Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcions12
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: El Navegant
EL navegant perdut
Inici:  El Navegant

Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Capítol 1 Viatge a l'illa deserta
Capitol 1:



Joan, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Joan representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.



Un dia vaig decidir anar a navegar, el mar semblava tranquil, sense ones, però a causa d’aquesta acció, em podria haver penedit del que hagués fet.



Jo, no sóc una persona molt assabentada de les coses que passen arreu del món, ja sabreu el que haurà passat la setmana amb aquest temporal anomenat “Gloria”, aquest temporal ha arrasat tot el que hi havia davant seu.



Llavors quan vaig sortir amb la barca de pesca, una estona després quan em vaig endinsar, que ja no hi veia terra ferma, llavors vaig començar a notar una brisa que hi venia de l’Est i començava a plovisquejar una mica.  Al cap d’uns minuts vaig veure un tornado que hi venia del mateix Est que hos he dit abans, vaig intentar escapar tot lo posible, el tornador em va atrapar i al moment em vaig desmaiar i vaig aparèixer en una illa deserta.



Llavors una espècie d’indis em van raptar i em volien perquè, volien llençar-me a un volcà perquè els seus Déus els donessin la seva pluja beneïda, però gràcies a la tribu de la gent fosca em van salvar.  Jo en aquell moment no em fiava d’aquella gent perquè eren com molt primitius i molt bastos. Llavors em van portar a la seva cau on hi havien animals morts, em sembla que els van caça, pero era una mica estrany perquè en tot el temps que portava en aquella illa deserta no vaig veure ningún animal.  Van ser molt amables amb mi, defet em van oferir menjar i aigua.



Una estona després em van començar a cridar pel nom de Joan, vaig estar uns dies allà amb ells i em vaig acostumar. Jo sabia que m’estaven ocultant alguna cosa, però va arribar un dia en que em van tapar els ulls i em van portar a la costa del mar, quan vaig obrir els ulls veia que el meu vaixell estava allà i l’havien reparat.  Al principi no em creia el que havien fet per mí, llavors vaig pensar en la meva impressió sobre ells, en els fons són molt bona gent. Abans de que marxés el líder de la tribu em va donar un penjant molt bonic, em va dir que pertanyia al seu avi, una reliquia familiar. LLavors els hi vaig donar les gràcies i em vaig anar d’aquella illa molt satisfet.  I només una hora després ja hi veia terre ferme, em vaig alegrar molt, i vaig pensar de parlar sobre aquesta gent tan amable que em vaig trobar en aquesta illa.
 

Capítol 2 Intentant tornar a casa
Quan vaig començar el meu viatge cap a terre ferme, després de l’il·lusió que tenia amb l'amabilitat d’aquella gent tan fosca, em vaig donar conte de que no sabia on anava pel fet de que el Gloria ja havia l’orientació i no sabia cap a on anar, sort que hi portava una brúixola i com casa meva era anant cap el nord, vaig seguir les instruccions de la brúixola.



Jo, tan feliç per anar-me cap a casa em vaig donar conte de que alomillor la tempesta em va portar més al nord del que jo pensava, hi seria molt a l’est o l’est.  En aquest moment em vaig agobiar una mica, però jo mateix em vaig dir: “No em rendiré ara, per tot el que he passat i continuaré endavant”, llavors sense canviar rumb, vaig seguir el meu camí a casa.



Van anant passant els dies, les setmanes i jo seguia navegant sense parar ja que somiava en tornar a casa lo més abans possible i abraçar a la meva germana, el meu pare i mare ja que no sabien res de mi desde feia 20 anys.



Després de 1 mes i mig navegant vaig veure que estava molt a prop de terre ferme i per un moment em vaig alegrar.  Un cop a terra ferma em vaig adonar rapid de que no era la meva ciutat,pero no em vaig donar per vençut, sinó que vaig anar a preguntar a la ciutat que hi havia al darrere del port. Al arribar a la ciutat vaig començar a preguntar ja que no sabia res d’on estava pero a penes vaig entendre res ja que la gent parlava un idioma molt raro.  

Al cap d’una estona preguntant i tot desperat va arribar una persona que em va poguer entendre lo que li estava dient i ell em va dir que estava a New York.Clar jo vaig quedar flipant,sabia la existencia d’aquesta ciutat però jo vivia molt lluny d’allà.



En aquell moment em vaig desmoronar i vaig caure al terra a plorar,llavors aquell home em va portar a casa seva i em va preparar una mica de menjar i em  vaig anar al llit ja que estava molt cansat.



