Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
A&A
Escola La Salut Sabadell. Sabadell
Inici: La Bruixa
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 Ella
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s'hauria convertit. A què s'hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s'hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s'entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l'aiguamoll. Tenia el clatell cobert d'una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s'endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.



L'Arnau, des de que va néixer sempre havia tingut dues mares. Les quals, de petites no ho havien passat especialment molt bé, ja que, la societat no era tan conscient que les persones no només estimen el seu sexe contrari, que també poden estimar els dos mateixos sexes o el seu igual.



Es van conèixer quan l'Olga tenia vint-i-tres anys i la Marga vint-i-cinc, on ja no tenien molt bona relació amb els seus pares, a una manifestació dels LGBTTTIQA(lesbianes, gais, bisexuals, travestis, transsexuals, transgèneres, Inter sexuals, queers i asexuals) i allà va començar la seva relació. Un any més tard es van presentar als pares de l'altre i aquests no ho van acceptar, ja que com deien ells, eren "de la vieja escuela" i que ells des de petits veien com a un estrany a algú relacionat amb els LGBTTTIQA. Per aquest únic motiu ara viuen a Catalunya lluny d'Amèrica. Aquí a Catalunya es van casar però no per l'església, ja que aquesta era catòlica i no acceptava les parelles homosexuals.



Sis anys més tard, després de tenir les dues un treball estable, treure's la nacionalitat espanyola i tenir una casa, van tenir a l'Arnau a partir d'inseminació. Primer van provar amb l'Olga, una de les mares, però es veu que no era fèrtil i no va funcionar, i després d'un temps, van decidir que ho provarien amb la Marga, amb la qual sí que va fertilitzar i al cap de nou mesos ja tenien al seu fill.



A l'estiu de P3 l'Arnau, quan ja sabia parlar amb un cert sentit, ja es va interessar per vàries preguntes, com que:

- Perquè tenia dues mares?

- Perquè no coneixia als seus avis?

- De quina panxa va sortir ell?

La Marga i l'Olga només van poder contestar dues de les seves tres preguntes perquè ell les entengués. Li van dir que tenia dues mares perquè elles s'estivaven, i que això era tan normal com si s'estimessin dos homes o un noi i una noia, també que ella va sortir de la panxa de la Marga i que estaven molt contentes que estigués allà amb elles. Aquell mateix any un dia l'Arnau els hi va dir que no era com un nen, que ella, i va fer servir el femení, era una noia i que volia ser com a tal. Volia tenir el cabell llarg per fer-se trenes, cues o pentinats que semblessin impossibles, que volia maquillar-se quan sigues gran i inclús ja tenia un nom pensat, es volia dir Ana. Les seves mares no es van sorprendre gaire, ja que ja s'havien adonat feia anys que ell era una nena i no un nen, ja que ella sempre volia vestir-se com les nenes de la seva classe, maquillar-se, fer de mare i sobretot li encantava disfressar-se de princesa. Fins i tot un dia va anar vestida semblant a la seva amiga Carme, amb un vestit, a l'escola però ningú li va dir res, excepte una mare poca solta que la va fer plorar dient-li:

- Què ets una nena tu? Que fas vestit així eh? Sembles ximple.



 

 
Capítol 2 Ella
Des d'aquell precís instant l'Arnau va deixar de ser l'Arnau i va passar a ser l'Ana. Després de rebre la notícia la Marga i l'Olga van començar a pensar en la seva infància i van arribar a la conclusió que elles no volien que la seva filla passes pel mateix que elles van haver de passar, por, angoixa, malestar amb si mateixes i sobretot que el que elles sentien estava malament, ... La resposta era clara però el problema era que no sabien com respondre-la. Van dir-li a l'Ana Que anés a jugar un moment a la sala que tenien exclusivament per jugar, i van començar a parlar de com respondre a la seva filla. La Marga va pensar que el millor seria explicar-li un conte, però no qualsevol conte sinó que el millor conte, el de la princesa cavallera. Aquest explica la història de la princesa d'un poble víking que per obligació del seu pare ha de casar-se; però ella el que realment vol és ser un cavaller i lluitar pel seu poble. Ella lluita pel que vol encara que la gent no l'accepti i la deixi de banda. Al final la princesa aconsegueix el que vol després de molt esforç. L'Olga s'oposà a la idea de la seva dona, ja que el que aquesta història representava no era el que li volien transmetre a la seva filla, sinó que ella havia nascut en un cos equivocat. Així que després de molt pensar van decidir el que li dirien a la seva filla, que farien el possible perquè el seu cos s'assemblés al seu interior. En acabar el "discurs" es van fer una abrasada amb tants sentiments que totes tres es van posar a plorar.



