Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
montessoripalau
CCE Montessori-Palau. Girona
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast
Una perruqueria de barri
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.
Capítol 1 Rajoles blanques
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria

25 de març

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Com sempre ho vol ella, he deixat el terra impecablement net.

Ella torna a estar capficada, obra i tanca la caixa i calcula de nou si arribarem a final de mes. No té pinta. En tot el matí no ha entrat ningú per la porta. La clienta finalment es va fer el color a casa i la seva filla ara vol anar tenyida de ros. No sé si deixar currículums en altres perruqueries, potser necessiten ajudants, però em sap greu deixar-la a l’estacada.

26 de març

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui he anat a esmorzar al bar del costat i m’he endut un diari d’aquells plens d’anuncis. Qui sap.

27 de març

Obro la persiana com cada matí. Després de fregar he fet servir les pàgines del diari d’ahir i de sobte m’ha cridat l’atenció un anunci petit al lateral dret. ‘Venem perruques de cabell natural’. De veritat que algú compra perruques gràcies a un anunci en un diari?

28 de març

No deixo de pensar en l’anunci. I si nosaltres aprofitéssim el cabell de les clientes? Li proposaré a ella a veure si li sembla bona idea.

29 de març

Li ha encantat. De fet, qualsevol proposta que pugui salvar el negoci li hauria agradat i, a més, es veu que les perruques naturals últimament estan agafant molta fama. De moment, penjarem un rètol que digui que aquí comprem cabell natural i a veure què passa.

1 d’abril

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. El terra net com una patena. Fa tres dies que tenim el cartell penjat… però ningú ens ha preguntat res.

2 d’abril

Tot exactament igual que ahir. Agafo la fregona i em disposo a deixar de nou aquestes rajoles blanques impecables. Fa un moment m’ha semblat veure una noia que mirava el rètol. Cabell negre, llarg, llis i sedós. Però potser ha sigut imaginació meva.

3 d’abril

N’estic segura, és la mateixa noia que ahir i aquest cop s’ha quedat mirant el cartell que vaig fer amb bolígraf. I, efectivament, entra a la perruqueria, em mira i somriu. Estic sola, com que no tenim clientes, ella ha aprofitat per anar a fer uns encàrrecs i al banc per demanar informació dels crèdits. Em pregunta per l’anunci del cabell i li demano que torni demà.

4 d’abril

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui hi som les dues per si torna a venir la noia del cabell negre, llarg, llis i sedós. Però no ve. No sé ni perquè ens fem il·lusions.

5 d’abril

Quan ens disposem a tancar, sentim la campaneta de la porta. És la noia que està interessada en l’anunci i que vol vendre la seva melena. Avui el porta recollit i no el té tan brillant com sempre. Ella s’ha fixat en que li miràvem el cabell i ens aclareix que és arqueòloga, que avui ha estat en una excavació i per això el té més brut. Li expliquem que abans de tallar-li li haurem de rentar. La clienta accepta i ella la convida a asseure’s al rentacap. Està tan emocionada que no em deixa ni fer-ho a mi. Comprova la temperatura de l’aigua i li aplica la primera dosi de xampú. Amb moviments suaus i amb una lleugera pressió amb els dits, li ensabona el cabell. A mig esbandir, la noia li pregunta:

- Per cert, quant em pagaràs pel cabell?

Ella, que ja no recorda que li havia de pagar, li ofereix 50 euros. La clienta, amb cara sorpresa li respon una mica seca que són pocs diners i que mínim n’hi haurien de donar 200. Ella exclama visiblement indignada:

- 200 euros?? T’has tornat boja? Si tens les puntes ben obertes!

- A mi m’has dit boja? Potser sí que ho estic per confiar en una perruqueria de velles com aquesta, li contesta la noia, que s’aixeca d’una revolada.

L’aigua del cabell li regalima i cau gota a gota al terra, després hauré de tornar a fregar.

- Però tu què t’has pensat? Això és un local modern, si no t’agrada ja pots marxar, però abans ens has de pagar el rentat.

