Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
lydiamiryam
Col·legi Sant Josep Obrer - Palma. Palma
Inici: La Bruixa
LLEGAT
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 Flussberg
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Quan na Sabrina va veure tal escena, es va enfonsar en una mar de llàgrimes. Mai abans la culpa s'havia apoderat d'ella amb tanta intensitat com ho havia fet. Encara no sent ella la causant directa de la mort de la petita, sentia que li havia arrabassat la vida a la seva pròpia filla. Des del seu naixement va pensar que aquest moment podria arribar i sempre va estar en guàrdia, però no esperava que fos pel simple fet de no voler seguir l'estereotip de vida que se li havia imposat.

A na Sabrina sempre se la va veure com la lletja. La seva arrissada i llarga cabellera pèl-roja potser tindria alguna cosa a veure, ja que ningú se li semblava en aquest aspecte. De la seva cara, un nas prominent i uns ulls maragda destacaven, per no parlar de l'altura, que des de ben petita la caracteritzava.

La maduresa requerida per rebel·lar-se davant el matrimoni organitzat contra la seva voluntat als seus dotze anys, va marcar un abans i un després en la seva ideologia. No entenia per què havia de casar-se amb un home a qui ni tan sols havia conegut, preferia ser independent, una cosa en general inacceptable en una societat en la qual cada dona havia de tenir un marit i dependre totalment d'aquest.

La seva mare li havia explicat històries de dones com ella que s'abstenien de casar-se i tots els finals acabaven a la foguera, emmarcats en un context religiós. Atenta a les conseqüències que li succeirien si es quedava al poble, va decidir fugir lluny de les crítiques i dels prejudicis, on ningú la conegués i així poder ser feliç sense dependre de ningú.

Va començar una nova vida a Flussberg, on il·lusament creia que les coses li anirien millor. Es va construir ella mateixa una llar als afores del poble a força de fusta i pedra, just al costat d'un riu que proveïa tots els habitants.

La seva arribada va ser escandalosa, no podien creure que una dona, i més no sent res més que una nena, visqués sola. Ningú no li va oferir ajuda i aviat es va començar a especular malament d'ella, inventant autèntiques barbàries sobre el seu origen, únicament per ser una dona amb confiança en si mateixa, amb la capacitat de sortir-se'n tota sola.

El seu empoderament i recerca de la llibertat inquietava la gent, per això la van culpar de problemes que afectaven el poble. Coses tan absurdes com eren provocar tempestes que feien malbé les collites o fer estèril el bestiar.

Na Sabrina va créixer i es va convertir en una dona envoltada de supersticions i falsedat. Va aprendre a elaborar remeis casolans que es saltaven els límits permesos de la ciència i tothom acudia a ella, encara que fos d'amagat, quan la medicina no els donava solucions. Vivia en un continu amor-odi. Mentre la comunitat visqués tranquil·la, ella també hi viuria. Però no obstant això, quan alguna desgràcia planava sobre la localitat, ja fos una epidèmia, una plaga o qualsevol altre greu contratemps, els dits dels veïns apuntaven a la seva casa, així, aquell home que havia acudit a ella per aconseguir un remei o la mare preocupada pels problemes respiratoris del seu fill, eren els primers a acusar-la.

Aquest assumpte li començava a afectar, tot i que ella fos una dona amorosa, generosa i intel·ligent. La pressió social va fer decaure la seva autoestima, cosa que li havia mantingut fort fins al moment.

Un dimarts de tardor va arribar al poble una dona molt semblant a ella, no només en l'aspecte físic, les dues tenien la flama de la revolució incendiant al seu interior. Eren ànimes bessones i lliures, que s'oposaven a sotmetrer-se contra les imposicions de l'època.

Va ser un dia d’enrenou, la dona misteriosa va alimentar la set de crítica, ja que no passava desapercebuda. La seva rebuda a Flussberg va ser calamitosa. Abans que  acabés el dia, Marie, que així es nomia, va acabar a la forca del poble.

Capítol 2 MARIE

Marie, il·lusament, va arribar a Flussberg amb grans expectatives. El seu aspecte era descurat, despreocupat i boig. Els seus arrissats cabells no eren llargs, destacaven més aviat pel color blanc vori i perquè  brillaven amb els raigs del sol a l'alba. Els primers a rebre-la van ser un grup de nois de no més de deu anys. Amb un gran somriure, ella els va saludar, però la resposta dels nens de dolça aparença va ser de bruts gargalls. Les criatures ràpidament van sortir corrent, a excepció d'una noieta anomenada Vanessa, que semblava estar descontenta amb l'acció dels seus companys. Va ser tanta la vergonya que va sentir la filla del forner, que va decidir disculpar-se i li va ensenyar el poble a la nouvinguda.

