Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions2
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Els oceans per tot el món
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Tot problema te una solució
Un diumenge al migdia estava la Marta i els seus pares menjant en un restaurant molt famós, “EL NIU”. Havia demanat un plat combinat que consistia en pit de gall d’indi amb amanida i patates, un dels plats més prestigiosos d’aquell restaurant.

Només rebre el pit de gall d’indi, vaig estar observant-lo durant uns minuts, el meu interior tenia la sensació de no voler menja-ho, perquè sabia que mentalment el que mengés tindria la necessitat de vomitar-ho. Llavors es quan els meus pares van tindré la primera sensació de dubte amb el meu comportament. La seva primera reacció va ser preguntar-me que hem passava, la meva resposta va ser molt directe, “no tinc gana”. Ells en aquell moment van deixar-ho passar, ja que no li veien importància.

Aquell dia va ser el primer cop que vaig sentir aquella mala sensació, només que ha mesura que van anar passant els dies era una costum que ja hem sortia sola. El causant d’això va ser...

Una de les raons amb més pes eren els problemes a l’escola, també vaig tindre algun incident a casa, res molt greu. Un conjunts de factors negatius com podien ser : veure a les meves amigues amb uns físics molt superiors al meu, per això també jo les veia amb nuvis, lògicament jo no tenia, un altre era els problemes de quantitat de menjar al plat que hem feien tan a casa com al menjador de l’escola.

Quan vaig donar-me conta de que més que una mala sensació era un problema de malestar amb el meu físic, va ser quan hem vaig adonar de que estava entrant en un moment molt difícil de la meva vida. Tenia com ajuda a la meva millor amiga Susana, els meus pares no els volia involucra en allò ja que  per ara creia que ho podria superar. Susana sempre havia estat al meu costat, ja que som amigues des de petites, hem compartit moments molt bonics i familiars i diferents dificultats que hem aconseguit superar juntes.

Aquell conjunt de problemes van generar el meu problema psicològic amb el meu estat físic, ja que qualsevol menjar que hem posaven a taula hem donaven ganes de ni provar-lo, només que a casa intentava fer l’esforç perquè els meus pares no notessin aquell problema.

Avui dimarts després de l’escola hem toca piscina, ja que es la meva única extrascolar, era el meu primer cop hi tenia por del que anaven  a dir, a pensar  o als meus problemes amb els companys. A les 18:00 era l’hora que començava la classe, vaig obrir la meva bossa per canviar-me vaig veure que el banyador que m’havia posat la meva mare era descobert per la part de la panxa. Era molt insegura, per això vaig tardar tan en sortir del vestidor, quan vaig sortir el únic que veia era els altres nens i nenes com hem miraven malament. Després d’aquell mala estona vaig arribar a casa deprimida i vaig tindré una conversa molt desagradable amb la meva mare, ja que va ser ella la que hem va comprar el banyador.  Ara mateix estic a la habitació pensant en el que m’està passant. Segueixen passant els dies i res canvia, tinc un dubte al meu cap, hem pot canviar la vida aquesta decisió: li explico la situació als meus pares o segueixo intentat solucionar-ho per la meva conta. <div style="\&quot;text-align:" justify;\"=""> 
Capítol 2 DE CAMÍ AL HOSPITAL
He pres la decisió més difícil de la meva vida: serà parlar amb els meus pares i intentar solucionar el gran problema que estic tenint amb el suport de la meva família, no jo sola com fins ara.

-Marta: Hola, papa.

-Pare: Què tal Marta?

-Marta: Tens un moment, és que m’agradaria explicar-te algo.

-Pare: Sí, digues?

-Marta: Pues es que últimament estic tenint algún problema amb la alimentació.

-Pare: A veure Marta, si que d’algo m’havia donat compte.

-Marta: Bueno pues això, que volia que ho sapiguessis per veure si podem fer algo per solucionar aquest problema.

-Pare: Vale, faré tot el que pugui perquè això es solucioni.

-Marta: A la mare explica-li tú porfa, que no vull repetir-li tot.

-Pare: Sí tranquila, quan tingui un moment li diré tot.

-Marta: Gràcies.

Després d'haver explicat el meu problema a la família em sentia molt millor ja que sabia que ells m’ajudarien en tot el que els hi demanes.

A la semana d’haver-ho explicat els meus pares ja m’havien agafat hora per anar al psicòleg, jo estava contenta perquè s’ho havien pres molt seriosament, però per l’altre banda em sentia fatal perquè seguia tenint els problemas amb l'alimentació, i jo no sabia que fer per superar-ho.

Els problemes seguien i el meu malestar també, ja que seguia sense voler menjar el que se’m posava al plat. Em mirava al mirall i seguia veient que no estava bé, que hem sobrava grasa, a diferència de les meves companyes de clase que estaven totes millor que jo.

