per un moment es parava, aquelles paraules li havien marcat molt, no s'ho podia creure. Tenia un conjunt de sentiments que el feien tremolar, però també sabia que l'història era ben certa. Per un moment, li va passar pel cap la idea de ajuntar les dues illes, però el que més temia era la reacció que tindria l'Hero, perquè malgrat tot, ell seguia estimant-la com la primera vegada que la va veure. Leandre va començar a escriure dues cartes, una que la va rebre Hero i l'altre la seva mare, a pesar que les cartes li van costar bastant d'escriure va poder expressar tots els seus sentiments. Quan Hero va rebre la carta, li va demanar explicacions a la seva mare i ella li va explicar tota l'història a la seva filla. Hero no comprenia el perquè d'aquella decisió tan horrorosa, ja que van separar a dos germans i es van allunyar dels seus fills. Al cap d'uns dies, Hero i Leandre van quedar per poder parlar i aclarir-ho tot, estaven una mica incòmodes, però tot hi això van seguir parlant. Van arribar a la conclusió, que els dos no volien separar-se, que s'estimaven tant que encara que fossin germans de sang, no volien allunyar-se. Ells tenien el propòsit de tornar a unir a la seva família, però tampoc deixarien que els seus pares els allunyessin més, l'un de l'altre. Aquesta bonica història, aprova que, l'amor, és un sentiment tan fort que pot traspassar qualsevol barrera.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]