Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Alícia Íñiguez
Maristes Valldemia. Mataró
Inici: Història de Leandre i Hero
Anemone
Inici:  Història de Leandre i Hero

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

 

 

Com es veieren Leandre i Hero

 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Capítol 1 Anemone
Capítol 1 Proto meros
Immersos en els ulls de l’altre, a poc a poc s’anaren acostant mentre les palpitacions del cor els guiaven. El llarg vestit blanc d’Hero es feu pas entre la multitud, i la seva lleugera tela mostrà cada delicat moviment que feia. Leandre apartà bruscament la gent que l’impedia trobar-se amb la bella donzella. Finalment, arribaren l’un a l’altre i el cor els donà un tomb. Leandre i Hero no havien experimentat abans res semblant, però saberen que estaven enamorats. Compartiren unes tímides paraules de presentació.

- Bona nit, bella dama -digué Leandre fascinat per la seva gràcia-. Soc Leandre, guerrer i ciutadà d’Abidos -feu una reverència-. Tindria l’honor de saber com us dieu?

- Bona nit, gentil cavaller. Em complau dir-vos que soc Hero.

- Un nom preciós, si em permeteu -respongué amb una mirada seductora-. No he pogut evitar fixar-me en vós aquesta nit, sobretot en el verd dels vostres ulls.

- Agreixo els compliments. Jo tampoc he pogut evadir els vostres encants -digué somrient tímidament.

Els dos joves s’aproparen encara més, submergits pel sobtat amor que sentien. Però, just quan Leandre col·locà darrera l’orella d’Hero un dels seus ondulats i castanys flocs de cabell, unes trompetes sonaren i trencaren aquell moment. El soroll, provinent dels guàrdies del rei, indicaven que Sa Majestat anava a notificar algun esdeveniment. Immediatament, els ulls dels convidats es desviaren al capdamunt de les grans escales on es trobava Vasilius, rei de Sestos, i el silenci es feu present. El seu rostre denotava por i desconcert, tot i que intentà camuflar-lo amb el posat recte i ferm digne d’un rei. Després d’uns segons que feren eterna l’espera, Vasilius digué unes paraules.

- Habitants de l’illa de Sestos, males notícies us he de comunicar -empassà saliva i continuà pausadament-. Sabreu ja que, en els darrers anys, la nostra bona relació amb la gent de l’illa d’Abidos perilla a causa d’una sèrie de conflictes polítics.

La gent començà a murmurar, tement com acabaria l’anunciació. D’altra banda, tots els convidats veïns se sentiren intrusos i cregueren que el millor seria tornar a Abidos per allunyar-se de les mirades acusadores. Tots, excepte Leandre, que sentia un poderós lligam amb Hero del qual no volia deslliurar-se mai.

Vasilius demanà silenci i prosseguí.

- Tot i això, semblava que la situació s’estava apaivagant i, per aquesta raó, nos i el rei Alexandre d’Abidos vàrem organitzar una festa a les respectives illes, on tant uns com altres fossin convidats -feu una pausa-. Però, aquesta nit, durant la festa de l’illa d’Abidos, han mort el rei Alexandre i els seus consellers no han tingut altra idea que creure que l’assassí prové de Sestos. Ens han declarat la guerra i ens hem de defensar! -cridà encegat per l’honor.

Exclamacions de por i sorpresa inundaren la festa i el pànic s’apoderà dels habitants. Alguns començaren a córrer presos per la inquietud. Altres, anunciaven pels carrers la mala nova. El rei marxà cap a palau protegit pels seus guàrdies. Alguns soldats, mentre el rei parlava, havien aprofitat per acorralar alguns habitants d’Abidos, guiant-se per les seves vestimentes, i ara se’ls emportaven per empresonar-los.

Ocultats per l’esglai del moment, Hero i Leandre corregueren junts fins arribar a un indret amagat i apartat del rebombori.

- Estimat Leandre, heu de fugir abans que els soldats us atrapin. No us queda gaire temps!

- Estimada meva, no puc marxar ara que us acabo de conèixer! -digué Leandre guiat pel seu cor-. Què faria jo sense la vostra presència?

