Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcions8
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Història de Leandre i Hero
El risc d'escollir-te a tu
Inici:  Història de Leandre i Hero

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

 

 

Com es veieren Leandre i Hero

 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

Capítol 1 PER SEGONA VEGADA


En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.

 

 
Com es veieren Leandre i Hero

 

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.



HERO



Els llums ataronjats de la tarda s'anaven apagant obrint el pas a la fosca nit. Jo observava als éssers de l'illa veïna amb curiositat, m'havien parlat molt d'aquesta raça, homes els anomenaven. Mentre la meva mirada vagava pels rostres desconeguts vaig començar a preguntar-me com seria la convivència amb aquests individus i el perquè només podíem veure'ns un cop a l'any.

Sobtadament, em vaig sentir observada, uns ulls verds em miraven profundament. Per algun motiu, un sentiment estrany m'envaïa tot el cos. No sé si va ser la meva imaginació, però juraria que ell també va tenir la mateixa sensació. Era alt amb uns cabells curts i despentinats d'un to castany, la seva cara adiamantada transmetia calidesa, però a la part més oculta d'aquells ulls, es podia distingir un punt de dolor, com si ocultessin alguna cosa.

Estava tan concentrada que no m'havia ni adonat que l'Adara m'estava parlant. Em convidava anar a conèixer uns habitants de l'altra illa amb els quals havia socialitzat abans.

Em va agafar de la mà, guiant-me entre la multitud. Molts rostres estranys passaven al meu costat, però jo només em preguntava on estarien aquells ulls verds en els quals m'havia perdut abans...

Quan per fi es va parar, vaig fixar-me en qui tenia davant, era ell. El que m'havia fet sentir aquella sensació desconeguda. Ens vam mirar durant uns instants, semblava que anés a dir una cosa, però l'Adara se li va avançar:

-Hero, et presento a l'Achilles, a en Delphos i en Leandre.- va dir senyalant a cadascun d'ells.

Leandre, es deia, aquell estrany que no abandonava la meva ment.

L'Adara va preguntar als nois si volien anar a ballar i Delphos va anar juntament amb Achilles deixant-me sola amb Leandre. Les sensacions dins del meu cos van despertar quan vaig notar la seva mirada, va somriure i com si ja ho hagués planejat, em va agafar de la mà per dirigir-me a la pista de ball. Va rodejar-me el maluc amb els seus musculats braços, el seu tacte em va deixar la pell de gallina, mai m'havia sentit així per ningú. Em mirava com si jo fos especial, com si no li importés res més a part de mi. Vam començar a moure'ns enganxats al ritme de la música que dictava un buzuki, vaig decidir deixar-me emportar per al moment, oblidant per uns instants, que no tornaríem a veure'ns.



LEANDRE



S'escoltaven les onades del mar trencant contra la costa. Davant es trobava la tal Hero, una noia menuda que des del primer moment en què la vaig veure, em va cridar l'atenció amb els seus ulls serens d'un color blau viu. Un cabell castany amb flocs daurats, queia per la seva esquena en forma de cascada i un cos esvelt quedava perfectament encaixat per una tela blanca que ressaltava cada una de les seves marcades corbes.

No vam parlar en tot el ball, simplement, ens vam dedicar a mirar-nos.

Em va donar un impuls per entrellaçar les meves mans en les seves i portar-la a un lloc apartat de la festa. Ens trobàvem davant la riba del mar asseguts l'un al costat de l'altre, en un silenci que no era incomodo ni forçat, com si ja tinguéssim confiança i no fóssim dues persones que acaben de trobar-se.

Va decidir dir les primeres paraules, la seva veu dolça ressonava per cada un dels racons del meu pensament. Va obrir una cicatriu que ja s'havia tancat.

Va notar la meva tensió i va preguntar-me si tot anava bé. No vaig contestar, en lloc d'això la vaig mirar i com si tinguéssim una connexió va comprendre que era millor deixar-ho córrer. Em va somriure amb comprensió i va decidir no parlar més. Havia tocat un lloc que feia molt de temps que havia quedat enterrat.

La vaig mirar fixament, estàvem tan sols a cinc centímetres, però aquesta distància va desaparèixer en el moment que jo vaig unir els meus llavis amb els seus. Era un petó intens i passional, la vaig agafar de les cames i les vaig col·locar sobre la meva falda envoltant-les en la meva cintura. Però tot va parar quan vaig recordar a l'Elissa, la difunta noia que vaig conèixer a la festa de dos anys enrere.



HERO



Leandre va parar de cop, no sabia com processar el que acabava de passar, simplement era indescriptible. Havia experimentat massa emocions alhora i ara que havia parat volia més. Però en veure la cara de Leandre vaig entendre que per al moment no podria ser així. Va començar a explicar-me que, a la festa de feia dos anys, la seva primera festa amb l'altre sexe, va conèixer una noia que es deia Elissa, de la que es va enamorar. Sabien que possiblement no es tornarien a veure pel que, en acabar la nit, van planejar fugar-se aquell mateix dia. Tot semblava perfecte, van robar una barca i van marxar al mar obert. Una tempesta va apoderar-se de la zona i, desgraciadament, la noia va caure al mar i quan Leandre va intentar ajudar-la va relliscar a la barca i va quedar inconscient allà dins, sense poder ajudar a Elissa a pujar de nou. Al despertar es va trobar sol a la barca, rodejat només per kilòmetres d'aigua salada. Va estar dos dies a la deriva fins que un vaixell de pescadors el va veure i el va rescatar portant-lo de nou a l'illa d'Abidós.

