Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcins5
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Història de Leandre i Hero
Inici:  Història de Leandre i Hero

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

 

 

Com es veieren Leandre i Hero

 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Capítol 1 El romanç maleït

Leandre, el noi provinent d’una família pobre de Abidos, va estar tota la nit observant a la noia d'ulls marrons i cabell castany, i el que més li agradava de la noia era aquella olor perfumada que no sap com ja havia sentit abans. No podía parar de pensar en que feia allà i si seria capaç de fer-ho, però desitjava, oblidar-se de tot el que l'envoltava, i només per aquella nit volia endinsar-se dins de aquella realitat imaginaria i disfrutar amb aquella noia d'extraordinària bellesa.  

 

Hero s’havia promès per obligació de la seva família amb un aristócrata de Sestos. També era desitjada per un de l’illa d’Abidos, al qual li havia rebutjat la proposta de matrimoni. El motiu per el qual Leandre estava a la festa, era per assassinar a Hero perquè el aristócrata d’Abidos donava una gran quantitat de diners a canvi, perquè si ell no podia casar-se amb Hero ningú ho faria. I com que la seva família estava molt apurada no tenia cap altre remei.     



Aquella nit de lluna plena, anava acompanyada pel seu promès, el qual no estimava. I al creuar la mirada amb Leandre va sentir un fort desig de fugir d'aquella festa. I així ho va fer, es va dirigir cap a la sortida, i Leandre la va seguir fins el tranquil atrium, on al mig hi havia una font on seia Hero. Leandre observava des de la distància perquè ella no se’n adones.



Reflexionava que havia de fer, llavors va aparèixer una senyora de aspecte descuidat, que com si li hagués llegit el pensament li va proposar un tracte. A canvi de no cometre el que el aristócrata de la ciutat d’Abidos li havia demanat i poder estar amb Hero, que era el seu desig, li va dir que si ella s’enamorava d’ell en cinc dies serien feliços per sempre, però si no, ho pagaria molt car, amb la vida.

El que ell no sabia és que Hero ja havia fet un altre tracte amb la senyora, el tracte d’Hero consistia en perdre tota la seva gràcia i bellesa.

Quan van finalitzar el tracte tots dos, van aparèixer a Atenes, Leandre ara era ric i poderós i Hero era una noia sense cap gràcia. LLavors trobar-se, reconèixer i enamorar-se era molt complicat. Ell estava meravellat per totes les riqueses que l’envoltaven i es va anar oblidant del tracte. Sobretot perquè aquell mateix dia havia vist una noia preciosa, i pensava que potser seria Hero. 

En canvi Hero voltava per Atenes amb la mirada trista per haver perdut el tresor més valios que posseïa, la bellesa. No tenia on anar, no tenia clar on era, estava completament sola i perduda. Era de nit i s’havia estirat a dormir al terra del carrer i va passar un home que tenia una posada, l’home anava begut però es va adonar de que la noia no tenia on anar i com que necessitava una servent li va proposar una habitació a canvi de treballar per ell. Ella va accedir però a no sabia que seria un treball dur i que no la tractaran gaire bé. 

Mentrestant Leandre estava feliç amb la seva nova vida, pero havia de tenir en compte que li quedaven quatre dies per trobar a Hero. Sinó la historia tindria un final molt tràgic, Leandre perdria la vida i Hero s’hauria de casar amb el aristócrata o pitjor que algú acceptes l’ordre de l’altre aristócrata i hagués preu pel seu cap.  





 



 
Capítol 2 La història es complica
Després d’una llarga nit, a la posada d’en Angelo, el somni profund d’Hero va ser interromput pel senyor. L’Angelo li va dir que es vestis enseguida perquè havia de començar a treballar, a preparar la posada per la nit, que és l’hora on anava la gent. Li va fer posar un vestit molt seductor, per atraure clients, cosa que a Hero no li va fer cap gràcia. 



En canvi Leandre es trobava a un palau estirat a un llit luxós i còmode, mentre els servents li portaven el menjar. En aquell moment no pensava en res més.  