Quan em vaig aixecar vam estar parlant el home i jo i em va dir que em buscaria treball a la seva empresa per poder guanyar un sou per poder tenir en un futur la meva propia casa amb una família ja que en aquests moments no podia perquè no tenia ni un duro.



Abans de començar a treball aquest home em va donar leccions d'Anglès ja que no sabia res i també em vaig tenir que treure el carnet de conduir ja que sinó no podria portar el camió.



Després de 2 mesos aprenent,traient-me el carnet i visualitzant els carrers de Nova York vaig començar amb el meu nou treball.  Vaig estar com 3 anys estalviant fins que va sorgir l'oportunitat de poder independizarme. Al poc temps de viure sol vaig conèixer una noia mentres treballava, i vam quedar per anar a sopar i coneixe'ns.Tot va fluir molt bé i al poc temps ja estàvem vivint a la mateixa casa.



Va passar un any i tot anava molt bé però encara em seguia enrecordant de la meva família, pero el problema era que no sabia res d’ells ni on vivien ni res així seguiria investigan fins trobar alguna pista d’ells. No pararé d’esforçar-me per trobar la manera de que pugui tornar a casa meva amb la meva família.
 

Capítol 3 Tornada a casa
El temps va anar passant i jo vaig seguir treballant en el meu ofici,inclus en el ultim mes m’havien fet director de l’empresa.  Clar jo estava molt content ja que havia augmentat el meu sou. Així que em la meva novia vam estar parlant sobre el tema de casar-nos ja que ens feia molta il·lusió i ja feia temps que parlarem del tema. Així que com en aquell moment estàvem tan bé vam decir casar-nos i formar una familia.



Ens va trigar uns mesos en casar-nos ja que vam tenir que preparar el casament,el combit, el dia, els convidats etc...però per fi el 24 de Juliol ens vam casar,va ser un dia ple d'emocions i possiblement el dia més important de la meva vida, ara si que si podem començar el camí que la meva dona i jo havíem parlat milers de vegades.



Un cop casats vam trigar pc temps en tenir el primer fill que seria un nen,que li vam ficar de nom Logan.  Estàvem molt il·lusionats, ja que era el nostre primer fill i era una nova etapa de la meva vida en que estava en un moment molt significatiu per a mi ja que això de tenir un fill requeria més responsabilitat, més educació,bàsicament tenies de ser un exemple pel teu fill i això per a mi era una cosa molt important i molt especial.



A part de seguir amb la meva vida també quan tenia algun moment em ficava a continuar investigant sobre el tema de la meva família.  Aquesta investigació em va portar uns 5 anys fins que vaig trobar el possible lloc on podrien estar els meus pares i germans, i era a Finlandia.



  Vaig arribar aquesta conclusió ja que jo encara no havia oblidat el meu idioma natal i encara sabia algunes paraules així que vaig estar investigant i el idioma per excel·lència que vaig veure que les paraules concordaven amb les definicions, vaig pensar que la meva família era finlandesa. També va ser posible que trobes a la meva família gràcies al pare de la meva dona.



Vaig deixar apartat aquell tema durant un temps ja que vam tenir una filla, que li vam ficar de nom Nicki i clar vaig tenir que deixar el tema apart. Vaig estar 4 anys disfrutant dels meus fills i vam viatjar a Orlando quan la meva filla tenia 4 i el meu fill 5 anys, a passar uns dies a Disney World on s’ho van passar molt bé.



Fins que els meus fills tenien una certa edat, no paraven de dir-me que al col·legi els avis dels seus amics venien sempre a recollir-los despres de les classes, jo els hi vaig dir que eren molt lluny i que algun dia anirem a veure’ls.



Fins que un dia la meva dona em va dir que el seu pare havia descobert on era el poble on hi vivia, sense pensar-ho vaig comprar 4 bitllets de vol per anar-hi allà on em vaig criar.



Al pasar 8 hores en un avió  finalment vam aterrar a l’aeroport, em van vindre al cap un munt de records que disfrutava amb la meva família, vam agafar un Taxi, per anar a la direcció on vivia la meva família. Jo recordava una cabaña petita feta de fusta on vivíem els meus pares i jo. Quan vam arribar a la cabaña, vam trucar a la porta y ens va obrir un jove alt. Li vam preguntar si aquí hi vivia la Neida i en Alvar, ens va dir que era el seu fill, nosaltres ens vam quedar bocabadats i li vam preguntar si els nostres pares eren a casa.  Malauradament ens va dir que van morir en un accident de cotxe.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]