Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
mariaina
IES Josep Miquel Guàrdia - Alaior. Alaior
Inici: La Bruixa
EL DIARI DE NIL HOLE
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 EL MISTERI DE LA NOIA
14/12/2000
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

A l'escenari del crim també hi havia indicis de forçament: la noia, clarament, s’havia resistit.

Açò és el que succeí 3 anys enrere. I avui, a la matinada, he somiat aquest cas; mai m’havia passat, però aquesta vegada he vist tot el que va passar uns segons abans de l'assassinat.

Vaig veure com l'assassí perseguia  la pobre criatura pel que semblava un bosc. Estava aterroritzada. No sabia el que estava passant; no coneixia aquella persona. Tan sols corria.

Significava, això, un senyal?

No vaig veure la cara de l’assassí, tan sols veia una figura obscura, semblava una persona impotent i furiosa.

Tot això m’ha fet pensar un altre cop en el cas que mai es va resoldre: el de la Jana.

Aquella nena era un misteri absolut. Després de desaparèixer durant molts de dies, van trobar el seu cadàver a un llac lluny de la ciutat. Ningú sabia per què, quan, com… Simplement planyien la seva pèrdua.

Els policies van estar mesos cercant alguna pista de perquè havien assassinat la Jana, i qui ho havia fet. Podia ser qualsevol persona: des d’un assassí en sèrie fins a un familiar pròxim…

Cansats d’estar sempre al mateix punt sense avançar, de no saber què fer, de no poder fer res per a la família i amics… Van abandonar el cas.

Intentaré dormir, no crec que pugui.


15/12/2000



Són les 9:00 del matí, no he pogut dormir gaire. He sortit pres de casa i ara som al bosc, intentaré descobrir alguna pista basant-me en el meu somni.

És un bosc que es troba fora de la ciutat, pocs saben l'existència d’aquest. Té un llac a la part nord-oest, on es va trobar el cadàver de la noia. Té arbres molt frondosos, és fàcil perdre’s per aquí. És el lloc indicat per cometre un homicidi…

Recrearé la persecució del meu somni, esper trobar alguna pista que m’ajudi a resoldre definitivament el cas de la noia.

En no trobar cap rastre, he seguit investigant per aquell rodol. Després de 30 min caminant intentant descobrir algun indici, he trobat una petita cabana de fusta situada a un punt estratègic, ja que està rodejada de grans arbres els quals eviten que sigui vista.

M’ha resultat molt complicat entrar-hi, ja que la porta estava tancada amb gran candau que he hagut de forcejar. A la fi he entrat.

La cabana resulta petita a simple vista, hi ha moltes armes, una petita cuina, un bany, un llit plegable i diverses pells d’animals. Sembla ser un refugi de caçadors. Res de l’altre món.

Quan m’he dirigit cap a la porta per sortir-ne, he tropissat amb l’estora del centre de la cabana; al principi pensava que la meva sabata descordada m’ha fet caure, però quan m’he incorporat per fermar-me la sabata, he vist que estava intacta; doncs, què m’ha fet caure? Per descobrir-ho, he alçat l’estora i he trobat una trapa sospitosa.

He baixat per unes escales de ferro, no hi havia llum, feia fred. He palpat la paret per trobar l’interruptor. Quan el llum s’ha encès, he vist un escenari horrorós. S’hi troben enganxades a un suro, imatges de la nena, de la seva família, de la seva casa… De la seva vida.

A un cantó de l’habitació hi ha un llit petit, desfet, brut, sembla que ningú ha tornat a dormir aquí en mesos. També hi ha una cadira de fusta amb cordes i cadenes que semblem haver fermat a algú.

Tot està desordenat, com si haguessin sortit ràpidament d’aquella habitació.

He trobat cabells i algunes taques de sang ja seques; les he agafades per posteriorment analitzar-les, podrien ser de la pobra nena,  la Jana.

Tornaré.

Mentre anava cap a casa amb el cotxe, pensava en tot allò que havia passat. No entenia com algú era capaç de segrestar, maltractar, acosar i, fins i tot, arribar al punt de matar-la.

Era una nena innocent de quatre anys, la qual tenia tota la vida per davant.

Necessitava escoltar la ràdio i deixar de pensar amb la desafortunada Jana.

Quan de sobte...

Succés d'última hora, s’acaba de trobar el cadàver d’una noia surant bocaterrosa a un riu allunyat del poble, on dos estrangers de nacionalitat francesa l’han trobada mentre anaven d'excursió devers les 8 am.

Aquelles paraules del locutor, em van deixar gelat. De debò estava succeint el mateix?

 

Capítol 2 EL MISTERI DE LA ISONA


Em dirigesc cap a la policia… Necessito informació sobre el que ha succeït.
La policia m’ha dit que la investigació d’aquest cas l’he de dirigir jo. De moment, la investigació de la Jana la deixaré estar uns dies, i em dedicaré plenament al nou cas.

La policia tan sols té dues pistes sobre l'assassinat: l'autòpsia ha indicat que la nena tenia devers 17 anys; es poden veure  diverses marques i cops que verifiquen que s’havia resistit.

La causa de la seva mort va ser causada per culpa d’un toc fort a la nuca, que li ha provocat una mort immediata.

