Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Lorsenna
Col·legi Mestral - Eivissa. Eivissa
Inici: Les paraules ferides
Guerra Blanca
Inici:  Les paraules ferides
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.
Capítol 1 Les paraules ferides
Les paraules ferides

 CAPITOL 1

La neu era blanca. Semblava el més normal. Però quant temps feia que no havia vist neu blanca? Era com si ja cagués bruta del cel. Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l´aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se´ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà. En Li Huan es va aturar davant del barracó. Sí, la neu que l´envoltava era blanca. Immaculada. Però no era el mateix com sempre, era una tarda plena de tristesa, plena de soledat i de molta debilitat. Les forces ja no donaven per mes, la gent ja estava cansada, cansada de cada vegada la mateixa historia. Aquestes emocions varen transmetre a Li Huan i va sentir molta impotència. Va preguntar-se que per què no havia pau en el món, la guerra destrossava a tots. No sabia com però la seva idea era parar tot això.

Li Huan estava de camí a casa, mirava al seu voltant i va veure una noia petita plorar. Es va acostar, Li Huan li va preguntar:

-Què fas aquí tan sola?  I els teus pares a on són?

- Me vaig escapar de tota esta horrible situació, i ara no sé on anar.

-Vine amb mi, anem a la meva casa i així et tomes una til·la, i et calentes un poc. Què et pareix?

-La meva mare sempre em va dir que mai vagi amb desconeguts, però no tinc cap altre opció, així que em pareix bona idea

- Val, doncs anem

Durant el camí[a1]  la noia no va parlar quasi, però Li Huan va tenir intriga del que li havia passat, així que li va preguntar d´una manera del que no li podria espantar a la noia:

-Oi, com et dius?.

 Durant una estona havia un silenci molt incòmode en el que la noia se´l va quedar mirant sense dir res. Finalment va decidir contestar-li i va dir:

-No se qui ets ni perquè me estàs ajudant però, em dic Saskia i tinc 10 anys. Pareix que soc molt innocent e inconscient del que està passant, però t’asseguro que he passat per moltes coses en el que he après que no tot es soluciona amb guerra.

-Em pareix molt madur el que acabes de dir, si penes així tindria que ser per alguna raó, qual es aquesta raó?

-Fa quatre setmanes en el que tenia una família completa i molt alegre, però de cop va canviar tot. I ara segur que et preguntes que és el que ha passat.... doncs això és el que et vull explicar ara mateix. Érem el meu germà Frederick de cinc anys, la meva mare Lisa i el meu pare Pablo. Quan varen començar a bombardejar en la nostra ciutat, vàrem tenir  que refugiar al nostre celler sota la meva casa. Mai m´agradava baixar allí sota, no tenia finestres ni cap llum, feia molt de fred, ni havia un llit per hom per dormir, teníem que estar sempre en silenci. Em feia sempre molta por, em solia posar en el meu lloc secret que havia excavat abans de la guerra, en el que vaig fer un forat molt petit on podia veure tot. Sempre agafava al meu germà per que així no li podria passar res. Mai li vàrem dir als meus pares on estava aquell lloc perquè així si entraven el soldats no ens podrien agafar. No sé perquè però va d’haver un dia en el que el Frederick no va entrar dins el lloc secret però e va amagar davall la cama aferrat a la paret, no li varen agafar ni els varen llevar. Un soldat li va veure i va fer com si no va veure res, era un del bons. Després d’aquell escandall que vàrem passar els dos havien sortit dels amagatalls i vàrem decidir sortir del sota. Després de 2 setmanes vàrem veure la llum del sol, finalment havien sentit aire fresc, vaig tancar els ulls i em vaig imaginar tot com si tot estiguessis bé i com si no hauria passat res d’aquesta tragèdia.

Quan pensava que tot s’hauria acabat em donava compte de que no era ni el principi. En Frederick i jo vàrem donar un passeig per oblidar-nos de tot aquest perquè ja no n’havia ningú, o es el que pensàvem. De cop estàvem un poc despitats i varen venir sis soldats, ens volien portar a un camp molt estrany. Jo em vaig anar corrent, em pensava que en Frederick vendria corrent darrere meva, però quan em vaig girar no hi era i més lluny vaig veure com se’l portaven, vaig seguir corrent i vaig escoltar un tir, no s´havia si era en Frederick o una altra persona. El que si que sabia era que tenia que seguir corrent, per que jo al menys estiguessis a salv.

Vaig caure a terra de córrer tant, no tenia més forces per seguir endavant. Necessitava un minut per descansar, i al donar-me compte de que ja no tenia a ningú em varen caure les llàgrimes sense parar. Em sentia buida, no sentia ja que tenia amor, ni res positiu en la meva vida. Tot estava perdut.
 

