Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
AAA_03
Escola La Salut Sabadell. Sabadell
Inici: Curial e Güelfa
Un cas extrany
Inici:  Curial e Güelfa
“La bona dona, pel gran amor que sentia per son fill, no solament volia que es quedés sempre amb ella, sinó que a més es tingués per content amb la pobresa que son pare li havia deixat. La noblesa de cor, emperò, que es troba en molts homes pobres, també es va ficar en aquest, i ben aviat, ja en la seva infantesa, li va fer avorrir aquella vida. I veient que la seva mare no li donava cap solució, va fugir-ne pobrament i a peu. Va anar-se’n a casa del marquès de Montferrat, que en aquell temps era un jove fadrí, el qual feia poc que havia heretat, a la mort de son pare, el regiment i senyoria de la seva terra. El marquès tenia una germana, una minyona de poca edat que es deia Güelfa.”
Capítol 1 Un cas extrany
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Els pares d’Allyson van quedar destrossats, penedits, no creien que estava succeint aquella aberració, no trobaven cap possible resposta.

El gemec de Dennis, el germà d’Allyson, va ser el que va fer que la família es donés compte de l’absència d’ella. Quina possible relació podria tenir el crit inesperat, sense motiu aparent, amb la desaparició d’aquella nit del 3 d’octubre?

Sonà el telèfon de la comissaria. Blake, el responsable de la investigació d’aquest cas, l’agafà. Un soroll aterridor va deixar desconcertat el comissari. Ell va contestar sospitós. Va executar repetidament la mateixa paraula, cap resposta va obtenir. Segons després una veu in identificable va sonar.
- Comissari Blake, no intenti trobar la resposta del cas de l’Allyson, no trobaràs cap soolució.
- Perdoni, qui és? Qué vol dir?Que no trobaré res?-va contestar en Blake.

El desconegut va penjar el telèfon i va deixar-lo amb les paraules a la boca. Aquella trucada el va deixar descol·locat, no sabia qui podia ser i com sabia el seu nom i el de la nena, possiblement seria l’assassí.

Va anar a l’escena del crim, amb més agents del FBI, l’únic que pensava era en la conversa que va tindre amb aquell desconegut. Van agafar possibles pistes que van trobar, una d’elles un pèl per portar-lo al laboratori i fer un PCR.

Després d’uns dies fent les proves de les pistes obtingudes i de fer la biòpsia, tot apuntava a que l’Allyson no va ser assassinada, sino que va caure i una pedra li va fracturar de mala manera el clatell i el cap, cosa que semblava ser la principal causa de la mort. Això faria una confusió en Blake, ja que aquella trucada del desconegut parlant sobre la mort de l’Allyson li feia tenir altres pensaments.

Durant el camí a la comissaria, en Blake trucà al Sheriff.

- Bona tarda.
- Bones. Cap novetat?
- Sí, l’Allyson no ha sigut assassinada sinó que els informes apunten a que s’ha donat al clatell i al cap amb unes roques causat per una caiguda. Però res em quadra. Podries revisar els informes?
- Clar, però no tindria perquè haver-hi cap error Blake. De totes formes li donaré un repàs als informes a veure si trobo alguna cosa fora del normal. Però igualment descansa, no et mengis el cap amb aquestes coses i demà pren-te el dia lliure.
- Ens veiem!

Era divendres a les 9.30 P.M, a Issaquah, una població de Washington, quan Blake va rebre la trucada del Sheriff. Als informes revisats pel Sheriff no hi havia cap error. Blake no va pensar-ho més i va decidir agafar via pròpia i investigar sol sense que ningú se n’enterés. El dia de demà l’aprofitaria per començar i obrir aquella esperada investigació. En un tres i no res s’adormí.

L’alarma sonava. D’un bot es va llevar. Va esmorzar molt ràpidament i va pujar al despatx a començar a investigar amb l’informacio i dades que ja tenia. Va plantejar diferents casos que quadressin amb el succeït aquella nit. Més tard, amb l’informació ja organitzada, va buscar als pares en les xarxes socials. Una nova dada va trobar. L’Allyson no era filla única sinó que tenia un germà, en Dennis. De cop, quan Blake entrà al perfil d’ell l’ordinador s’apagà i una trucada li va arribar. Era, de nou,el desconegut.

Blake es preocupà, ja que el desconegut li digué que no calia que busqués més per les xarxes socials que ho tenia tot perdut. Això el va desconcertar ja que no s’explicava com podia veure el que feia.

Tremolosament va agafar el telèfon i va trucar al Sheriff. Li explicà tot el que va passar i ell va respondre dient-li que tenia símptomes d’al·lucinacions de tantes hores de treball, però Blake seguia insistint. El Sheriff, cansat, penjà el telèfon.