La fetillera no els hi va voler posar fàcil, perquè cadascú estava immers en la seva nova vida, sense pensar l’un en l'altre. Encara tenien quatre dies per que es complís el seu desig, el qual era estar junts,  i que la història no acabes en desgràcia. 



Després d'un dia dur a la posada i un gran esforç, van anar venint tots els clients quan les estrelles ja brillaven en un cel tenyit de gris. Va ser una nit dura per aquella noia, ja que no estava acostumada a treballar . Els homes que hi havien a la posada no eren pas com els de la illa de Sestos, eren homes bruts,  grollers, i no la tractaven gaire bé. Però per la porta va entrar un noi jove d’aspecte cuidat i ric, aquell noi no era ni més ni menys que en Leandre, que per casualitat havia entrat a la posada. Pero mira que va ser capritxos el destí que ell la va veure a ella, però com que havia perdut la bellesa no la va recòneixer a simple vista. I al veure aquell local ple d’homes beguts es va girar i se'n va anar a passejar.  Quan ell s’estava girant Hero va mirar cap a la porta i va veure els cabells rossos i arrissats que li van recordar a una persona molt estimada. Ella va sortir corrents darrere d’ell però quan va arribar a la porta i hi va treure el cap, l’ombra del noi ja havia desaparegut d’aquell carreró solitari. Gràcies a això Hero va recuperar l’esperança. A la vegada li va venir molta nostalgia perquè aquest pensament li va fer recordar a la seva estimada mare la qual havia perdut fa poc, ja que ella sempre li deia que l’esperança és l'últim que es perd. No va poder aguantar la llagrima que com una gota de pluja li va regalimar per la galta. 



El matí del tercer dia Hero es va aixecar amb una gran esperança que li va omplir el cor de alegria, i li va donar forces per continuar. Angelo li va demanar que anés a comprar al mercat, i ella va sortir amb moltes ganes d'anar per trobar a Leandre, que estava convençuda de que l’havia vist la nit anterior, per tant significava que no podia parar lluny. El que ella no s’esperava es que ara Leandre habités en un palau. I que al mercat seria difícil de trobar-lo. Després de buscar i rebuscar pel mercat al noi de cabells rossos que havia vist abans, es va donar per vençuda i quan ja va haver comprat tot el que Angelo li havia encarregat, va tornar cap a la posada, amb la mirada baixa i trista d’aquell que ha perdut alguna cosa i no sap com trobar-la. Quan va arribar i li va donar la compra a l’Angelo ell la va veure molt trista i li va preguntar que li passava, ella no sabia si dir-li o no, però va tenir una bona pensada, si ella li explicava com era Leandre segurament la podria ajudar a trobar-lo, ja que Angelo tenia molts contactes i molta gent que li devia favors. Li va descriure Leandre amb pèls i senyals, i li va afirmar que ahir li havia semblat veure’l entrar però no n’estava del tot segur. 



La bruixa que s’havia quedat amb la bellesa de Hero va decidir posar les coses més complicades als dos joves, ella que voltava per allà va decidir fer-se passar per Hero i així poder-se quedar per sempre amb la joventut de Leandre i la bellesa d’Hero.



Leandre passejava pels jardins del palau, i va sentir els crits d’una noia que semblaven provenir del riu, i va veure a una noia que ell ja coneixia ofegant-se al riu. 



 
Capítol 3 L’esperança és l'últim que es perd.
Quan Leandre va veure a la noia al riu va poder reconèixer aquell rostre que li havia robat el cor prèviament, no va dubtar en córrer cap allà i llençar-se a l'aigua per socórrer-la. L’aigua estava freda però Leandre no ho va notar, perquè al veure la noia no va poder evitar que el rubor canvies el color de la seva blanca pell. Quan arribar on era ella la va agafar i la va dur riba del riu.



