T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?
S: Sí.
T: Me’l vols repetir, per favor?
S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.
T: I saps quant peses aquesta setmana?
Capítol 1: La Marta i els seus problemes...
Casset 5. Cara B. Sessió individual.
Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P. Mare: Gabriela
Terapeuta: Recordes quin va ser el tracte, Marta?
...
Terapeuta: Marta, sis plau, mira'm... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta'm. Et recordes del tracte?
Marta: Sí.
Terapeuta: Me'l vols repetir, per favor?
Marta: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d'ingressar.
Terapeuta: I saps quan peses aquesta setmana?
Marta: Sí... peso 38 quilos, però jo no vull estar ingressada en aquest centre!
Terapeuta: Aquesta era el tracte i ja saps què et toca... Ja t'havia avisat i
tampoc vull que t'ingressin, però tens un greu problema i necessites ajuda: altrament l'anorèxia podria acabar amb tu.
Marta: Però jo sí que ho puc controlar, a més peso molt, no és suficient per a
ingressar-me: estic gorda.
Terapeuta: Gorda?, però si se't veuen les costelles.
Marta: Però què dius!!
Terapeuta: S'ha acabat la xerrameca! Ho sento molt però el proper dilluns
t'ingressem.
La Marta quan va arribar a casar va començar a pensar va adonar-se que això no podia ser... De sobte la seva mare, la Gabriel, la va cridar per preguntar-li com li havia anat lavisita amb en Robert, el terapeuta. Ella li va dir que de moment tot anava bé, però que tot i així havia de menjar més. La mare no s'ho va creure i va trucar el Robert.
Gabriela: Com ha anat la visita amb la meva filla?
Terapeuta: No ha anat gens bé, pesa menys de 40 quilos.
Gabriela: Què dius!
Terapeuta: Doncs sí, ja saps quin era el tracte: si la teva filla baixa dels 40 quilos l'haurem d'ingressar al centre.
Gabriela: La meva filla m'ha fet la guitza!
Terapeuta: Aquests últims dies la Marta ha estat menjant força.
Gabriela: Ja porta dues setmanetes que està menjant tot el que li posem, i nosaltres no ens esperàvem que pesés menys.
Terapeuta: Podria ser que cada dia després de qualsevol àpat vagi després al
lavabo i es posi els dits dins la boca per tal de vomitar el menjar.
Gabriela: No m'hi he fixat, però ara anem a sopar i quan acabem n’estaré pendent. Si ho fa t'enviaré un missatge per Whatsapp.
La Gabriela la va cridar per sopar i ella va dir que en cinc minuts vindria a sopar, ja que estava estudiant i no podia deixar allò a mitges.
Gabriela: Ja han passat els cinc minuts.
Terapeuta: Sí, ja vinc!, què hi ha per sopar?
Gabriela: Hi ha pèsols i de segon truita de patates.
La Marta va arribar a la cuina i va parar la taula. La seva mare li va dir que havia parlat amb en Robert i que aquest li havia dit que dilluns l’ingressarien.. Ella es va posar a plorar. I la seva mare li va preguntar per què no li havia dit la veritat i aquesta no la va respondre: únicament va continuar plorant. Tot seguit sa mare li va dir que no l’entenia pas i aquesta no va saber com explicar-li que no volia anar a aquell centre per res del mon. Llavors li va venir al cap la idea de menjar compulsivament els tres dies.
Es van posar a sopar els tres: la mare el pare i ella. La Marta es va acabar de seguida els pèsols que havia fet sa mare en un tres i no res, i aquesta li va
preguntar si eren bons i ella va assentir. Tot seguit la mare que no tenia més gana li´n va oferir més i se’ls va menjar tots de cop. A continuació va preguntar què hi havia de segon i, en Josep, el seu pare, li va dir que hi havia truita de patates. La truita se la van menjar la Marta i el seu pare, donat que la mare no tenia gana.
Un cop ja havien acabat de sopar, la Marta va anar al lavabo i es va veure molt gorda. I tot seguit va pensar alguna solució per no engreixar-se. Va sortir del del lavabo i es va trobar a sa mare al davant de la porta.
Gabriela: Que estaves fent al lavabo?
Marta: Estava pixant...
Gabriela: Doncs jo no he sentit que hagis tirat la cadena.
La seva mare va entrar i va veure que a la tassa del vàter hi havia pipí...
Marta: Perdó, m'havia oblidat de tirar la cadena.
La seva mare es va quedar sorpresa perquè pensava que havia anat al lavabo a vomitar i li va dir el següent a sa filla:
Gabriela: Filla, quan he parlat amb el terapeuta hem arribat a un acord: aquest dissabte li faràs una visita i si veu que augmentes considerablement de pes
segurament no t'ingressarem; ara bé, si no vols estar ingressada hauràs de continuar menjant perquè ja saps que és molt perillós si no ho fas.
Marta: D'acord... Bona nit.
