Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions6
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Bitllet d’anada i tornada
40 kg
Inici:  Bitllet d’anada i tornada

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

Capítol 1 La promesa
  40 kg





Capítol 1.



La promesa

T:Marta contesta si us plau…

S:Està bé...36kg!

T:I recordas la promesa

S:Si hi aniré pero entenc que costa molt i no es facil

T:T’entenc però una promesa es una promesa

S:Ya pero…

T:Res de peros es per el teu bé

S:I si no ho puc fer

T:Tu pots marta i a mes a mes ingresan a la casa tindrem mes ajuda per part dels cuidadors.



S:Ja ho se pero no estic convençuda del tot.



T:Tranquila son profesionals es dediquen a això pensa que allà hi ha més gent amb anorexia i seras més comprenguda.



S: Si  es veritat pero, no estare comoda i tampoc em faig a la idea de estar sense la meva família i amics

T: Marta t'anirà bé t’ho asseguro

S: esta bé hi aniré.



No hos ho he explicat jo sóc la Marta tinc 15 anys, una nena que no conexia la anorexia fins fa relativament poc, la veritat no em vaig tornar anorexica per el bullying ni res d'això, va ser perquè el meu pare va morir per obesitat fa uns anys.



He tingut sort de que no aniré a ningún hospital si no a una especie de casa d’acollida amb més gent amb anorexia, i no estaré sola fare terapia cada dimarts i dijous.     





La casa d’acollida esta a madrid una mica lluny de la meva casa i de la civilització perquè està situada a la muntanya, a mi no hem molesta pero sincerament la gent anorexica pot sortir a córrer i a cremar calories cosa que no hauríem de fer per això hem sembla que està malament situada.



Pero per això he de ser forta i no sortir a fer esport, se que sera dur pero no estic sola. 

Hem queda poc per anar a la casa d’acollida encara no m’he despedit de tots el meus familiars estare el temps que faci falta fins que hem recuperi, espero que sigui poc temps però jo calculo que seran uns quants mesos, 5 o 6. 

Mai havia estat tan nerviosa pero se que es per el meu bé, quedan dos setmanes aproximadament, la veritat és que no se que hem trobaré, la meva mare i la meva germana m’apoyan sempre ara és quan més necessito la seva ajuda.     

Aquest dissabte sortiré però la veritat és que arribo el dijous que ve perquè hi podria anar en avió però no tinc diners per comprar-me un bitllet així que aniré de bus en bus perquè visc a Londres aniré pel túnel per arribar a França  i de França a Madrid, faré unas quantes parades per aprofitar el viatge ja que no podré tornar de viatge en molt temps.



El divendres per la tarda em vaig despedir de totes les meves amigues ja que no les veure en un quant temps la veritat és que va ser bastant emotiu per no dir molt, per pena no vaig poder veure a la meva millor amiga la Laura venia en avió dos dias después de que jo m’anenes i ens volia dir una cosa molt important pero me la volia dir en persona així que no la vaig poder escoltar.  



De camí en el tunel d'Anglaterra fins a França vaig estar pensant en el que volia visita a França vaig pensar en anar cap a Le Mans que està situat a la comarca de Nantes perquè m’agrada molt els pobles rústics amb les seves cases de fusta i de pedra, també he pensat en anar al centre Toulouse vull anar-hi perquè el paisatge és de ciutat antiga i molt bonica  i a mes mes és molt diferent al meu país per això hi aniré, tenia pensat d’anar a barcelona ja que vull veure la sagrada familia i també el parc güell , m’he estat informant i es molt bonic pero no se si ho vull fer per si vaig curta de temps, jo prefereixo arriscar me per anar a veure a la meva tieta segona que esta visquent a barcelona prop de la sagrada familia.



