Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Enya
IES Alba del Vallès. Sant Fost De Campsentelles
Inici: La Bruixa
El secret de la bruixa
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 Capítol 1: Dolor
...No sóc mare, no sé com és patir la pèrdua d'una filla, però veure la meva neboda amb la cara enfonsada en un bassal d'aigua, fang i sang fa que el meu cor faci un bot. No puc respirar, em cau l'ànima a terra, no sé què fer i crido. Crido molt fort, que m'escolti l'escòria que ha fet això a la Nora, la nena dels meus ulls. La meva germana gemega i plora abraçant el petit cos de la seva filla, ha perdut la seva felicitat en un minut.

La Nora era una de les nenes de les quals se sospitava que feia màgia negra. Sense comprovar-ho l'han assassinat fent tremolar el poble de Niderlenn. A tot el planeta estan buscant bruixes i assassinant nenes sospitoses des de fa una dècada, el terror s'olora a cada racó del món i els reis no paren d'enviar exèrcits a tot arreu, a la caça d'éssers amb màgia. I és veritat que com que no som moltes no ens troben amb facilitat, només a les nostres bruixes més joves les enganxen sense massa dificultat. Com la meva neboda, que només tenia quatre anys i ens l'han pres.

Lilith, ens n’hem d'anar, ens caçaran -diu com pot, amb tot el patiment reflectit a la veu.

Evangelina, ens hem d'endur el cos de la Nora, no la podem deixar aquí -ploriquejo.

No podem, Lilith, hem de córrer lluny de Niderlenn -sanglota.

Germana, agafa les coses. Quedem a l'estable de la taverna.

M'aixeco de terra com puc i em poso a córrer cap a la casa que avui deixarà de ser nostra. Entro per la porta de la cuina i camino fins a la meva habitació per agafar el meu bagul. El de la meva germana ja estava preparat a la porta, així que quan baixo a la cuina me'ls carrego tots dos a l'esquena. Camino al més ràpid que puc amb el pes de dos baguls. Vull marxar, vull desaparèixer.

Arribo als estables i deixo els baguls a terra. M’assec i començo a pensar en la meva neboda. La Nora va arribar a la meva vida quan jo era només una adolescent de quinze anys, i va ser l'alegria de la casa des que va néixer. En Jul, un mag, mai havia conegut l'alegria plena fins que va tenir la Nora amb la meva germana. Prego que, sigui on sigui en Jul ara amb la seva investigació, es reuneixi amb nosaltres al més aviat possible.

De cop i volta, sento un crit agut que em glaça la sang. No pot ser veritat. Amago els baguls i surto de l'estable cautelosament. A la porta acaba un riu de sang que segueixo. Tremolant m'apropo al cos inert d'una dona. Sangloto i caic de genolls a terra quan veig l'Evangelina amb sang a la boca i en forma de llàgrimes. No respira. No em puc moure.

Pagareu prendre'm l'Evangelina també! Ho pagareu!-crido mentre ploro.

Em tapen els ulls i m'agafen les mans, estic cridant però no em deixen. M'aixequen la faldilla. No els deixaré. No puc morir amb deshonor. He de fer justícia. Em concentro i s'aparten del meu cos mentre murmuren. No sé per què serveix la tècnica de concentració que la meva mare va dir-me que ho utilitzés en cas de perill, just abans de morir.

Definitivament és de la mateixa espècie. Té la marca del front quan fa màgia. És una de les Bruixes de Plata -diu un dels homes.

Em van lligar mans i peus. També em van treure la bena dels ulls. Davant meu hi havia un home jove d'ulls verds i cabell mel. Darrere del jove hi havia el cos de la meva germana: els seus cabells llargs, rojos i llisos a terra, el seu vestit tacat de sang. No puc mirar-la. Penso en en Jul, on deu ser, si deu saber el que ha passat, si em vindrà a buscar, si deu haver fet alguna bogeria. Em mossego el llavi quan veig arribar un carruatge fosc. Tant de bo això fos un somni.

Senyoreta -diu el jove d'abans-, sóc el que l'acompanyarà fins al castell i portarà el seu entrenament. Em dic Bael.

No és per ofendre'l,ni molt menys, però s'ha endut dues persones que eren tot el que jo tenia. No intenti fer-se amic meu. El meu cunyat em vindrà a buscar i us matarà per prendre-li la dona i la filla.

S’apropa a mi i m'aparta els cabells de la cara.

