Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aizmabegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
Missatge dede el mes enllà
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 L'Ignasi es perd
Avui és el primer dia d'escola, i jo i els meus amics estem molt contents per veure a gent nova, jo sóc en Marcel i tinc 15 anys, m'agrada llegir llibres i estar amb els amics. Els meus amics i jo ens agrada passar nos bé jugant a videojocs i altres coses. Vaig agafar la bicicleta i vaig anar on sempre quedem per anar-hi, allà m'esperava el Jordi, el Raül i l'Ignasi, i ens vam dirigir cap al col·legi que estava a quatre carrers.

Ja terminades les classes ens vam dirigir cap a la meva casa a jugar a l'Atari, vam passar una tarda agradable, i a la nit es van anar cap a casa.

L'endemà ens vam adonar que L'Ignasi no havia vingut a casa, i ahir a la nit no va arribar a casa, la seva mare va anar a comissaria a declarar pero el policia li va dir que fins que no passes 24 hores no podia fer res, Llavors nosaltres vam anar a investigar pel nostre compte, vam agafar les nostres bicicletes i uns "walkie talkies", vam anar cap a un terreny on solíem quedar i vam començar el nostre recerca.

Van passar un part d'hores i vam escoltar un soroll darrere un arbre, ens vam espantar i amb molt de compte ens vam apropar, vam veure una silueta d'una nena sortir corrents, nosaltres vam anar darrere seu i al final es va ensopegar amb una pedra i va caure de cara el terra, ens vam apropar a ajudar-la. Vam veure que no parlava i estava sagnant pels genolls per causa de la caiguda.

Vam anar cap a casa meva, ja que el meu pare era doctor i tenia alguns bandatges i altres per poder curar-li les ferides. Quan vam arribar, ens vam donar compte que tenia un tatuatge que posava "ajuda", la nena no va parlar en tot el camí i semblava que no sentís dolor. Després d'haver curat totes les ferides vam començar a preguntar-li coses pero semblava que no ens entengues, li vam donar uns papers i de cop va començar a dibuixar sense cap motiu.

Va acabar després de deu minuts, vam veure el que havia dibuixat, era com una espècie de casa abandonada, amb unes gàbies i una dona que no tenia aspecte humà ni se sembla a ningun animal que hagéssim vist abans. Tenia el cabell llarg que li arribava fins als peus, unes cames massa llargues i una esquena llarga i torçada. Tota la colla ens vam espantar, ja que allò semblava una pel·lícula de terror, vam pensar que tot era una broma del nostre amic Ignasi, ja que tot el que estava passant no tenia res de sentit i feia molta por.

Es van anar cap a la seva casa i la noia es va quedar amagada a l'armari meu fins que trobéssim algun lloc més adequat perquè és puges quedar.

L'endemà vam anar al col·legi com sempre i al dia següent em vaig quedar a casa dient que estava malalt del cap i així quedes a soles amb la nena que ens vam trobar.

Estava més contenta perquè li vaig portar menjar i em vaig adonar conta de que li agradaven molt els macarrons congelats del supermercat, vaig intentar fer mímica amb ella i ens vam entendre i a més li vaig ajudar a pronunciar algunes paraules, em vaig quedar bocabadat perquè ja parlava més o menys bé quan portàvem 10 minuts.

Quan el Jordi i el Raul van vindre a casa a veure com havia anat, la noia ens va dir com es deia, va dir "Mart-i-na" ens vam quedar bocabadats, havia pronunciat el seu nom. Vam estar fent-li una serie de preguntes però ja no ens responia, li vam ensenyar una foto del nostre amic Ignasi i de cop es va posar molt nerviosa, tant que se li va caure el got d'aigua al terra de tremolar.

Li vam donar un paper perquè dibuixes algo, i va dibuixar a un nen tancat a una gàbia amb una especie d'ombra al darrere semblant a la de la cosa aquella que havia dibuixat. Ens vam espantar fins i tot nosaltres tant que en Jordi va dir que se'n volia anar a casa.

