Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcions13
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Una pluja vermella
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 La primera gota vermella
Capítol 1 La primera gota vermella
Aquest tipus de converses eren les que tenen les noies de la meva edad amb els seus terapeutes , ho sé, una tonteria. Jo amb el meu terapeuta parlava sobre els meus problemes en general; que si aquest m’havia empés que si l’altre m’estirava dels cabells … ja hos imagineu no?

Jo tenia problemes a l’escola ja que al només tenir una amiga la qual també era invisible per a la resta de gent, em feien bullying lo cual al meu pare no li feia molta gracia pero em deia “tranquila perquè ja cambiaran i si no aniré jo i els hi faré veure el cel” deia amb una veu que  em feia riure estones i estones fins que m’anava a dormir.

Ell sempre havia sigut el meu gran salvador, ja que era l'únic que em portava cap endavant i em feia sentir una persona verdadera de carn i os.

Era un dia una mica ennuvolat, pero jo com un dia de cada dia, vaig anar a l’escola amb el meu entrepà, els meus llibres, la meva motxilla, el movil… A primera hora teníem science la qual era la meva classe preferida ja que estudiem el cos humà per lo que estava molt atenta ja que de gran volia ser forense de criminologia com a les series policiaques de NCIS o algo per l’estil, també m'agrada molt llegir i per això estava apuntada a un club de lectura de l’escola i com no hi anava molta gent jo em sentia més agust.

Mentrestant a fora va començar a ploure i va anar augmentant molt segons passaven les hores així fins que cap a la una del migdia, feia tant de vent que els arbres van començar a caure al igual que la llum l’electricitat … Llavors els professors van decidir no sortir al carrer en ningun moment i les classes es van suspendre ja que tot era digital, llavors estavem tots al poliesportiu ja que era l’espai tancat més gran on cabem tots.

El director es va posar a escoltar la radio encara que s’escoltes molt tallada vam entendre que totes les vies havien tallat i ningú podia sortir al carrer per lo que es van fer les 3 les 4 les 5 i així contínuament fins que es van fer les 10 de la nit en aquelles hores tothom estava més calmat ja que havien passat massa hores i no podiem perdre la calma.

cada mitja hora obriem una porta del poliesportiu per que el CO2 no s’acumules ja que tantes persones en un mateix lloc tancat podia obstruir el pas de l’oxigen.

els professors van decidir anar-se’n a dormir tant ells com nosaltres pero vam sentir uns forts cops a la porta i vam obrir aleshores va entrar tot seguit un home xop i va caure a terra i es va adormir.

Al cap d’un quart d’hora vam aconseguir despertar-lo i ens va explicar que estava amb uns amics per allà a prop acampant i que quan es va aixecar per els forts vents el soroll de la pluja i arbres caient a terra, però no trobava als seus amics així que va anar a buscar refugi i va trobar l’escola.També va comentar que tenia una filla la qual estava amb els seus avis ja que ell no estaria a casa durant dos dies per l’acampada, deia que vivien en aquell mateix poble per dalt cap a la muntanya.

Vam decidir anar-nos tots a dormir encara que tampoc dormíem molt ja que no teniem coixins ni mantes ni res semblant i com a colmo la gent estava amb els amics i no deixaven dormir.

Quan em vaig aixecar el dia següent tothom dormia ja que encara eren les set i mitja del dematí i se’n havia anat tothom a dormir molt més tard que jo i com per a mi ja era una costum llevar-me a aquella hora. Vaig anar al menjador i només obrir la porta tothom va escoltar el meu crit, tothom es va llevar i va venir a veure que passava. Jo estava sentada al costat de la porta tremolant com si m'hagués gelat de fred, la gent em va començar a preguntar que em passava i jo amb la mà temblorosa vaig senyalar a la porta i tothom va veure el mateix que jo havia vist; el professor de matemàtiques mort per un desagnament.

Al cap d’unes hores vaig començar a rumiar que qui podia haver sigut i com si tots ho hauriem escoltat llavors els dubtes es van transformar en preguntes i les preguntes en un nou cas a resoldre...
Capítol 3 El final d'aquella pluja


A partir d’aquell moment cada dia despertavem amb més i més persones mortes tant alumnes com professors.Van passar 5 dies i havien mort 12 persones, i tots teniem por perquè no sabiem qui seria el següent. Mentres jo anava traient les conclusions, que si aquest té coartada que si aquest no, llavors vaig decidir vigilar a les persones per a veure si eren elles o no, pero a totes i cada una de les persones a les que espiaba, o tenien coartada o morien al poc temps i això estava tornant-me boja. Com sabia l'assassí a qui vigilava? O ja tenia una llista de gent per a matar?

