Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Abel
Col·legi Escorial Vic. Vic
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Novel·la
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 Capitol 1
Bitllet d’anada i tornada 

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

 

- La terapeuta va parar la gravació i li va demanar a la Marta:

- Quan peses?

- La Marta es va quedar callada uns segons, fins que la terapeuta es va aixecar de la cadira i va dir:

-Et pesaré

- La Marta va moure el cap d’un cantó cap a l’altre, llavors la terapeuta li va donar la mà i la Marta insegura, li va agafar. La terapeuta va acompanyar a la Marta fins a la balança, allà li va demanar que es desvestí. La Marta es va desvestir, va pujar a la balança, i la terapeuta la va posar en funcionament.

Uns minuts més tard la balança havia donat resultat, la terapeuta es va acostar i va veure el pes actual de la Marta, 39 quilograms, la Marta pesava 39 quilograms. La terapeuta va mirar a la Marta i li va dir:

- Marta, peses 39 quilograms

- La Marta va posar-se nerviosa, ja que pesava menys de 40 quilograms i això volia dir que havia arribat al pes indicat perquè la ingressessin. Llavors la terapeuta va dir-li a la Marta que es vestís, la Marta va fer cas a la terapeuta, va agafar la roba que havia deixat a la cadira, es va vestir i es va asseure a parlar amb la terapeuta. La terapeuta va posar-se     les ulleres de vista per escriure l’informe de l’estat actual de la Marta. Un cop escrit aquell informe va dir-li a la Marta:

- Marta, crec que hauràs d’ingressar 
- La terapeuta va fer un paper segons Marta Roca Garcia ingressa a l’hospital general de Girona el dissabte 14 d’octubre del 2017. Llavors va informar la Marta del seu ingrés, va explicar-li tota la informació que ella necessitava i desitjava saber.



L’endemà la Marta va ser a l’hospital general a les 7.27 a.m per ser ingressada a les 8.00 a.m 

10 minuts abans de les 8.00, la Marta va entrar a l’hospital, en entrar es va asseure a una cadira que hi havia al costat de la recepció i va esperar que la cridessin.

Un quart d’hora més tard, la recepcionista va cridar a la Marta, la Marta es va aixecar de la cadira, es va acostar a recepció i va iniciar una conversa amb la Mònica, la recepcionista.

La Mònica li va explicar tots els detalls sobre el seu ingrés, li va posar un braçalet de color violeta, un braçalet d’aquells que sempre donen a l’hospital i finalment va trucar a una metgessa. 

5 minuts més tard va arribar la Carla, la metgessa la qual havia trucat la Mònica, va donar-li la mà a la Marta i se'n van anar juntes cap a la nova llar de la Marta durant 7 mesos. Van travessar un passadís solitari fins a arribar a una porta de metall, la Carla va obrir la porta, van entrar i la Carla va portar a la Marta cap a la seva nova habitació. 

En aquella habitació només hi havia un llit, una taula, dues cadires i una finestra. També hi havia una porta petita, la qual anava al lavabo, un lavabo amb vàter, pica, i dutxa. 

La Marta es va sorprendre al veure l'habitació en la qual  passaria 7 mesos de la seva vida. La Carla es va acomiadar de la Marta i se'n va anar, la Marta va instal·lar-se i va decidir anar a dutxar-se. Mentre es dutxava va sentir que algú estava obrint la porta, així que va sortir, es va embolicar amb la tovallola i va anar a veure què passava. Era un home, alt, ros, prim… Li va demanar qui era i que feia allà i li va respondre:

- Sóc en Joel i he vingut a conèixer-te.

Capítol 2 Capitol 2
-La Marta sospirar, i es va presentar:

- Jo sóc la Marta, sóc nova

-En Joel va començar a preguntar-li tot sobre ella fins, quants anys tens, quin dia vas néixer, tens parella… i finalment li va demanar per què havia ingressat a l’hospital, i la Mmarta li va explicar que estava en un pes molt baix i havia d’engreixar-se, per això l’havien ingressat

-Quan peses? - Va dir en Joel, i la Marta, insegura, va respondre, 39 quilos, va dir.

