Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions5
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: El Navegant
El Navegant
Inici:  El Navegant

Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Capítol 1 Primer quadern, escapada de Perpinyà
Nuvolet, m'anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d'allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m'acompanyarà al llarg d'aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l'estrenyen, blanca per l'aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d'haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Em dic Martí, segons els meus pares aquest nom representa tota la pau i l'amor d'aquest món, però ells van morir al tornar d'un viatge al Japó quan jo tenia sis anys. En aquella època Martí representava tot el que no vaig poder tenir i apreciava aquell nom com el millor tresor d'un pirata o com les ales d'una fada, ara aquell nom que vaig deixar enrere significa un passat del qual no me'n vull recordar.

Perpinyà, només hi vaig passar la primera etapa de la meva vida, però em va fer canviar totalment els meus pensaments i madurar tan física com personalment. Vaig conèixer a persones que em van fer reflexionar positivament sobre els meus propòsits i ajudar-me, amb el temps, a crear-ne de nous. Vaig adonar-me de que volia veure món i aprendre cultures noves. Volia socialitzar i que persones totalment diferents a mi m'expliquessin coses noves totalment desconegudes. Allà també vaig conèixer a les pitjors de les persones que van entrar a la meva vida, i aquestes intentaven que la gent bona mai aconseguís els seus somnis i propòsits.

A Perpinyà, vaig conèixer a la Clara, una noia dos anys menor que jo, la noia més bonica que he conegut en tota la meva vida, va ajudar-me a superar totes les meves dificultats i vam crear una relació afectuosa entre tots dos. Passàvem dies i nits pensant sobre el nostre futur, els nostres reptes... Fins que un dia, va succeir, em va clavar un petó als llavis que em va canviar la vida, en aquell moment volia deixar tot enrere per estar amb ella. Li vaig plantejar si volia viatjar amb mi, conèixer llocs nous, crear la nostra història… Volia fer-la feliç! Sempre que ella estigués d'acord. Va acceptar, amb una sola condició: Si ella demanava en algun moment abandonar el viatge, havia d'acceptar aquella decisió i deixar-la marxar. En aquell instant vaig saber que la Clara amagava alguna cosa. Si no m´ho volia explicar, no l’obligaría. Potser era com jo, havia tingut un passat difícil, o potser havia passat una relació amarga. En tot cas, ara penso, que potser li hauria d’haver preguntat…

Primer de tot, hauríem de trobar un transport, no vam tenir molt difícil elecció, ja que tots dos teníem les idees clares. Vam trobar un globus aerostàtic de color taronja groguenc que encara que fos petit, ens donava espai per tots dos. Amb aquella preciositat podíem recórrer món sense cap problema. No teníem cap ruta clara, encara. Vam passar mesos preparant la ruta i preparant el material necessari fins que va arribar el gran dia. Teníem tot el necessari per començar el gran viatge, ens vam acomiadar de tots els nostres amics i coneguts i vam emprendre el vol, direcció a França, la nostra primera parada, per arribar a París, el nostre destí, hauríem de recórrer 850 quilòmetres de distància, és a dir, 5 hores de viatge. A la Clara se la veia trista i desanimada, vaig fixar el rumb i em vaig asseure al seu costat.

-¿Que et mareges?-li vaig dir.

-No és això, estem fent un gran canvi en deixar tot enrere i... Mira, crec que no estic preparada- em va dir.

-Crec que estàs espantada perquè sempre has viscut a Perpinyà i mai has tingut l'oportunitat de veure res més, si creus que ho vols deixar girem i tornes a casa, però tu ets una dona valenta, podràs aconseguir el que tu et proposis sense l'ajuda de ningú, i bé ¿que vols fer?

-Estic preparada- va dir-ho fent-me una abraçada acompanyada d'un petó.
Capítol 2 SEGON QUADERN:Imolts més viatjes
En aquests últims tres anys la Clara i jo havíem visitat: França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, Noruega, Rússia, el Marroc, Cuba i havíem aconseguit arribar als Estats Units, però també ens quedaven un munt de viatges. No estàvem acostumats a quedar-nos quiets a un sol lloc havíem conegut a un munt de gent i no pensàvem tornar a Perpinyà, ja que havent conegut totes aquestes cultures, la nostra ens semblava avorrida. Jo estava eufòric, mai havia vist món fins ara i en aquell moment desitjava conèixer més. Vam tenir un problema amb la Sara al arribar a Noruega, si us pregunteu qui és la Sara, no us preocupeu, és el nostre globus (anomenat així per una noia que vam conèixer al Regne Unit, que ens va acollir a casa seva i ens va ajudar amb les nostres rutes pel món). La Sara es va fer un forat a la malla i vam haver de fer una parada a Noruega. Ara té un pegat a la malla, de rombes, que la fa especial. Ens vam divertir molt als Estats Units i hem decidit quedar-nos més temps.

Quan vam entrar a EEUU pel nord de la costa est, la primera ciutat que vam visitar va ser Seattle. Desde allà vam anar a Yellowstone, on unes noies ens van convidar a prendre cafè amb elles.Ens van guiar per un carreró ple de estatunidencs sospitosos, vam entrar a un local i vam ocupar una sala. Allà vam començar una interminable degustació de cafès que intentàvem frenar des del principi.Vam fer veure que teníem molt pocs diners, però quan ens van portar el compte ens vam sorprendre perquè ens volien fer pagar setenta euros. Després de molta negociació i cares de pena, finalment vam aconseguir rebaixar el preu a disset euros.