Els habitants les observaven curiosos i desconcertats, no eren gens cordials, clavaven en el seu clatell mirades penetrants, plenes d'odi. Sense ni tan sols conèixer-la van marcar el seu destí de solitud. Vanessa li va ensenyar des de l'església fins al riu que limitava el poble. Aparentment ella seria la seva única amiga, però un gir en els esdeveniments ho canviaria tot.

El sol començava a caure i les noies encara caminaven pel bosc. Van passar una jornada fantàstica de xerrades i rialles. Tot d'una, una fletxa de caça va arribar a la petita, seguida d'una segona i d'una tercera. Marie va observar l'escena paralitzada. Els ocells que cantaven en els arbres van volar atordits per l'impacte. Va mirar al seu voltant, però la seva vista no podia arribar a veure res, ja que les llàgrimes inundaven els seus ulls grisos. Un ardor per dins l’asfixiava, ascendia i ascendia per les seves venes fins ofegar la seva gola. El cap li feia voltes com si d'una baldufa es tractés, el record de la seva neboda abastava la seva ment.

Sanglotava coberta de la sang de na Vanessa i intentava salvar-la, però era inútil, el cos ja no respirava. Un crit de desesperació va sortir d'ella, tan ferotge que semblava el rugit d'una bèstia enfurismada.

Un grup de pagesos que es trobaven a prop van sentir l'escàndol. En veure aquella dona coberta de sang condolent-se al costat de la noia morta, automàticament van pensar el pitjor. Aviat, més i més gent va acudir a mirar el que estava succeint. En menys d'una hora tots els residents de Flussberg coneixien na Marie, i no pel seu nom sinó per ser la bruixa malvada que va matar la nena més tendra del poble.

Sabrina, que passejava cercant plantes per als seus fàrmacs, va observar des de la distància com greujaven a la suposada culpable. Va rebre una pluja de plantofades, puntades i cops de puny, mentre la família fornera plorava entre xiscles. Sabrina va examinar el cadàver i un detall li va cridar especialment l'atenció. Les fletxes li resultaven familiars. Només coneixia una persona que posseís fletxes tintades de blau marí i tenia clar que no es tractava de la dona apallissada. En aquest precís instant va sentir una especial empatia amb ella.

Li faltava temps per pensar en un pla; passaven mil i una coses pel seu gran cap. Entre tant d'enrenou, va arribar a pensar en demanar ajuda a Richard, però això era caure massa baix. No podia anar pidolant favors a una persona que anava en contra dels seus principis. Masclista, inculte i interessat eren els adjectius que més el  definien; tot el contrari al que ella era. No obstant això no tot el que tenia resultava ser dolent i és que, si algú tenia el poder de decidir arrabassar-li o no la vida a una persona, era ell. A més, no seria la primera vegada que es tractarien. El fill del rei ja havia acudit diverses vegades als remeis de la jove. Això no li havia de resultar escandalós a ningú del poble, i és que, qui no havia assistit mai a una de les seves meravelloses consultes encara que fos d'amagat?

En un tres i no res Sabrina es va veure al castell, i tot i no ser ben rebuda, Richard no es va negar a escoltar-la. Com bé es temia, en el temps que van estar conversant, el noi mostrava aires de superioritat. Era un estira-i-arronsa continu. La xerrada estava resultant certament tensa per part dels dos integrants. Tots dos volien tancar aviat el tema, però fins i tot semblant que no tenia remordiments de consciència, era ell el que s'obstinava a seguir parlant per poder arreglar-ho. Sabrina començava a sospitar i és que, a què venia tant d’interès per salvar a qui al cap i a la fi era una desconeguda? No tenia gaire sentit que un adinerat senyor de la reialesa volgués ajudar a "la bruixa del poble", i menys amb la finalitat de salvar a una assassina en sèrie. Pressentia segones intencions darrere d'aquesta bondadosa caràtula, i el pitjor és que la que sortiria perjudicada d'aquest malson, seria ella. Els minuts se li semblaven hores i quan menys s'ho esperava, ell va prendre la decisió.

-Sí, la salvaré- va pronunciar el príncep seguit d'un fals sospir encoratjador.

-Em temo que no em sortirà de franc- va dir Sabrina incrèdula davant la bona voluntat del noi.

-Només posaré una condició a la seva petició- va sostenir. Mentrestant s'acostava lentament a ella aixecant el dit d'una mà que sostenia darrere de la seva esquena.