No les he matat jo. Per cert, us envien a un castell on tenen bruixes a les quals fan diferents tipus de proves. Pensen que sou perillosa i volen utilitzar-vos a favor seu. Te n'explicaré els detalls quan arribem, senyoreta...

Lilith, em dic Lilith -dic mirant-lo, dubtosa, als ulls verds esperança.

Bael, vull venjança. No em quedaré quieta mentre se surten amb la seva. Les bruixes no som monstres.

Ell somriu amargament i m'acarona el cabell.

Jo també vull venjança, per això estic aquí infiltrat. Has de confiar en mi -fa un sospir i torna a parlar.

Qui és el teu cunyat? Potser el conec, hi ha molts mags infiltrats.

En Jul Plietsky.

Es queda parat i s'asseu de cop davant meu amb el rostre pàl·lid.

Lilith, el teu cunyat és al castell. És un dels meus millors amics.

Mira enrere.

Aquella és la seva dona? L'Evangelina?

Assenteixo amb el cap.

I la nena era la Nora?

Torno a assentir.

En Jul sempre em deia que quan acabés aquesta guerra vindria amb mi aquí. Volia que conegués la Nora i l'Evangelina...

No pot continuar. Li fa patir pensar en la reacció d'en Jul. A mi també em fa por. En Jul és com el meu germà gran, és l'únic que em queda. Veig la frustració d'en Bael i em vénen ganes de plorar. El mag em fa una abraçada ràpid i m’eixuga les llàgrimes. M’aixeca de terra per començar a caminar fins al carruatge. Mentre camina diu que no tingui por, que tot passarà, però encara que vull fer-li cas no puc parar de tremolar.

Pugem al carruatge del terror i comencem un viatge cap a l'inesperat. Miro per la finestra. Al meu cap es projecta la imatge de la meva germana gran. El cel del capvespre em recorda els seus cabells rojos i els seus ulls marrons com la fusta del carruatge, el somriure vermell com si acabés de menjar maduixes i la pell blanca com si estigués feta de perles. El sol em fa venir al cap la petita silueta de la Nora. La meva nena, quan era només un bebè, tenia els cabells negres com els meus, però amb el temps van passar a ser com fils prims d'or. Era tan bonica! Tenia els ulls igual que la meva mare, d'un blau verdós que la feia encara més maca.

Fa mal al cor quan sento el buit que ha deixat l'absència de l’Evangelina i la Nora. Així, controlant el dolor de la meva ànima, s'ha fet fosc als meus ulls.

Vam arribar al castell quan encara era de nit, vaig despertar-me quan el conductor va frenar de cop. El meu cos tremolava. No sabia què seria de mi ara. No volia estar aquí. En Bael m’agafa la mà i em mira amb tendresa, sap que tinc por, sap que si per mi fos hauria entregat la meva ànima a la mort amb la meva germana i la meva neboda. No suporto la idea d’haver de dir a en Jul que s’han carregat la nostra família i que només he quedat jo per no sé quina marca al front de la qual no sabia res fins ara.

Uns homes arranquen el meu cos fora del carruatge i un d’ells em carrega com un sac de patates, allunyant-me de l’única persona en la qual ara puc confiar. Sento nenes plorar i crits de dones que han estat segrestades. Jo no ofereixo resistència, no tinc força per lluitar. Els meus cabells no em deixen veure el que passa al meu voltant i el que sento em posa els pèls de punta.

Sento com els homes obren una porta de metall. No em deixen reaccionar i em llancen dins d’una habitació i tanquen la porta. Amb el cos adolorit per la caiguda faig un esforç per aixecar-me de terra. Quan miro al meu voltant veig que estic en una habitació amb dos llits i un lavabo, hi ha molts miralls i una taula amb dues cadires. Als peus d’un dels llits jeu una nena que plora mentre amaga el cap als llençols. M’apropo, s’espanta i aixeca el cap. Té els ulls vermells de tant plorar.

Qui ets?-pregunta quasi inaudiblement.

Em dic Lilith. Tu com et dius, bonica?-dic mentre li trec els cabells de la cara.

Em dic Margaret. No sé com he arribat aquí. Tinc por, Lilith -sanglota.

Tu em faràs mal com els homes que van matar la mama?

Se m’atura el cor de cop. La nena va veure com mataven la seva mare. Ara tinc més por encara. Quin ésser és tan cruel com per estar fent tot això? No ho entenc, cada vegada entenc menys el que passa.

