Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
rosaturrodriguez
IES Sant Agustí. Sant Agustí Des Vedrà
Inici: La Bruixa
En la foscor
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 Capítol 1
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Aquest, es tractava de l'assassinat de la filla del famós escriptor de novel·les de misteri, Sergi García. Ell tenia una filla petita anomenada Alicia, que va ser trobada en un llac al costat del campament d'estiu en què romania apuntada per a les pròximes tres setmanes. Hores més tard la policia al costat de la família va acudir ràpidament al lloc per l'alarma d'un excursionista que passejava per allà. Ell va donar les veus a gent propera al campament i a la policia. A més, la resta de nens van afirmar haver estat estranyant la presència de la menor durant diverses hores.

Quan en Sergi va arribar al lloc al costat de la seva dona, la policia al principi no li va permetre creuar el perímetre fins que ell mateix es va avançar i va passar sota de la cinta anant directament cap al costat del llac en el qual es trobava la seva filla menor. Es va quedar en xoc durant un breu període de temps, però després va recuperar el seu estat. No sabia què dir ni què pensar, els agents en el moment que es van adonar de la seva certa fama, li van preguntar pels seus últims llibres i el contingut a més de preguntar-li posteriorment pels seus seguidors. Ell va contestar amb normalitat fins que es va recordar d'una carta anònima que va rebre la setmana passada . Era un tant amenaçadora però, com que els seus llibres no eren els més senzills, en Sergi estava acostumat a aquesta pressió i raresa. Encara que malgrat haver-se recordat d'aquesta valuosa informació, no va informar d'això als agents ja que no era conscient del que podria arribar a significar.

L'endemà, els investigadors al costat dels detectius van acudir de nou al lloc dels fets. Es van distribuir en dos grups: uns anaven al campament i altres es dirigien cap a les petites viles que hi havia pels voltants. En el primer grup, al campament, van parlar amb els monitors i els van preguntar per l'estada de la menor fins que ells els van dir que ni tan sols esperaven la seva residència allà durant aquest estiu. Això els va sorprendre a tots, ja que els pares afirmaven haver acordat portar-la allà i, de fet, el primer dia acompanyar fins a la porta de l'alberg.

Mentre la resta dels detectius del segon grup parlaven amb la gent de les rodalies, es van adonar que hi havia una casa una mica sospitosa. Era molt lletja i, tant, aquesta casa no pintava res en aquesta zona. Es tractava d'una casa molt petita, es podria dir que una cabana, semblava inestable. Es van acostar per fer-hi una ullada i treure en dubtes alguna que una altra sospita però no hi havia ningú dins, havia estat desallotjada hores o dies abans. Llavors van entrar sense pensar-s'ho dues vegades, van tirar la porta a terra i una vegada aclarida la zona van començar a buscar proves on pensaven que no n'hi havia. Fins que, de cop i volta, van trobar mostres de sang i un ganivet en un calaix amb taques vermelles. Com que l’Alicia va ser trobada amb el clatell cobert de sang van agafar mostres de les dues proves per analitzar-les.

Hores més tard, els pares seguien sense rebre notícies i estaven desesperats encara que una altra part d'ells, tot i voler que es fes justícia i que fos qui fos pagués pel que havia fet, sabien que no podrien recuperar l’Alicia. Estaven ansiosos per rebre notícies, en Sergi estava estancat i ni s'atrevia a escriure, tot era amb referències als fets, quan de sobte, van rebre una trucada d'un dels detectius. Els van comentar que ja tenien el resultat i que,  en efecte, es tractava de la mateixa sang de la seva filla. Amb això, van procedir a trucar a la policia i que així investiguessin a la recerca de proves la cabanya en la qual van trobar la sang els detectius hores abans. En qüestió de minuts tots es van reunir de nou, era al matí així que tenien tot el dia per estar a la feina. Van estar hores donant-li voltes a la situació i quan anaven a donar-se per vençuts, almenys per ara, un d'ells va trobar fotos de la petita en una cantonada de la petita cabana.

No cabien més dubtes: la carta amenaçant que va rebre l'escriptor dies abans, les fotos, la sang, la cabana, el campament. Algú anava darrere de la seva filla però qui i per què? Què voldria a part de prendre-li la vida a una nena de quatre anys?

L'últim llibre que va publicar en Sergi tractava sobre un nen orfe ja que els seus pares van caure en les drogues i no volien encarregar-se d’ell. Aquest llibre havia donat molt a parlar i havia rebut moltíssimes crítiques, ja que algun que un altre dels seus lectors s'havia sentit massa identificat i no havia pogut lluitar amb la idea així que van expressar odi a la seva obra.

