Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Adriel
IES RAMÓN CID. Benicarló
Inici: Bitllet d’anada i tornada
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 ENVIDIA
T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

 ...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: No, no m’atreveixo a pesar-me. Aquesta setmana ha sigut molt difícil per a mi.

T: Però has estat seguint la dieta que et vaig planificar?

S: Sí, encara que algunes menjades no les he fet, he complert amb la gran majoria.



Llavors el terapeuta, amb un gest breu i clar, li indicà que es pesés a la bàscula de la consulta. Marta s’alçà de la cadira i incòmodament es va començar a treure la roba. El terapeuta, encara que havia vist centenars de pacients, no podia amagar la seua cara de sorpresa davant d’aquell cos tan esquelètic i esprimatxat. Marta va fer el primer pas per a pujar a la bàscula amb por i inseguretat per la frustració que comportaria haver perdut el progrés obtingut en setmanes anteriors. Una vegada dalt de la bàscula va tancar els ulls fins que un so alarmant la va sorprendre.



T: 42 QUILOS! Enhorabona Marta, per fi ho estàs aconseguint.

S: No m’ho puc creure! M’ha costat molt, pensava que no ho aconseguiria mai.

T: Veus com si que podies fer-ho? Segueix així i ja veuràs com cada cop aniràs pujant més de pes. Tal i com vas, et posaré la pròxima cita la setmana que ve per a continuar veient el teu progrés.



                                                         ***



Es va despertar de matí amb la il·lusió de mostrar el seu canvi, obtingut des del dia que va començar a veure la llum al final del túnel tres mesos abans. Una vegada al carrer, mentre caminava, va pensar en com s’alegraria Robert de la seua gran millora. En arribar a la consulta, la qual no havia canviat des de l’ultima visita que havia fet, va seure a la sala d’espera com de costum.  No va haver d’esperar molt ja que el doctor no tardà a cridar-la.



T: Què tal, Marta? Ja feia temps que no et veia! Tot bé? 

S:  Sí, gracies. Aquest últim mes m’ha resultat prou fàcil anar seguint la dieta, i la veritat és que cada dia em sento millor.

T: Me n’alegro; la veritat és que se’t veu molt millor. Bé, anem per feina.



Marta no va necessitar preguntar què havia de fer ja que era part de la rutina. Es va llevar la roba i va pujar a la bàscula. Els dos van observar el pes que marcava i van veure una xifra que els dos desitjaven des de feia temps. L’emoció de Marta era visible en la seua cara de felicitat, havia aconseguit pesar 60 quilos. Robert la va felicitar pel seu magnífic procés, ja no havia de seguir la dieta, encara que havia de seguir visitant-lo cada tres mesos.



                                                       ***



Feia ja un mes i mig de l’última visita que havia fet al terapeuta. Ara, quan es mirava a l’espill, ja no veia aquell sac d’ossos, sinó que veia una persona amb la seua panxeta saludable, cosa que l’enorgullia molt. De vegades, però,  se sentia grossa encara que sabia que no havia de caure en aquell tipus de pensaments originadors de la seua anterior anorèxia per la qual havia sofert tant. 



Un dia, després d’haver sopat més del compte uns deliciosos macarrons que li havia preparat la seua mare, va  seure al sofà per veure les notícies. Entre totes les informacions de futbol i política, n’hi havia una que li va cridar molt l’atenció. Una dona havia mort el dia anterior a causa del seu sobrepès; la periodista va confirmar que aquest problema afectava un gran nombre de persones de la població espanyola. S’hi va capficar tota la nit, just abans d’anar a dormir es va veure reflectida al mirall i es va  veure més grossa que de costum. En entrar al llit la van abordar uns pensaments en què es repetia tota l’estona la idea que estava grossa. 



Al matí següent, mentre esmorzava, li va tornar al cap la notícia de la nit anterior. Només va esmorzar una peça de fruita. En arribar a casa després de treballar va dinar bona cosa, com havia fet últimament. Continuava però pegant-li voltes a aquell pensament que l’havia preocupada tant la nit anterior, el que la va fer sentir culpable per haver dinat tant. Inevitablement, se li va ocórrer una forma d’eliminar totes aquelles calories que havia ingerit; es va dirigir al bany, va pujar la tapa del vàter i va intentar vomitar. 


 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]