Quan vaig arribar a Le Mans em vaig topar amb un noi que m’estava intentant estafar perquè em va dir de portarme la maleta a l’hotel dien-me que ell formava part del hotel pero li vaig dir que no feia falta perquè no em fiava i quan vaig entrar vaig preguntar que si el senyor treballava alla i em van dir que no, un encarregat va sortir a treure'l fora. Al endemà m’havia d’anar per la matinada a agafar l'autobús per això havia d’aprofitar el dia al màxim aquell dia però tampoc vaig fer moltes coses si no que vaig sortir a donar un passeig la veritat esque el passeig no va ser molt llarg ja que a causa de la meva condició física em vaig cansar ràpidament, m’en vaig anar a dormir a las vuit i a les 

Crec que van ser unas llargues quatre horas quan vaig arribar a Toulouse em vaig facinar per les muntanyes eran totes blanques i em deixaven bocabadada, com sols vaig estar allà mitj dia sols vaig anar al centre del poble i em vaig comprar uns comics sols hi havia un anglès pero per sort a l'escola vaig fer francès,     en el poble tots hem miraven raro perquè estava prima per part ja m’havia acostumbrat a les mirades de fàstic i de rebuig però em seguia fent mal. Vaig tornar abans a l’hotel i vaig parlar amb la meva mare dient-li que estava bé i que en poc temps sortiria el autobús, vaig agafar l'autobús i em va sorprendre perquè estava bastant ple encara que tots fossin avis em van donar conversa no gaire ja que el meu coneixement de francés no és gaire. 

Quan vaig arribar a Barcelona em vaig anar a visitar a la meva tieta que vivía a un pis amb molt d'espai i unes boniques vistes al centre de la ciutat on es veuen els carrers plens de gent observant les botigues i parlant entre ells.



La meva tieta em va fer una mica de turisme per aquella zona em va ensenyar la sagrada familia i després em va ensenyar un parc molt bonic que hi ha a prop d'alla (el parc güell). 

Al día següent vaig anar pensant que faré al arribar a Madrid.No sabía que fer si anar direct a la casa d'acollida o visitar una mica de cami cap a allá ja que al matí del dia següent em tindria que marxar de Barcelona per anar a Madrid. 

De camí cap a la casa d'acollida em vaig decidir que hi aniria direct perquè hi Ana a amb una mica de retard.



Vaig anar pensant en com em presentaría fins que quan ho vaig decidir ya havia arribat al meu desti.Al sortir del bus vaig agafar la maleta i vaig dirigir cap a la porta i de sobte em vaig trobar al la meva millor amiga la Laura... 

 
Capítol 2 les amistats a la casa d'acollida
L’AMISTAT EN LA CASA D’ACOLLIDA



Vaig arribar a la casa i em vaig trobar a la Laura la meva millor amiga, resulta que ella també té anorèxia no m’ho podia creure, em vaig posar a plorar i vaig caure en les seves espatlles entre llàgrimes, no m’ho podia creure, ella portava allà quasi mig any.



Quan ens vam eixugar les llàgrimes em va dir que el que hem volia dir quan va vindre a visitar-nos era que ella també tenia anorèxia per culpa que en l'altre col·legi que va anar li van fer bullying, va caure en depressió i també estava en un centre per gent amb anorèxia i va ser molta coincidència que decidíssim anar al mateix centre en aquell moment estava tan impactada que apenes vaig parlar, per sort ella em va somriure i em va dir “t’ensenyo la casa?” jo vaig dir un si sense apenes articular i la vaig seguir uns passos per darrere.



Al principi hi havia un passadís bastant ample una mica més endavant, hi havia una sala a l'esquerra i a la dreta l'habitació de l'esquerra era una sala amb un sofà i una televisió hi havia un noi mirant una sèrie de crims.



A l'habitació de la dreta hi havia un menjador amb una gran taula per menjar, continuant pel passadís hi havia unes escales, a dalt hi havia vàries habitacions la Laura m’anava presentant a cada persona que hi havia, l'habitació més gran era de la propietària de la casa.



Després de veure unes dotze habitacions em va ensenyar la meva habitació, era bastant gran i bonica, em vaig estirar i li vaig preguntar que era el més divertit per fer ella em va dir que quan van a algun lloc tots junts, li vaig somriure ella em va somriure i em va dir que ens hem sortirem i se'n va anar, jo encara estava en shock vaig mirar cap a dalt i vaig pensar en la meva mare i la meva germana en el molt que m’havien acollit però en uns minuts vaig anar cap a l'habitació de la Laura.