En Joel es va quedar parat, no sabia quèe dir-li, així que li va proposar d'anar a fer una ruta per les zones comunes de la que seria la nova casa de la Marta. La Marta es va aixecar i van començar pel menjador. Es veia un lloc molt trist, no hi havia gairebé res, 4 taules, unes quantes cadires i poca cosa més, van passar a visitar la sala de visites, que a aquella hora no hi havia ningú. Un cop allà, la Marta va començar a fer-li preguntes, després d'unes quantes vegades va assabentar-se que era un metge d'aquells tan dolents que sempre et fan coses contra la teva voluntat. La Marta, va agafar i se'n va anar cap a la seva habitació, a ella li feien molta por aquests metges així que fa fer el primer que li va passar pel cap anar-se'n. En Joel la va perseguir fins a l'habitació, la Marta li va tancar la porta als morros. En Joel va començar a picar a la porta, la Marta ho sentia, però no l'obria. Uns minuts més tard jo no sentia a ningú picar a la porta, la Marta es va estirar al llit, va tancar els ulls i sense ella voler-ho es va adormir. La Marta es va despertar, sentia una fresa fora de l'habitació, es va aixecar i va anar a veure què passava, va treure el cap, no va veure res, va sortir i es va endinsar en aquell passadís tot pintat de blanc, no es veia a ningú. A l'arribar al final del passadís va veure que hi havia una finestra oberta, no podia ser, a l'hospital està prohibit obrir finestres, va mirar cap avall i no hi havia ningú, va tornar cap a l'habitació, va obrir la porta i hi havia una dona, no entenia res. La Marta li va demanar qui era i que feia allà, la dona li va respondre el seu nom, es deia Sira, es va crear un silenci.

-He vingut a veure’t 

- Va dir la dona. La Marta va fer una mirada dirigida a la dona expressant que no entenia el que acabava de dir, la Sira va entendre perfectament que volia dir aquella mirada, va agafar la mà de la Marta, i la va asseure al llit.

La Sira era una dona que va ser ingressada, feia cosa de tres anys al mateix centre que actualment la Marta estava ingressada, es va escapar per una finestra al final del passadís tot pintat de blanc, la mateixa finestra que estava oberta. Havia tornat a advertir a la Marta, a advertir-la que en Joel no era un d'aquells metges tan dolents, era algú pitjor, era un violador. La Marta no es creia la història de la Sira, no es creia que en Joel fos aquella persona que ella deia que era. La Sira va continuar, va començar a explicar, amb detalls la història de per què s'havia escapat.

Ella estava dinant quan en Joel va arribar, la va agafar bruscament de les mans, se la va emportar cap a una sala que anomenaven la sala de reflexió, 4 parets, terra i sostre, tot blanc, una cadira allà al mig per seure, callar i reflexionar, anar a aquella sala era un càstig, però la Sira no havia fet res malament per anar allà. En Joel la va fer seure a la cadira, la va fer desvestir-se, la Sira va negar amb el cap, en Joel li va repetir, continuava sense voler, en Joel va treure una pastilla de la butxaca i li va donar a la Sira, la  va drogar, una estona més tard, quan la pastilla ja havia fet el seu efecte, en Joel es va desvestir i va començar a treure's la roba, un cop ell estava despullat va començar a abusar de la Sira, la va violar, no podia parar de cridar amb la intenció que alguna persona la sentí i la vingués a rescatar, però no servia de res, aquella sala estava totalment insonoritzada.

En Joel va deixar a la Sira en aquella sala, tancada tota la nit, la Sira va provar d'obrir la porta però era impossible, no podia fer res. L'endemà, cap al migdia en Joel va anar a veure la Marta, va obrir aquella impenetrable porta de ferro i va veure la Sira estirada a terra, no donava la sensació que estiguis bé, en Joel es va apropar a ella, la va agafar, va dir el seu nom, no rebia resposta, li va donar un cop i la va sacsejar perquè tornés en si, en Joel va anar a buscar ajuda, quan va marxar la Sira es va aixecar i va començar a córrer fins a la sortida, al passar per davant d'en Joel, la va començar a perseguir. La Sira va canviar el seu pla de sortir per la sortida a sortir per la finestra del pis de dalt, va pujar les escales fins a arribar al pis del passadís blanc, es dirigia cap al final del passadís, on hi havia una finestra, la finestra més fàcil d'obrir de tot el centre, quan va veure que en Joel estava darrere seu va accel·lerar el ritme i en arribar al final del passadís, va obrir la finestra el més ràpid que va poder i va saltar, la caiguda va fer mal però no tant mal com el que li haguessin fet si s'egües quedat al centre. Va fugir el més lluny que va poder, es va amagar dins d'una casa abandonada on va passar aquests últims anys de la seva vida.