Quan vam anar a Itàlia, vaig decidir aprendre italià per tal de poder comunicar-nos millor. Estavem passejant per una vall, quan vam veure cavalls als que podíem accedir fàcilment. Vam montar-nos en els cavalls i vam donar una volta per la vall. En una baixada, el cavall de la Clara va perdre l’equilibri i  va caure del cavall. Es va fer mal i es va trencar una cama.V

Volien portar a la Clara a l’hospital amb el globus però no podien perquè no el van trobar. Van trobar un refugi en el qual els van ajudar i trucar una ambulància.

L’hospital era molt petit i vell, només tenia tres plantes on hi havia poques persones. La Clara li va tocar un doctor anomenat doctor Vito, era un home italià lleig i molt vell amb una barba sense afeitar desde molt de temps. Li va posar una vena a la Clara i li va dir que només ha de descansar uns mesos.  Vaig ajudar-li amb les seves dificultats. 

Tres dies després, vam anar a banyar-nos, ens hem posat el banyador i cap a l’aigua. L’aigua estava temperada, però la Clara no es podia banyar per la seva cama llavors, se sentia malament de deixar en Martí sol banyant-se. La Clara va explicar en Martí que estava dubtant si seguir amb el viatge. 

  • No estic segura si seguir amb el viatge -va dir la Clara

    Perquè? -vaig dir.

    Perquè no vull que estiguis pendent de mi sempre, vull que t’ho passis bé -va dir.

    Estic pendent de tú perquè em preocupes i no vull que et passi res, i si no estic amb tú aquest viatge no tindria sentit -vaig dir-


La Clara se sentia molt relaxada.  Des d’aquell moment els següents mesos viatjant han sigut difícils per ella però no ha volgut rendir-se perquè segons ella el bonic missatge que li vaig dir la segueix emocionant i fent que creixin les ganes de viatjar.

 

Capítol 3 TERCER QUADERN:Un altre Martí
En aquest últim quadern, només us diré, que fa quinze anys que em vaig separar de la Clara. Estàvem prop de Letònia i estàvem descansant per continuar viatjant, però la Clara estava més apagada que de costum. Parlava amb una veu ronca, i de vegades plorava quan pensava que jo no la mirava. Vaig decidir preguntar-li, no podíem continuar si ella no estava còmode. Al principi no va voler contestar-me, però hi vaig insistir. Em va preguntar si me'n recordava de la promesa que li vaig fer al principi del viatge, vaig dir que sí amb el cap, i em va dir que havia arribat el moment de complir-la. I em va explicar la història d'un altre Martí molt proper a ella, em va explicar la història del seu germà.

-Fa molt de temps, quan jo era més petita, tenia un germà set anys major que jo. A ell li encantava viatjar i va fer el mateix que nosaltres, va marxar amb el seu amic. Ell ja era major d'edat, tenia vint anys, jo en tenia tretze i no li vaig donar molta importància a la seva marxa, ja que m'agradava la idea que els meus pares només estiguessin pendents de mi perquè mai no havia tingut aquesta atenció. El meu germà, Martí, va conèixer molts llocs arreu del món però no estava molt a gust i va decidir tornar cap a casa, el seu avió va tenir un accident aquí a Letònia i no va poder sobreviure, el seu amic va resultar ferit greument però va aconseguir tornar a casa sà i estalvi. En aquell moment en què ens van informar que el Martí no va sobreviure em vaig sentir buida, era un sentiment inexplicable. Portàvem sense el meu germà a casa però mai havia tingut aquesta sensació d'aquest profund forat dins meu. Aquest forat es va tornar a omplir quan et vaig conèixer Martí... Però encara en queden esquerdes que no s'han pogut omplir amb tu al meu costat.

En aquell moment jo ja no vaig saber què dir. Va deixar de plorar i em va mirar, es va apropar a la meva orella i em va dir:

-I ara he de marxar...

I se'n va anar sense mirar enrere. No sabia què acabava de passar, no tenia amb qui compartir els meus viatges, no tenia un lloc a on viure, i el pitjor la meva xicota acabava de marxar sense les seves coses i sense saber on anava realment.

Vaig tornar al globus sabent que no tornaré a veure a la Clara i vaig pensar on podria establir-me durant un temps. Vaig arribar a la conclusió que tornaria a Itàlia i després de dinou hores de viatge hi vaig arribar.

Vaig passar dos anys a Itàlia i crec que vaig arribar a entendre el que sentia la Clara amb el seu germà. Vaig escoltar les notícies per assabentar-me del que ocorria en l'actualitat. Quan vaig mirar a la pantalla vaig tirar la tassa de cafè que tenia entre les mans. S'acabava de trobar el cadàver de la Clara al riu que passa per Letònia, van dir que havia sigut un suïcidi. En aquell moment vaig arribar a la conclusió que la Clara ara es trobava en un lloc millor amb el seu germà.

Vaig decidir que era hora de tornar al lloc d'on jo procedia però ja no amb el nom de Martí, sinó amb el nom amb el qual vaig evolucionar durant aquest llarg i meravellós viatge, el nom amb què la Clara em va nomenar moltes vegades i em definia perfectament com a persona: Nuvolet.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]