Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
neusygloria
CENTRE PRIVAT SAN JOSÉ ARTESANO. ELX
Inici: Història de Leandre i Hero
L’amor i altres mites
Inici:  Història de Leandre i Hero

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

 

 

Com es veieren Leandre i Hero

 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Capítol 1 KAIROS
KAIROS: el moment perfecte, delicat, crucial; la fugaç exactitud espai-temporal que crea l'atmosfera oportuna per a l'acció, el moviment o les paraules.



Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.



La festa se celebrava en honor a la reina Afrodita, coneguda per la seua enlluernadora bellesa i carismàtica personalitat, les quals encarnaven els sentiments de l'amor i la bellesa més purs. Com era habitual en estes prestigioses celebracions, només les elits de la polis tenien accés directe a les mateixes. Es van congregar aquella nit grans multituds de prestigiosos pensadors i filòsofs, governants de les illes limítrofs i fins als aristòcrates més adinerats del lloc. Leandre va anar acompanyat dels seus dos cosins bessons, hereus també de la gran fortuna del iaio de la família. Hero, en canvi, havia acudit en companyia de les seues dos amigues i veïnes de la infància: Aeneas i Cynnara. Entre la multitud escarotada, el dolç so de les harpes i les copes de vi escumós, es palpava el tímid sentiment de dos amants a punt de trobar-se, eixe efímer però exacte instant en què tots els astres es van alinear per a donar començament a la història d’amor de Leandre i Hero. 



De sobte, la tendra melodia del quartet de cordes que embriagava l'escena amb els seus harmoniosos acords es va detindre en sec i les seues mirades es van tornar a creuar una vegada més com es troben la lluna i el sol en un eclipsi de ple estiu el qual, encara que perillós de mirar per la intensitat de la seua llum, resulta tan màgic i íntim. La curiositat que ambdós sentien l’un per l'altre era tal que els va portar a caure en les trampes d'Eros. Tot seguit, els músics van reprendre els seus romanços esta vegada amb un compàs molt més lent i romàntic, que incitava a les parelles d'enamorats a trobar-se en un ball entranyable a la tènue llum de la lluna. Tots els invitats es van aferrar als seus respectius acompanyants i va donar començament el ball. Desorientats, Hero i Leandre miraven d'un costat a un altre buscant desesperats a algun dels seus companys que els havien acompanyat a la vetlada. Per desgràcia (o per sort per a ells) , ambdós es van veure obligats a ballar junts.



-Em concedixes este ball? - va dir amb vergonya Leandre agafant subtilment la delicada mà d'Hero. 



Ella va assentir sense titubejar i, després d'un mig somriure, es van disposar a ballar. Entre innocents xafades mentres dansaven, les quals derivaven en carcallades a ple pulmó per la  seua descoordinació, es va tornar a respirar la tensió per un instant... Però va durar poc. Esta es va veure truncada pel temut senyal acústic que indicava el terme de tan afable festeig. Però abans d'anar, Leandre no va poder evitar que les paraules s'escaparen dels seus llavis, formulant la pregunta de la qual tant anhelava una resposta:



-Quan podré tornar a veure't? Hero, aclaparava per la inesperada qüestió, no va poder més que balbucejar:

-Ens veiem demà a poqueta nit en l'àgora de la teua illa, agafaré l'últim bot quan caiga el sol. - va dir amb el tors girat cap a Leandre mentres les seues amigues insistents estiraven d’ella per a partir. 



Eixa mateixa nit, les ments dels jóvens es van trobar inundades pel pensament d'aquella trobada. Ella no deixava de cavil·lar sobre el color atzabeja dels ulls del seu amat, mentres que l'incessant pensar de Leandre no era una altra cosa que els voluptuosos llavis rosats de la seua amada. Encara que ambdós eren escèptics amb l'enamorament a primera vista ja que eren verges en el terreny de l'amor, quelcom en ells els deia que havien estat equivocats tot eixe temps. Havia sigut tot tan bonic, tan intens, com si les seues ànimes estigueren destinades des del primer moment en què es van veure.
 

