Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
alexfloresburillo
IES RAMÓN CID. Benicarló
Inici: Bitllet d’anada i tornada
La trista i cruel realitat
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1
Capítol 1 La trista i cruel realitat
PRIMER CAPÍTOL

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i

freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs

més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi

brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels

rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van

arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra

molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als

bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que

decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec. Aquesta és la última

experiència que vaig viure com a humà abans de que la meva vida canviés per complet.

Em presente, el meu nom és Alex i fa uns dos-cents anys em vaig convertir en vampir. Un

altre d’aquesta espècie em va fer beure la seva sang i em va assassinar trencant-me el coll. Al

portar-la dins del meu cos, encara que vaig morir, tornaria a la vida pero aquesta vegada com

un vampir. Quan vaig despertar, els meus sentiments estaven molt confossos i amplificats, i

l’única cosa en la que pensava era en beure sang humana. Impolsat pels meus desitjos de

beure-la, em vaig dirigir cap a un lloc allunyat de la població i vaig mossegar a una persona,

li vaig deixar molt dèbil encara que no va morir. Com totes les coses d’aquest món, té coses

bones i coses roïnes.

Passava el temps i descobria coses noves, tan poderoses com córrer a la velocitat de la llum i

tindre una força sobrehumana. També puc fer control mental, amb els meus ulls puc dir-li el

que vulgui a una persona i farà el que jo li digui. Respecte a les coses roïnes, jo sóc immortal

i he vist com tots i cada un dels meus éssers estimats s’han mort, i m’he anat quedant a soles

poc a poc, destrossant a pedaços el meu cor.

Passava el temps i jo intentava fer justícia. Veia com els criminals assassinaven sense pietat a

persones innocents i jo castigava a aquestos arrabasant-los les seves vides bevent-me fins

l’última gota de la seva freda i impura sang. Pensava que estava fent el correcte, però jo

també estava assassinant persones, m’havia convertit en un d’ells, m’estava tornant boig.

Ja que la meva vida s’anava a fer eterna, mai es podria dir millor, em vaig qüestionar les

raöns per les quals els éssers humans tenen sentiments com la por o la ira. Bé, aquestes

emocions no són comparables amb les altres com l’alegria o la tristesa, em vaig donar compte al deixar de ser humà. La ira i la por són emocions obscures, provenen del jo més paregut al

dimoni, afecten als nostres impulsos i els fan incontrolables fins a tal punt que hi ha persones

que assassinen a altres perquè tenen un moment de ira que els consumeix fins l’ùltima gota

d'humanitat que tenen en el seu interior durant un curt període de temps. En quant a la por,

ens dona uns impulsos d’adrenalina extrema que manipula el nostre cervell i ens aporta

habilitats com la de córrer per damunt dels nostres límits o una força sobrenatural. Encara que

siguen empocions i sentiments roïnes, són necessàries per a les nostres vides, ja que el nostre

cervell s’adona de què està en perill i actua amb forces poderoses com aquestes per poder

sobreviure, ja que, encara que siguem éssers humans, tenim un instint animal.

Cada dia em qüestiono si haguera tingut que morir aquell dia, si era el final de la meva vida,

m'atormenta saber que realment estic mort i que ja no sóc aquell Alex que era humà i

compassiu amb la gent, ara sóc un monstre, un destripador, un assassí, i un manipulador. Hi

ha una cosa pitjor que vore com vaig perdent a la gent mentre jo em vaig quedant sol en

