Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Alex_Calvo
Escolapies Figueres. Figueres
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
En Kafka i una aventura misteriosa
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.

Capítol 1 Un inici un pèl
Franz Kafka es va adonar que el plor de la nena, li recordava el plor de la seva filla quan va néixer, aquesta es deia Loli. Ella era una filla especial per a ell ja que al néixer la seva dona va morir. Va començar a recordar tota la vida que va tenir amb la Loli.

Tot va succeir així: era un bonic matí i la seva dona, l’Èlia, estava embarassada de nou mesos, li faltaven poques hores per parir, així que van decidir anar al hospital a ingressar-la.

L'Èlia no estava segura del part, així que en Franz Kafka va decidir animar-la i donar-li autoestima. Ella continuava sense estar-ho. Van arribar les contraccions i ella no es trobava gens bé. Va arribar la Loli i l’Èlia es va desplumar a la camilla. Per això sempre va estimar a la Loli. Van passar vuit anys, i la Loli ja era bastant gran. Després de l’últim dia de tercer de primària, en Franz Kafka li va prometre que si totes les notes eren nous o deus li faria unes vacances inolvidables, així que la Loli tenia uns nervis de por abans de veure les notes, les van obrir i tenia nou de dotze deus i la resta nous. La Loli es va emocionar i així va ser.

Van anar a Canàries, també a Cuba i finalment a California. Just baixant de l’avió ella portava una nina que estimava molt, i se la va deixar a l’avió. Ella no la volia perdre, així que es va espavilar per anar a per ella just quan l’avió estava aparcant, i va passar el que tots sabem. Dos dies després va haver el seu enterrament, i la Loli va ser enterrada amb una flor que estimava. Ell sempre va viure trist a partir d’aquell moment, i sempre porta la nina de clauer esperant retrobar la seva dona i la seva filla d’alguna manera. Ell va pensar en trobar un bruixot o algun component màgic per reviure-les. En Kafka coneixia un amic que deia que ell havia sentit parlar que si feies tot el que havies fet amb ells amb un objecte important per a elles, podria anar al bruixot Giovani a reviure-les. 

Així que va començar a buscar un objecte que li agradés molt a la seva dona. Va començar per les golfes, però no va trobar res, va continuar per la seva habitació buscant per els seus calaixos, i finalment va trobar un anell de casament, però no n’estava segur. Per últim va agafar la nina que estimava tant la seva filla per començar a comprar un bitllet d’avió per fer el viatge que va fer amb la Loli. Va estar tota la nit intentant trobar un bitllet de bus que sortís a les cinc del matí al parc de Steglitz. 

Finalment el va trobar però se'n va oblidar d’agafar-ne un d’avió, així que en el trajecte de bus va buscar-ne un de preu barat i que sortís aquell matí a les vuit. Els vols a aquella hora estaven molt cars, però ell va voler fer el que  fes falta per ressuscitar a la seva estimada família. El vol li va valdre aproximadament un ronyó és a dir uns vuit-cents euros. A l’avió se li va passar pel cap que si fos fals s’hauria gastat una fortuna en un sol vol, més gastos d’hotels i altres viatges. Així que va pensar amb l’Èlia que tampoc estava segura en el part, i després es va deixar anar.
Capítol 2 L’inci de la aventura
Va pensar que si ell, feia alguna cosa de la qual no n’estava segur, podia sortir molt bé, o a la vegada, molt mal parat.

Una vegada va arribar a la ciutat Nova Nombra, va començar a buscar hotels humils, és a dir, hotels de no gran tamany i que tampoc cridessin l'atenció de la gent.

Va anar a un hotel amb un nom un cert estrany: La Patena.

Aquest hotel disponia de banquets lliures, habitacions individuals, cinc plantes d’altura i una font al centre de l’hotel.

La recepció d'aquest, estava molt decorada amb flors i clauers estrangers.

Tot allò era molt estrany ja que no hi havien gaires persones a l’hotel.

En Kafka va decidir anar a buscar en Giovani al dia següent ja que estava molt cansat del viatge que es va haver d’empassar.

Al dia següent, en Kafka es va ficar les piles per trobar en Giovani, que en teoria estava en aquella ciutat.

Així que va començar a preguntar a la gent de Nova Nombra si sabien on es situava en Giovani el bruixot, la majoria de gent va respondre que no amb el cap.

Excepte un noi que sabia qui era, quins encantaments feia i també on es situava.

En Kafka va anar directe on aquell marrec li havia senyalat.

Allà, una vegada va arribar, hi havia un cartell que deia: ENS HEM CANVIAT EL LOCAL. En Kafka va quedar de pedra en veure aquell cartell, així que va buscar, si hi havia alguna manera d’entrar, ja fos una palanca, una maneta giratoria o algun altre invent útil.

Darrere d’un cartell que hi havia en aquell carrer, va trobar una mena de palanca, i va decidir activar-la per veure que passava…

Es va obrir una porta de pam a pam al costat d’un contenidor.

Dintre d’aquesta cambra hi havia molt de fum, del qual era químic, com si fos una película de por. En Kafka no temia a cap perill excepte un o dos, els quals no vol explicar, encara.

Bé, una vegada va creuar el passadís, va veure una llum, no gaire forta, en la que es veia una ombra que es movia no molt ràpid. Semblava més la velocitat d’una persona gran. En Kafka va cridar: Giovani!

Aquesta, es va girar preguntant qui era i que volia.

En Kafka li va dir si ell era en Giovani, i aquest va respondre movent el cap amunt i avall.