Gabriela: Bona nit.
Finalment va arribar el dissabte i la Marta va anar a la visita amb el terapeuta.
Terapeuta: Hola Marta!
Marta: Hola.
Terapeuta: Bé, suposo que la teva mare ja t'ha explicat el tracte que vaig fer amb ella, oi?
Marta: Sí que me l'ha explicat!
Terapeuta: Aquesta és la teva última oportunitat, si no l’aprofites t’ingressarem.
Terapeuta: Com han anat aquests dies, has menjat?
Marta: Sí, he menjat tot el que he pogut per tal de no ingressar.
Terapeuta: Doncs, posa't un moment a la balança que mirarem el teu pes.
La Marta es va aixecar de la cadira, es va treure les sabates i va pujar a la balança.
Terapeuta: Quant indica la bàscula que peses?
La Marta no va respondre i aleshores el terapeuta es va aixecar i va veure que la bàscula indicava que pesava...
Capítol 2: La Marta desapareix
El terapeuta en veure la bàscula posa una cara de sorprès...
Terapeuta: Bé doncs ja saps que toca...
La Marta es posa a plorar, i al cap d'un minut s'aixeca i se'n va. El terapeuta decebut, no li dóna temps de parar-la.
Al cap d'unes hores, truca la mare de la Marta al terapeuta.
Terapeuta: Hola
Gabriela: Hola, com a anat?
Terapeuta: Malament...
Gabriela: Que a passat?
Terapeuta: La seva filla pràcticament no ha augmentat de pes.
(La Gabriela no respon)
Terapeuta: Que no t'ho ha explicat la teva filla?
Gabriela: Per això trucava, no ha vingut a casa i m'hi ha estranyat que tardés tant.
Terapeuta: Ella ha marxat plorant d'aquí ja fa 2 hores.
(la Gabriela es comença a estressar)
Gabriela: Vaig a buscarla!
(i penja la trucada)
La Gabriela va trucar a la seva filla però no rebia cap resposta.
Va sortir corrents de casa i va començar a buscar la seva filla, primer va anar al seu institut, va recórrer tot l'institut, es va posar a buscar-la per totes les aules, preguntant a tothom que veia però després de més de 30 minuts buscant sense parar no la va trobar allà, però, abans de marxar, va preguntar a consergeria si l'havien vist.
Gabriela: Hola conserge, has vist de casualitat a la meva filla Marta? No la veig.
Conserge: Hola, com et dius, no sé qui és la teva filla, si em dius el nom potser la conec. A quin curs va?
Gabriela: Es diu Marta, va a quart de l'ESO. És una noia baixeta, pèl roja i amb els ulls d'un color bastant fosc.
Conserge: Doncs no em sona pas, pensa que hi ha molta gent en aquest centre.
(La Gabriela posa una cara molt decebuda)
El Conserge en veure-ho li pregunta...
Conserge: Que ha passat?
Gabriela: Que la meva filla ja fa tres hores que no la veig, està desapareguda...
Conserge: Intentaré informar-me, en el moment que la vegi, ràpidament trucaré al teu telèfon. Si me'l dóna serà tot més fàcil.
Gabriela: Ho i tant, tel dic, 683 544 915
Conserge: Gràcies...
La mare marxa molt decebuda de l'institut i pensa de donar una volta per la ciutat per veure si per casualitat troba a la seva filla. La mare mentre caminava va pensar que pogué, la Marta havia anat a casa la seva àvia Carme, ja que amb ella i tenia molta confiança i sempre l'anava a visitar, ja que ja tenia els seus anyets, tenia noranta-un anys, així que tal com va pensar això, va anar corrents cap allà. Caminant tenia uns deu minutets, però com estava tan nerviosa, va començar a córrer per arribar abans possible, va trucar al timbre i com que ningú va respondre, va tornar a trucar i per tercera vegada, quan ja s'estava segura de què no hi havia ningú i estava a punt de marxar, de s'opte, algú va obrir la porta, al girar-se va veure que era la seva mare, la Carme.
Carme: Hola filla, que vols passar.
Gabriela: Sí, gràcies.
En entrar la Gabriela es va posar a investigar la casa, per veure si hi havia la seva filla, però no va trobar res. La Carme en veure que la seva filla no parava de mirar per tots cantons li va preguntar...
Carme: Que busques una cosa?
Gabriela: Si, a la marta
Carme: Que a passat?
Gabriela: Doncs que fa tres hores que ha desaparegut.
Carme: Enserio!, saps perquè?
Gabriela: Sí... Ha anat al Terapeuta i lamentablement no ha augmentat de pes.
Carme: I llavors l'haureu d'ingressar.
Gabriela: Sí, però primer l'hem de trobar...
Carme: Jo no l'he vista ni he parlat amb ella des d'ahir.
Gabriela: I saps on podria estar?, perque fa més de una hora (que ...) buscant
La Carme, s'assenta al sofà i es posa a rumiar.
