Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcions1
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
La volta al món
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.

Capítol 1 Els Inicis
T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...



                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.



                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.



                T: I saps quant peses aquesta setmana?

L’Albert en aquell moment sabia que  hauria de parlar molt seriosament amb la Marta sobre, fer-li veure què ja no podria tornar a passar, sinó podria acabar molt malament, però abans de fer qualsevol cosa l’Albert li va dir a la Marta que trucarem als seus pares.



                       S: No ho facis!

                T: Hem de parlar amb els teus pares, això no pot seguir així.



                       S:Però amb una condició.



                T:Quina?

                       S: No et separis de mi.



 L’Albert en aquell moment es va quedar pàlid, sabia que la Marta estava molt malament havia baixat a 30 kg en 1 setmana  i ell intentava fer el que podia. Al cap de deu minuts l’Albert truca als seus pares, i els explica la situació, ràpidament els seus pares van agafar el cotxe i van anar a l’Hospital de Barcelona.



Aquela nit la Marta ho va passar molt malament, no estava agust allà i es sentia culpable per fer passar aquella situació als seus pares. La Marta se'ls mirava tota l’estona sense sapiguer que fer. L’Albert se’l va acostar i li digué:

T: No et preocupis, sortirem endavant per molt difícil que sigui.



La Marta el va somriure.



Al cap d’una estona, el metge va parlar amb els seus pares, li van dir que si segueix així poder el pròxim cop no seria com abans.



1 any enrere…

S: Ja no vull menjar més , no tinc gana…

T: Però que dius si només has menjat dues olives de re.



S: Que té dit que no vull més pesat 

La Marta pujà enfadada a l'habitació tot rondinant.



T: Baixa aquí ara mateix, sóc el teu germà i hem preocupo per tu, baixa a menjar alguna cosa , portes dies sense menjar qüasi re. 

S: Que no!!!

Aquella nit l’Albert ho va passar molt malament, no parava de pensar en el que havia passat. Al matì següent, quan l’Albert ja s’havia aixecat se’n va adonar que la Marta havia marxat , va sortir a buscar-la però sense resultat, més tard l’Albert va anar a comisaria a denunciar la desaparició, també va avisar els pares, tots junts van col·laborar amb la policia a la seva búsqueda. 

Ja havia passat un dia i no la veien per enlloc, fins que… de sobte la Marta els va trucar i els va dir que estava molt deprimida pujada sobre d’una cadira amb una corda envoltant-li el cap, els hi va dir on estava, estava a un descampat lligada pel coll a un gran arbre, van aconseguir arribar a temps però el mal psicològic ja estava fet.



Setmanes més tard la Marta va començar a menjar encara menys , ella es pensava que tenia sobrepès, que no es veia guapa i això li va fer molt de mal, va començar a perdre pes, i poc a poc anava perdent massa muscular, encara amb els esforços familiars per que menges més la Marta no donava “tregua”, va seguint perdent pes i la seva salut anava empitjorant.
 

Capítol 2 El Susto
Era una fosca nit de setembre quan l'Albert , agobiat pel problema de la Marta, va trencar a plorar tot sol a casa, pensant en tot el que se li venia a la Marta. Minuts més tard els pares de l'Albert van arribar i el van consolar amb l'objectiu de què oblidessi el tema de la Marta només per uns minuts.

La Marta que es trobava sola a la seva habitació donant voltes al tema i de sobte els pares van entrar a l’habitació a parlar amb ella. Després de minuts de parlar i parlar la Marta va acceptar anar a un psicòlog per tractar el seu problema. 

Habia arribat el dia, la Marta aniria al psicòleg per primera vegada, res més arribar la Marta va començar a posar-se molt nerviosa, i la seva pell va cambiar de color a un blanc molt pàl·lid, segons més tard la Marta va caure desplomada. Ràpidament els seus pares van trucar al 112, l’ambulància va arribar en pocs minuts. Després de moltes probes els metges es van adonar de que la Marta va perdre el coneixement per culpa de no haver-hi menjat en les últimes 20 hores, va sofrir una baixada de sucre.

La van traslladar l’hospital, ja que una baixada de sucre en una persona que té anorexia , és molt més perillós que per una persona normal. Se li va comunicar a la Marta i a la seva família que la Marta tindria que estar ingresada les pròximes setmanes.

Els primers dies van ser horribles i molt agoviants per tots, però amb l’ajuda mútua van sortir endavant. 

Ja només faltaven dos dies per a que la Marta poguessin sortir de l’hospital quan de sobte va tindre un infart. La mare, que es troba sola a l’habitació junt amb ella, va sortir corrent a cridar als metges que van córrer per salvar-li la vida.

Van passar minuts desesperants per reanimar-la, semblava que no podien, quan de sobte la Marta va despertar. A partir d’aquell moment la Marta va ser ingressada i alimentada mitjançant un tub que directament li anava ficant aliments. Quan la família va saber aquesta decisió es van adonar que va arribar el moment d’acceptar que la Marta estaria ingressada mesos o inclós anys.

