Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aficcions11
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Canto jo i la muntanya balla
La Força que t'il·lumina
Inici:  Canto jo i la muntanya balla

El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

Capítol 1 Els Llamps


Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



Això era el que jo pensava corrent desesperat cap a casa sota la tempesta, m’imaginava com se sentien aquells gegants núvols grisos i els llamps que impactaven sense pietat contra terra. Amb por corria i corria amb la sensació de que no em movia, veia la meva casa, quant més m’apropava més lluny em semblava que estava. Llavors un llamp va caure just davant meu i vaig caure a terra, mai havia estat tan còmode ni m'havia sentit tan relaxat, pensava que moria fins que vaig despertar al meu llit. Vaig estar uns vint minuts observant la tempesta per la finestra de la meva habitació i vaig quedar-me adormit pensant que el dia següent seria un diumenge normal.



Al matí la mare va cridar-me per esmorzar, vaig aixecar-me del llit super ràpid perquè els diumenges sempre prepara l’esmorzar que feia el pare abans de marxar, unes torrades amb tonyina i olives boníssimes. Desprès vaig pujar a l’habitació i vaig adonar-me’n de que ja no plovia, vaig intentar fer deures pero no podia parar de pensar en el pare i no paraba de formular-me preguntes com ”Estarà al cel?” o ”El tornaré a veure?”. Vaig començar a plorar i de cop i volta va començar a ploure molt, s’escoltaven trons. Quan vaig deixar de plorar també va deixar de ploure i això em va deixar bocabadat. Era com si el meu pare estigués plorant des del cel.



Van passar dos mesos d’una trista vida normal d’un noi de setze anys. Jo era sol a casa quan van trucar dient que la mare havia mort a un accident de cotxe. Vaig passar les darreres tres hores plorant i mirant com plovia per la finestra. Com més plorava més plovia, era estrany. Vaig continuar plorant i ja queien molts llamps. Van passar cinc minuts fins que algú va trucar a la porta, vaig baixar i havia un home que va dir-me que havia d’anar amb ell. Vaig pensar que em portaria a un orfenat i que allò seria el millor per mi, i vaig anar amb ell.



L’home no em va dir el seu nom pero que li podia dir Sensei. Li vaig respondre que el meu nom era Joan. Em va explicar que ell educa a gent com jo. “Orfes” li vaig respondre. Va negar la meva resposta amb el cap i va dir que ell educa a gent amb poders. També va explicar-me que té una llar per tota aquesta gent afortunada.



Després d’unes hores vam arribar a una casa gegant enmig de la muntanya on hi vivien tres nois i dues noies. Em va explicar que els seus noms eren Terra, Vent, Aigua, Foc i Electró perquè eren els poders que ells tenien. També va dir-me que només hi ha una persona al mon amb cada poder. Em va dir que no sabia perquè jo podia controlar l’electricitat si ja la controlava l’Electró. Li vaig respondre rient, pensant que tot era una broma i que allò només era un orfenat, tot seguit vaig anar a dormir a l'habitació que em va dir el Sensei.



Al matí vaig escoltar un soroll escandalós, vaig sortir al passadís i vaig quedar al·lucinat, havien arbres creixent de terra, petits llamps, remolins i boles de foc i aigua flotant per l’aire. Tots alhora van cridar “Bon dia, Joan!”. Vaig intentar despertar d’aquell somni pero no vaig poder, era real. Vaig caure desplomat a terra i vaig despertar a un llit amb el Sensei al meu costat. Va dir que l’única opció que quedava era que jo fos el Primer Sensei, només va existir un a l’any cinc mil abans de crist. És una persona que pot controlar tots els elements. Llavors em quedava molt per aprendre i moltes aventures per viure.



Capítol 2 Poders
Pensaba que aquell lloc enmig de la muntanya no tindria WiFi fins que el Sensei va donar-me una tablet i va explicar-me que a aquella tablet hi havia tota la teoria per aprendre a controlar els meus poders i que havia de començar pel poder de l’electricitat perquè era el primer que es va manifestar al meu cos. També va dir-me l’horari, era molt senzill, pel matí estudiar teoria i per la tarda pràctica amb el Sensei.