Perquè em volia explicar com era la gent que hi havia allà la gent que més em va impactar va ser:l’Anton un noi d’uns divuit anys que a vingut a qui per uns problemes familiars, pel que em van dir es va morir el seu germà petit

i des d'aquell moment va deixar de menjar durant un temps.



L’altre persona que em va impactar va ser la Karol la noia de la tercera habitació de la primera planta, la seva història era que ella es veia molt grassa aleshores va voler aprimar-se fins que va arribar al punt de no menjar, la seva família la va voler ajudar, ho van aconseguir una mica però encara està molt prima.



També em va sorprendre el Hugo un noi que que era transsexual per això li van fer bullying,pero jo no entenc perquè la gent veu malament lo de la transsexualitat i en lloc de d’ajudar-li el que li fan es fastidiar-li la vida.



I per ultim la Rogelia perquè va tenir un accident de tràfic i va morir el seu pare i el seu germà gran.



Més tard mentre parlava amb la Laura ens van cridar per sopar i la Laura em va ensenyar el funcionament del sopar a la casa d’acollida,em va dir que tenim que anar a la cuina i que normalment el primer plat només es te es té una opció però el segon plat el pots escollir entre dos, jo vaig escollir la botifarra encara que les porcions eren molt petites però a tots ens venia bé així, en el sopar no parlàvem gaire però jo crec que els incomodava que jo fos nova però la veritat qui em va caure millor era la Paula i la Laura sols m’havia dit que la Paula era simpàtica però que a vegades una mica pesada amb els seus rotllos, com jo la vaig veure molt tranquil·la vaig decidir anar a parla amb ella i només vaig obrir la boca, quan de sobte va començar a parlar com si no hi hagués un demà, va passar la Laura pel costat i em va dir susurrant “tu mateixa tu has buscat” va estar parlant sense parlar durant una mitja hora fins que li vaig dir que estava molt cansada, vaig aconseguir desfer-me d’ella.



Em vaig despertar serien com les vuit i mitja disposada a conèixer a tots els integrants de la casa i vaig anar a buscar a la Karol per veure si em podia fer una mica amiga d’ella i només creuar un tros del passadís estava la Laura allà però per sort vaig evadir-la amb un “un moment he de fer algo molt important” i em va dir que si podriem parlar després li vaig dir que sí i me'n vaig anar a parlar amb la Karol.



La Karol estava encara estirada amb el mòbil li vaig dir que si em podia ensenyar alguna part xula de la casa i ella em va dir que ara anava a ensenyarmela, de seguida em va portar a la part alta de la casa a les golfes on tenen totes les coses de tecnologia com uns dos ordinadors , una Nintendo switch ,un sofà molt ample i gran.



Em va dir que aquest lloc estava bé i que el que més li agradava era veure Twitch o YouTube en concret karmaland (Una serie de uns youtubers i que juguen un joc que diu minecraft) jo li vaig dir que ami m’agrada juga a la switch vam jugar uns quants jocs i va vindre el hugo per dir-nos que ens estaven buscant feia un rato i ens havíem oblidat de la hora així que vam baixar rapidíssim per poder esmorzar, quan vam baixar, la propietària de la casa ens va reganyar li vam demanar perdó i jo vaig seguir coneixent gent, vaig anar a parlar amb la Rogelia i quan vaig entrar em va dir d’una manera freda que m’anenes, me'n vaig anar.



La Paula va venir i em va dir que era molt urgent, li vaig dir que vale però que no s’enrotlles em va dir que vale i em va dir que havia descobert que una noia de la casa vomitava el menjar (cosa que estava molt prohibida i et poden treure per fer-ho) li vaig què qui era i em va dir que no ho sabia que va entrar al lavabo i es va trobar el vòmit.



Li vaig dir que li digues a la propietària i em va dir que no volia ser la culpable de que algú s’en anés de allá, vaig dir-li “i per que m’ho dius a mi?” ets en la única que puc confiar.



Doncs esbrinarem qui es!!!
Capítol 3 qui es ?
QUI ES?