Margaret, jo mai no et faré mal. Ara sóc aquí per protegir-te.

La nena m’abraça i li començo a acaronar l’esquena fins que s’adorm. Em recorda molt la Nora, té els cabells rossos i curts com ella i té la pell igual de suau. No deixaré que li passi el mateix que a la meva neboda. Cobreixo el seu cos amb mantes i m’aixeco del seu llit. M’apropo a un dels miralls i em miro. Tinc els cabells despentinats, la roba estripada i bruta, els ulls grisos pintats de vermell i ferides als braços. Em poso a plorar mirant el meu cos reflectit al mirall. Hauria d’haver-me mort jo, l’Evangelina no s’ho mereixia i la Nora encara menys. No entenc res.

Sento el soroll d’unes claus a la porta de l’habitació, el meu cos es tensa de seguida i corro a posar-me davant del llit de la Margaret. Estic alerta, cap home farà mal a aquesta nena. No poden fer-li el mateix que a la Nora. Per sobre del meu cadàver. La porta s’obre de cop i veig en Jul seguit d’en Bael. El meu cunyat s’apropa a mi i m’abraça plorant mentre el seu amic tanca la porta.

Lilith! -sanglota-. Has passat per tot allò sola, les has vist morir -em mira els braços.

T’han fet mal, però no te’n faran mai més. A tu no et perdré, em sents, Lilith? Et protegiré amb la meva vida, germaneta -plorem abraçats, som l’única família que ens queda.

Jul, ho sento -dic plorant-. No vaig poder fer res, primer la Nora i després l’Evangelina. No vaig poder fer res i ara són mortes.-torno a plorar amb més força.

No és culpa teva, em sents? No és culpa teva -em fa un petó al cap i es separa una mica. M’eixugo les llàgrimes amb la punta del vestit, miro en Bael i somric amargament.

Jul, Bael, què està passant? Per què estan assassinant algunes bruixes i a d’altres ens porten aquí? I els mags?

No saben que els mags existim, per començar -m’explica en Bael-. A les bruixes que no assassinen us diuen Bruixes de Plata, i sou molt poderoses i mortes encara en sou més. Us tanquen en aquest castell i us fan proves. Les menys perilloses les cremen i amb les que són més perilloses volen fer un exèrcit per derrotar l’Imperi de Violette, esclavitzar l'emperadriu i governar el món.

Però qui ho està fent, tot això?

Segueixen ordres de la reina Isabella -diu en Jul-. No vol que la seva germana Violette tingui el poder. La reina vol el món per a ella sola, per tant, mata les bruixes que són una amenaça en vida i segresta les més perilloses, que no saben que ho són. Tu, Lilith, ets molt perillosa, però has de fer veure que no ho saps o suposaràs una amenaça per la reina i t’aïllarà. Vés a saber què et faria.

No sé com reaccionar fins que sento una veueta darrere meu.

Lilith, qui són aquests homes? -pregunta la Margaret fregant-se els ulls. M’apropo a la nena d’ulls violeta i m’assec al seu costat.

No et preocupis, són el meu germà i el seu amic. Torna a dormir, Margaret.

Fa que sí amb el cap i torna a tancar els ulls.

Ens n’hem d’anar -diu en Jul-. Tornaré a la nit. Cuida’t i fes com si no t’haguéssim dit res -mira darrere meu-. I cuida la nena. Va veure com el seu propi pare matava la seva mare amb altres homes de la reina.

Vindrà la reina Isabella a veure les bruixes noves durant el dia. Entrarà i us farà preguntes. Fes que et prengui per una ignorant, així marxarà abans -alerta en Bael-. Intentaré venir amb ella perquè estiguis més tranquil·la, però no t’asseguro res.

Gràcies a tots dos. Em tranquil·litza saber que puc confiar en vosaltres dos.

En Jul em fa un petó al cap, en Bael m’acarona els cabells i se'n van de l’habitació. M’he quedat sola un altre cop. La Margaret dorm, els meus amics han marxat i jo m’he fos amb el silenci i la foscor d’una habitació plena de miralls que reflecteixen la por. M’estiro al llit mirant cap al sostre. Hi ha un altre mirall i no reconeixo el meu reflex quan el miro. Estic apagada, només veig por i dolor en un cos que sembla ser el meu. No crec que mereixi aquesta tortura d’esclavitud a la qual m’han condemnat per ser qui sóc. Estic cansada, se'm tanquen els ulls, em pesen les parpelles, el meu cos pertany al llit i jo el deixo anar. No sóc capaç de veure el mirall del sostre. Fa fred, però tant me fa.
 