Aleshores em vaig voler organitzar i en una pissarra de la meva classe em vaig escriure els noms de tots els que seguien vius;la Gemma, la Mercè, el Pol, el Gerard… En aquell moment vaig anar apuntant en un altre lloc els noms dels morts per ordre en els que van morir ja que això m’ho anava apuntant al meu diari i em vaig donar compte de que anaven morint per ordre alfabètic; l’Ana, l’Albert, l’Andreu, l’Aina…

Vaig ordenar alfabèticament els que quedaven vius i el primer de la llista era el Joan, llavors, vaig decidir vigilar-lo tota la nit, però com era d’esperar, vaig anar un segonet de res al lavabo i al tornar ja no estava. Com sabia que me n’havia anat? O millor dit com va fer tant ràpid per entrar agafar-lo sense fer ni el més mínim soroll i sortir, i tot en els 20 segons que jo vaig estar al lavabo? i de sobte me’n vaig adonar l'assassí sempre havia estat amb nosaltres, tractant-lo com a un més, com si no fos l'assassí que mata a uns pobres innocents perquè li roti.

Després de rumiar’m-ho bé, vaig dir-li a la professora que més m’agradava, i ella va pensar que m’havia tornat boja sabent que jo era una bona alumna que mai provocava res dolent, però per casualitat, aquella mateixa nit va morir, pero el que em va estranyar va ser que ni tan sols si l'assassí hagués matat 10 persones, ella no era una de les que li tocava, ja que el seu nom era Teresa i abans de la T hi anaven moltes més. Llavors li vaig dir a un altre professor i a un altre i me’n vaig adonar que al qui li deia aquella nit moria i vaig pensar si ho saben ells i a la mateixa nit moren perquè a mi no em passa igual si jo ho ser i de fa més temps llavors vaig pensar que a lo millor aquell individu, el qual matava a gent perquè volia, potser el que volia és que jo descubrís qui era.

Vaig pensar a dir-li a la meva amiga pero com a qualsevol que li deia moria no li vaig dir ja que ella era l'única persona la cual em comprenia i m’ajudava amb els meus problemes a part és clar del meu pare.

Van passar 5 dies més i ja havien mort 22 persones més, a part de les 12 primeres. ja que ara l’assassí no només matava de nit, era com si el gustet de matar cada vegada se li enganxes més al cos. Van començar a sorgir més problemes. ja que portavem 10 dies alla tancats i el menjar s'acaba rapid quan som 26 persones a taula. multiplicat per 3 menjades al dia. i el menjar no el portava ningú de ningún lloc, si no que eren les restes de lo que hi havia per la nevera de l’escola ja que tot era congelat i eren bosses gegants. El fet de que fóssim cada vegada menys persones, ens ajudava una mica amb la distribució, ja que no teniem una cantidad enorme de menjar sinó que millor dit era una quantitat bastant reduïda.

El meu temps s’acabava ja que quedaven cada vegada menys persones i per lo tant menys lletres. Per sort meva el meu nom era Vega per lo tant era de les últimes, la meva millor amiga es deia Zoe, per lo tant ella moriria després que jo.

Van passar uns altres 4 dies i ara només quedavem 16. Els hi vaig fer reunir-se amb mi a tots a la classe on tenia tot escrit a la pissarra. Quan van arribar tots ja s’estava fent de nit i els vaig fer passar la nit en vela ja que els interrogava un per u mentres estaven els demés al costat observant i escoltant atentament. D’alla no en vaig treure res però llavors mentres em quedaven unes dos o tres persones les llums es van apagar i al tornar-se a encendre estaven tots morts menys jo és clar i havien desaparegut dos persones l’home estrany que va arribar i la meva millor amiga. És clar ho havia tingut davant dels nassos tota l’estona l’home ens havia dit que es deia josep i al quan ell va arribar aquell dia va haver la primera mort, com podia haver estat tan cega. Vaig anar cridant pels passadissos i de cop i volta vaig escoltar una veu que cridava -socors socors. Vaig anar corrent a més no poder vaig obrir les portes d’un armari i allà estava la pobre Zoe lligada de peus i mans com si fos un porc. Mentres l’intentava deslligar algo em va agafar de les aixelles darrera meu i em va tirar al terra, era ell!!! Va tancar la porta de la Zoe i va fer veure que em matava mentres ella no veia res i jo escoltava els seus plors i els seus crids intentant demanar ajuda mentres ningú l’escoltava menys nosaltres dos.

Va amaneixer i ja no feia ni vent ni pluja, aleshores el senyor va sortir amb mi a fora i per fi li vaig poder dir;- molt bé ho has fet tal i com t’ho vaig escriure… PAPA 
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]