L'escriptor no veia resultats per part dels treballadors als quals tenia contractats, així que ell mateix gràcies a la seva imaginació que havia anat entrenant amb els seus llibres havia començat a lligar caps i pensava  de nou en la carta que va rebre. Hi deia que si no deixava de publicar llibres un membre de la seva família moriria. Ell s'ho va prendre al principi com una broma però dies més tard ho va reflexionar i volia esperar a prendre mesures de seguretat abans de tot, però fa mesos va emprendre el projecte de la següent publicació del seu llibre i no podia ja detenir-lo, no estava a les seves mans. En Sergi ara lluitava contra els seus sentiments i contra la seva situació, volia trobar el responsable d'això però no sabia per on més seguir ni què fer.

Quan ell estava decaient en el somni, ja que portava més de 36 hores sense dormir, va rebre una trucada del capità de policia. Barcelona s’havia convertit en una ciutat plena de cartells amb la foto del cadàver de la seva filla. Algú s'estava burlant de la situació, però qui? Totes les casernes de policia treballaven en equip i miraven totes les càmeres dels carrers per veure qui col·locava les fotos per la ciutat. Portaven hores buscant i revisant imatges però no es veai res. Era tota una jugada, de cop i volta es veia un pal buit i de sobte el pal amb el cartell a sobre fins que de sobte es veia alguna cosa. Es tractava d'un home d'un metre vnitanta, amb caputxa negra i dque donava l'esquena a la càmera. Com que no aconseguien veure més, intentaven ampliar la càmera quan, de sobte, varen caure els servidors a totes les casernes de policia. Què passava ?

Es tracta d'algú que sap com fer veure les seves petjades però alhora amagar-les. Sap com jugar amb nosaltres.
Capítol 2 Foscor
De sobte tot es va quedar fosc, ningú sabia com reaccionar. Els passadissos semblaven estar buits, no hi havia ningú més a l'oficina. El Sergi estava amb dos agents, els quals estaven encarregats a protegir-lo. El primer que van pensar va ser en trucar i demanar reforços però quan varen començar a marcar varen veure que la línia telefònica també estava tallada. Els nervis s'estaven començant a apoderar dels seus cossos així que van agafar el mínim i varen començar a córrer fins a la sortida. Quan de sobte escoltaren un soroll i al mateix instant es va encendre una llum just darrere seu, i segons més tard, varen veure una ombra d'un home amb caputxa tal com l'home que van veure anteriorment en les càmeres de carrer. Poc després una metxa de foc va ser presa, i en veure-la varen anar ràpidament a la sortida d'emergències i varen sortir per darrere. Tot estava en flames, qui fos que estigués fent això ja havia aconseguit desfer-se de les proves de les càmeres amb l'incendi.



Quan varen sortir alguna cosa havia canviat, ja no hi havia les imatges de la seva filla per tota la ciutat, ara tots els pals de la ciutat estaven plens de fotos d'ell, en la qual s'oferia una gran recompensa i no importava l'estat en el que el trobessin. En veure tots això, la policia va manar a dos agents que escortessin a l'escriptor les pròximes dues setmanes atès que encara existia un gran perill.



Així mentre els nous dos agents encarregats de protegir a l'escriptor, estaven arribant a la gran casa de la qual ell disposava, els carrers estaven plens de dibuixos amb les inicials de l'autor. Per seguretat van decidir que els guàrdies dormissin al garatge ja que així és més discret mentre ell dormia sol a la seva habitació. Dormia ell sol ja que la seva dona estava realitzant un viatge de treball el qual l'obligava a estar fora de la zona durant un període de temps.



Passaven les hores i encara no conciliava el son, no parava de donar-li voltes al que havia passat a l'oficina de comissaria, canviava de posició constantment i intentava una nova forma per quedar-se adormit però només semblava que s'havia congelat el temps. Però per a quan per fi els seus ulls començaven a tancar-se va notar una presència a la seva habitació, al principi va optar per ignorar el seu pressentiment però per quan anava a fer-li cas a la seva veu interior un drap ja  li envoltava la cara al costat d'una pistola a l'altra banda del cap.



Ell no sabia com reaccionar, el primer que va fer en obrir els ulls va ser reconèixer la zona, i callat, demostrant que no tenia por, es va aixecar com si anés a obeir a les ordres de l'home amb la pistola, però així que va fer un pas en fals i ell el va empènyer al terra i ell va baixar les escales avall corrent fins arribar al garatge on es trobaven els altres. Va arribar i de sobte no hi havia ningú, ell no parava de cridar els seus noms però no hi havia ni rastre, què estaria passant?