En Raúl va dir de truca a la policia, però jo li vaig dir que no es creurien el que estaven veient, de cop Jordi va donar una idea, ens va explicar que hi havia un home gran al poble que li havia passat una cosa semblant i tothom deia que era perquè estava cada dos per tres bevent alcohol.

Vam pensar que seria bona idea anar a dir-li el que ens estava passant. Vam sortir de casa i vam anar cap a casa seva quan vam arribar el home ens va rebre amb molta alegria ja que sempre li agradava tenir companyia, li vam explicar el que ens estava passant i es va quedar bocabadat molt serio com si sàpigues de que parlàvem.
 

Capítol 2 El misteri del portal
L'home que havíem anat a visitar ens va explicar que tenia una filla, que cap allà fara uns vint anys va desaparèixer quan estaven jugant a la pilota en la mateixa zona on l'Ignasi va desaparèixer. Quan van passar 24 hores va avisar a la policía, es van posar a buscarla a ella o alguna pista, pero no van trobar-hi res, cosa que era extraña que a més de dos centes persones se les hagués passat algo per sobre, només van trobar una especie de rascades com si fossin d’un lleó, pero en aquella zona era imposible que hi hagin animals d’aquelles característiques.

Quan vam escoltar allo, el Raúl va mirar el rellotge i va veure que havien passat ja 28 hores desde que havia desaparegut. Vam passar per casa de l'Ignasi i li nem dir a la seva mare que haviem estat jugant al bosc de darrere de la meva casa i de cop l'Ignasi es va adentrar per anar a buscar la pilota, i ja no el nem tornar a veure, li v¡nem dir que ens havíem passat tot el dia intentant trobar lo, nem buscar per tot el poble però no hi va haver resultat. La seva mare ens va dir que la policia fins que no passen 24 hores no anava a fer res, pero de cop el Raúl va saltar i li va dir que ja havien passat mes de 24 hores.

La policia va començar a montar l’operatiu, i nosaltres nem anar a la biblioteca a fer cartells amb la seva foto per penjarlos per tot el poble. La gent va començar a anar a la zona on havia desaparegut per buscar, hi va haver molta gent que es va espantar, ja que va ser exactament en la zona de feia vint anys. Els nostres pares ens van dir que no sortim de casa meva ja que no volien que ens pases el mateix, nem anar tots a casa meva on estava la Martina, com no hi havia ningú a casa li nem començar a ensenyar a jugar amb l’Atari, de cop quan  es va assentar al sofà amb nosaltres es va quedar com congelada, ens nem espantar tant que estem a punt de trucar una ambulancia o algo pero de sobte, es v moure i va senyalar cap a una foto on estava la colla d’amics, es va aixecar i va posar el dit sobre la cara de l'Ignasi.

Nosaltres nem pensar que estava senyalant lo ja que hauria vist alguns dels nostres cartells, pero no, va agafar el primer paper que va veure i el va dibuixar en una gàbia amb el monstre aquell que havia dibuixat. Ens va dibuixar també una especie de casa vista desde l’exterior, el Jordi es va posar a pensar i de cop va dir que recordava on hi era aquella casa.  Vam anar caminant cap allà amb la Martina, cada un ens vam agafar algun objecte amb el que defendrens ja que estabem molt espantats.Quan nem arribar, la casa era exactament la del dibuix, la unica diferencia es que en el dibuix tenía la porta i les finestres i en la realitat no tenia res, i tampoc es veia res per l’interior. Nem entrar amb molt cuidado, pero no hi nem veure res, només hi havien plantes i pols, cosa que amb la pols vam deduir de que ningú havia trepitjat per alli feia molts anys.

La casa tambe tenia un soterrani, il·luminat per els forats del pis de dalt, nem baixar i nem veure una especie de talla la paret, semblava com els portals del videojocs, tot alrededor del “portal” tenia les mateixes rascades dels arbres de quan va desaparèixer la nena feia vint anys. nem fer una foto amb la camara del Jordi i nem anar corrents cap a fora on ens esperaba la Martina, que no havia volgut entrar.