Li va preguntar com podia reviure a la Loli. En Giovani li va respondre que necessitava una pluma del fénix, una llagrima de drac i una mica de pólvora.

En Kafka va quedar bocabadat amb el que necessitava un avi, per fer una mica de màgia, però va dir: Bé, si és el que necessita, ho faré…

Així que per començar, es va ficar a buscar la pólvora necesaria. Ell va pensar que el millor era comprar un petard i extreure la pólvora. Va anar a un aparador que deia: Bon Foc. Va comprar un paquet de cebes i va agafar-ne una i la va reventar per trobar la pólvora per en Giovani. Ell va dir que quan va demanar la pólvora, no volia dir un objecte material, era una altra cosa que havia de trobar ell mateix.

En Kafka no sabia que havia de trobar exactament, ell pensava que la pólvora era com l’adrenalina de les persones, així que ell era un inquiet amb tot tipus de tema, i pensava que la resposta era aquella.

Va començar a donar-li voltes, i va decidir que ho deixaria pel final.

Va començar la seva aventura buscant la pluma del fènix, i la llàgrima de drac.

Al final va decidir agafar un autobús per anar-se’n a les Muntanyes de l’Infern, on creia que trobaria tot el que era necessari.

Va agafar una bossa, va posar-hi provisions, abrics, una tenda per acampar, aigua, alguna cosa per picar, pales per la neu i ulleres de sol per a la neu.

Hi havia gent que es preguntava perquè necessitaria tantes coses per trobar alguna cosa inexistent. Ell necessitava el que fos per la Loli, la filla que tant estimava.

Així va començar una aventura màgica, inimaginable que continuarà al següent capítol…

 
Capítol 3 Es el final?
Al principi, no estava del tot convençut del que anava a fer, però va pensar, que si fós al revés, ella faria el mateix, així que es va posar en marxa.



Primer de tot, va localitzar el lloc on podria trobar-hi, per començar la pluma del fènix, va pensar que estaria al pic més alt de les Muntanyes de l’Infern, així que es va decidir per començar la aventura. A l’inici de la muntanya,va veure que hauria de mesurar uns deu mil metres, aproximadament, però va pensar que el que ell es proposi, ho aconseguirà.



Sense més entreteniments, va començar per un petit barranc, on només podies creuar per una escala d’obrer rovellada fins als claus. Però, no hi va pensar que allò es podia trencar en qualsevol moment. Quan estava, gairebé al final, la escala es va relliscar de la paret i va caure per ell tot donant voltes com si fos una pilota.



De miracle no es va matar, però a l’arribar al final del barranc, hi havien una mena de esquirolets de color blau que estaven molt tristos.



Ell va començar a cantar, perquè estava trist al igual que ells, de cop, ells, es van començar a alegrar i van començar a cantar amb ell, com si fos una pel·lícula, va baixar el fènix volant del cel com si res, i li va regalar la pluma que necessitava.



Ell va quedar feliç amb aquell regal, recordant tots els regals que li va fer la seva filla a ell.  

Uns segons més tard, el fénix, li va preguntar si volia que el portés a algun lloc en especial, ell va respondre que sí, i que el portes, si podia ser al Mont Roig, on hi trobaria la llàgrima del drac, aquell, era un dels objectius, que tot explorador, vol complir,així que ja que ell podia ser explorador, va anar a per la llàgrima, tot per reviure a la seva filla.



Quan hi va arribar, hi havien molts cràters de lava bullint, i estava a arrebossar d’ escalfor del volcà, per sort ell era molt sudoros i així, refrigerava el seu cos d’una manera especial. Els cràters, eren molt profunds, però de tant en tant, deixaven anar un petit esquitx de lava, que era molt perillós.



A dalt de tot, hi havia un temple, on hi habitava el drac, on li havia d’agafar una llàgrima, aquest drac, era molt ferotge i mol temible pel poble del costat, tot i que en Kafka, no li tenia por.



Al arribar a dalt de tot, va clavar-li una espasa en tota la cua, perquè plori i deixi caure una llàgrima, per guardarla en una petita ampolla.



El drac, va cridar,  tot i que aquella llàgrima no brillava d’una manera especial, era una llàgrima normal i corrent, però, en Kafka, va recordar que el bruixot li va dir, que aquesta, havia de brillar d’una manera especial, i va pensar, que si li explicava acudits, potser del riure, ploraria d’alegria i li donaria la llàgrima.



I així va ser, li va donar la llàgrima necessària, així que només li faltava la pólvora, aquella que no sabia trobar y la deixava pel final.



Bé, doncs aquesta en realitat, eren totes les aventures que havia viscut i tots aquells bons i mals moments que havia passat, eren totes aquelles alegries que li van donar els seus éssers estimats per ell. 

Només faltava trobar al bruixot, així que va tornar a la ciutat per buscar-lo i donar-li els components necessaris per fer la resurrecció de la seva filla i la seva dona.



El bruixot li va començar a explicar històries de quan era jove, quan era més adult, que si això per aquí, que si això per allà… 

Fins que va sorgir la màgia, juntament amb els encanteris del seu llibre màgic, babidi babidi bu… 

I boooom, va sorgir la verdadera i única màgia, que totes aquelles aventures, i aquells moments bonics i macos i alhora tristos, eren un…

Ep, ep, ep, un moment, això… No aniries a explicar el final, oi?

Perquè, el final l’has d’imaginar tu mateix, perquè i si la història hi hagués una continuació?

Mai se sabrà el final, o si...

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]