-No sé per què, Richard, però penso que la seva condició tindrà gust de ... - la jove no va aconseguir acabar de dir l'última paraula, ja que l'infant el va interrompre.

-Un beuratge per matar el rei, això és el que vull- anuncià sense pausa. Un silenci clar va irrompre la sala. Ell va apartar la mirada d'ella.

-Però si el rei és…- va contestar sorpresa davant l'encàrrec.

-El meu pare, exactament. Fa temps que anhel la seva mort, des de la mort de la mare no és el mateix. No atura de tirar-me coses a la cara i…

-No s'excusi més, agafo la indirecta. El poder li corromp i vostè no té cap mena d'escrúpols- el va interrompre mentre que al mateix temps s'allunyava d'ell.

-Doncs no li donem més voltes. Hi ha conveni o no hi ha conveni? Si no, hauré d’ordenar que preparin la forca per a dos.

-Sí- va dir a contracor.

Richard va arribar a temps, uns segons més, i els irreflexius vilatans haurien executat na Marie. Amb una sola frase el príncep, que era estimat per tots, els va convèncer per evitar l'error. No van arribar a celebrar la seva mort, però sí que es van preocupar perquè quedés morta en vida.

Durant les següents setmanes Marie es va allotjar a la casa de Sabrina. Va ser el principi de tota una explosió i és que el destí va unir a dues ànimes cremant. Sabrina era la metxa, mentre que Marie era el llumí amb el propòsit d'encendre la flama. Juntes van avivar el foc, per ser la llenya de la foguera, en la qual tots, van voler cremar-les.

No compartien només l'amor per la natura, ho feien també amb la nit. Ballaven i xerraven sense decòrum i es miraven en silenci fins a no poder més i caure al llit retudes. No era la seva escombra el lloc on tots deien veure-les volar sinó allà, al llit. Se sabien tots els records del seu cos, els repassaven cada dia. En pujar les muntanyes de les seves corbes baixaven fins a arribar al més profund de les seves coves, desembocant rius, mossegant cada espai marcat pel passat. Eren el tot que les feia somiar després d'un fogós petó i un t'estimo.

La casa se sentia incompleta, presentava l'absència de na Marie. Aquest buit es va omplir amb la por de Sabrina en escoltar les ferradures reals colpejar fortament a terra. Va aparèixer Richard a la casa de les dues joves. Ella sabia que arribaria aquest moment. Si les coses anaven mal dades, el càstig per la mort del rei acabaria amb la seva història. El príncep va aplanar l'estatge. Portava un vestit negre i el seu arc amb fletxes blau marí. No es podia permetre que se’l reconegués en entrarallà. No es van dirigir la paraula, les mirades van parlar per elles totes soles. Ell mai no ho assumiria, però vivia enamorat de la bruixa del poble. Ella en canvi sentia repulsió en veure’l. Ningú mai no hauria pensat que el llop perseguia l'ovella només per un petó.

Quan Sabrina es va girar per lliurar-li la poció, el noi es va acostar a ella i li va robar un petó. Va ser tan àgil que no va tenir temps ni a reaccionar. La jove, confusa, el va mirar amb cara d'espant, però ell va seguir. I el que va començar amb la innocència d'un petó, es va tornar un malson. Malgrat que ella fos alta, ell la duplicava en pes i alçada. Se sentia petita, feble, amb por. No podia moure ni un múscul del seu cos, estava paralitzada. Richard la va violar. Per a ell, només era un trofeu. Per a ella, un autèntic monstre.

 


 


Capítol 3 VENJANÇA
La jove es trobava ferida, immòbil, sense exercir cap acció. Al seu cap veia multitud d'imatges del que li acabava de passar. Se sentia lligada al sòl, el cos li pesava, no li responia; només va poder obrir els ulls. Durant més de dues hores la seva respiració es va mantenir agitada i intensa, tremolava, l'angoixa no li permetia reaccionar.



Dies després de la infortunada trobada amb el príncep, la mort del rei va ser anunciada. La notícia va causar furor entre els vilatans de Flussberg, no només es va estendre entre tots els seus residents sinó que el poder del boca a boca va fer que arribàs als pobles veïns.



Ningú podia explicar la sobtada mort del monarca i es van crear tantes conspiracions com habitants hi havia. Per a acabar amb els rumors se'ls va comunicar que la defunció havia estat a causa d'una malaltia que li atacava al pulmó. No van passar ni vint-i-quatre hores sense que el poble estigués sense monarca. L’endemà, el major dels germans va obtenir l'honor de rebre la corona i el regnat del seu difunt pare.