Vaig entrar al apartat d’electricitat i vaig veure una mena de presentació com les del col·legi però hi havia una diferència, les del col·legi tenien unes vint diapositives i aquesta en tenia cinc-centes. El primer matí d’estudi em va donar temps a estudiar-me deu diapositives, vam anar a dinar tots plegats i la tarda va ser extraordinària. Només en aquella tarda vaig poder aprendre a controlar els llamps sense haver de plorar, com em pasaba abans, i vaig aprendre a crear un petit llamp a la meva mà.



Quan vam acabar la classe de pràctica de la tarda, el Sensei va explicar-me que cada nit haviem d'utilitzar els poders que havíem après aquell dia i emmagatzemar-los a una bola d’energia estranya que hi havia a una habitació petita. Això servia per poder tenir electricitat a la casa, i em va semblar una bona idea.



Vam seguir amb aquesta dinàmica durant varies setmanes i vaig aprendre moltíssims trucs nous. També em vaig fer molt amic de tots els altres habitants de la casa, però qui em va semblar més divertit i agradable va ser l’Electró. L’Electró em va revelar el seu nom real, Arnau, i des d’aquell moment estavem sempre junts divertint-nos moltíssim.



Després d’haver viscut allà uns tres mesos, em vaig adonar que el Sensei tenia una habitació, tots aquells tres mesos vaig pensar que ell dormia a una altra casa. La seva habitació estaba a un racó amagat de la casa i estaba tancada amb tres candaus. Això em va semblar molt estrany i li vaig comentar a l’Arnau, ell em va dir que ja ho sabia i que a ell també li semblava molt estrany.



Llavors vam estar tota la nit planejant com podriem entrar per veure què hi havia allà dins. Vam tenir un munt d’idees per entrar però vam decidir que la millor era robar-li les clau al Sensei quan estiguès menjant, perquè sempre les deixa a la taula. 

Van passar dos dies intentant robar-li les claus a l’hora de menjar però no vam poder, les tenia molt a prop seu i s’adonaria. El dia següent, l’Arnau va seure al costat del Sensei, el Sensei es va girar per parlar amb en Foc i l’Arnau va aprofitar per agafar-li les claus. Tots dos ens vam aixecar de la taula corrents amb l’excusa de que anavem al lavabo.



Vam arribar a la seva habitació, vam poder entrar i resulta que era una habitació completament normal, vam estar buscant alguna cosa estranya per tot arreu, però no hi havia res, fins que vam veure un petit calaix a una taula al costat del llit que estava tancat amb un candau. Volíem saber que hi havia allà dins, però no teniem la clau per obrir-lo i vam tornar a la taula. L’Arnau va tornar a deixar les claus on estaven i el Sensei no es va adonar.



L’endemà no vaig poder dormir i, mentre mirava per la finestra, a les sis del matí, algú va trucar a la porta. El Sensei va sortir i l’home que havia trucat li va donar una mena de paper blanc. Em va semblar un sobre però no vaig saber identificar-ho. Vaig anar corrents a l’habitació de l’Arnau, li vaig despertar i li vaig dir que vingués amb mi. Vam seguir al Sensei sense que ens veiés i quan va entrar a la seva habitació, vam córrer cap a la porta per escoltar el que feia. Es va escoltar perfectament com obria un candau.



Aquella mateixa tarda, vam intentar entrar a la seva habitació, quan ell no hi era, obrint els candaus amb un clip vell que tenia l’Arnau i, fascinantment, ho vam aconseguir. Vam obrir el candau del calaix de la mateixa forma i desgraciadament només hi havien rebuts de la llum de la casa.



L’Arnau i jo vam sortir decebuts de l’habitació i ens vam anar cadascú a dormir a la nostra habitació. Em vaig despertar molt d’hora al matí següent i vaig estar pensant, perquè hi havien rebuts de llum si cada nit havíem de donar la nostra energia a una bola d’energia que suposadament dona electricitat a la casa?

I si en realitat està utilitzant la nostra energia per una altra causa?
 

