Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Alba_Farres
Escolapies Figueres. Figueres
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
.
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.

Capítol 1 L’abans i el després d’ella
 


Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés. Era una nena preciosa, amb uns llargs rinxols daurats i uns ulls blaus com l’oceà. La seva mare l’estirava del braç amb força, ella volia seguir jugant, el desig de qualsevol infant, jugar i jugar com si no existís el temps. Els adults en canvi, ja no tenen aquesta passió per viure, per gaudir, es conformen amb el que hi ha, sense esperar res de ningú.

Kafka observava la nena, el seu plor, que semblava haver-se aïllat de tot l'enrenou del parc, el mantenia hipnotitzat. Hi havia alguna cosa especial en aquella nena, que havia despertat gran interés en Kafka. La mare va aconseguir que la nena marxés cap a casa amb ella, i ell, admirant-la, va veure com desapareixia entre la multitud.

En Franz estava distret en els següents dies, cada soroll, cada moment, cada veu, li recordava a la nena del parc. Feia un dia assoleiat, on els fins núvols i el sol es feien una càlida abraçada al centre del cel, Kafka sortia de l’oficina. Els carrers rebossaven alegria, les parelles es besaven sota la pluja de fulles de tardor, els nens i nenes jugaven al ritme del vent, i els músics de carrer sincronitzaven la seva melodía per formar una màgica composició que desprenia felicitat. Però a Kafka no l’animava res d’això, ell no podia fer res més que pensar en la dolçor d’aquella nena, i en com l’amargada de la seva mare l’havia fet esclatar en un mar de llàgrimes. No tenia ganes de res, així que va provar sort anant al parc, per si el poder de la casualitat actuava, i li permetia tornar a veure a la nena.

Dues hores després, Kafka tornava a casa, dessolat perquè no havia vist a la nena.

Al dia següent, Kafka sortia de l’oficina, i en direcció cap al parc, va trobar una paradeta on hi venien gelats. En va comprar dos, un per ell i l’altre per la nena… Ella no va aparèixer.

Al dia següent, Kafka sortia de l’oficina, i mentre es dirigia cap al parc, va rebre una trucada important, però no va contestar, ja que no volia arribar tard i que ja no hi fós la nena… Ella ja havia marxat.

Al dia següent, Kafka sortia de l’oficina, i dirigint-se cap al parc, va comprar uns guants i una bufanda, perquè aquell dia feia fred, i no volia que la seva nena es refredés… Ella tampoc hi era.

I així durant dies, setmanes i mesos, Kafka va anar perdent tota la seva vida, per acabar tinguent tan sols, el record d’una bella nena que plorava, i l'esperança de trobar-la en alguna altra ocasió. Va acabar perdent la feina, els amics, i en un obrir i tancar d’ulls, es va adonar que ja no tenia res a perdre. 

Un any després, Kafka va decidir reemprendre la seva vida i tornar a trobar feina. Va anar deixant curriculums a per tot Berlín, i quan va decidir entregar l’últim, el van contractar al moment, ja que tenien una baixa recent i necessitaven omplir el lloc d'immediat. Era una feina de secretari a la Caixa, que no aparentava estar gens malament. Van passar uns mesos tranquils, i Kafka es sentia bé per primer cop després de molt de temps. Però, de sobte va arribar la tempesta, en un dia d’hivern, fred i auster com qualsevol altre, Kafka havia d’assistir a una reunió amb la directora del banc. I només de veure-la, escoltar aquella veu, aquells gestos, aquelles expressions, no va poder passar per alt que aquella dona, era la mare de la nena del parc. I sense preàmbuls, tots els seus malsons van tornar a tormentar-lo…

Aquell dia, en Franz va marxar cap a casa, i va passar la nit despert, pensant com podia tornar a veure a la seva nena, i sobtadament, va rebre la trucada del seu superior, on l’informava d’un nou projecte, on participaria amb la directora. Kafka s’ho va prendre com una senyal pròpia del destí, i va decidir aprofitar-la. 

Era dilluns, les colorides bufandes i els barrets amb borla donaven a la ciutat un esperit nadalenc, que t’omplia a l’instant, el cor de màgia. I Kafka es sentia ple, sentia que aquell seria un gran dia, i per primer cop en molt de temps, va sortir al carrer amb un ample somriure, que es contagiava amb una sola mirada.

 Va arribar a l’oficina, amb un cafè a cada mà, i va endinsar-se en el seu meticulós i perfecte pla. Ell sabia que no seria feina fàcil, però viatgaria a la Lluna per tal de veure a la seva nena.


 Dia a dia, progressivament, va acabar sent un amic de confiança de la família Regins. Va descobrir que la nena es deia Laia, i tenia vuit anys. I per fi va arribar l’esperat moment, en Franz va anar a casa dels Regins per respassar uns arxius després de la jornada, i a l’entrar a casa, una nineta rossa i innocent es va acostar a la porta i va obrir. L’emoció de Kafka era indescriptible, i aquell instant no va fer res més que alimentar encara més les ganes que tenia de tenir a la Laia única i exclusivament per ell. Allà començava tot, i Kafka, perseverant com cap altre, tenia clar que no pararia fins aconseguir-la.


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2912
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  886 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  231 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  113 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  205 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  251 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]