La noia ni l’escolta i quan es disposa a marxar sense passar per caixa, rellisca i es dona un cop contra la pica. Sona un cop sec i queda estesa a terra. Jo m’ho miro des del mostrador, però veig clarament com un fil de sang li surt del cap i es barreja amb l’aigua del cabell. Té els ulls mig oberts, però no sembla que respiri. Ens mirem i no calen paraules. Penjo el cartell de tancat.

 

Capítol 2 Rajoles Vermelles
19 d’abril

 

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Com sempre ho vol ella, he deixat el terra impecablement net. Des de la noia que va venir per l’anunci hem tingut un parell més interessats en guanyar uns diners. Fa uns dies vam enviar el cabell a la fàbrica de perruques i demà ens les enviaran per posar en el mostrador.




20 d’abril

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui també hi ha tres perruques. He vist com unes quantes senyores s’aturaven a mirar-les. Tot i així ningú entra. Ella està decepcionada, es nota en el seu comportament. Potser pensava que tot aniria més de pressa.



21 d’abril

Obro la persiana com cada matí. Les persones segueixen passant, algunes encara s’ho miren amb interès. Però cap entra. Em crida l’atenció un home que també es va parar ahir, es va passar una bona estona davant l’aparador mirant pensatiu les perruques. Casualitats, potser.



22 d’abril

Tot exactament igual que ahir. L’única diferència és que avui ha vingut una clienta habitual a tallar-se les puntes. Continua sense entrar ningú interessat en les perruques. Ella cada dia està més decebuda i comença a pensar que ha estat una inversió inútil.



23 d’abril

Avui he anat a fer uns encàrrecs. Quan he tornat, ella estava de molt mal humor. Pel que sembla, li reclamen el lloguer del local cada cop amb més insistència. Ja no sap com guanyar temps, però arribarà un dia que ja no acceptaran més excuses. Em preocupa que es vegi obligada a tancar. No sé si ho aguantaria.



24 d’abril

Vaig a deixar l’escombra, quan sona la campaneta. Una dona d’uns 50 anys amb un mocador al cap entra i demana per l’encarregada. Ella ràpidament s’hi acosta. No parlen gaire estona però per la cara d’alegria que posa, suposo que li ha demanat per una de les perruques. La resta del dia ha estat tranquil. He tornat a veure a l’home de l’altre dia, ha estat a punt d’entrar, però no s’ha decidit.



30 d’abril

Avui hem venut una perruca a la dona de fa uns dies. Amb els diners podrà pagar una part del lloguer i un anunci en una pàgina web. Potser aconseguim més clients i alguns fins i tot voldran donar el cabell, que és on més marge hi guanyem.



6 de maig

Ella està més contenta que mai. L’anunci funciona i hem tingut tres nous tints, un tractament de queratina i dos permanents. Ah, i una perruca més. No havia tingut tanta feina des que va obrir la perruqueria. Ara que entren més diners potser li hauria d’insistir que canviï el terra per aquelles rajoles grises que tant m’agraden...



7 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Quina decepció. Ahir em va contestar tan malament quan li vaig proposar canviar les rajoles. No m’ho mereixo. Em va dir que si un dia tinc una perruqueria meva, que posi les rajoles que em doni la gana. En resum, que aquí no hi pinto res. No ens dirigim més la paraula en tot el dia. Abans de plegar, frego les rajoles blanques. De lluny veig l’home que mai gosa entrar, que surt de la panaderia i es disposa a entrar a la sabateria del costat.



9 de maig

Avui el dia ha estat més tranquil. Han vingut els dos encarregats de cobrar el lloguer i ella estava tan de bon humor que li ha ofert un tallat de cabells gratuït quan li han donat el sobre. Com si pogués permetre’s treballar sense cobrar. Ens han recordat que anem 9 dies tard i que no ens deixaran tants dies la propera vegada.



