Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
01010100 01101001 🖋
Col·legi N.S de la Consolació - Ciutadella. Ciutadella
Inici: Canto jo i la muntanya balla
Sota una Lluna d'anyil
Inici:  Canto jo i la muntanya balla

El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

Capítol 1 Sota una Lluna d'Anyil
Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec. Sobre nosaltres tan sols hi ha el firmament, l’univers, el buit en el qual tots els astres (distants entre ells i de nosaltres) conviuen de forma ordenada i armoniosa. I sota nosaltres els animals, els arbres, els rius i les carenes, les platges, el mar, el gel dels pols i de les glaceres, les valls i les muntanyes, els prats i els boscos, i les ruïnes del que ahir eren grans ciutats i llargues carreteres, les enormes infraestructures que esgotaven el planeta ara han sigut envaïdes per una vegetació exuberant, allà on hi havien preses ara hi ha rius llargs i caudalosos, allí on hi havien cases ara tansols hi ha arbres i matolls, en fi, des de que els humans se’n van anar el planeta està més viu, més net. Suposo que us esteis preguntant que “on són els humans?” o “què els va passar?”  Doncs pel que em van contar sé que va haver-hi una gran guerra, amb bombes nuclears i coses d’aquestes, els pocs humans que quedaven van migrar en una gran nau anomenada “l’Arca” a la Lluna, i hi van portar una tercera part de l’aigua que hi havia a la Terra, per això actualment la Lluna ha adquirit un color blavós, i si t’hi fixes pots veure les grans ciutats que s’han erigit. Sincerament no crec que tornin, fa més de mig mil·lenni que el planeta Terra ha deixat de ser radioactiu, i que jo sàpiga cap humà ha baixat mai més de la Lluna, així està bé, ells no embruten el nostre planeta i nosaltres… Bé, no embruten el nostre planeta. Però per altre banda aquest sempre ha sigut el seu trosset d’espai i nosaltres no podem fer res per canviar-ho.



Els humans són ben curiosos, es prenen les molèsties de construir una nau, pujar-hi els cadàvers o els presoners imputats amb pena de mort, pugen a la capa superior de l'atmosfera lunar i els tiren al buit de l’espai, no seria més fàcil enterrar-los directament a la lluna? Com cada setmana la nau va fer la recollida de cadàvers, però aquell dia va passar una cosa excepcional, de sobte la nau va explotar. I una nau més petita, de forma triangular, va sortir de la bolla de foc, esperitada, es dirigia cap a la terra a una gran velocitat, semblava que el pilot havia perdut el control de la nau i xocaria contra la superfície terrestre, però per sort la nau va caure en un llac i el pilot es va salvar, una figura humana va sortir de l’aigua, era una dona, qui devia ser? Ella havia fet explotar la nau?

La dona es va tirar a la platja del llac, estava esgotada, portava una mena d’aparell de busseig a l’esquena, però tenia una escletxa que anava d’esquerra a dreta i semblava que li costava respirar, la dona es va treure l’equip, esperant una mort per asfixia, lenta i dolorosa, va inspirar profundament i a la seva sorpresa podia respirar l’aire de la terra, es va posar molt feliç, havia escapat de la justícia i no moriria als pocs instants d’aterritzar a la Terra. La dona va anar ràpidament al bosc, sabia que per sobreviure aquí necessitaria aigua, menjar, i un refugi com a mínim. A la falda d’un turó hi va trobar una cova, d’una mida considerable, no era ni gran ni petita, tampoc no era excessivament fosca, no era gaire humida encara que hi brollava un petit manantial d’aigua dolça que es convertia en un rierol, que desembocava al llac en forma de cascada, la dona estava assedegada i es va tirar al manantial per beure tota l’aigua que podia suportar. Ja tenia l’aigua i el refugi, o sigui que li faltava el menjar, el llac estava a uns 800 metres del refugi, i allí hi podia pescar o caçar les bestioles que s’apropaven a beure, també hi havia canya de sucre, que sería una bona forma de recuperar energies, a prop del llac també hi havia uns deu pomers i un parell de tarongers i una mica més lluny un llimoner, una mica jove, encara que feia llimones grosses com punys, sota del llimoner del llimoner hi havia un cau de conills… Llavors em vaig adonar, no podia deixar que la trobessin, si veien que poden sobreviure a la terra, tornarien, i tot aquest paradís se n’aniria a la porra, per això l’havia de protegir, costés el que costés.



 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]