La Sira, en acabar d'explicar la història va advertir a la Marta que estava segura que ella era la pròxima víctima d'en Joel. La Marta va començar a donar voltes per tota l'habitació, se la veia estressada, nerviosa, angoixada... La Sira la va agafar de la mà i se la va emportar fins al pis més baix de tot el centre. Van sortir de l'habitació i van començar a baixar les escales, van arribar al soterrani, encara juntes de la mà, van endinsar-se fins a trobar una porta coberta per objectes vells i trencats coberts de pols, van apartar tots aquests objectes cap a un cantó per així quedar la porta al descobert.

La Sira va obrir la porta, van entrar-hi, no es veia res, estava molt fosc, la Marta va buscar un interruptor, va anar tocant la paret fins a trobar-ne un, el va encendre i una bombeta penjada del sostre es va il·luminar, es podien veure unes escales, van pujar-hi, uns minuts després van arribar a una sala molt petita, hi havia una porta al final de la sala, s'hi van acostar, la van obrir i van marxar. Ja estaven a fora de l'hospital, la Marta es va posar a cantar i ballar com si fos una nena petita, estava molt feliç, en aquell moment la Sira es va acostar cap a ella, cada cop més a prop i finalment li va fer un petó, la Marta sobtada la va frenar, es va produir un silenci d'uns pocs segons i la Marta sense dubtar-ho li va tornar el gest i va fer un petó a la Sira.

Començà a fer-se de nit, encara estaven en el descampat davant de la porta per on s'havien escapat, van passar la nit allà, les dues juntes. L'endemà tot just sortir el sol es van llevar, la Marta va marxar, la Sira darrere seu, es dirigien cap a l'estació de tren per marxar d'aquella ciutat. Un cop van arribar a l'estació van comprar, amb els pocs calés que tenia

la Sira un bitllet d'anada i tornada a Malafogassa, un petit poble de camp molt acollidor on no vivia pas gaire gent. La Sira la va demanar a la Marta:

-Perquè bitllet d'anada i tornada si volem marxar per sempre?
A la qual cosa la Marta va respondre:

- Tornada perquè algun dia haurem de tornar - Una estoneta més tard sortia el tren així que van anar a seure a un banc a esperar que arribés l'hora de marxar.

El tren va arribar, van pujar-hi, van seure als seients que els corresponien i va començar el viatge

Uns dies més tard d'arribar, van anar juntes a un bar on  tenien posades les notícies. Tot estava bé fins que en un moment en Joel va aparèixer a les notícies dient que la Marta estava en recerca i captura.
 




 

Capítol 3 Capitol 3




En aquell moment la Mmarta es va aixecar i se'n va anar corrents d'aquell bar de la perifèria, sense pagar, la Sira va seguir la seva acció. Van anar cap a la casa que tenien llogada a aquell petit poble. La Marta semblava nerviosa, se la veia estressada, va anar cap a l'armari de l'habitació, on al fons  guardava una maleta de viatge molt gran, allà dins hi cabia de tot, la va treure, la va obrir i va començar a treure roba de l'armari, vestits, samarretes, camises, pantalons, roba interior... Mentre la Marta anava omplint la seva maleta de tapa dura de color groc, la Sira li va demanar:

- Marta, perquè fas la maleta, on vols anar? 

La Marta amb una cara de preocupació va respondre la pregunta de la Sira: - Lluny, on ningú em pugui fer res.

La Sira va agafar el braç de la Marta i la va portar al menjador, la va asseure al sofà i li va donar una til·la perquè es calmés una mica. Mentre la Marta es prenia la seva til·la tranquil·la asseguda al sofà la Sira va entrar a l'habitació i va desfer la maleta que la Marta estava preparant, va tornar a endreçar tot el que hi havia dins.

Una estona més tard la Marta es va adormir al sofà, la Sira li va portar una manta i li va posar a la Marta. El telèfon de la Sira va començar a sonar, li trucava un número desconegut però la Sira sense saber qui estava a l'altre costat del telèfon el va agafar. Va sentir una veu familiar, una veu greu i profunda, no esbrinava qui era així que li va demanar.

-Sóc en Joel. Es va sentir.

