Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3acordobes
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
Ningun culpable
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 UN MAL SÓN
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

En el moment que la vaig veure vaig sentir com si una serp m'acaricies el cos, em vaig quedar quiet mirant, tot i que jo no ho volia, no podia deixar d'observar la pobre criatura morta en aquell riu. En aquell moment, la pobra nena d'uns  4 anys es va despertar com si res i va còrrer cap el bosc cridant desesperada.

- Sóc lliure! Sóc lliure!

Després va desaparèixer entre un roser ple d'espigues les quals havien fregat la pell de la nena. Jo com estaba tant espantat, no sé com vaig decidir a apropar-me a aquell matoll d'espines punxagudes.  Estaven plenes de sang i alguns detalls de la roba que portava la nena. Vaig continuar avançant quan, de repent, em vaig trobar un forat, allà dintre no es veia res però es podia apreciar el soroll de la nena plorant.

- RING! RING! RING!

- Vinga Jaume que arribaràs tard el col·legi! Va esclamar la mare.

 

Tot havia estat un somni, em vaig quedar uns segons pensant en aquella tonteria que potser era la conseqüencia de jugar tantes hores a la play station. Com era de costum jo no m'havia preparat ni la roba ni la motxilla i només quedava mitja hora.

-Jaume, com tingui que pujar jo per dir-te que et llevis, t'agafaré per les orelles! Va dir la mare.

Si alguna cosa havia aprés és que la mare sempre compleix les seves paraules. Em vaig aixecar d'un vot, tot mandrós vaig anar al lavabo per rentar-me la cara i fer les meves necessitats. No podia parar de pensar en aquell malson i em sentia com si encara hi fos.

Quan vaig arribar a l'escola vaig anar a la rampa on eren el meus amics i em van donar el puny en vegada de la ma, jo no entenia perquè ho feien, però ells sempre deien que era "guay".A primera hora tocava Català, assignatura la qual m'agradava però com era a primera hora només pensava en dormir i en el malson.

A l'hora del pati, com era de costum, m'havia descuidat l'entrepà al cotxe però per sort tenia diners i me'n vaig comprar un a la paradeta de sota els porxos. Els meus amics estaven a les grades parlant d'una noticia que havia sortit a la televisió aquell mateix matí, tractava d'una nena de 4 anys que havia aparegut morta en un riu i que quan es van descuidar va desaparèixer en estranyes circumstàncies. El meu cos es va petrificar.
Capítol 2 Una trobada inesperada
No era possible, em vaig començar a mossegar les ungles, de cop em va entrar una escalfor per tot el cos que m'ofegaba, semblava com si estigués a una sauna d'un gimnàs. Tot seguit els vaig explicar als meus amics aquella paranoia i com era d'esperar van començar a riure i fer-me bromes. Al principi em vaig riure amb ells però no m'hi vaig capficar massa.

Quan m'en vaig anar a dormir no parava de rumiar el que havia passat avui, era difícil d'empassar però, que voldria dir? Al dia següent set nens i cinc professors no havien vingut al col·legi, podria haver sigut una carretera tallada o simplement que estaven malalts, però els professors deien que pel matí estaven aquí . Al migdia la noticia de la nena es va tornar a publicar i els familiars d'aquesta eren de l'edat mitjana, entre els anys 1500 i 1587 segons l' historia la filla dels emperadors va desaparèixer l'any 1521, i mai més s'ha sabut més d'ella, fins ara.

Quan vaig arribar a casa a les 17:00, la porta de casa estava oberta i semblava esgarrapada. Quan vaig entrar la meva mare estava al lavabo, estava cridant i dient alguna cosa, em vaig acostar per intentar obrir la porta però estava tancada, de sobte em vaig adonar de que el que m'estava dient era...

-Jaume, per l'amor de Déu veste'n d'allà, corre, corre!!!

Em vaig quedar parat, tenia molta por. De sobte alguna cosa em va acariciar el coll, se'm va parar la respiració, les cames se'm van congelar, la saliva no em baixava, les costelles se'm van contraure, i quan em vaig girar vaig veure a la nena del meu malson enganxada al sostre amb els cabells a la cara. Tenia moltes ferides i estava plena de forats causats per alguna mena de espasa o ganivet. La meva mare va callar a l'instant quan vaig parpadejar ja havia desaparegut i quan vaig entrar al lavabo em vaig trobar amb una nota que em deia:

"Si vols recuperar a la teva mare vine el dissabte a la direcció Carrer Passeig de no Gràcia número 57 a les 15:00 (no vinguis acompanyat)"

De cop i volta em vaig desmaiar, em vaig despertar a l'hospital central de Barcelona on allà estaven el meu pare, la meva àvia i el meu avi. El meu pare em va contar que em va trobar desmaiat al sofà veient la televisió, però jo sabia be el que havia passat. El pare no sabia on estava la mare, no em feia cas i per si fos poc havia entrat en una depressió. Tots dos vam anar aquell dia a passar la nit de divendres a casa dels meus avis.

