Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
100% real no fake
Escola Pia de Sabadell. Sabadell
Inici: Curial e Güelfa
Els ulls del marquès
Inici:  Curial e Güelfa
“La bona dona, pel gran amor que sentia per son fill, no solament volia que es quedés sempre amb ella, sinó que a més es tingués per content amb la pobresa que son pare li havia deixat. La noblesa de cor, emperò, que es troba en molts homes pobres, també es va ficar en aquest, i ben aviat, ja en la seva infantesa, li va fer avorrir aquella vida. I veient que la seva mare no li donava cap solució, va fugir-ne pobrament i a peu. Va anar-se’n a casa del marquès de Montferrat, que en aquell temps era un jove fadrí, el qual feia poc que havia heretat, a la mort de son pare, el regiment i senyoria de la seva terra. El marquès tenia una germana, una minyona de poca edat que es deia Güelfa.”
Capítol 1 La Vida
                                        LA VIDA

“El que el noi no sabia, era que el marquès estava enamorat de la seva propia germana, la Güelfa.”

No podia dormir, ja que tenia malsons mentres pensava en el meu horrible passat: Primer, vaig pensar en el difícil moment econòmic que vaig travessar de petit. Després, en com vaig haver d’abandonar a la meva mare tristement. I per últim, però no menys important, en la meva germana, la qual no he vist des de fa molts anys.

Va obrir els ulls amb una veu que el va despertar de cop:

- Aixeca’t desgraciat! M’has d’ anar a comparar el pa!

Va dir la marquesa.

Em vaig aixecar lentament i em vaig vestir el més ràpid que vaig poguer perquè no em peguessin.

Quan vaig arribar a baix, vaig agafar els diners i vaig sortir de casa. Al cap de caminar cinc minuts vaig veure que sis nois d’alta estatura i amb els músculs pronunciats  estaven seguint-me amb un pas accelerat. Em vaig canviar d’acera per comprovar si m’estaven seguint, i efectivament, m’estaven seguint.

Vaig començar a córrer, i ells ho van fer darrere meu. Un d’ells em va atrapar de seguida i em va tirar al terral. Quan li vaig veure la cara, era un que ja coneixia d’altres cops que m’havia agredit: L’Albert, el més radical i fort del grup.

- Veniu! Que ja el tinc!

Es van llançar sobre mi i em van donar el primer cop de molts altres que em donarien i després em van prendre els diners i em van deixar allà estabornit. La última paraula de l’Albert que vaig sentir va ser “mort de fam”. Em vaig quedar sense força de voluntat, estava estès al terra abatut i en aquell precís moment vaig reflexionar i em vaig preguntar a mi mateix: Perquè existeixo? No tinc res, ni amics, ni treball ni diners, m’havia de suicidar? Potser, però no vaig pensar res més, ja que vaig perdre el coneixement.

Vaig obrir un ull, l’altre el tenia adolorit i inflat pels cops. Vaig veure unes mans que no reconeixia, les meves estaven ensangrentades en canvi, aquelles, eren fines com la seda, tan dolces com el sucre i tan suaus com la pell d’un lleó. A més les tenia al voltant de la meva cara, em tractaven com un déu, vaig aixecar la mirada i vaig veure un àngel, la Güelfa, en aquell moment vaig veure el motiu pel qual no m’havia de suicidar, hi ha gent que m’estima i no les podia decepcionar.

Quan vaig arribar a casa acompanyat de la Güelfa, la marquesa ens va preguntar que havia passat i li vam explicar tot el que havia passat.

-I tu com l’has trobat?

Va preguntar el marqués, que estava menjant un bistec.

-L’he trobat per casualitat.

-Molt bé, però has comprat el pa no?

-No, ho sento. M’han agredit de camí.

-Però com a mínim tindràs els diners suposo.

-No, me'ls han robat.

En aquell moment va agafar un bastó i ja em vaig imaginar que havia de fer. Em vaig treure la samarreta i em vaig preparar per l’impacte.

Cada impacte era com un llampec a sobre del cap, com una fletxa clavada el cor. Però ja estava acostumat a anar rebent impactes cada setmana o fins i tot cada dia.

La meva vida no era gens fàcil, però esperava poder retrobar-me algun dia amb la meva estimada germana i amb la meva mare si no se li havien acabat els dies.

Ara en prou feines notava el dolor, estava massa ocupat pensant en somnis que mai s'acaben complint.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  409 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  56 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]