Amb l'escàndol de la família reial, tota l'atenció que abans anava a parar a Sabrina i Marie va desaparèixer. Per primera vegada sentien que podien respirar en llibertat, però un altre problema les afectava. A penes passejaven pel poble, la seva vida transcorria a la deriva del riu, als afores. Sabrina se sentia cansada des de la seva trobada amb Richard, no tenia gairebé força física ni moral. Malgrat haver estat sempre totalment enèrgica, passava els dies estirada al llit. Vòmits, marejos i plors anaven de la mà. Estava embarassada.



Si no sabia gestionar-se a si mateixa, com gestionaria una criatura? La situació li sobrepassava. La nena que un dia va ser valent no es reflectia a les seves mans tremoloses ni en els seus ulls fixos al sostre. No li quedaven esforços per a continuar sent fort. Sabia que aquesta nena o nen sofriria molt en el seu món. No volia per al seu fill el mateix que ella havia tingut.



Marie en canvi no ho veia igual. Intuïa al seu davant una gran oportunitat. Li fascinava la idea de criar un fill, veia felicitat al final del camí. Va fer tot el possible per a convèncer la seva estimada que havia d'enfortir-se i seguir endavant amb fill o sense fill. Les dues manejaven el camp i sabien perfectament com impartir un avortament, però al final no va arribar a executar-se. La preocupació de l'embarassada va començar a esvair-se.



«No estàs sola» li va dir Marie mentre s'asseia al costat d'ella en el sòl, en una cantonada del seu petit càlid llar. Sabrina plorava en silenci, les llàgrimes queien per les seves galtes sense cap mena d'ordre. Marie l'abraçava i les gemmes dels seus dits passaven com a pinta pels seus rínxols color foc «pitjors tempestes han passat».



Va arribar agost i amb ell Alexa. Els ulls verds amb centellejos blaus reflectien la força que tenia aquesta nena sobre la terra i el cel. Com un autèntic animal salvatge veient a la seva presa, es va aferrar a la vida. Una lluitadora havia nascut per a combatre contra l'opressió i la submissió. “La dona que protegirà” era el significat del seu nom i aquesta elecció no era casualitat. Des del primer moment en què la van veure, Marie i Sabrina sabien que era especial, que era la criatura més forta mai existida a la terra.



No va trigar molt a descobrir-se l'existència de la petita. Era difícil amagar un ésser amb tanta energia. Va ser tot un rebombori, un més, però no com qualsevol. Va estar implicada fins a la mateixa església. Es va dir que Alexa era un esguerro del diable. I és que, qui aniria al llit amb na Sabrina sinó el malvat Satanàs?



La relació de les dues dones també va ser descoberta, la qual cosa va empitjorar encara més l'assumpte. Richard va ser el primer a acusar-les d'heretgia, temia la seva confessió. Ell tenia clar que la criatura havia estat fruit de la seva trobada i àdhuc sabent que ningú creuria la seva versió, va fer tot el possible per mantenir la seva imatge neta. No podia permetre's que se'l jutgés per adulteri, pel fet que s'acabava de casar per pur interès amb la filla d'un gran magnat.



El poble temia l'aparició de Satanàs a les seves cases i és que conviure amb el diable en aquest poble ple de supersticions no resultava gens fàcil. En més d'una ocasió van pensar a fugir, sabien que les seves vides corrien perill, però van decidir no escapar, perquè ja estaven cansades de fer-ho.



La jornada es presentava ennuvolada i trista i això no era gens habitual en aquesta època de l'any. Una cosa dolenta succeiria. Alexa havia abandonat la casa sense cap permís. Les seves mares no es van adonar de la seva fugida i de seguida van sortir a la seva cerca esperant-se així el més tràgic dels finals.



El poble havia posat fi a la vida de la seva filla, i sense res a perdre, Sabrina, posaria fi a la vida de tot un poble. Tot el dolor de la pèrdua es va transformar en una gran ira. El foc del seu interior s'havia convertit en un incendi incontrolable que arrasava amb tot el que se li creuava per davant. Tenia set de venjança i aquesta set va ser sadollada amb l'aigua del riu. Amb gran ràbia i crits de desesperació, acompanyada de Marie, va ruixar el riu amb una gran quantitat del mateix verí amb el qual el rei va ser assassinat.



Els pobletans, innocentment, van beure de l'aigua que portava el riu sense saber que aquesta seria la causant de la seva mort immediata. En tot just quaranta-vuit hores el poble va quedar desert. Deshabitat. Buit; com el cor d'una mare destrossada.


 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]