Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bficcions2
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Canto jo i la muntanya balla
L'escollit
Inici:  Canto jo i la muntanya balla

El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

Capítol 1 L'illa
Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatges es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



  Estàvem fent una becaina després d’aquell sopar tan meravellós en el que vam menjar de tot: escamarlà, cloïsses, musclos... quan de sobte el vaixell es va balancejar molt bruscament. Vam despertar-nos tots i vam pujar a la coberta a veure què passava. Un llamp havia obert el casc del vaixell, deixant lliure l’entrada de l’aigua. Ens enfonsàvem. Vaig saltar del vaixell amb una armilla salvavides a la mà.



  Quan vaig despertar, era a la riba d’una petita illa en algun lloc del món. No hi havia ningú. Era tot sola. El primer que vaig fer va ser buscar per la costa on era a veure si hi havia algú que m’ajudés a sobreviure. No hi vaig trobar ningú. Vaig caminar per la costa de l’illa i tampoc no hi vaig veure ningú, el que si que hi havia era una antiga barca destrossada. Vaig entrar-hi i vaig trobar-me amb un noi molt guapo. Semblava espantat i una mica confós.



  Vam estar una estona parlant i vaig adonar-me que viatjava en el mateix vaixell que jo. Vaig preguntar-li que com havia sobreviscut i va dir-me que havia agafat un bot salvavides, però va caure de la barca quan va impactar amb l’aigua. S'havia fet de nit i vam intentar encendre una foguera amb dos pals, però no ho vam aconseguir. Vam acomodar-nos com vam poder a la part baixa de la barca. El dia següent serà un dia molt i molt llarg. S’havia fet tard i em feia molt mal la panxa, suposo que seria de l’aigua salada que m’havia empassat quan estava pel mar abans d’arribar a aquest indret.



  Em va costar molt despertar-me perquè estava cansadíssima. Vaig fixar-m’hi en el llit del meu company i no hi era.­­­ Vaig sortir del vaixell i vaig anar amb ell. Vaig assentar-me al seu costat, a un tronc que hi havia a la sorra de la platja. Vaig preguntar-li pel seu nom. Va dir que es deia Max i li vaig respondre dient-li: “Jo sóc la Thaïs”. Després d’una llarga estona xerrant vam decidir jugar al fet i amagar. El Max va amagar-se i jo vaig anar a buscar-lo a la zona boscosa de la illa. Vaig trobar molts fruits pel camí, però només vaig carregar amb baies, perquè era el que menys pesava. No vaig trobar al Max enlloc, vaig tornar al tronc i vaig cridar: “Max!”. Va espantar-se i va vindre corrent a on jo era. Vaig dir-li que m’havia trobat unes baies al bosc i que n’havia agafat un grapat. Vam pensar que ens podríem alimentar a base d’aquestes baies i per això cadascun va menjar-se tres baies. En el cas que fossin verinoses ens infectaríem i moriríem els dos alhora. Aquell dia vam estar mirant a l’horitzó per veure si passava algun vaixell, però no en vam veure cap. S’estava fent de nit i teníem molta gana, per això vam anar a buscar unes quantes baies d’aquelles que vaig veure quan vam jugar al bosc. Ens va costar trobar-les, jo estava segura que eren a un arbust de forma rodona, però, quan vam arribar no hi havia cap baia. Vaig mirar a sota de la planta i tampoc no hi havia cap. Vaig preguntar al Max si les havia agafat ell, em va dir que no. “No estem sols...”, vam pensar.



 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]