Un dia l'Ana va sortir de l'escola plorant i amb els colzes i els genolls amb rascades, la Marga va preguntar-li que li havia passat i l'Ana els comença a explicar:



- Una nena al pati m'ha empentat al sorral.



- I per què? - va preguntar la Marga.



- Perquè portava el mateix vestit que ella i deia que jo no podia portar-lo perquè diu que sóc un nen. Jo li he dit que era una nena i ha començat a riures de mi i m'ha tirat al sorral.



La Marga i l'Olga es van mirar i li van donar una abrasada dient-li:



-No passa res, aquella nena s'ha equivocat i ha dit coses que no estaven bé, ara anem cap a casa que tenim una sorpresa per tu.



Quan van arribar a casa l'Ana va començar a buscar per tota la casa la sorpresa però no la va trobar així que va anar a preguntar-li a les seves mares on estava la sorpresa.



-Està al costat de la tele del menjador.



L'Ana va anar corrents cap al menjador i en arribar es va trobar amb una capsa embolicada amb un paper de regal de les princeses Disney. Va començar a obrir-lo i quan ho va veure no s'ho podia creure, li havien regalat la Barbie Doctora. Va anar corrents a buscar-les per donar-lis una abraçada.



Tot això va passar quan encara la notícia de què l'Arnau ja no era l'Arnau sinó que era l'Ana no es va fer pública, així que quan la van anunciar els nens i les nenes de la seva classe no paraven de molestar-la i pegar-li perquè deien que no podia ser un nen i una nena a la vegada, i ella s'enfadava perquè deia que no era un nen i una nena, només era una nena. L'única persona que ajudava a l'Ana a l'escola era la seva tutora, la Sandra. Ella era l'única persona que entenia pel que estava passant ella i la seva família, ja que ella també va passar per aquella situació encara que no tan forta perquè qui era transgènere era el seu germà, en Pau. En Pau va passar una infància dura i la Sandra, com a germana seva, també ho va passar malament i no volia que li passes el mateix a l'Ana. Així que l'ajudava i la protegia amb tot el que podia.



El dia de la seva festa d'aniversari l'Ana va convidar a tota la classe a la seva festa d'aniversari. S'ho estaven passant genial, des dels nens fins als adults. Però de cop va arribar el pare d'un nen que anava un mica ebri i no acceptava a l'Ana ni a la seva família, va agafar a l'Ana d'entre els nens i li va cridar a cau d'orella:



-Tu no ets una nena, tu ets un nen!!!



L'Olga quan ho va veure va anar corrents a agafar a la seva filla i separar a la resta de nens d'aquell home, i de pas li va donar una bufetada i el va fer fora de casa seva.



  

 
Capítol 3
Unes tres setmanes després la dona d’aquell home tant estúpid va anar a casa de la Marga i l’Olga per disculpar-se per el comportament del seu marit. Elles van acceptar les seves disculpes però li van fer prometre que el seu marit mai mes tornaria a trepitjar aquella casa, i ella no va tenir mes remei que acceptar.



Al cap d’uns dies aquell home va anar a casa l’Olga i la Marga cridant i dient que elles i la seva fill/filla eren uns monstres i que havien vingut d’un altre galàxia perquè tot el que feien no era normal. Elles el van fer fora de seguida i el van advertir que si tornava per allà el denunciarien.