Carme: Segurament deu estar a casa d'alguna amiga, no crec que estigui al carrer.
Gabriela: Si, jo també ho he pensat, saps on viu alguna amiga seva?
Carme: Mmm... Sí! La Carla viu aquí al costat, si està a casa d'algú, ha d'estar allà, és la seva millor amiga.
Les dues surten de la casa i es dirigeixen a casa de la Carla. A l'arribar, truquen a la porta, i una veu coneguda respon...
-Ja vaig, un moment!
De sobte, obren la porta i veuen a...
Capítol 3: La trobaran?
Obren la porta i veuen a la seva amiga Carla.
-Hola, que voleu?
-Hola Carla, t'explico, la Marta fa hores que ha desaparegut i no parem de busca-la, tampoc respon a les trucades i veníem a preguntar si està aquí o has parlat amb ella?
-Mmm... No, no està aquí i des d'ahir que no parlo amb ella, ens hem enfadat.
(A la mare l'estranya molt que no s'hagi sorprès de què hagi desaparegut i sobretot el sorprèn que s'hagin enfadat i que la seva filla no li hagi dit res)
-Estàs segura?
-Doncs clar! Bé us deixo que haig de fer una cosa...
-D'acord, adéu, si la veus avisa'ns!
(La Carla tanca la porta bruscament)
La mare i l'àvia sospiten de la seva amiga, però, com que no poden fer res marxen.
Després d'estar rumiant una bona estona pel carrer, pensen a anar a buscar-la a la plaça de l'Antoni Furull, la seva filla i les seves amigues sempre van a aquesta plaça a passar les tardes i van pensar que podria estar allà .En arribar a la plaça, van veure que hi havia una noia pèl roja com la Gabriela al aproparse van veure que no era ella i es van deprimir molt. Després d'hores buscant-la pel carrer tornen a casa per rumiar on pot estar.
La mare se li ocorre una idea magnífica...
-Àvia, i si anem a la policia per poder registrar el seu telèfon, si la policia veu on està el seu telèfon, podrem anar allà i la veurem.
-Com vols que la policia pugui veure el seu telèfon.
-Àvia, avui en dia es pot registrar tot, fins i tot veuen quan tu truques a algú, el que li dius.
-D'acord, anem-hi a la policia però jo no ho crec pas.
La mare i l'àvia agafen les bosses i van a la parada del bus per poder anar a la comissaria on allà registraran el mòbil de la marta.
Un cop pujades a l'autobús el conductor els hi diu
-On desitgeu anar?
-A la comissaria.
-D'acord, a la sisena parada baixeu-vos i la trobareu a dos carrers. Són tres euros.
-Tingui.
A l'arribar a la comissaria la dona que hi ha de recepcionista els hi pregunta:
-A quin departament desitgeu anar.
-No trobem a la nostra filla, no sabem on pot estar, fa hores que la busquem, hem anat a casa de les seves amigues, al seu institut, a la plaça Antoni Furullon on ella sempre va, hem preguntat a tothom, però no, ningú sap res d'ella, estem molt preocupats. Veníem per veure si podríeu registrar el seu telèfon i veure on està.
-Lamentablement senyora, no tenim permís per fer això.
-Si us plau, sóc la seva mare, la meva filla podria estar en perill, ajudi'm a trobar-la.
La dona al veure la preocupació de la mare pregunta al seu superior si podria registrar el telèfon. Li diuen que sí que pot registrar el telèfon però que llavors aquell telèfon haurà de desaparèixer a causa de diferents dades policials. La mare accepta aquest tracte.
-Aquest vespre li trucarem per veure si l'hem pogut localitzar i si tot va bé, demà al matí l'anirem a buscar. Que em podria dictar el seu número de telèfon?
-D'acord, el meu número de telèfon és 64069848.
-Gràcies!
-A vostè!
Les dues tornen cap a casa amb taxi. Un cop estan a casa comencen a parlar sobre si el mòbil està apagat si el podrien trobar. Després de sopar la policia truca a la mare i els hi comunica que:
-Bona nit, ja hem localitzat el seu mòbil de la seva filla, està al carrer tres creus numero 5.
-Allà viu la seva amiga Carla! Demà al matí l'anirem a buscar, moltes gràcies.
L'endemà al matí es va llevar molt d'hora, va esmorzar, i va anar corrents cap a casa la Carla. Un cop va arribar a la casa, va trucar al timbre. La Carla va obrir la porta i va dir:
-Bon dia, ja heu trobat a la Marta?
-Sí, està aquí...
(La Carla se sorprèn)
-Com, com que està aquí?
-No cal que menteixis, la policia a rastrejat el seu telèfon.
La mare entra a la casa de la Carla i troba a la seva filla al sofà.
Finalment, la Marta va ser ingressada, allà va millorar molt i al cap de sis mesos va sortir i va anar a viure a casa de la seva mare.