La Sira va penjar bruscament el telèfon, va caure a terra. La Sira estava espantada, li va sobtar molt que li truques en Joel, no es parava de preguntar per què li havia trucat. Unes 2 hores més tard, ja es va fer de nit, la Marta continuava dormint i la Sira la va despertar per anar a sopar, hi havia macarrons amb tomàquet, la Sira gairebé sempre cuinava macarrons amb tomàquet, no sabia fer gaires coses. La Marta va tastar els macarrons, no li van agradar gaire, així que va anar a la nevera i va agafar una amanida que hi havia ja feia uns dies, quan van acabar de sopar i van fer les postres van anar cap al llit, primer es van anar a rentar les dents, es van posar el pijama i ja es van estirar al llit, van apagar les llums i van començar a dormir, van passar uns quants minuts fins que es van adormir. Eren la una de la matinada i la Marta estava somiant, al somni es veien a ella i la Sira juntes, en un prat ple de flors de tot tipus, s'ho estaven passant molt bé, però va començar a ploure, el cel es va posar ben gris en molt poc temps, va començar a tronar i se'n van anar, quan ja eren fora va aparèixer en Joel, amb un cigarret a la mà, el va encendre i va començar a riure, va agafar a la Marta de la mà i se la va emportar. En aquell precís moment la Marta es va aixecar cridant, va despertar a la Sira i ni dos segons després es va sentir el timbre de la casa, la Sira es va dirigir cap a la porta, li tremolava la mà, va obrir i va veure en Joel davant seu, ell va provar d'entrar però la Sira va posar el braç perquè no ho fes. En Joel va apartar el braç de la Sira i va entrar a la casa, es va asseure en una cadira de fusta ja vella. La Sira provava de fer fora en Joel però no podia, els seus intents eren inútils, quan la Sira es va

cansar en Joel es va aixecar i va començar a voltar per la casa, la Sira el seguia allà on anes, estaven a l’habitació, en Joel va obrir l'armari i va veure tot de roba mal colocada, va tancar l’armari i just al acabar de tancar-lo es va posar la mà a la butxaca i va treure una xeringa, li va donar a la Sira, i ella la va llençar a terra. Van començar a sonar sirenes dels cotxes de la policia, es va sentir un fort cop i la porta de la casa va caure a terra, la policia va entrar a casa de la Sira i la Marta, van anar a l’habitació en en Joel va declarar a la Sira com culpable de traficar amb drogues, la Sira espantada es va declarar innocent però en Joel va assenyalar a la xeringa d'heroïna qui hi havia al terra, la Marta es va despertar, no sabia que estava passant, va anar cap a l’habitació i va veure com la policia s'endúia a la Sira a comisaria, se sentien crits, plors, gemecs… La Marta va retenir la Sira dins de casa però no va poder, les forces policials no li van permetre, quan la casa va quedar evacuada i només quedava la Marta, va entrar en Joel.

La Marta estava plorant, en Joel li va eixugar les llàgrimes i la va estirar a terra, va agafar una xeringa de dins d’un calaix de la cuina i va drogar a la Marta. Va començar a ploure a bots i barrals, com al somni. 

L'endemà la Marta es va aixecar lligada a una cadira dins d'una sala tota pintada de blanc, semblava una sala d'hospital, semblava la sala de reflexió. Va entrar en Joel a l'habitació, l'acompanyaven tres homes més, uns homes grans, musculats, amb cara de males persones, en Joel els hi va donar l'ordre d'acabar amb ella, va marxar i aquells homes van començar a agredir a la Marta, temps més tard, quan la Marta ja estava sola, va entrar en Joel i va deslligar la Marta de la cadira, se la va emportar on ningú sap encara.

La Sira, feia tres setmanes que estava empresonada a una presó catalana no gaire coneguda, estava tancada sola a una cel·la, només li portaven el dinar, no esmorzava ni sopava estava en unes condicions molt dolentes, se la veia demacrada, semblava que tingués trenta anys més dels que té. Una policia jove la portà a una sala on hi havia un home adult, de quaranta anys més o menys, va fer asseure a la Sira.