Aquella mateixa tarda la Marga va anar a buscar a l’Ana a l’escola però quan va arribar la professora li va dir que se l’havia emportat el pare d’en Joni, que li havia dit que avui se l’emportava ell a casa perquè cap de les seves mares la podia anar a recollir. En aquell moment la Marga es va posar histèrica i va trucar ràpidament a l’Olga, ella va començar a plorar i plorar. Al cap d’una estona tothom estava buscant a la criatura.



El pare del Joni, es va emportar a l’Ana i al seu fill a casa, quan aquests van acabar de berenar el pare del Joni li va dir a l’Ana que l’anava a portar a casa, però això no va ser el que va fer. La  va portar a una part boscosa de la ciutat i allà va començar a cridar-li que era un monstre i a pegar-la, en una d’aquestes li donà tant fort al cap que la nena va caure inconscient al terra, l’home es va espantar i va marxar corrents, deixant a l’Ana al terra inconscient.



Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s'hauria convertit. A què s'hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s'hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s'entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l'aiguamoll. Tenia el clatell cobert d'una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s'endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.



Quan en pare d’en Joni va arribar a casa es va adonar que hi havia la policia i va optar per seguir en el cotxe sense ni tan sols parar ni mirar. Encara que va sortir molt desapercebut l’Olga estava molt atenta al seu voltant per si per casualitat veia a la seva filla, però enlloc d’això va veure la cara d’aquell desgraciat i va començar a cridar i a avisar a la policia de que estava allà i que el perseguissin. Després de mitja hora de persecució, el van poder atrapar, el van portar a comissaria i allà, tot nerviós, suant i casi plorant li van fer varies preguntes i van optar per fer la típica tàctica de “poli bueno poli malo” i,  després de dir-li el que li podria passar si no confessava, li van proposar varies opcions per reduir la seva condemna si ho feia, i va acabar confessant que va deixar a l’Ana Collserola i que va escapar al deixar-la inconscient després d’un fort cop al cap. Els policies van sortir lo mes ràpid possible i van trucar a l’ambulància per si l’Ana encara estava viva. També van trucar a la Marga i a l’Olga les quals, no se sap com, van ser les primeres en arribar, com si tinguessin una connexió amb la seva filla. Al arribar l’ambulància van agafar ràpidament a l’Ana, sense mirar si encara estava viva o no, i se la van emportar a dintre, on la van atendre mentre anaven a l’hospital mes proper. Un cop a l’hospital la Marga i l’Olga van estar esperant a la sala d’espera per noves notícies, mentre que la seva filla estava sent intervinguda a urgències en estat greu. Després d’haver estat dues hores esperant va arribar el metge, el qual els hi va dir que ara l’Ana estava conscient però en estat crític i que la podien anar a veure sense fer-li gaires preguntes. Quan van veure a l’Ana amb tot el cap tapat amb una gassa, tubs per ajudar-la a respirar, per donar-li de menjar, per poder fer les seves necessitats sense haver d’aixecar-se... no van poder retenir aquella petita llàgrima de pena, però encara i així és van apropar per dir-li una cosa molt senzilla a l’Ana, que ella era la dona més lluitadora que hi havia en el mon i que elles a la seva edat no tenien ant clares aquestes idees i les van voler ocultar, també li van demanar les gracies per ser ella i per ser la seva filla, perquè era el millor que tenien en el mon i l’única cosa per la qual encara estaven lluitant.



Aquella mateixa nit l’Ana no va poder aguantar mes i es va deixar emportar cap a una altre vida millor mentre les seves mares dormien abraçades a ella.



El pare d’en Joni va ser jutjat i empresonat 50 anys. L’Olga i la Marga no van poder superar mai la mort de la seva filla, i van crear una fundació anomenada “Ana”per ajudar a tots els nens i nenes de la comunitat LGBTTTIQA.



 

Nota dels autors: Amb aquesta història el que volem transmetre ( en aquesta història explicat d’una manera molt extrema) que l’homofòbia s’ha d’ acabar, i que la gent s’ha de poder expressar tal i com és. 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]