aquest món, i eixa cosa és, que m’estic perdent a mi mateix.
Capítol 2 La màgia de l'amor
Em desperto, molt prompte, són les cinc de la matinada, no puc resistir-me més, porto quasi dues setmanes sense beure una sola gota de sang. El menjar que abans considerava el meu plat favorit, ara té sabor a excrement. Tot i que no vull fer mal a ningú, la meva ànsia em consumeix fins a tal punt que em descontrolo i no puc parar a tranquil·litzar-me. He sortit al carrer, no hi ha quasi ninguna persona per ací, solament borratxos que tornen a casa després de anar de festa i ionquis amb les seves xeringues drogant-se per no saber ni on estan. Em decideixo a apropar-me a un d’ells i me'l porto a un carreró on no hi havia ningú i em bec tota la sang de les seves artèries, fins deixar-li inconscient. Després em dirigeixo a una noia que hi vaig trobar anant a soles pel carrer següent on havia portat al borratxo. Amb els meus poders de velocitat sobrenatural, em dirigeixo ràpidament cap a ella, m’he parat davant seua. Al mirar-li els ulls, de un color blau tan intens que semblava que brillava en l’obscuritat, la sensació que he percebut ha sigut com si de la punxada d’una estaca de fusta esmolada travessant el meu cor es tratara. De seguida l’he demanat disculpes per la meva intervenció tant de seguida. Em va fer un somriure que em va enamorar encara més. Els meus sentiments i les meves emocions estaven molt alterats, era com si la meva vida tornara a tenir sentit de nou. Vam començar a parlar i em va contar que ella ja havia tingut experiències amb vampirs, per això va mantindre la calma al veure que jo era un d’aquesta raça. L’he confessat que no tinc a ningú que estigui al meu costat i que m’ajudi en els meus problemes i ella m’ha dit que tampoc té una persona que la puga entendre. Hem estat una bona estona parlant, fins que s’ha fet quasi de matí i ens hem anat cada un a la nostra casa. Aquesta noia té algo especial, he estat tan entretingut que no he notat ni que tenia moltes ganes de beure sang, crec que ha sigut un amor a primera vista. He notat com si els meus sentiments s’intensificaren i un intens i fort calfred m’ha recorregut tot el cos des de les puntes dels meus dits del peu fins a l’últim cabell del meu robust cap.

Avui m’he despertat un poc prompte, ja que no podia aguantar l’emoció perquè la dona amb la que vaig estar ahir, que, per cert, el seu nom és Daniela, m’ha convidat aquesta vesprada a la seua casa a prendre un cafè i passar una bona estona junts. Es la primera vegada des de fa molt temps en la que em puc divertir.





Són les tres i mitja de la vesprada, m’estic rentant les dents i escollint la roba que em vaig a posar perquè hem quedat a les cinc i la seua casa està un poc lluny, a uns deu o quinze quilòmetres d'ací. Mentres m’estava rentant les dents m’he embrutat la camisa que anava a posar-me, porto tota la vida sent un maldestre, em tocarà posar-me’n una de nova.

Ha arribat el moment, m’aproximo al seu portal i toco el intèrfon. Em respon:

  • Sí?

    Sóc Alex, ja estic ací!

    Pasa, home!


M’obre la porta de la seua casa i em convida a passar. Fa molt bona olor, com a vainilla. Em trobo molt a gust amb aquest lloc, m’encanta també la companyia, és clar. Daniela em convida a un cafè i a unes fogasses que havia fet ella mateixa, llavors passem una bona estona en el saló parlant mentre mengem poc a poc. Cada vegada m’atrau més aquesta dona, crec que massa, m’estic enamorant. Sense poder resistir-me, m’he apropat a ella i l’he fet un petó als llavis. S’havia quedat sorpresa, i jo sense moure ni un múscul del meu cos esperant una resposta. Tinc molt de por, s’ha quedat quieta una estona mirant-me als ulls sense dir-me ni una paraula. Uns segons després, encara que jo havia perdut totes les meves esperances, Daniela m’ha tornat el petó, i ens hem acabat liant. Seguidament, hem anat al seu llit i hem fet l’amor, després de molt temps, que ha sigut com si em lliberessin els mil dimonis que tinc en el meu interior.

Després de tota aquesta situació un poc aclaparadora, he marxat a casa i m’he tombat al llit a reflexionar. No sé si sóc l’únic, però quan em poso a pensar en situacions amoroses que m’agraden molt, no puc evitar esternudar fortment. No obstant això, no vaig tardar en caure en un profund somni del qual no anava a despertar fins el matí següent.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]