Nem anar a casa de l'home aquell que la seva filla havia desaparegut i li nem ensenyar la foto, la Martina s’havia quedat a casa  meva ja que el poble era massa petit i si algú ens veia amb la Martina començaren a conspirar. L’ home ens va dir que trucaria a un amic seu que havia vist algo semblant feia molt temps pero el van tancar a un psiquiàtric ja que deien que estava boig.

Ens va dir que ens uns trenta minuts arribaria a casa seva així que mentrestant nem anar a casa a  berenar i a descansar una mica, ja que portavem tot el dia a dalt i a baix.
 

Capítol 3 Capitol 3
L'endemà al matí van vindre tots a casa meva per parla del que podíem fer, vam estar pesant i donant idees del que podíem fer per rescatar a l'Ignasi, al final del dia vam quedar que lluitaríem amb aquell monstre sobrenatural per poder rescatar a l'Ignasi.

L'endemà ens vam preparar tot el que necessitaríem per lluitar i per la tarde vam anar a la direcció on vam trobar el portal, quan vam arribar ens vam mirar tots i vam entrar vam aparèixer a un bosc verdós amb pins molt alts al fons de la imatge que veiem hi havia una caseta igual a la que la Martina va dibuixar, tots espantats vam anar junts i mentre ens apropàvem ens fèiem senyes, de cop i volta la porta es va obrir i nosaltres ens vam amagar, va sortir una cosa inhumana i va donar la volta a la casa, la vam seguir entre els pins, la Martina estava en un estat traumàtic a veure aquella cosa, quan va arribar darrere de la casa ens vam quedar bocabadats hi havien gàbies plenes de nens on vam poder veure al nostre amic Ignasi tots els nens es semblaven tots amb cabells rossos i alts en canvi les nenes eren pèl-roges i d'ulls foscos, ens vam adonar que tots els nens engabiats tenien paraules escrites a la mà.

La Martina va fer un crit i aquella "bruixa" sabia que tenia més companyia a part dels nens que feien crits de gana. La bruixa es va aixecar del terra i es va posar a levitar, estava amb els ulls en blanc i va fer un crit estrany, La Martina es va caure a terra i es va aixecar cap l'aire, anava cap a la bruixa pero en Jordi va agafar una corda i la va agafar pels peus, la bruixa estava fent més força llavors en Raül va tirar una pedra cap a un altre lloc i va despistar a la bruixa, la Martina va caure al terra i la vam portar cap als pins, ens vam posar les armes que vam fer amb materials que vam trobar a casa i vam començar a disparar a la bruixa ,ella ja ens havia vist i la Martina havia despertat amb un caràcter diferent ja no li tenia por, i tenia poders, va obrir les gàbies i tots els nens es van unir a nosaltres amb un caràcter estrany però poderós la bruixa ens va mirar a tots i ens va tirar unes esferes de foc que atordien, vam estar lluita'n fins al final, la Martina es va elevar i va matar a la bruixa amb una espasa que anava molt ràpida cap a ella, no li va donar temps a respondre i la va matar, ja havíem recuperat al nostre amic, no us podeu imaginar 60 nens i nenes de diferents edats i pes sortint d'una casa abandonada, ens vam assegurar de què el portal no s'obriria mai per un conjur que va fer la Martina, tots alegres vam porta a la filla de l'home aquell a la seva casa, quan va entrar per la porta es va posar a plorar i li va fer una abraçada ben forta a la seva filla, tots contents ens vam anar a casa on ens esperaven els pares com sempre la mare de l'Ignasi al veure'l es va posar a plorar i li va donar una abraçada ben forta, jo i la Martina ens vam anar a la meva casa i no sabeu el que va passar amb va fer un petó a la galta, em vaig posar vermell.

L'endemà vam anar a l'escola, la Martina es va apuntar també per aprendre moltes més coses, era l'últim dia d'escola i vam decidir que quan acabessin les classes anar a un mirador amb les bicicletes on es podia veure tot el mar de Barcelona i l'aeroport del Prat, la Martina ens va dir que ninguna vegada hages pensat que sortiria d'aquell lloc i tindria uns amics tan bons com nosaltres.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]