11 de maig

Finalment l’home que passa sovint ha entrat decidit i m’ha preguntat per l’encarregada. Després dels primers cinc minuts de conversa, ella va quedant pàl·lida. Jo mentrestant atenc a una clienta que vol tenyir-se el cabell. L’home marxa just quan em disposo a repassar-li les puntes i miro el rellotge. Han estat més de mitja hora parlant. Ella està estranya i es passa la resta del dia en silenci.



12 de maig

Obro la persiana com cada matí. Deixo passar la primera clienta que estava esperant a la porta i amb ella entra l’home que passa sovint. Vol parlar amb l’encarregada de nou, però ella encara no ha arribat. Diu que esperarà. Li dono un parell d’excuses inútils, però insisteix que s’espera. Ella arriba i es queda astorada quan el veu. Tot i així, accepta parlar. Ell gesticula amb energia i ella s’encongeix i fa que no amb el cap. El secador no em deixa sentir res. Quan paro l’aparell del dimoni, ell just surt per la porta. Ella no diu res i es passa la resta del dia en silenci. Tanta intriga em mata. Abans de plegar, frego les rajoles blanques.



13 de maig

Obro la persiana com cada matí. Veig l’home que va entrar ahir penjant un cartell a la farola de davant la perruqueria. Quan acaba, es gira, em mira i tot arrossegant els peus continua el seu camí. Em fixo en el que ha penjat: “Es busca una noia desapareguda. Va ser vista per última vegada en aquest barri el passat 5 d’abril” i una foto. Una foto d’una noia alta, prima, ulls blaus i cabell negre, llis i sedós.


 

Capítol 3 Rajoles grises

14 de maig

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Com sempre ho vol ella, he deixat el terra impecablement net. Últimament el negoci va molt bé. Tres noies més han donat el cabell i ahir vam vendre un tint. Ah! i la peixatera ara ja ve amb nosaltres a fer-se la permanent.



15 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui ve una noia per donar el seu cabell. La fem esperar fins que marxi la senyora Maria que ja s’està posant la jaqueta. Una vegada és fora comencem la feina. La veritat és que hem anat perfeccionant la tècnica. Entre les dues l’asseiem al rentacaps i després li aplico el xampú i li seco el cabell amb delicadesa. Després procedeixo a tallar-li, des de l’arrel. Ara ja podem aprofitar tota la llargada del cabell i, clar, això suposa més diners.



22 de maig

Obro la persiana com cada matí. Ja han arribat les perruques de l’última tanda de cabell que vam enviar i les col·loco a l’aparador. Avui he donat cita a dues noies més per la setmana vinent. Aviat haurem d’ampliar el mostrador si seguim així. No sé com no se’ns va ocórrer abans.



23 de maig

Avui el matí és tranquil. Una permanent i un tall de cabells a un nen petit. M’ha deixat sortir una estona i abans de marxar m’ha demanat que li porti un tallat del bar del costat. Surto a fer un tomb. Quan veig que ja és gairebé hora de tornar, paro un moment al bar. Vaig a sortir, però em trobo amb una amiga que feia temps que no veia. Comencem a xerrar del rebombori que hi ha últimament al barri, amb tanta policia, i se’m passa l’hora. M’acomiado i enfilo cap a la perruqueria amb pas ràpid. En arribar li dono el tallat. Quan se l’acosta als llavis em mira amb cara de fàstic i quasi l’escup. “Està fred!” em recrimina. I després em comença a dir de tot, que què faig per entretenir-me tant, que no valc ni per anar a buscar un tallat… De veritat que no m’ho mereixo això, si no fos per mi ja hauria d’haver tancat la perruqueria.



24 de maig

Avui m’he fixat en el cartell de la noia desapareguda. Els gamberros del barri li han guixat la cara i el paper està fet malbé després de tant de temps. Està a punt de caure i ningú s’ha preocupat de canviar-lo. Ara que hi penso, fa dies que no veig l’home que passava sovint. És com si hagués desistit.