 

Capítol 2 Aixó només acaba de començar
El calor ja havia entrat en el cos de Li Huan i de Saskia, estaven més tranquils. Li Huan s´havia quedat sense paraules al haver escoltat tota la historia de aquella noia tan petita, va tenir que passar per tot això i ni tan sols sap si el seu germà esta viu o mort. Des de fora s´escoltaven tots els grits de la gent fugint dels soldats, així que per evitar els sorolls del patiment de aquesta gent, Li Huan va posar musica per millorar un poc l´ambient.

Saskia va començar a respirar ràpidament, aquella cançó que va posar Li Huan va tenir un significat grau per la noia. Li Huan li va dir:

-Oi, respira noia, respira. Estàs bé?

-Aquesta cançó em recorda molt als meus pares, de petita ho solíem escoltar junts en el cotxe. Em recordo que el meu pare anava molt de pressa per evitar gent que conduïa molt lent, els deia ´´cargols´´.

-Així es la vida filla meva no el podem fer res, em de segui endavant i seguir amb la nostra vida... Es dur, això està clar però.... jo també he pogut dons tu també.

-Es que... això es el que hem preocupa jo no se com fer-ho he de he perdut tot de cop, TOT!  Tenia una vida tant bonica i tan tranquil·la, tenia a una família que hem estimava molt i jo a ells i es que no estic preparada per deixar-los anar i fer com si no hi hagués passat res. Ho entens?

-Es clar que si que ho entenc si entenc perfectament el teu sentiment però es el que toca. I ha coses en la vida en el que no ho podem canviar encara que nosaltres no volem canviar-ho.

-Dons... Mira, ja esta de donar tanta llàstima. Anem a combati a través de tota aquesta guerra que hi ha.

Li Huan es va aixecar i va mirar que es el que tenia però fer de sopar. Va mirar bé i va decidir fer una sopa ben calenta i va durar un poc més d’una horeta i la Saskia ja estava preguntant-se que, que era el que estava fent Li Huan, però era sorpresa. La única cosa que sabia era que olorava molt bé. Saskia és sentia més relaxada i es va seure davant la finestra mirant per fora, pensant en la seva família... El que sí que sentia na Saskia era que se sentia com a casa, tot ben calent amb un ambient molt alegre malgrat tota la tristesa fora, gent morta... Va veure una cosa bastant estranya era una noia petita sense pares en el carrer. Era bastant normal veure això mitjans una guerra, però, la Saskia sentia que tenia que fer algú al respecte. I li diu a Li Huan:

-Oi, em vaig a sortir fora que hi ha una noia molt petita plorant, pareix que te molt de dolor.

La música estava forta i Li Huan no li va escoltar, la Saskia va sortir igualment quant just Li Huan va sortit amb el sopa molt orgullós del que havia fet. Va veure a na Saskia allí fora agafant a la noia petita que va veure, va deixar tot a taula i va anar corrent a na Saskia per que no li passes res.

-Saskia que fas, vine ara mateix a dins i no facis tonteries que fa molt de fred i et poden agafar. Li Huan veu a la noia petita espantada que ja no sabia ni on era ni que feia en Li Huan cridant-li...

-Què penses que fas cridant-me així? Estic ajudant-la perquè no es pot quedar aquí tota sola fora amb el fred que fa.

Li Huan no li agradava res com li va parlar na Saskia amb la edat que tenia i de que no tenia cap idea del que estava fent, era tan perillós i fosc que no podies veure res, anant allí fora només per ajudar a una noia. El que tindria que haver fet va ser demanar-me ajuda a mi perquè així el podia fer jo, va pensar Li Huan.

Finalment en Li Huan es va relaxar, va contar fins a deu i va pensar abans de dir res.. La Saskia també i varen anar a sopa. Varen estar parlant amb la noia desconeguda que va agafar na Saskia. Es deia Lola, va passar per una història horrible però no volia parlar d’això. Li Huan va dir que tenien que fer ja un par de plans per parar tota aquesta guerra.
Capítol 3 CAPÍTOL3




Després d’unes dies llargs i durs, en Li Huan va arribar a una conclusió el que ell pensava que seria la solució de tot.  Lola i Saskia estaven dormides quan Li Huan ho va organitzar tot. Eren les vuit del matí i Li Huan va escoltar una veu aguda que va dir:

-He tingut un malson- va dir na Lola.           

-Sobre el què nena, conta –va respondre Li Huan

-Sobre els malvats, que ens mataven a tots menys a mi i em vaig quedar tota sola a Terra– va plorar na Lola.

-No ploris va, que els malsons no existeixen.

-Ho se, però no m’agraden res.