Després d'aquesta confessió em vaig quedar sense paraules, l'única frase que vaig poder formular va ser "no deixis que el passat sigui el culpable que no tinguis un futur"



LEANDRE



Les paraules que van sortir de la seva boca em van fer reflexionar, era cert,

no podia deixar influenciar el meu futur per un record que ja havia deixat enrere.

Se sentia el soroll de la festa de fons i vaig distingir vàries figures que ens cridaven en la llunyania. Havia arribat l'hora, la que portava tement tota la nit: havia de tornar a la meva illa, i acomiadar-me de l'Hero.

Vam tornar al lloc on es trobava tota la multitud, els de la meva illa ja marxaven cap al vaixell, la vaig abraçar i vaig tenir l'esperança que algun dia ens tornaríem a veure.
Capítol 2 SIMPLE COM UN OBRIR I TANCAR D'ULLS
Dos animes destinades a estar juntes es trobaven separades per una extensió d'aigua marina, aquestes dues figures romanien tristes, a causa del fet que no es podien veure.



HERO



La suau brisa del mar, jugava amb els meus cabells, mentrestant, jo passejava per la sorra humida que una onada havia deixat segons enrere. Tots els meus pensaments giraven entorn Leandre, que va aparèixer tan ràpid com va marxar. Mentre caminava, vaig dedicar-me a observar el paisatge que m'envoltava. Em van cridar l'atenció dues gavines, es podia veure com volaven juntes, cap al profund horitzó. "Quina sort tenen" vaig pensar, elles no tenen ningú que els hi impedeixi estar juntes.

Entre més pensava, menys entenia perquè l'atzar havia sigut tan cruel amb mi, no havia fet cap cosa dolenta com per merèixer això. En cada hora, cada minut i cada segon, un fragment del meu cor es tornava negre, fins a transformar-se en cendra.

Em vaig fixar en un cos que restava inert a la vora del mar. Vaig anar corrents a auxiliar-lo i en apropar-me i observar-lo més detalladament, vaig reconèixer el seu rostre. Era Achiles, un dels nois que havia passat la nit

ballant amb la meva amiga Adara.



LEANDRE



Un sol radiant llambrava la cara, entretant em despertava, pensava en la nit anterior, la qual havia passat preguntant-me, si tornaria a veure en un futur pròxim a l'Hero, aquella noia de cabells daurats. No ho sabia pas, però confiava en el fet que si, era impossible que el futur em tornés a trair d'aquella manera. En aquell moment, vaig decidir que era millor deixar de lamentar-me, pensar allò només aconseguiria trencar-me per dins.

Decidit a fer alguna cosa productiva, vaig anar a trobar-me amb la colla, que segurament, ja haurien acabat d'esmorzar i estarien a la plaça myconos, on sempre ens reuníem sobre aquesta hora. Al arribar em vaig adonar que tots feien cara preocupada i curiós em vaig apropar a veure què estava passant.

L'única paraula que vaig poder distingir entre el brull va ser el nom d'Achiles. No estava present, això era estrany, ja que ell sempre era el primer a arribar. No recordava haver-lo vist des que a la nit anterior va desaparèixer a l'interior de la cabina del vaixell. Llavors vaig entendre que Achilles havia

desaparegut.



HERO



La meva primera intenció va ser cridar per demanar ajuda, però vaig retirar aquesta idea ràpidament, ja que si el descobrien seria castigat per incomplir les normes de separació de les illes. M'ho vaig rumiar millor, i vaig decidir ajudar-lo sense dir res a ningú. Vaig fer-li un cop sec a l'abdomen, i va començar a expulsar l'aigua salada que tenia dins del seu organisme. Encara no ho podia creure, com havia acabat aquí? Passats uns trenta segons va obrir els ulls i em va mirar espantat, suposo que ell tampoc sabia ben bé el que estava passant ni que estava fent aquí.

De sobte vaig escoltar unes veus que s'aproximaven cap a la nostra direcció, llavors vaig passar-i el braç per la meva esquena i el vaig ajudar a arribar fins a una cova que hi havia a prop d'on ens trobàvem.

Quan per fi va haver recuperat l'alè va començar a parlar.

El que em va explicar va ser que allunyar-se dels seus amics i es va situar a la borda superior per contemplar el mar i pensar, però en un instant el vaixell va fer un moviment brusc inesperat i va caure. Fins a aquest moment ja no recordava res més.

Em vaig quedar una mica impactada per la història, però després vaig tornar a la realitat i me'n vaig adonar que Achilles havia de tornar a casa seva sense ser descobert.

L'estratègia que vam pensar va ser de colar-lo al vaixell de pesca que passava cada dia, ell entraria durant la descàrrega del peix.