26 de maig

Avui és divendres toca repartir les propines. Sé que dins del pot hi ha 10 euros de la Carmeta que sempre queda molt contenta quan li faig la permanent i 6 euros d’aquella noia de la festa de graduació a qui li vaig fer una trena espectacular. Dono per fet que seran per mi, o com a mínim una bona part.  Ella s’ho mira i després de remenar, m’allarga la mà només amb els 6 euros i es queda el bitllet de 10. És tard, m’esperen per un sopar i encara haig de fregar les rajoles. Així que ho guardo a la butxaca de la bata sense dir res.



27 de maig

Obro la persiana com cada matí. Avui tornem a tenir molta feina i ja em sembla que trobo a faltar aquells dies de tanta tranquil·litat. Durant tot el matí no paro de donar-li voltes al tema de la propina. Li vull dir. Li haig de dir que crec que ha estat injusta i em mereixo una mica més que ella. Quan penjo el cartell de tancat, em giro i mentre ella fa el recompte de la caixa m’acosto. Em respon seca que és la propietària del negoci i que, en tot cas, això ho decideix ella. Després em diu que avui no pot tancar ella, que vol aprofitar la tarda. Marxa i em deixa amb la fregona a la mà i la paraula a la boca.



31 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Aquests dies han estat més tranquils. Vam estar uns dies que no ens parlàvem després d’allò de les propines, però ara ja està. Fins i tot avui m’ha deixat anar a fer una volta quan he acabat amb la Carmeta. Quan torno em comenta que es vol tenyir el cabell de ros i se m’acut una idea. Abans de marxar, comprovo a l’agenda que no hi ha cap clienta l’endemà a primera hora. Sí, ho faré.



1 de juny

Arribo més aviat i ho preparo tot per fer-li el tint. Li vull donar una sorpresa. Poso música relaxant i deixo la revista que més li agrada sobre la cadira perquè es distregui. Ja és quasi migdia quan es presenta a la perruqueria. No pot ser. Es treu la caçadora texana i amb un moviment de cap sacseja la melena rossa, ara lleugerament més curta. Em saluda tan tranquil·la i fa com si no veiés tot el que he preparat. No m’ho puc creure. Ha preferit anar a un altre lloc en comptes de demanar-m’ho a mi. Quan li pregunto pel nou tallat i el color, només pregunta si m’agrada. Ha sigut com una bufetada. Ni m’acomiado.



2 de juny

Acabo de fregar les rajoles blanques. Des d’ahir que no li dirigeixo la paraula. Estic molt decebuda. Perquè s’ho ha fet en una altra perruqueria? No confia amb mi? Quan veig que ja té a la mà la bossa per marxar la paro. No les tinc totes amb mi, però m’atreveixo a preguntar-li perquè no es va fer el tint aquí, li podria haver fet jo. Em respon que no m’ha de donar cap explicació. Cada cop estic més alterada i no m’agrada el rumb de la conversa. Després de molt insistir, m’espeta que no li agrada el meu estil, que és massa clàssic. Per a les àvies del barri funciona, però per a ella no. Això ja és massa. Aleshores perdo els estreps, m’hi encaro i li dic que si té algun problema amb mi que m’ho digui.

Quan es disposa a marxar sense contestar-me, la vull agafar del braç perquè em respongui però m’esquiva amb un moviment hàbil. Quan accelera per poder marxar d’allà, rellisca amb el terra que acabo de fregar i es dona un cop contra el rentacaps. És un cop sec i queda estesa a terra. Un rajolí de sang li surt del cap, i es barreja amb la seva cabellera rossa. Penjo el cartell de tancat.



18 de juny

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. El dia passa ràpid i a última hora entra una clienta, interessada en l’última perruca que ha arribat. Té el cabell molt malmès i es vol fer un canvi de look radical. És la típica clienta xafardera i ja em pregunta si he sentit alguna cosa de les desaparicions recents. Li dic que no, i per canviar ràpid de tema li ensenyo la perruca, que precisament és rossa. Se la mira una estona i em diu que demà tornarà. Quan marxa agafo la fregona i acabo de netejar les rajoles grises. Ara sí que és una perruqueria com cal. Penjo el cartell de tancat.


 



4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]