Lola es va quedar despert amb Li Huan, i després d’una hora es va despertar Saskia també. Es varen seure les tres a la taula i varen esmorzar. Li Huan els va contar el que tenia pensat fer per terminar la guerra, Saskia i na Lola varen escoltar atentament:

-Baix de la meva casa hi ha un soterrani amb armes, demà agafarem les armes, ens pondrem roba de soldat que tinc guardat del meu avi i ens dirigirem a la frontera. Lola tindrà que seure en el carrer i plorar davant de la caseta del director gerent, sortirà algun soldat per portar-se-la a dins i parlar amb ella. Aquí es on Saskia i jo entrarem amb les armes i intentarem matar al director i als soldats a dins. Que os pareix?

Saskia i Lola es varen quedar amb la boca oberta i es varen quedar flipant del pla de Li Huan. Els va agradar moltíssim i no podrien tenir més ganes de terminar aquesta tragèdia ja.

A la tarda, Lola com era petita, va fer una migdiada. Saskia i Li Huan varen sortir a dar un passeig i per tomar un poc d’aire fresc. Al sortir, varen sentir el vent fred, i varen entrar al bosc. Li Huan va dir:

-Saskia hi ha una cosa que has de saber, no ho he dit perquè estava na Lola davant i és petita encara, demà hi ha una gran possibilitat que no sortirem d’allí amb vida. Ens arriscarem molt, però no tenim una altra opció.

-Li Huan, tinc deu anys, se perfectament el risc que correm demà, però encara així vull fer-ho. No vull fer-ho per mi, sinó pel meu germà Frederick i per tota aquesta gent que esta sofrint.

-Quines paraules mes boniques acabes de dir Saskia, ets una noia amb molts sentiments i una de les noies més fortes que he conegut mai.

-Vinga ja esta de tants sentiments, tornem a casa que està na Lola tota sola a casa.

Varen seguir anant i varen gaudir dels arbres tan alts i bonics, varen escoltar el cants dels ocells i de sobte varen veure dos soldats. En obrir i tancar els ulls es van amagar darrera d’un arbre. Mai havien estat tan nerviosos. Es varen quedar en ple silenci. Quan varen passar els dos soldats varen córrer a casa sense mirar en darrera.

Al tornar a casa, s’havien quedat sense respiració després d’haver corregut tant. Saskia es va anar a la dutxa directament i Li Huan va anar a la habitació on estava na Lola. Es va apropar i li va fer mims a la cara. De sobte els ulls de la noia es varen obrir i va dir amb una veu adormida:

-Li Huan, tinc por per demà. No vull que surti mal.

-Lola, no et preocupis de veritat. Ja veuràs que tot sortirà bé i que acabarem amb aquesta guerra tan pesada.

Lola es va adormir de nou i Li Huan va tancar la porta. Saskia al sortir de la dutxa es va seure i va sopar alguna cosa petita. Li Huan va entrar en la seva habitació i es va tombar en el llit i es va posar a pensar sobre tot el pla de demà, en menys d’un minut es va adormir.

Molt aviat al matí Li Huan va despertar a Saskia i a na Lola, i varen preparar-ho tot. Varen posar-se els costums de soldats del avi de Li Huan, varen agafar les armes i varen sortir de la casa.

De camí a la frontera, Lola es va posar molt nerviosa i es va a parar. Saskia la va ajudar a posar-se menys nerviosa i li va dir que tot sortirà be.

Varen seguir anant cap a la frontera i després d’uns deu minuts varen arribar. Es varen parar uns metres abans, Lola va contar fins a deu i va acostar-se tota sola per fer el que tenia que fer, el que va dir Li Huan.  Saskia i Li Huan varen quedar-se esperant fins a que la portessin a dins. Lola va plorar tot el que podia i un soldat la va agafar. Allí es on Li Huan i Saskia varen córrer a la caseta dissimuladament. Al arribar allí havien molts soldats protegint la caseta amb armes i a Saskia li va entrar por, s’estava jugant la vida.

Li Huan li va fer senyals a na Lola i a na Saskia, va contar fins a tres i varen començar a disparar a tots. Lola li va donar una puntada al soldat que estava parlant amb ella, Li Huan va entrar a la caseta per matar al director general, i al ficar-li un tret, de sobte va un soldat general va ficar-li un tret a l’esquena de na Saskia. Lola es va girar i va veure a Saskia dessagnant-se, va començar a plorar i a dir-li que per favor no se’n vagi, Saskia va dir que tot estava bé, que havien aconseguit el que volien i que li fessin el favor de trobar i agafar al seu germà Frederick.

La guerra es va acabar i Lola i Li Huan varen trobar a Frederick, i varen viure tots junts i feliços.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]