Va sortir correguent de casa deixant tot enrere i quan es va girar l'home amb la pistola li tornava a perseguir. Ràpidament el Sergi va accelerar el pas però mentre seguia mirant cap enrere un cotxe el va atropellar de front. Ell va volar diversos

metres de manera que es va donar gran part del cop contra el terra al cap, va començar a sagnar i ningú parava a ajudar-lo, ell intentava aixecar-se però va caure inconscient de nou.



Al cap de les hores Sergi es va despertar i va intentar reconèixer a simple vista la sala però res li resultava familiar. Pocs minuts després un home va acudir a la seva llitera, li va recordar el que havia passat i li va preguntar per què fugia, ell li va explicar tot. Es tractava de l'home del cotxe i de l’accident, era un dels agents de l'oficina i al atropellar-lo, el va recollir i el va portar a casa, que és on està ara. L'agent li ha explicat que ací no està segur i que quan tingui forces ha de sortir el més aviat possible del país. Però ell seguia sense entendre res, encara no havia resolt el de la seva filla, no podria resoldre el seu. Sergi va aprofitar per descansar a casa de l'agent ja que no havia dormit gaire en l'última setmana. Quan va despertar no va perdre detall i es va posar mans a l'obra. Si tot això el va provocar amb un llibre, podria arreglar-ho amb un altre; fos qui fos que li hagués fet això a la seva filla, volia jugar per cridar l'atenció i què major victòria a que et dediquin tot un llibre.



Aquest es tractava d'un llibre amb tots els seus draps bruts i més amb el que ell vol, del mal que li ha provocat a l'autor, la mort de la seva filla i gairebé quasi la seva. En aquest ja no pertanyia a la resta de les seves novel·les de por, aquesta era estratègica. Tractava trossos emocionals i solitaris jugant amb les depressions que ha patit i està patint l'autor i en el milió de vegades que ha pensat sobre el suïcidi.  També fa referència a la salut mental i dóna pas al fet que deixarà d'escriure llibres ja que necessita rehabilitar-se i donar-se una mica de temps prèviament. Dóna suport a recórrer a algun especialista dient que ell farà el mateix a causa de que ell també ho necessita. Un cop el lector llegeixi això seguirà el mateix paper.



 
Capítol 3 L’últim llibre
El famós escriptor es trobava a l'habitació de l'agent escrivint el seu nou llibre. A mesura que anaven passant les pàgines Sergi anava obtenint més i més idees que no parava de passar al paper, fins que va arribar el moment d'exercir la conclusió i donar per acabat aquest llibre.



Una vegada ho havia finalitzat, es va alçar ràpidament de la cadira, i se’n va anar rumb a la seva habitació en la qual es trobaven totes les seves pertinences, entre elles el seu telèfon. Quan va arribar va començar a regirar entre els seus objectes fins que va observar que el seu dispositiu mòbil ja no es trobava allí i, sonarà estrany, però quan va aixecar la mirada es va adonar que hi havia alguna presència a l'habitació, però ell, il·lús, als segons va ignorar aquell pressentiment.

Actuava amb normalitat; realitzava moviments nets i precisos fins el moment en el qual va sentir uns estranys sons a la cuina, que es trobava a la planta baixa de la casa. Ell tot ple de nervis no sabia què fer, a qui o a què es trobaria allí i amb quines intencions estaria algú formant semblant escàndol a altes hores de la nit, les dotze estaven a punt de tocar. Tot ple de valor, va començar a baixar lentament les escales intentant visualitzar el que estava succeint però no veia res. Va pensar que es tractaria d'haver estat escrivint tantes hores que l’hauria afectat indirectament i seria alguna petita al·lucinació, però no va ser així. Es va acostar a la porta i va veure que les paelles que solien estar penjades havien obtingut un cert moviment i per això no paraven de tremolar en la petita corda en la qual es trobaven suspeses en l'aire.  



Però tot i això, ell es va disposar a entrar. Una vegada dins va fer un cop d'ull ràpid a la zona controlant que tot estigués en el seu lloc, encara que per desgràcia en aquest obrir i tancar d'ulls va observar que tots els calaixos de la cuina estaven totalment desordenats, i la gran finestra es trobava totalment oberta de costat a costat, com era de preveure. Malgrat aquest escàndol i desordre, semblava que ja no hi havia ningú, fins que de sobte va sentir un delicat so en el rebost però, clar, no importava que fos delicat o no, les coses no es mouen per si soles. Així que va agafar tot el seu valor i amb les dues mans va obrir les portes desencadenant una gran força per a aquest moviment, en el qual l'única cosa que va veure va ser a una petita rata sortir d'aquest armari.