Quan per fi va arribar l'hora vaig demanar-li que li donés records a Leandre de la meva part.



LEANDRE



Estava tan preocupat que no em vaig adonar que una figura estava darrere meu. Em vaig girar per veure qui tenia davant, era ell. Tota la colla es va quedar molt sorpresa. Ens va explicar el que li havia passat i el que més em va revolucionar va ser el moment que va dir el seu nom. "L'Hero t'envia salutacions" aquelles paraules van fer que el cor em fes un bot i el meu desig de retrobar-me amb ella va augmentar. S'havia recordat de mi... Els meus amics van decidir muntar una festa aquella nit, però jo no estava gaire d'humor i vaig decidir anar a pensar en alguna manera de tornar.-la a veure.



HERO



L'aigua cristalina permetia veure el fons marí, petits peixos platejats es movien esveradament al voltant dels meus peus. Jo estava amb l'Adara gaudint d'un bonic dia a la platja. Ens estavem esquitxant l'una a l'altra mentres reiem fins a més no poder. En aquell moment el punt de tristesa que tenia a la meva essència havia desaparegut, era feliç, no pensava en Leandre.

De cop veig que l'Adara fica cara de sorpresa, i jo noto com unes mans gruixudes m'abraçen per

radere, aquella sensació a la que m'havia aferrat dies enrere tornava a mi.
 

Capítol 3 LA CARA OBSCURA DE LA REALITAT
El moment en què Hero va sentir el contacte de Leandre, una sensació de calor li va recórrer tot el cos. En aquell moment eren les dues persones més felices del planeta terra, o això creien ells.



HERO



Quan em vaig girar vaig veure aquell rostre que tant havia estranyat, van aparèixer davant meu, uns ulls verds en els quals em perdia i un cabell castany extremadament suau al tacte. Estava a pocs centímetres de mi i em va xiuxiuejar a l'oïda. - estàs preciosa. - mentre em ficava un revel floc de cabell darrere de l'orella. Seguidament vam sortir de l'aigua agafats de la mà disposats a donar un passeig per la costa. Fins aquell moment no m'ho havia plantejat , com havia arribat ell aquí? Decidida a trobar respostes li vaig preguntar.



LEANDRE



Li vaig explicar a Hero com m'havia colat dins del vaixell de pescadors que passava cada dia, per passar peix d'una illa a l'altre. La seva reacció no va ser la que esperava, en lloc d'alegrar-se com havia fet minuts abans, la seva cara va canviar a una expressió ombrívola. Amb aire preocupat em va dir que no ho tornes a fer, tenia por que em descobrissin i em condemnessin, amb tota la sinceritat del món em va confessar

- com em tornis a fer això...-

i a aquestes paraules li vaig contestar: - ho sento, les ganes de veure't eren incontrolables, amor.- ella em va respondre:- repeteix la última paraula- amb un somriure murri a la cara.

I això vaig fer - amor- li vaig dir somrient.

Per la meva sorpresa, va començar a despullar-se davant meu, es va treure la roba peça per peça, era perfecta. Jo em vaig donar pressa i vaig fer el mateix. Els nostres llavis es van xocar amb una força i ansia, la tensió que havia anat creixent entre nosaltres va desaparèixer l'instant en què els seus llavis van entrar en contacte amb els meus. Amb ansia les meves mans van buscar recórrer el seu cos. La seva mà es va posar sobre el meu abdomen dur, es notaven les ganes que tenia de fer el mateix amb tot el meu cos.  Aquells instants van ser els millors de la meva vida.



HERO



Havien passat deu anys des de que el vaig veure per última vegada, aquell dia a la vora del mar, des de que van privar-nos de les trobades anuals de sexes per culpa nostra. Van descobrir que Leandre s'havia colat a la nostra illa, gràcies a una nena petita que ens va veure. La qual va anar corrents a informar a la màxima autoritat: la reina Atenea. Que va decidir que el càstig seria la prohibició de les trobades de les dues illes per deu anys.

Després de tant de temps amb el cor trencat, tenia l'esperança que tornaria a compondre's, tan sols veient el seu rostre.

L'Adara i jo esperàvem que arribessin els nostres amics, donades de la mà. Van baixar Achilles i Delphos, però no va haver-hi ni rastre de Leandre. En les seves cares es distingia una emoció que no m'esperava, normalment haurien d'estar contents per veure'ns, però se'ls veia més aviat tristos. Només arribar els hi vaig preguntar per Leandre, les úniques paraules amb les quals em vaig quedar van ser: "s'ha suïcidat". Havien continuat parlant però, en la meva ment ressonaven en bucle aquests dos mots. Senzillament no podia ser, no podia acabar així la nostra història, havíem de tenir un final feliç. Perquè havia de ser així d'injusta la vida, m'havia castigat amb un dolor permanent, el destí havia decidit separar-nos. L'Adara em va donar consol, però no hi havia res que pogués reparar el meu cor. Un cor que ara romania trencat i per molt que intentes tornar a enganxar els trossos en què s'havia esmicolat no tornaria a ser el mateix.

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]