Quan li vaig dir que descobririem de qui era aquell vomit es va ilusionar moltíssim i va montar tot un show (deia que eram investigadoras profesionals i que si volia fer de sherlock holmes) jo em reia mentalment pero li vaig dir que e scalmes que era un tema important i que ens ho teniem de prendre amb serietat ella em va dir que si de una manera poc seria, jo la veritat és que si que estava molt emocionada perquè era la cosa més interessant que es pot fer, també pensava en que no m’agradaria treure d'aquest lloc a algú ja que a mes a mes de que casi tots d'aquí han sofrit molt i no voldria molestar a ningú perquè ja tenen suficients problemas.



Ho vaig estar pensant casi tota la nit però vaig caure en què en canvi de dir-li a la ama de la casa d’acollida, ajudar a la persona que havia vomitat, per part em semblaba estrany que si algú estigués fent algo així ho amagaria i no ho deixaria en el lavabo però també vaig pensar que la Paula podria haver picat a la porta del lavabo i ella s’haves anat per la finestra que hi ha, hi havia entrat després per la porta de darrere.



Tot això li vaig explicar a la Paula i ella em va dir que ella també havia estat pensant tota la nit en això i em va dir que l'únic que havia pensat ella en tota la nit era en les persones que podian ser pero sense ninguna pista.



Anava a dir-li a algú més si sabia algo pero no hem volia arriscar a que li digues just a la persona que havia vomitat pero vam seguir investigant uns dias mes fins que jo hem vaig donar per vençuda i li vaig dir a la Paula que jo em donava per vençuda se la veia disgustada pero la veritat era que no havíem avançat gens. Però quan jo ja estava a la meva bola i fent el que hem semblava correcte per afrontar la meva anorexia, estava agafant el meu pijama perque ya era tard i jo tenia son vaig trobar una carta on posava “se que has trobat el meu vomit i no et donaré descans” hem vaig assustar molt, apenas vaig dormir en tota la nit.



Al matí quan em vaig despertar vaig cambiarme el més ràpid possible i vaig anar a parlar amb la Paula, li vaig ensenyar la carta i ella es va quedar impressionada em va dir que ella no volia saber res i que si no volia seguir investigant ella tampoc m’ajudaria, jo li vaig dir que vale decepcionada i li vaig explicar tot a la Laura ella em va dir que no em fiques en problemas portava alla poc temps i no podia arribar i liarla. Jo em vaig quedar pensant i vaig optar per no fer res, però el dia següent quan vaig sortir de la meva habitació em va caure un cubell d’aigua a sobre que estaba apollat en la part superior de la porta, jo immediatament vaig entrar a la meva habitació em vaig secar i em vaig cambiar.



Ara si que si no em pensava mantenir al marge d’aquest conflicte, vaig parlar amb tothom sobre el succeït i em vaig fixar en cada detall i les persones més sospitoses eran: el Hugo, la Rogelia i per suposat la Paula.



Tot això ho vaig parlar amb la Laura i ella em va dir que estava molt clar que la culpable era la Paula, en aquell moment no sabia que fer així que jo i la Laura vam estar pensant algo per molestar a la Paula, ja sabiem que fer, ens vam despertar a mitjanit vam entrar a l'habitació de la Paula i sense fer soroll vam amagar-li tota la seva roba en els calaixos del armariet del lavabo. al demati següent va vindre en pijama a esmorzar i quan li van preguntar perquè no s’havia canviat i ella va respondre que no trobava la seva roba tot el mon es va contenir el riure i la Paula em va mirar amb cara d’odi, al cap de mitja hora va baixar ja cambiada.



Ella em va dir després a l'oïda quan estavem tots mirant una pelicula en el sofa que no tindria d’haver fet allò en aquell moment jo estava tranquila perquè la Paula no em feia cap mena de por, aleshores va ser quan em va cridar al seu despatx la ama de la casa jo aquest cop si, asustada vaig anar-hi, la ama em va dir que sabia que jo li havia amagat las coses a la Paula, jo per defensar-me li vaig dir que ella hem tirar un cubell d’aigua per sobre, em va talla quan estava explicant-me i em va dir que allò era imposible ja que la Paula era una noia que mai feia res dolent.



Així que jo molt indignada vaig muntar un numeret i vaig insultar a la Paula davant de tots, aleshores la Paula va dir en veu alta “ fa uns dies vaig trobar un vòmit en el lavabo just després de que la Marta sortis d’aquest”.
FI


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]