Després de tindre aquests pensaments van estar durant dos dies esperant a que la Marta reacciones. Es pares de la Marta no tienen ni una mica de ànims per fer res, el metge que els va veure sentas al costat de la Marta els va dir: És una situació forta però s’en sortira. Els pares van començar a pensar i van arribar a la conclusió de tira endavant i afrontar tot allò que se'ls intervingués.

Al dia següent els pares van anar al psicòleg per a que els donen algun consell quan enmig de la situació els truquen de l’Hospital. Els havien dit que la Marta ja es trobava millor. Els van dir de que depenent de com li anes podria tornar a casa però abans d'això tenim que parlar amb els metges.

Al arribar a l’Hospital van estar-hi tota la tarda parlant amb la Marta, en aquell moment la Marta estava molt arrepentida però tenia ganes de millor-se i de passar uns dies tranquil·la pensant sobre el que li havia passat.

Mentre eren a l’Hospital van cridar al pare de la Marta i el metge se'l va endur cap a una sala. El metge li va explicar molt seriosament que la Marta esta en un estat molt millor però que si segueix així podria patir conseqüències. El pare sabia que ara podrían endur-se més que un ensurt.

Va tornar cap a la sala amb la Marta per poder acabar de passar un dia tranquils amb la Marta 
 

Capítol 3 L’OPERACIÓ




Havia arribat el dia, els metges van donar l’alta mèdica a la Marta, la Marta i els seus familiars  estaven molt il·lusionats, la Marta portava gairebé un mes a l’hospital, però amb esforç va poder sortir.

La mare de l’Albert li va fer arribar la notícia i va anar el més ràpid que va poder a parlar amb la Marta, va arribar a casa i va estar una estona parlant amb ella i intercanviant notícies, entre rialles la mare va entrar i els digué que era l’hora de sopar, en aquell moment la Marta es va posar nerviosa i l’Albert la va  mirar i li digué: -Tranquila poc a poc.- Ella va suspirar de tranquilitat al saber que no estava presionada per començar a menjar com una persona normal. 

Portaven una semana molt bona i van decidir anar a Portaventura a pasar el dia, van passar un matí molt divertit però a l’hora de dinar , la Marta deia que no tenia gana , nerviosos , l’Albert i els pares es van mirar de reüll , però no li van donar molta importància. La temperatura era de 32ºC i la Marta va començar a trobar-se malament, li pesaven les cames els braços, al sentir això la Marta es va assentar i va explicar el que sentia als seus pares , gràcies a haber parat, la Marta es va salvar d’un altre infart.Van avisar a l’ambulància i els metges van arribar molt ràpid, van explicar el que ja fa temps li havia passat i se la van emportar a l’hospital.

L’Albert no ho podia creure, havia tornat a passar, aquesta situació agobiava molt a l’Albert, així que l’Albert va passar dues setmanes amb la Marta a l’hospital, sense saber el que se li venia a sobre. Després de unes probes els metges van decidir operar d’urgència, el problema no era l’anorèxia , sinó un problema de fluidesa de sang al cor, això havia provocat a la Marta els infarts. Se la van emportar a quiròfan, l’Albert va trucar els pares per avisar-lis, era una operació molt complicada i perillosa, l’Albert va estar una estona sol a l’habitació plorant i molt nervios, amb l’arribada dels pares es va tranquilitzar. L’operació tenia una durada de 8 hores. Passava el temps i l’Albert mirava la porta amb moltes ganes de veure al metge dir que havia sortit tot bé, el seu pare va anar a comprar alguna cosa per dinar a la màquina expenedora, mentre estava comprant va veure a uns metges parlant sobre la Marta i dient que havia tingut una hemorragia durant l’operació i que tenia molt difícil sortir. El pare no va voler dir res, van passar les 8 hores i no arribava ningú, quan de sobte el metge va entrar a l’habitació, l’Albert es va aixecar d’un salt, el metge tot mirant-los els va dir: l’operació ha sortit com esperàvem però ara la tindrem amb observació si voleu podeu passar.

 Sens dubte van entrar ràpidament per veure l’estat de la Marta. Com que tot just havien operat la Marta era dormida axi que els pares no li van poder dir res però li van fer companyia. Mentres l’Albert es sentia millor al saber que la Marta ja estava bé, però tenia el pressentiment de que la Marta no estava bé però ni l’hi va donar importància ja que el metge li va dir que estarien pendents d’ella.

S’hi van passar tota la tarda esperant a que la Marta despertes, la mare de la Marta quasi es va ficar a plorar perquè deia que no despertaria però de sobte va obrir els ulls.

La mare va saltar de felicitat al veure que havia despertat, la Marta no entenia res ja que no se'n enrecordava del que havia passat. La Marta va dir- Què ha passat?- L’Albert li va respondre-t’han operat del cor però ja estàs bé.

Es van passar fins les 3 del matí amb la Marta, tots estaven molt cansats axi que els pares de la Marta es van oferir a portar l’Albert, i així ho van fer.

Van portar l’Albert, havia sigut un dia molt llarg, després de portar l’Albert els pares van tornar a l’hospital per veure la Marta. Quan van arribar els metges estaven fent reanimacions a la Marta i els va dir que havia entrat en coma… 

Continuarà...
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]