 

 

Capítol 2 Capítol 2: Mentalitzar-se
Estic en un lloc molt fosc, no estic a l'habitació dels miralls, no sóc en un llit. La Margaret no hi és i sento una veu que diu el meu nom. A uns metres de mi veig dues ombres. Són dos homes, en Jul i en Bael. Arrenco a córrer cap a ells, però quan ja hi sóc a prop s'esvaeixen amb un buf de vent que em gela la sang. Sento la veu d'en Bael murmurar el meu nom a la meva orella, em giro per veure'l però darrere meu no hi ha ningú. Això comença a espantar-me. Camino per un passadís que no acaba mai fins que veig una llum al final. Amb molt de compte m'apropo al focus de llum blanca i em començo a fondre amb ella, tanco els ulls, encegada per la claror i quan els obro arribo a Niderlenn. Entro a casa meva corrent i hi trobo la meva mare:

Lilith, filla meva, apropa't -obeeixo la meva mare.

Què fas aquí, mare? Si tu estàs morta -estic massa sorpresa.

Filla, com has crescut! Ets tota una dona -fa un sospir melancòlic i em mira als ulls-. He vingut a avisar-te, Lilith. La reina menteix, menteix fins i tot a les persones que segresta. No sé què vol, però no és un exèrcit. No et puc dir què busca, ho sento, però les Bruixes de Plata corren perill. Ets de les més fortes de la teva espècie, tresor. El teu destí és important, no et deixis enfosquir per la Isabella.

Mare, no ho entenc. Com ho saps, tot això? Qui sóc? Què significa la marca del meu front?

Tot això ho hauràs de descobrir tu sola. No em deixen ajudar-te més. Intentaré aparèixer el màxim que pugui als teus somnis per guiar-te, però no puc fer res més -cada vegada que parla estic més perduda.

Mare, qui no et deixa ajudar-me? Estàs bé? Estic en perill? Has vist l'Evangelina i la Nora? -tinc moltes preguntes.

No pateixis, només són les energies. Estic bé. De moment no corres cap perill. He vist la Nora. L'Evangelina encara no ha arribat. Ha de fer més proves per creuar el vel -la seva veu es fa més pesada i la imatge del meu voltant es fa borrosa.

Mare, què està passant?

Tranquil·la filla, tornaré aviat. Fes cas a en Jul i a l'Asmodeus

Qui?

Perdó, en Bael. T'estimo, Lilith. Cuida't si us plau i recorda que no has de deixar que t'enfosqueixin l'ànima.



Em llevo de cop amb un mal de cap horrorós. La meva mare se m'ha aparegut en somnis, he parlat amb ella, l'he sentit, estava amb mi. L'habitació és menys fosca ara que és de dia, i no sé si em fa més por aquesta llum que la foscor d'ahir a la nit, perquè que hi hagi llum l'únic que vol dir és que la reina arribarà en qualsevol moment i no crec estar suficientment preparada per conèixer el monstre que m'ha segrestat i ha assassinat la meva família.

Observo la cel·la de miralls a la que m'han ficat, quan connecto els ulls amb el cos de la Margaret, la petita bruixa que m'acompanya en aquest mal somni. La nena està desperta, asseguda en enfront d'un mirall fent-se trenes amb els fils d'or que té per cabell. M'aixeco del meu llit amb mal d'esquena, apropant-me a poc a poc a l'única cosa bonica que m'he trobat de moment a aquest castell del terror.

-Bon dia, Margaret, has dormit bé?

-Si, Lilith.- s'aixeca i m'abraça.- Que bé que t'has llevat, ha vingut en Bael, el teu amic. Diu que la reina Isabella arribarà amb la primera campana del matí. No volia rebre-la sola.

-Tranquil·la, bruixeta, la rebrem juntes i escoltarem el que hagi de dir atentament.

Justament acabo de parlar i s'escolten tres campanes que anuncien un nou dia al castell del mal. Tremolant amb antelació, agafo a la Marga en braços i me l'emporto a la taula de tres cadires, escolto el so d'unes claus i començo a fer una trena ben feta a la nena per dissimular que estàvem esperant alguna visita. Obren la porta i jo miro amb les pupil·les encongides de por. Una dona jove de cabell ros quasi blanc amb uns rinxols perfectes i una corona d'or sobre els seus cabells entra a l'habitació. Els seus ulls blaus freds, sense llum, em recorden la seva crueltat. Porta un vestit vermell fosc amb una cotilla perfectament ajustada a la seva petita cintura de juventut. Amb un pas tranquil i amb aires de superioritat s'apropa a nosaltres somrient amb malícia.