Capítol 2 METANOIA: el viatge cap al canvi d'un mateix, de la seua ment, del seu cor, de la seua forma de vida, del seu Ser; conversió espiritual.
Després de la primera trobada en l'àgora van vindre moltes més, totes acompanyades del toc esperançador que tenen els retrobaments però al seu torn de l'amargor dels comiats cada vegada que havien de dir-se adéu. Estos sentiments tan intensos per la seua reciprocitat es veien reflectits de manera distinta en ambdues ànimes, però sempre amb la mateixa essència d'incondicionalitat.



Leandro havia trobat en Hero una persona amb qui desitjava fer-ho tot, encara sabent que no la necessitava intrínsecament per a res. A diferència de totes les seues atraccions purament físiques passades amb dones de totes les grandàries i maneres, la qual cosa la seua donzella li oferia transcendia tots els límits físics del tangible, fent així del seu amor un desproveït de passions superficials i efímeres basades únicament en la bellesa. Era la seua musa; la seua raó de Ser. Estos sentiments tan profunds i penetrants que mai abans havia experimentat provocaven en Leandre una sensació un tant agredolça, ja que l'amor que sentia cap a Hero era tan cec que hauria fet qualsevol cosa per la seua deessa, però al seu torn, saber que la vida podia fer-li mal i que Leandre no podria fer res per a evitar-ho produïa en el jove inexpert un sentiment d'ira i descontent; la seua dama era mereixedora de tot allò bo que el cosmos havia d'oferir. A causa del seu escepticisme i incredulitat innates, mai havia sigut creient de cap dogma religiós, però es va convertir a la religió de la ment i l'ànima d'Hero. 

Per a Hero, Leandre conformava l'expressió més senzilla però al seu torn virtuosa del que significava per a ella l'amor. Encara que pareixia que estos sentiments tenien només vida en el seu cap, estos es traslladaven al món físic amb eixe punxant dolor en el pit que sentia cada vegada que li veia. El seu somriure li llevava totes les penes i els seus petons li arribaven a l'ànima, oblidant-se de qualsevol persona que podia haver-se creuat al seu camí amb anterioritat. Quina il·lusa havia sigut al creure que mai ningú podria arribar a inundar el seu cor de la forma en què ho havia fet Leandre, invadint cadascun dels racons més recòndits de la seua ànima i quedant-se a viure allí, com si part d'ella mateixa es tractara. Li feia viure totes les seues emocions al màxim, fent-la riure fins que li feien mal les costelles i la mandíbula de tan intenses carcallades. Pensava en el seu amat 86,400,000 segons al dia, la totalitat dels seus pensaments estaven relacionats amb ell i amb el que li feia sentir. Mai ningú havia aconseguit que Hero es volguera a si mateixa com ho feia Leandro, besava totes les seues cicatrius i li feia oblidar-se de les seues imperfeccions que tant havien turmentat la joveneta durant tota la seua vida. Som el que amem i ella amava una persona total i completament perfecta, lliure de tota equivocació i pesadesa, la qual cosa la convertia a ella també en sinònim de perfecció i harmonia.



