Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
albapedascoll
Col·legi Maristes Montserrat. Lleida
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.

Capítol 1 Quan les llums s’apaguin.
                                                         CAPÍTOL 1

Saura:

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços ...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d'històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats abillats amb la indumentària de gala, criades d'uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, homes i dones de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors ...

El parc Steglitz vessava de vida amb l'arribada de l'estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l'ànima, perseguia somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d'esquena al temps, que allà es gronxava amb el llanguiment de la calma i es balancejava alegre el cor dels vianants.

Aquell silenci ...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de trucada, reclam i advertiment, les paraules xiuxiuejades a cau d'orella i poc més.

Aquell silenci ...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka es detingués.

 

Havia escoltat tantes vegades aquella història que ja la sabia de memòria, abans d’explicar-vos la meva em presentaré. Saura sóc la Saura que significa “sol adorat” en Hindú i el que heu llegit era abans, abans de la tercera guerra mundial.

Ara si, us explicaré el dia en que vaig conèixer al Franz i l’Alisha, aquella nena que plorava. Tot va començar quan passejava pels carrers de Karmala, quan de repent vaig veure a un noi prim, alt segurament feia un metro noranta, amb uns cabells curts castanys i amb un somriure de orella a orella. Més o menys tindria uns 17 anys, però no anava sol, és més anava molt ben acompanyat per una nena petita d’uns 4 anys, també era castanya, però això si amb els cabells llars i tenia una mida estàndard per una nena de la seva edat. Només veure’ls se’m va ocorre que devien ser pare i filla i justament en aquell moment va caure una bomba, no recordo molt bé el que va passar després, només  que l’Alisha em va pregunta si estava bé i una cosa va portar a l’altra i ens vam acabar refugiant al temple Shri Kamlabhavani Mandir. De mentre que els bombardejos  continuaven nosaltres parlàvem per intentar distreure a l’Alisha. I en aquell temple ple de gent atemorida en Franz em va explicar com es van conèixer.

Eren finals de febrer i en Franz voltava per Berlin havia estalviat tant per fer aquell viatge, un matí va decidir anar al parc Steglitz i va trobar una nena que plorava, ell va anar corrents i amb el seu alemany mig mal parat va intentar preguntar que li passava, la nena no va entendre i li va parlar amb el seu idioma natal l’hindú. La nena va intentar explicar-li que els seus pares van morir i estava sola, ràpidament el Franz va comprendre la situació ell també era un nen orfe i li va prometre a la nena que mai més es tornaria a quedar sola, ell lluitaria per ella.

La història em va commoure tant que no parava de fer preguntes, fins que van entrar uns soldats tots afilerats amb els fusells d'assalt soviètics més famós el AK-47, una dona embarassada va cridar , un soldat es va apropar i li va dir “chup raho” (que significa: callat) la pobra dona va plorar i  aquell soldat atroç només van trigar 4 segons a matar-la. Abans que actues li vaig tapar els ulls a l’ Alisha, evidentment va notar com tremolava, el que no sàvia ella era per què.

Dos minuts després va passar el que pensava, ens van separar els homes de les dones, però abans de fer-ho li vaig prometre al  Franz que cuidaria de la nena més  valenta l’Alisha i que abantposaria la meva vida abans que la seva.

Als homes se’ls van emportar, els més joves els van convertir en soldats ,els més petits i grans els van tancar amb una fàbrica fabricant milions de Patbard, que són com per a vosaltres els mòbils però amb unes 23 funcions més.  I a les dones o les violaven o les mataven, per això tremolava. Encara que sembli que parlo de la segona guerra mundial no és així és la tercera és a dir que encara no existeix la igualtat entre homes i dones, no penseu que és perquè estem a l’Índia, sinó que a tot el món continua havent-hi desigualtat de gènere.

No cregueu que us queda molt lluny, no.    

Només em queda dir-vos BENVINGUTS A LA 3a guerra mundial, on no importarà el fort/a que siguis sinó l’ intel·ligència que tinguis.

Per ser sincers a totes les guerres els intel·ligents són els que no s’han embrutat les mans de sang i els mateixos causants de les guerres, però tres nens menors d’edat no podien acendre al poder per sobreviure, en aquesta guerra ens havia tocat ser el poble manipulat, però nosaltres ja estàvem cansats de ser-ho, així que sol quedava revolucionar-nos.

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]