-Bon dia, bruixes, seieu-vos.-ordena.

-Per què esteu aquí us preguntareu.- comença Isabella.- Sou dus bruixes fastigoses, però teniu un poder especial, un poder que m'interessa tenir d'amic, com aliat. Demà, amb el primer raig que el sol ens regali, començareu un ensinistrament intensiu, si no obeïu a l'ensinistrador sereu castigades. Treballareu àrduament, sense descans fins a caure la nit. Les bruixes més poderoses seguiran al castell, les més dèbils seran sacrificades.

-Majestat.-interrompo.- Tinc un dubte. Per què fem això?- la reina em mira somrient amb autosuficiència i s'apropa a mi per parlar fluixet:

-Estimada Lilith, vos sou molt intel·ligent i molt poderosa, ho presento. Si mostres lleialtat i ets suficientment útil per quedar-te aquí, ho sabràs. Ni abans, ni després.

La Isabella s'allunya i torna a asseure's, fa un gest al seu guarda i li xiuxiueja alguna cosa que no sóc capaç d'escoltar a l'oïda. Seguidament, entra en Bael amb un gest fred al rostre com el dia que el vaig conèixer, es para just al costat de la reina i li fa una petita reverència de cortesia.

-Aquest és en Bael, serà el vostre ensinistrador i l'encarregat de castigar-vos si és necessari. Així doncs, us deixo amb ell a soles perquè us expliqui l'horari i les coses que haureu de fer d'avui endavant.

La reina Isabella s'aixeca i passeja amb aires de grandesa fins a la porta de la cel·la dels miralls. Quan escolten el soroll de la porta de la cel·la dels miralls. Quan escolten el soroll de la porta tancar-se, la Margaret m'abraça i comença a plorar, en Bael s'agenolla al meu costta, ambdòs acaronem el cap de la més petita.

-Bael, i ara que farem? I si et veus obligat a fer-nos mal?-xiuxiuejo.

-Lilith, jo mai us faria mal. Mai.

Ens quedem mirant-nos una bona estona als ulls, sé que puc confiar en ell. Sinó, no em miraria amb aquells ulls que emanen esperança i pau. De cop i volta ens adonem que la nena s'ha adormit, en Bael l'agafa amb molt de compte i la deixa al seu llit. Torna cap a mi i em fa una abraçada.

-Cuidaré de tu, Lilith, però has d'escoltar-me bé.-assenteixo.- Avui és l'últim dia de descans que tens i jo seré l'únic que et pot acompanyar, però en Jul vindrà amb la capa d'invisibilitat a veure't cada nit, jo també hi seré aquí. Demà, quan vingui al matí ens n'anirem al jardí principal de palau, els tres, la Marga, tu i jo. Allà començarem l'entrenament amb quatre bruixes més. Cada dues bruixes teniu un ensinistrador, els dos altres ensinistradors són l'Evan i en Raymon. L'Evan és mag, com jo, però en Raymon és un mal son, molt de compte amb ell, és el del cabell ros, el reconeixeràs.

-No tinc por, Bael.-em mira sorprès.- No hi ha motiu per preocupar-se si se que et tinc al meu costat. Gràcies per tot.

-Ha sigut una casualitat coincidir amb tu, bonica.-diu amb simpatia.

-No, ha sigut el destí.

En Bael em fa un petó a la galta amb tota la confiança del món i ens quedem mirant-nos als ulls una bona estona. És curiosament atractiu als meus ulls, és misteriós però confio en ell plenament, és el meu millor amic ara mateix. De sobte un soroll a la porta el fa posar-se en guàrdia, jo em tenso. S'obre la porta a poc a poc i apareix en Jul:

-Bael, la reina ens reclama.-s'apropa a mi i em fa una abraçada.- Com estàs, Lilith?

-Preparada.-dic amb seguretat.

-No ho dubto, bonica, ens n'hem d'anar. Descansa el que queda de dia, no ho tornaràs a fer.



Dit això es retiren de la cel·la per tornar a deixar-me sola amb els miralls.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2082
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  357 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  169 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  105 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  460 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  155 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]