Capítol 3 L’energia
Quan em vaig adonar de que en realitat el sensei estava utilitzant la nostra energia per a una altra causa que no era donar electricitat a la casa, vaig córrer cap a l’habitació de l’Arnau i li ho vaig explicar. Ell va quedar bocabadat, vam estar pensant una estona i vam arribar a una conclusió final, havíem de descobrir què estava tramant el Sensei.

 

La nostra missió ja havia començat, i el primer que vam fer va ser comunicar la notícia dels rebuts de la llum a tots els alumnes. Vam començar per l’Aigua, després en Foc i la Vent, i per últim li vam dir a la Terra, però ens va dir que ella ja portava temps intentant esbrinar què era el que hi havia dins dels sobres que donava el carter al Sensei.

 

Aquella mateixa nit, quan estavem tots donant energia a la bola d’energia, la vam investigar una mica i vam veure que l’energia sortia en forma d'electricitat per un cable negre gegant que s'endinsava a terra. A ningú li va semblar una bona pista perquè mai sabríem on anava aquell cable. A ningú menys a en Foc, que va afirmar que aquell cable era igual que el que passava per la seva habitació.

 

Aquella pista ens va semblar a tots molt bona, però quan vam anar a la seva habitació, el cable entrava per una paret i sortia per una altra. Allò no ens ajudava gens perquè encara no sabíem on desembocava aquell enorme cable. 

 

El dia següent, quan estaven donant energia a la bola de nou, li vam preguntar discretament al Sensei que on anava aquell enorme cable. El Sensei va respondre que aquell cable donava energia a tota la casa i que d’allà sortia la llum que il·luminava totes les nostres habitacions. Nosaltres li vam preguntar si tota la energia que depositavem era només per il·luminar les nostres habitacions. I ell ens va respondre que no, que també era per il·luminar tota la resta de la casa i perquè funcionessin tots els electrodomèstics.

 

Lògicament, el Sensei ens estava mentint, i nosaltres cada vegada teníem més ganes de descobrir el secret del Sensei. Llavors aquella nit ens vam reunir tots a una habitació i vam pensar la millor manera de saber quin era el secret del Sensei. I després d’una hora i mitja vam acabar d’elaborar el plan perfecte. Primer havíem de tornar a entrar a l'habitació del Sensei amb el clip de l’Arnau. Així veuríem si podíem trobar més informació. Després havíem de deixar de donar energia a la bola i veure què passava. 

 

 

Vam aconseguir tornar a entrar, l’Arnau i jo, a l’habitació del Sensei. Vam buscar uns cinc minuts, però no vam trobar res, fins que vam mirar sota el llit. El cable gegant sortia per la paret, mig amagat pel llençol, i desembocava justament en mig del llit. Tots dos vam quedar bocabadats i no vam entendre res. Ens vam quedar uns cinc minuts més a dins de la seva habitació. Quan ja anàvem a sortir, algú estava obrint la porta, era el Sensei. Ens vam amagar a un armari i el Sensei va entrar. Per sort se'n va anar molt ràpid i vam poder sortir sense que ens veiés.

 

Aquella nit ningú va donar energia a la bola. Vam pensar que no passava res, però al dia següent el Sensei ens va dir que no faríem classe perquè no es trobava gens bé. Em vaig passar tot el dia jugant amb l’Arnau a un joc que ens havia ensenyat el Sensei. Consistia en resistir el major temps possible, a les nostres mans, un llamp creat per nosaltres.

 

A la nit el Sensei ens va cridar i ens va dir que fóssim al menjador. Vam seure tots a la taula i ell ens va explicar que tenia una enfermetat sense cura i que en aquell moment ja hauria de ser mort. També ens va dir que la única forma de sobreviure era amb tota la energia que nosaltres generàvem i que, per això, el cable gegant desembocava al seu llit. 

Aquella nit, mentre el Sensei dormia, vam estar tots donant energia a la bola durant hores i al dia següent el Sensei va despertar perfectament i tots vam ser molt feliços. Llavors vaig pujar a la meva habitació i vaig començar a escriure:

“Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar…”
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]