A diferència dels matrimonis que se succeïen en les seues illes; mers enllaços econòmics, basats en l'interés superflu i amb l'únic objectiu final d'augmentar els seus béns i possessions, l'única cosa (però enormement suficient) que augmentava en ells era el seu món interior i capacitat d'amar-se cada vegada d’una forma més pura i sense pretextos. Tampoc sentia zels quan Hero passejava per l'àgora amb les seues amigues com era el seu costum, amava veure disfrutar de la companyia de qualsevol persona que la fera feliç, ell l'amava de la manera més pura: fonamentat en la llibertat. L'amor d'ambdós jóvens era del color de les posades de Sol que tant adoraven veure cada un d'ells des de les vores de les seues illes assentats en la càlida arena, pensant l'un en l'altre incansablement: daurat i brillant. El que es feien sentir recíprocament els transportava a llocs que només ells coneixien. 
Capítol 3 EUNOIA: ment pura i perfectament equilibrada, un bon esperit; el procés final de la conversió espiritual que culmina en un pensament bell.
El procés d'enamorament va durar el mateix que tarda a marcir-se i tornar a florir la rosa més bonica d'un jardí. Mentrestant, els seus incandescents sentiments no van canviar i van seguir més vius que mai. A pesar dels temps difícils que van succeir a aquella festa on va començar tot, ambdós trobaven comprensió i ajuda l'un en l'altre, fent-se suportar les doloroses defuncions dels seus familiars més arcaics o les èpoques de males collites. La seua estima era tan intensa que resultava un elixir a les seues ferides.



Van bastar dues primaveres perquè ambdós decidiren formalitzar la seua aliança a través del ritu matrimonial, el qual reflectia el seu immarcescible amor que traspassava els límits de tota unió econòmica o d'interessos. Per a seguir la tradició familiar, es va celebrar una gran boda amb tots els luxes que va durar tres dies i va constar de tres fases. Durant la primera d'elles (la proaulia), Hero va passar els seus últims dies amb la mare, parents de sexe femení i els seues tan estimades amigues i veïnes Aeneas i Cynnara. Diverses ofrenes i cerimònies es van celebrar durant el curs d'aquesta primera part, invocant deesses de la fertilitat i l'amor. Hero no podia sentir-se més agraïda d'haver trobat l'amor vertader, i més encara de poder disfrutar de la cerimònia rodejada de les seues amistats i familiars més acostades. 



Després d'esta etapa, va arribar el tan esperat dia per a ambdós amants: el gamos, la cerimònia matrimonial. Aquell mateix matí, Hero va rebre el bany de la nóvia com a signe de purificació i fertilitat per a fer entrega pura del seu cos a Leandre. Els rituals matrimonials es basaven en diversos sacrificis als déus i luxosos banquets omplits d'exquisits piscolabis i suculentes postres. Van acudir familiars, amics i fins als filòsofs més cèlebres de l'època; tots volien ser partícips de tan bella unió entre els jóvens. Els rams de peònies rosa pastís contrastades amb els narcisos blancs aclaparaven els divans dels assistents i perfumaven l'escena amb el seu empolsegat aroma.



Finalment, l'efemèrides va culminar amb l'últim dia de festeig en el qual ambdós cònjuges es banyaven en les aigües de la platja de l'illa de Sestos com a símbol d'amor i entrega eterns. Les onades van jugar amb els amants, esguitant entremaliades els seus vestits nupcials i trencant alterades contra la vora. El vincle tan ferm que havia tingut sempre la parella amb el mar es va reafirmar una vegada més durant este llavat a les aigües del mar Egeu, tancant el cicle que havia començat anys arrere al mateix lloc. 



Poc de temps després de la consumació del seu amor, van decidir anar-se'n a viure junts a l'illa materna d'Hero. No sabien com ni per què però cap dels dos va caure en l'esclavitud de la rutina; els detalls més trivials i quotidians van paréixer prendre un caràcter de familiaritat i tendresa del qual cap va poder cansar-se. Des dels seus agradables passejos per la badia de la seua illa fins al final de tots els seus dies els quals acabaven engrunsant-se en els braços de Morfeu, passant per tots els seus desdejunis de sucs cítrics i sucoses fruites exòtiques enfront del mar... res els feia més feliços que compartir els seus costums diaris l'un amb l'altre.



Molt de tant en tant i per a no desgastar la intimitat d'eixe moment que va ser tan perfecte, la parella rememorava aquella nit en què, per obra del capritxós destí que va voler que les seues mirades s'ajuntaren, va començar la unió més pura i bella que tant el Sol com les onades de les vores de Sestos i Abido havien vist mai: l'atemporal història d'amor de Leandre i Hero.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]