Al vespre, després de tot el succeït, va anar al lloc on es produí la mort. Necessitava informació i pistes de la roca on es va glopejar el cap per continuar fent hipòtesis i treballar el cas. Quan arribà una rara sensació va tenir. El pitjor que podia passar en aquells instants de l’investigació, la roca no hi era. Un paper al terra es va trobar. Es tractava d’una carta anònima que deia:

“Si has arribat fins aquí no es una bona senyal, ahir et vaig avisar que deixessis de buscar, no m’has fet cas, no insisteixis no busquis més, no trobaràs res, si el que busques es a mi tampoc ho aconseguiràs. Penses que podràs resoldre aquest cas? Doncs estàs molt equivocat. I sé que estràs pensant que podràs ensenyar aquest carta com a pista, però veuràs que se’t farà impossible.”

“L’ensenyaré al Sheriff, res podrà fer per impedir-ho”- va pensar en el seu interior.
Capítol 2 Connexions que desvelen pistes.
27 de novembre, les 8.30 h de la nit, l’Allyson no tornava a casa, era molt tard,el cel cada cop s’anava enfosquint més, cada vegada feia més frescor ja que no donava el sol i  la gent del poble ja se n'anava dels carrers . Ella anava amb el seu tiet. Cada hora que passava se'ns feia més preocupant però nosaltres pensàvem que havia marxat amb el tiet. En mig de la nit el xiscle del nostre fill ens va fer canviar tots els nostres pensaments.

Ens vam despertar desesperats, no sabíem res del que estava passant. Immediatament, vam anar corrents a la seva habitació, vam encendre els llums, allà estava, de peu mirant cap a la finestra i amb les mans al pit, espantat no sabíem de que es tractava.

L’habitació de Dennis era freda, tèrbola com ell que era un noi fred, molt alt i escanyolit. Tot allò que tractava de relacionar-se amb els demés mai li havia agradat. No era molt sociable. Ell sempre deia que anar sol és la millor manera de fer les coses. Tan sols era carinyós amb la seva germana i sempre era molt protector amb ella, mai ningú havia entès el perquè només volia estar amb ella, ningú més de la família, perquè només s’obria tant amb la seva germana i no amb qualsevol més. Tenien una connexió especial, summament inquietant.

Entre els seus cabells negres rinxolats s’amagava un fort dolor. Els seus ulls mostraven un pànic incontrolable. Ningú sabia la raó.  Algo anava malament, sentia un calfred que no li feia bones vibracions.

El pare va preguntar inquiet:

-Dennis què et passa? Per què has cridat? On es l’Allyson?- va preguntar molt dubtós i desesperat.

-Dennis estàs bé? Et trobes bé?- va continuar la mare.

-Algo no va bé, Allyson porta més de 12 hores sense aparèixer i he sentit una sensació estranya, com si algo em fes mal a mi, però no tinc cap farida ni res, és molt estrany.

-Que és el que has notat? - preguntà la seva mare.

 Ell no va respondre i es va quedar bocabadat.

Els pares van trucar ràpidament a la comissaria, res del que estava passant els entrava al cap. Fins al dia següent l’FBI no actuaria..

3 de la matinada, es va sentir el timbre de casa. Tot era molt sospitós ja que els comissaris no farà res fins el dia de demà. Van obrir la porta. l’FBI s’havia presentat a la porta de casa seva. Que és el que voldrien?

Van obrir la porta desesperadament.

- Bona nit senyors. -va dir el comissari.

- Bona nit. Que està passant? - deia la mare plena de nerviosisme.

- Puc passar?

Un gest d’acceptació va fer la senyora Hookie.

-Ho sento molt per les hores que són, però haig de comunicar-vos una mala notícia, us acompanyem en el sentiment per la mort d’Allyson Hookie. Estem investigant a fondo aquest cas i aconseguirem esbrinar i buscar sense parar a l’assassinat d’aquest cas, no pararem fins a trobar-lo. Això si, ens teniu que explicar tot el que va fer la petita Allyson ahir, on va anar, amb qui va anar, les hores, la companyia, qui podia fer-li algo dolent…

-No, no, no pot ser! No m’ho puc creure!! Qui ha pogut fer-li mal a la meva petita, NO!!!- va cridar la mare panedida, sense parar de plorar.

El pare va caure de genolls al terre apanedit, tenia la cara descomposada, sense saber absolutament res, no es podia creure que ja no estava amb ells la seva petita i dolça Ally.

El polícia, entristit també, va afegir que el forense havia trobat una ferida en la part de les costelles. Dennis, descomposat també i molt tris, es va quedar pensant i va escoltar el que va dir el policia i se li van il.luminar els ulls. Ell va sentir un dolor i calfred en el costat dret, per les costelles justament en el mateix costat que a la seva germana. Estrany, però i si potser el germà podia esbrinar qui havia sigut el miserable que havia matat a l’Ally?

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]