Mentrestant, Hero estava a la posada desitjant que el noi ros entres per la porta, pero el destí de moment no volia que es trobesin però Hero albergava l’esperança de tornar a veure’l. L’Angelo la veia molt preocupada, i va decidir ajudar-la i per animar-la va portar-la al temple per demanar ajuda als Déus, ja que ella no sabia què fer, en especial va resar a Afrodita la deessa del amor. Afrodita veient la situació en  que aquesta noble noia es trobava va decidir ajudar-la, i li va entregar un collaret que li faria recuperar el seu aspecte i així facilitar la trobada entre els dos amants. 



Leandre era en aquells moments amb la bruixa que ell creia que era la seva amada, pero llavors la fetillera va notar com la seva màgia és debilitava i que en qualsevol moment perdria la bellesa d’Hero així que va començar a córrer, deixant a Leandre preocupat va desaparèixer entre la gent d’aquella bulliciosa ciutat. Leandre la va seguir per què no la volia perdre un altre vegada després del que li havia costat trobar-la. 



Quan Hero sortia del temple amb el collaret, Angelo no la va reconèixer i va entrar al temple mentres que ella va començar a caminar per els carrers d’Atenes, buscant al seu amor perdut però en lloc de trobar a Leandre, va trobar a una dona identica a ella i al veure-la li va recórrer per tot el cos un gèlid calfred que la va deixar paralitzada. La dona es va apropar a ella i en veure aquell precios collaret li va arrencar del coll, i va desaparèixer. Hero no va poder reprimir les ganes de plorar en veure que havia tornat a perdre la seva bellesa, i que la situació una vegada més tornava a ser molt complicada. Ja gairebé no li quedava esperança, no podia més, així que va estar a punt de fer una acció, de la qual una vegada comesa no hi havia marxa enrere, i aquella acció no era ni més ni menys que acabar amb el que realment és el bé més preuat de tothom, la vida. No ho va fer perquè va pensar que si la història acabava així no hauria valgut la pena tots els esforços que havia fet. Pero el que realment l’havia fet canviar de pensament va ser un altra vegada el record de la seva estimada mare, l’esperança és l'últim que es perd, ella li deia aquestes paraules mentre li respallava la seva llarga cabellera marró. 



Leandre va escoltar a dos velletes que xiuxiuejaven un gran secret, a fora la ciutat hi havia una cova on es deia que habitava una fera que protegia un anell d’or molt valuós, aquest anell si te’l posaves et duia amb la teva alma bessona. Leandre en escoltar això no va dubtar a anar a comprar una espasa i baixar cap a la cova, tan gran va ser l’alegria i la pressa que no va escoltar que deien que necessitava una espasa especial forjada pels déus, i enviada aquí a la terra, i que d’aquella cova no havia sortit ningú amb vida. Ell decidit a matar la fera i agafar l’anell va entrar a la cova, i es va dirigir cap a la fosca fera que dormia en pau i aprofitant aquesta avantatge li va clavar l’espasa corrent, quina va ser la seva sorpresa en veure que no es va clavar sino que com si la fera fos de ferro o algun altre metall va rebotar l’espasa i la va despertar, ell espantat va començar i quina va ser la seva sort que en una paret de la cova va veure un tros d’or el va estirar i va treure la mítica espasa, sense saber si funcionaria va tornar a endinsar-se al fons de la cova on l’esperava la temible fera. La fera tenia tres caps i ell en va aconseguir tallar una pero en lloc d’acabar amb la fera, li van sortir dos més, Leandre va tenir una brillant pensada i es que per matar la fera del amor havia de clavar l’espasa en el lloc indicat, on es troba aquest bonic sentiment, el cor i amb dificultat va passar per sota i li va clavar, la fera va caure i ell va poder agafar l’anell, se’l va posar i va aparèixer a un lloc que li resultava familiar, la posada i la noia al veure’l va córrer cap a ell i es va fondre en una càlida abraçada, i ella li va dir, per fi t’he trobat Leandre i gràcies a aquell gest d’amor ella va recuperar el seu aspecte i ell la seva vida i per fi van acabar amb la terrible bruixa que els hi havia fet impossible aquesta trobada. Van tornar a l’illa de Sestos i van viure feliços la resta de la seva vida.    











 

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]