La meva primera sessió del psicòleg va ser una malíssima experiència ja què només em repetia que el meu problema era mental no físic, i això em va ofendre perquè la sensació que em donava era de que no em parava de dir que estava malament del cap i jo sé que això no es veritat, que el meu problema és físic i ja està. No volia tornar ha partir d’aquell dia perquè no em va ajudar res. Quan li vaig dir als meus pares que no volia tornar i es van enfadar amb mi perquè ells deien que ell només em volia ajudar i jo sabia que aquell home no m’aportava res. Des d’aquell dia no vaig tornar al metge, cosa que els meus pares els hi va costar acceptar perquè ja eren conscients del principi d’aquest problema “ANOREXIA”.

Al cole ja em van començar a mirar malament, les professores em van dir que si necessitava ajuda i jo no ho entenia perquè ara mateix tenia un fisic normal (bueno lo que jo pensava).

L'últim dia de cole sempre ficaven millor menjar (pizza, beguda, gelat, patates fregides…).

En quant vaig veure aquest menjar em va donar una mala sensació perquè era conscient que si em menjava tot aquell menjar després em veuria obligada a vomitar-ho i per experiència és molt desagradable vomitar algo que t'acabes de menjar.



Vaig menjar molt ràpid i seguidament em vaig dirigir al lavabo a vomitar. Tot això va seguir durant un mes, mes o menys. A conseqüència d’això els meus pares em van enviar al psicòleg. Vaig anar i ell no va trobar altre solució que enviar-me al metge. 
 

Capítol 3 HOSPITAL
Ja començava l’infern, quan vaig arribar a l’hospital em van assignar una habitació al costat d’una altre noia. Al principi no vaig poder preguntar-li el seu nom perquè estava en estat d’alarma.Una vegada em van colocar tot i em van organitzar l’habitació, que van ser uns 10 minuts, 7 de preparació i 3 per adaptar-me. Em vaig estirar i li vaig preguntar el seu nom. No em va respondre cosa que em va fer sentir molt sola en aquella calida habitació pero si no fos per la meva mare que va estar tota l’estona amb mi hauria passat el pitjor moment de la meva vida. Ja que estava una mica sorpresa per la poca acollida del centre i de la meva companya, sabent que teniem el mateix problema. En aquell moment vaig pensar que ojala al dia següent pogués compartir amistat amb ella.

Al dia següent seguia sense contestar-me aquella noia. Tenia algo extrany, no venia molta famìlia a veure-l’ha. Jo creia que a part del motiu per el que estaba a l’hospital, se sentia sola per la falta de la seva famìlia i amics. Ja portava uns dies en aquella habitació quan va entrar la meva mare i em va regalar un peluix. La noia s’el va quedar mirant i la meva mare, disimulant, s’en va anar. Al cap de 5 minuts va tornar la meva mare i li va regalar un altre peluix a la noia. No va dir res, només va somriure i la meva mare li va tornar el somriure.Allò va ser el moment més important de la meva estància a l’hospital perquè des d'aquell moment la Susana es va fer la meva amiga.

A la sesió de terapia (anorexia) la Susana es va sentar amb mi i en el joc de parelles ens ho vam passar genial perquè vam compartir anècdotes de les nostres vides. Jo no sabia com pero en un dia ja era la meva millor amiga. Ens vem fer cada dia mes i mes amigues. Ens explicavem els nostres secrets, jugavem a jocs o els inventavem, feiem plans de futur en els quals estavem juntes, i moltes coses més. Pero un dia, va sortir el tema de la familia, i, vam començar a parlar. Al cap d’una estona vam començar a parlar sobre els meus pares, i quan vaig acabar li vaig preguntar per els seus. Ella va començar a plorar durant una estona i quan va acabar em vaig disculpar. Em sabia greu, perquè jo veia que no venien molt a visitar-la i que no tenien molta relació, però encara que sabia això, vaig preguntar-li. Vaig estar aproximadament una hora estirada al llit sense dir res procesant el que va pasar. De sobte ella va començar a parlar-me sobre que el seu pare era un director important d’una empresa de transport. Ell treballava molt i no estava quasi a casa, si no recordo malament, es deia Marc Prieto. La seva mare va morir en el naixement i per aquell motiu sempre somreia a la meva mare.En aquell moment ella va començar a cridar, a donar patades al llit i es va aixecar per anar se'n pero per sort un metge va arribar. No va ser suficient perquè va a començar a convulsionar, jo estava plorant perquè no sabia el que pasaba i vaig preguntar a un metge i em va dir que un atac de nervis. Al dia següent va arribar el seu pare a l'habitació però ja era tard. La meva única amiga s’havia ofegat a causa de l'anorèxia i de les defenses baixes va morir.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]