Al dia següent pel matí vaig avisar a la policia sobre el que havia passat. No em van fer ni cas. El meu pare em volia enviar a un psicòleg però, evidentment, em vaig negar. El dissabte al arribar al col·legi vaig intentar avisar a alguns del meus amics però només quedaven dos alumnes a la classe. Per aquest motiu les classes es van cancel·lar i vam tenir tot el divendres lliure, per no per mi....

Havia de pensar qué fer, com actuar, quan, com i només tenia cinc hores, vaig anar a casa corrents, el meu pare encara no havia arribat de treballar. eren les deu i mitja i tenia que preparar-ho tot. Tot va ser molt precipitat, no sabia el que em podia trobar allà. Més tard algú va trucar a la porta, havia arribat el pare amb una senyora al seu costat. Era la meva tieta amb la que el meu pare volia que anés a viure. Vaig assentir amb el meu cap. Em van dir que agafés les coses per anar-nos. Quan vaig arribar a l'habitació em vaig quedar uns minuts pensant amb  que havia de fer. Vaig decidir fugir de casa sense que ells ho sabessin i només em quedaven dues hores per arribar a l'adreça de la nota. Encara faltaven deu minuts quan vaig arribar a l'adreça.
Capítol 3 ADEU
Aquella casa semblava abandonada pel seu estat pero de sobte un simpatic gos em va vindre a llepa carinyosamente jo tot inocent vaig entrar dins de la casa amb el gos, el gos tenia al coll una chapa en la que ficava un numero de telèfon i el seu nom Firulais, mentre anaba abançant cap a la porta vaig sentir algo que es movia en una finestra i es va amagar rapidament no hi vaig fer cas. Cuan vaig arribar a la porta es va obrir de cop i al costat de la alfombra hi havia una nota que ficava:

Se que es sigut molt antipatica i egoiste emportantme a la teva mare pero era la unica manera que havia pensat para que vingeses sento molt les molesties  tambe et demano sius plau que no t'epantis cuan em veguis se que soc molt vella i faig fastic i engunia pero necesito la teva ajuda para sortir de aquets món que em te atrapada.

Em vaig quedar voca vadat cuan vaig llegir-hu al instant el gos ja no estaba al meu costat i cuan vaig girar el full ficava: M'ha agradat que m'acarisiesis. No entenia res, aixo volia dir que podia adoptar formes d'altres animals. Estava asustat pero tenía que recuperar la meva mare, vaig veure com una porta es movia i vaig anar a veure hi havia una nena a una cadira sentada tenia els cabells a la cara i era molt bruta estaba plorant cuan e a dir que em sentes em va dir que cuan ella era viva en els seus segles la seva tradicio era que si moria el seu espos ella tambe tenia que morir i el que va pasar es que el seu marit no va nexer i es va morir en el parto i a ella els seus deus la van castigar atrapantla en aquest lloc per sempre i resulta que jo vinia de la familia del seu soposat espos, em vaig quedar palid cuan em va dir que la tenia que donar un peto per que ella s'nena cuan de sobte vaig escoltar a la meva mare gritar estava en el sostre pegada amb cinta aillant i emb una corda a la voca em feia molta nosa donar-li un peto a aquella nena si es considerava nena ja que tenia mes de 500 anys. Es va ficar a plorar desconsoladament i em va suplicar que siusplau que ella portava tancada en aquet mon molts segles i que volia veure els seus pares alla adalt, no savia com m'havia sentit i era perque podia lleguir el pensament. Sense pensar-mu mes li vaig dir que si, es va ficar molt contenta al escoltar-u internament en el meu pensament, es deia Elizabete i ella sempre havia volgut tindre una vida normal sense lucses i sense historietes, volia ser artesana i que en aquella època era un von ofici semblava indesidida tenia por de saber que trobaria en aquell submon on es suposava que hi havia mon i on es suposava que estaben els seus pares. Ella es va disposar a donarme un peto cuan de repent algu va trencar la porta i va entrar a la casa bruscament, era lo policia que m'havia seguit sense que em dones conta elizabete i jo ens vam amagar en un armari vell ple de telaranyies jo tenia fobia a les aranyes i tot i aixi no vaig mostrar por en aquell moment, la meva mare seguia penjada, i la policia la va deslligar, ella havia vist tot i no va voldre dir res, i els va dir que ens haviem anat al pis de adalt la policia va anar cap adalt i no van trobar res. mentre la polici abuscava la Elizabete em va mirar i em va dir

- Gracies per tot disfruta de la teva vida en quest mon i dili a la teva mare que hu sento de tot cor pel tracte

I abans de que jo diguesa res em va donar un perto i jo no baig notar uns llavis tallat i ferits, sino una nena que nomes volia seguir al seu pas a la seva existencia.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  409 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  56 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]