Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
aleixenia10
Maristes Valldemia. Mataró
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Maig del 1903
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Capítol I
La va examinar de dalt a baix curosament, fixant-se en cada detall del seu rostre, la seva roba, els seus moviments... Aquella nena tenia unes faccions marcades que recordaven a Kafka una persona que havia estat important per a ell. Va decidir acostar-se a la nena i preguntar.



-Hola, em dic Frank Kafka, que et passa res?- la nena de primeres no sabia que contestar, no coneixia encara aquell home misteriós, tot i dubtar si fer-ho, va acabar dient el seu nom. L'Adalgisa seguia tenint la cara roja d'haver estat plorant i Kafka ho notava.



-Adalgisa, bonic nom, la teva mare deu ser molt especial per posar-te aquest nom. Que és per aquí?- va ser llavors quan va caure una intensa llàgrima per la galta de la nena. Kafka preferí no insistir sobre el tema.



-Vols que juguem amb la nina una estona?- Adalgisa, recuperant l'alè va respondre la pregunta de l'estrany home que acabava de conèixer.



-Només vull trobar la meva mama. Ella em va regalar aquesta nina la setmana passada, quan vaig fer els quatre anys.- El sentiment de culpa va caure de sobte sobre en Kafka. La mare d'aquella jove l'havia deixada allà al parc, sense ningú que la pogués cuidar. Una idea va sorgir al cap d'en Frank, però preferí no dir res. Adalgisa se'l mirava fixament mentre ell rumiava. Les seves mans, la jaqueta que duia, les sabates negres, aquell barret de copa...



-Senyor, vostè no podria ajudar-me a buscar la meva mare?- Kafka sabia que no podia fer gaire per aquella noia però, com es podia dir que no a una petita de quatre anys?

-És clar Adalgisa. Perquè no anem a casa meva a prendre un refrescant gelat? Fa molta calor aquí, no creus?- la nena tenia calor des de feia estona, portava un vestit vermell que tenia des que havia començat l'estiu i unes sandàlies blanques, però tot i això sentia com el vent sec entrava per algun petit forat i recorria el seu cos sencer.



-Si em promet que el gelat serà de maduixa i després buscarem la meva mare...



Van trigar pocs minuts a arribar a casa d'en Kafka. Tot i no ser gaire lluny del centre quasi mai sortia, s'estimava més estar tancat. Durant el viatge la nena va explicar a en Frank com era la seva mare: amb una llarga cabellera rossa, uns profunds ulls marrons en els quals t'hi podies perdre durant hores, i segons tothom deia, amb el mateix somriure que ella. Adalgisa havia tingut sort d'heretar aquell somriure tan característic.



Tenia un pis acollidor, tot i ser bastant petit. Adalgisa estava atenta a cada moviment de l'home, potser no havia estat astut per part seva marxar amb un desconegut, però sentia una estranya connexió amb ell i confiava que pogués ajudar-la a trobar la persona més important de la seva vida. Era filla única i el seu pare l'havia abandonada temps enrere junt amb la seva mare.



Van prendre el gelat de maduixa que en Kafka li havia promès. El fred la va transportar a l'últim Nadal, quan va marxar a veure la neu a la muntanya per primera vegada amb la seva mare. Tot li recordava a la seva mare. Qualsevol mínim soroll, una imatge, una olor...



Van passar les hores veient una sèrie de televisió infantil i parlant de tant en tant sobre coses tan simples com el gelat o la calor que feia, tot i que per dins Adalgisa estava realment preocupada per on seria la seva mare i perquè no l'estaria buscant.



Quan Adalgisa va caure en què era tard i havia de marxar a casa, va tornar a plorar. Com havia d'anar si no sabia ni on vivia? Sempre que hi anava era acompanyada, o com a ella li agradava dir, sola, tot i que la seva mare la guiava.



Kafka va oferir una habitació lliure de casa seva a la nena, va dir que s'hi podia quedar el temps que triguessin a trobar la seva mare. Adalgisa no estava segura, però no tenia més remei que acceptar la invitació.



Adalgisa es va fixar en cada petit detall de la casa i l'escrivia al seu diari, en el temps que va ser allà va escriure uns quants diaris.



Dilluns, dimecres i divendres el metro passa per sota casa d'en Kafka des d'un quart de set, cada cinc minuts. En canvi dimarts, dijous i dissabtes començaven cinc minuts abans. Les dutxes havien de ser a partir de les deu de la nit i durar menys de set minuts i mig si volia aigua calenta. De bon matí havia de prendre la llet amb cereals, el mateix esmorzar des del primer dia que havia estat allà. El que menys agradava a Adalgisa era el tema de la llum: abans d'anar a dormir es tancaven totalment les dues petites finestres que tenia el pis, tot i que no es veia res a travès d'elles, ja que eren fetes d'un vidre translúcid, havien de posar la cortina i aquesta no s'obria fins a les tres de la tarda, quan la llum del sol que es rebia, segons la posició en què es trobava orientat el pis, era mínima.



Adalgisa no recordava com era la llum del sol. No recordava què era sentir el vent acariciar-te la cara. No recordava com era fer amics.



Feia anys que Adalgisa no sortia d'aquella casa. Kafka no la tractava malament, i de fet havia après coses de les quals no li havien dit res a l'escola, però allò no era el que ella volia. Trobava a faltar la seva mare. L'havia abandonat quan tenia just quatre anys.



Adalgisa es va endur una sorpresa pel seu setzè aniversari, podria tornar a veure la llum del sol en aquella ocasió especial.



 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2912
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  886 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  231 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  113 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  205 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  251 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]