Sergi, completament nerviós i angoixat, no sabia com reaccionar ni què fer però en canvi sabia molt bé que no havia de romandre en aquest lloc molt temps ja que si algú havia entrat allí una vegada, podria fer-ho dues . Sense perdre el temps, ràpidament va tornar a la planta de dalt, sabent molt bé que l'agent ja no era a la casa, va buscar per totes les habitacions fins a trobar un telèfon fix. Quan ho va aconseguir, no li varen faltar segons per a marcar fins que es va adonar que no recordava el número de la seva dona. El factor que més el va afectar va ser el fet de tenir constantment la facilitat dels dispositius mòbils atès que ens lleven constantment l'oportunitat de marcar per nosaltres mateixos altres números. El seu cap en aquest moment estava esclatant. En primer lloc no sabia distingir si era pel fet d'haver oblidat el número de telèfon de la seva dona o per tots els successos que estava vivint en general, però una cosa estava clara i era que ell ja no podia més, tenia molt poques forces i a penes ja esperances.



Cada vegada li pesaven encara més les parpelles i estava caient adormit fins que va començar a sentir diversos sons per la part de darrere de la casa. Ell ja no tenia forces però si no es movia potser no en sortiria amb vida. Així que ràpidament, amb el poc impuls que va poder realitzar, es va aixecar i se’n va anar corrent. Va sortir per la porta principal que donava directament al carrer i per sort justament en aquest precís moment passava un taxi fora de servei.  Amb una forta xiulada va aturar el conductor.



Quan hi va pujar i el conductor li va preguntar quina seria la seva destinació, ell completament ple de nervis no sabia què contestar i per tant va optar per dir-li que continués completament recte.

A mesura que anaven passant els carrers la seva memòria ho anava posant tot en el seu lloc i ja tot li resultava una miqueta més familiar.



Fins que de sobte el trànsit es començava a parar, ningú podia avançar, tots estaven embussats en aquest tram de la carretera en la qual metres després es trobava un gran encreuament. Tots els conductors dels automòbils, varen baixar del vehicle a causa de la gran espera. Poc després es van sentir trets al final del carrer, dos freds trets de bala que semblaven haver executat amb èxit el seu destinatari. La gent ràpidament es va ajupir, tots estaven intentant mantenir la calma però a la vegada també es trobaven agonitzant totalment per dins.  



Sergi també va ser una de les persones que  va baixar del vehicle però ell encara es va disposar a fer una mica més. Va voler veure a on, a qui i per  quin propòsit havien arribat aquests trets. Així que va fer un petit esprint i ràpidament va arribar a l'encreuament. S’hi veien diversos cossos en el sòl, sang, cotxes aturats i semblava estar tot despoblat; la gent se n'hauria anat al viure semblant experiència. Segons més tard, l'escriptor va reconèixer unes específiques peces de roba d'una de les víctimes que es trobava a terra. Podria ser pel preu o que li resultés familiar, tal vegada va col·laborar en aquesta compra, i així era.



Es tractava d'Emma, la seva parella des de feia ja diversos anys, la seva dona, la persona amb la qual compartia una filla, que va morir dies abans. Emma havia tornat a la ciutat ja que en va haver de marxar per un viatge de feina però sabia que alguna cosa no anava bé. Ella no va rebre cap trucada per part de l'escriptor i molt menys un missatge. Això la va preocupar moltíssim i per tant es va dirigir de tornada al més aviat possible a la ciutat. Una vegada va arribar es va disposar a buscar al seu marit del qual no sabia cap novetat i ni tan sols del seu estat. Per desgràcia es trobava al carrer en el moment menys adequat.



Als minuts, va arribar la policia i les ambulàncies per a recollir a la gent que havia mort per un subjecte totalment desconegut. Quan de sobte Sergi va començar a marejar-se, a veure-ho tot borrós i tremolar. Va caure sobre a terra i ràpidament els infermers es van encarregar d'ell també, el van portar a urgències i allí li van assignar una habitació en la qual allotjar-se les pròximes hores i tal vegada un dia o dos.



Quan va despertar es trobava totalment envoltat de gent a la qual sorprenentment coneixia, entre ella la seva família... A l'habitació es podien observar diversos cartells i quan va despertar dues persones van abandonar l'habitació perquè els metges hi acudissin i així ho van fer; ells li van dir que havia patit un atac de paràlisi del son del qual no podia despertar-se.

Allí va ser quan Sergi, que realment era un adolescent de quinze anys aficionat a la lectura, però que sofria diversos atacs de paràlisis del son sovint, va poder tornar a moure's i a reaccionar i es va adonar de la pell de gallina que va obtenir tot el seu cos. Va ser estrany perquè fins al moment tot el que somiava era una miqueta més breu i art de tota la seva imaginació, però aquesta vegada el seu cap va recrear l'escenari del seu últim llibre,  que tenia a la seva taula de nit.


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]