- Heu de marxar! No em podria perdonar si, per quedar-vos aquí, us passés alguna desgràcia -respongué Hero tement el pitjor.

- Tot i que em dolgui el cor, teniu raó. He de tornar a Abidos i complir amb la meva obligació de formar exèrcit -digué Leandre, guanyat per la situació-. Però, abans de marxar, voldria saber com podria comunicar-me amb vós mentre estiguem separats. Si no, no sé pas com continuaria vivint.

- Jo tampoc sé com ho faria sense vós. Per seguir en contacte, podríem utilitzar coloms missatgers per enviar-nos cartes i, així...

El soroll d’unes passes feren que Hero callés: no podien descobrir Leandre. El so augmentava i, amb ell, la distància entre les passes i els joves disminuïa. Hero feu uns senyals a Leandre per indicar-li que era el moment de fugir. Ell li feu un suau petó a la mà i s’allunyà, a contracor, sense ser vist. Tot i que els semblà impossible, el desig d’un per l’altre havia crescut.

- Princesa, on sou? El rei ens ha reclamat que us trobem i us portem a palau -digué una ronca veu d’un soldat.

- Princesa? -preguntà un altre soldat.

- Soc aquí, no us amoïneu -respongué Hero sortint de l’amagatall.

 

A l’endemà, Hero es trobava a palau, a la seva cambra. Una gran finestra deixava entrar els raigs de sol de l’alba que il·luminaven les cortines coral del seu llit, i li permetien escriure una carta al seu estimat. Agafava amb molta delicadesa el càlam i el mullava amb la quantitat justa de tinta per ressaltar la seva clara i neta cal·ligrafia. Sobre el papir, expressà tots els seus sentiments i pensaments, així com les seves preocupacions per l’actual situació. Assegurà al seu estimat que es trobava bé, però les seves ganes desmesurades d’estar amb ell no la deixaven pensar en altra cosa.

En acabar la carta, xiulà i, poc temps després, arribà un colom missatger. Des que es feu princesa, aquell sempre havia estat el seu preferit. Era el més ràpid i bonic de tots els que hi havia; les seves plomes eren blanques com perles. De petita, l’ensinistrà, i ell li agafà tal efecte, que des de llavors només responia els seus encàrrecs. Quan l’ocell es posà sobre la petita taula, ella li oferí la missiva i ell l’agafà amb el bec. Hero acaricià el cap del colom i li descrigué com era Leandre: un jove alt i fort, de faccions atractives i cabells despentinats, amb uns ulls mel captivadors. L’ocell parrupà i sortí volant cap al blau cel.

Els dos enamorats passaren tota la setmana enviant-se i rebent cartes. Confessaren tot l’amor i el desig que sentien, i cada dia s’enamoraven més i més.

Una nit, Hero passejava per la costa, meravellada per la lluna plena, quan rebé una altra carta de Leandre. Mes aquesta era diferent a totes les que havia rebut abans.

Estimada Hero,

Responent la vostra última carta, estic tot el millor que podria, considerant que no us tinc al meu costat. Com bé sabeu, penso en vós des que el sol apareix fins que dona pas a la lluna. Els meus sentiments per vós no han minvat, ans al contrari, han augmentat.

Però aquesta no és l’única raó per la qual us escric. Demà a la nit, l’exèrcit d’Abidos atacarà la vostra illa. Vindrem amb barques preparats per lluitar sense pietat. Després de la batalla, temptaré de trobar-vos, per poder estar, per fi, junts. Espero de tot cor que quan us arribi la carta sigueu a temps de protegir-vos. Resguardeu-vos bé, per favor.

Sempre us estimarà,

Leandre

Hero deixà anar un exclamació i quedà petrificada. A poc a poc, alçà la vista i, malgrat la negror de la nit i la desobediència del mar, gràcies al reflex de la lluna, aconseguí albirar una barca. I després, dues, tres... I tota una flota aparegué des de l’horitzó.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2912
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  886 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  231 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  113 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  205 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  251 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]