Un cop la Sira estava asseguda, l'home aquell li va començar a demanar sobre la xeringa que hi havia a la casa de lloguer, la Sira va explicar tot el que va passar, tota la veritat, no se la van creure, normal, no és una història gaire creïble. Unes dues hores més tard la Sira va sortir d'aquella sala, va sortir plorant i la van portar de nou a la cel·la, la Sira es va estirar al llit i sense voler-ho es va adormir. Va fer-se de dia, feia un sol increïble, però des d'allà no es podia apreciar, una estoneta més tard van anar al pati ella i tots els empresonats. La Sira, a l'hora en què anaven al pati tenia prohibit xerrar amb ningú, però ella va infringir aquella norma que li havien imposat i va anar a xerrar amb tres homes que no feien gaire bona impressió. Estaven fent peses, estaven molt musculats, es veien forts. La Sira, primer els va saludar amb la mà, no va rebre resposta, llavors s'hi va acostar i es va presentar, tampoc va rebre cap resposta, la Sira provava de xerrar amb aquells homes però no li feien cas fins que els hi va dir que es volia escapar de la presó, en aquell moment un dels tres homes, el que semblava més fort li va demanar a la Sira perquè volia marxar, la Sira li va explicar tota la història, els tres homes la van agafar i se la van emportar a un lloc fosc, feia molta pudor, estaven dins de les clavegueres de la presó, aquells tres homes ja s'havien escapat més d'una vegada per aquella claveguera, la Sira els hi va demanar per quin motiu s'havien escapat altres vegades, a el que els tres homes van respondre:

-Per ajudar a un metge psicòpata amb uns treballs no gaire divertits de portar a terme.Van dir rient. La Sira els hi va demanar pel nom d'aquest metge psicòpata i els musculats homes van respondre el nom Joel. Quan la Sira va sentir que la resposta a la seva pregunta era Joel, sense pensar's-ho dues vegades va arrencar a córrer com mai havia fet, els tres homes van córrer darrere d'ella, perseguint-la, per la seva reacció sabien que la Sira sabia els secrets que ocultava en Joel.

La Sira estava perduda en aquelles clavegueres pudents, no sabia a on anar per sortir d'allà, i a tot això s'afegia que aquells tres homes l'estaven perseguint. Quan la Sira va veure que aquells homes estaven a punt de trobar-se amb ella va veure una sortida, sense pensar, va pujar unes escales i va sortir de les clavegueres. Va sortir en un carreró sense sortida d'un poble, pel que semblava desert. La Sira va començar a caminar sense cap rumb, amb l'objectiu de trobar a alguna persona que li digues on estava i així poder anar a buscar a la Marta. Va caminar més de 40 quilòmetres a peu fins a trobar un bar molt petit.

Va entrar en aquell bar i no hi havia ningú, només hi havia un cambrer que aparentava tenir uns seixanta anys, estava adormit a la barra. La Sira es va acostar a aquell home, li va donar un copet a l'esquena, l'home es va despertar sobtadament, quan aquell home va entrar en si després d'una estoneta de somni va demanar a la Sira què feia allà, la Sira va dir que s'havia perdut i li va demanar per la seva actual ubicació, aquell cambrer no va respondre, el que va fer va ser tornar a dormir, la Sira va provar de tornar a despertar-lo però no reaccionava, era com si l'haguessin drogat. La Sira es va dirigir cap a la porta del bar ja per marxar amb molta mala llet, però abans d'obrir la porta i abandonar el bar va sentir uns crits que li sonaven molt familiars.

Aquells crits que se sentien venien de la cuina, la Sira va anar cap a la cuina, va obrir la porta i va veure a quatre noies lligades a terra amb la boca tapada, una d'aquelles noies era la Marta, el primer que va fer la Sira en adonar-se que la Marta estava en aquelles condicions va ser deslligar-la, però es va sentir un xiuxiueig, era un xiuxiueig greu i profund, la Sira es va girar i va veure en Joel amb una pistola a la mà, va començar a disparar, la Sira va deslligar a la Marta el més ràpid possible i les dues van començar a córrer, van sortir del bar i van continuar corrents sense saber ben bé on es dirigien, en Joel no parava de disparar i disparar, provant d'encertar i matar-les.

Van començar a sonar sirenes de policia, molts cotxes patrulla es dirigien cap a on eren la Marta i la Sira, poca estona més tard la policia va acabar amb en Joel i es van emportarse-les a un lloc on estiguessin resguardades.

La Marta era a casa seva, asseguda al sofà, plorant amb la seva terapeuta al costat.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]