Els policies no coneixen la identitat de la jove, ja que aquesta no portava res a sobre que ajudi a identificar-la. A més a més, ningú ha denunciat la seva desaparició. Esteim davant una desconeguda en tota regla i això és sospitós.

Tenc intenció d’anar al bosc, però ara no servirà de res, ja que es fa fosc; hi aniré demà matí amb calma, avam si puc trobar alguna pista.

16 / 12 / 2000

Són les 8 del matí, ara sí, vaig a cercar indicis sobre la noia. Estic al lloc de l’assassinat, fa fred; l’aigua del riu està glaçada, hi ha restes de sang al terra, però res que em serveixi…

Caminant per les voreres del riu, he trobat una fotografía vella i arrugada de dos adolescents; estan somrient, agafats, a una platja… Semblen ser parella.

Al darrera, hi havia escrit, a mà, una nota: “Isona i Jordi, 3-7-1998”

El noi tenia els cabells pel-rojos, innumerables pigues a la cara i els ulls verds.

La noia era pàl·lida de pell i amb els cabells negres com la nit estrellada, tenia els ulls d’un color blau intens, era guapíssima. M’he quedat paralitzat en veure que aquella noia era la que van assassinar el dia anterior.

He portat la imatge a la comisaria, per tal d’averiguar la identitat de la noia i del noi, que s’han convertit en una incògnita.

Gràcies a les habilitats tecnològiques que posseeix la policia, els hem pogut identificar.

La Isona estudiava batxillerat a l’institut IES JOAN LLABRÉS BENEJAM; vivia al carrer Miró nº 35. En canvi, el noi és major que ella (19 anys) i viu més lluny, sol, al carrer Nasau, nº 81. No conec gaire informació del noi, per això he decidit contractar un investigador privat, el Gerard Fortuny, conegut com Capsigrany, a causa del seu aspecte, que és similar al d’un ocell.

Estic en el moment més dur de la investigació: comunicar als pares, que no han denunciat la desaparició, que la seva filla ha estat assassinada.

Vaig cap a la casa de la família Gómez. Esper trobar-los a casa. Hi ha soroll que ve de l’interior; agafo aire i em preparo moralment. És molt dur… Això és el que menys m’agrada d'aquest treball.

  • Hola, família Gómez? - vaig preguntar.

    Sí, som nosaltres, vostè és?... - em va preguntar la dona tota intrigada.




  • Sóc el detectiu Hole, Nil Hole. I us vinc a  parlar sobre la vostra filla: la Isona- vaig contestar.

    Qui és, Rosa? - vaig sentir de fons.

    Passi, per favor - em va dir angoixada.


Ho recordo perfectament: ens vam seure els tres a una taula petita situada al centre del menjador; la Rosa em va servir un cafè amb llet.

Estava nerviós. No sabia com actuar. Havia arribat l’hora…

  • Què ha passat? Hi ha algun problema? Què ha fet ara la meva filla? Respongui!! - va dir l’home tot nerviós.

    Biel, posa’t tranquil, deixa que el pobre home s’expliqui amb calma - va dir la Rosa, recolzant la seva mà sobre l'espatlla del seu marit.

    Gràcies, Rosa… De fet, no sé ni per on començar a explicar-vos el que ha passat… -vaig dir mentre feia un glop de cafè quasi sense poder empassar me’l-  Em sap greu comunicar-vos que ahir pel matí van trobar el cos sense vida de la vostra filla. La van assassinar- vaig dir amb molta dificultat.


Vaig notar com el dolor de la pèrdua de la seva filla es manifestava al seu rostre. Estaven pàl·lids. Immòbils.  Després d’uns segons d’un intens silenci, la mare va esclatar a plorar, mentre que el pare s’aixecà de sobte i començà a fer voltes per la sala negant amb les mans al cap...

  • És impossible!! La meva filla era una bona nena, tenia tota la seva vida per davant- va dir la Rosa sense aturar de plorar.

    Em sap molt de greu. Estic aquí per trobar l’assassí i fer-li justícia. Sabeu d’algú que desitgés la seva mort o li volgués fer mal?

    La Isona es duia bé amb tothom, era molt sociable i sempre feia amics nous. Dubt que algú pogués fer una cosa així- digué en Biel sense cap tipus de sentiment.

    El que no entenc, és el fet de què no denunciessiu la desaparició de la vostra filla- vaig dir amb un to fort.

    No vam denunciar res perquè la Isona ens va dir que anava d’acampada amb el seu nòvio, el Jordi- va dir assecant-se les llàgrimes dels ulls.

    Mirau, vaig trobar aquesta fotografia al lloc on s’havia comès el crim -vaig dir mentre allargava la mà per donar la imatge a la família. Encara no he anat a parlar amb el noi, però ho faré el més aviat possible.

    Senyor Hole, el Jordi era un bon nen, mai no li faria mal a la nostra filla, estic seguríssim- va dir el Biel mirant-me als ulls.

    Et crec, Biel, però ara mateix és sospitós. He de marxar, em passaré per aquí un altre dia- vaig dir mentre m'aixecava de la cadira i feia el darrer glop de cafè- Si em disculpeu, he d’agafar la fotografia, gràcies. Us acompany amb el sentiment- vaig dir finalment tancant la porta de la casa.


Mentre anava cap a casa, va començar a ploure molt fort, les gotes d’aigua, caient sobre la meva cara, relliscaven fins els peus. Em banyava, però em donava igual, era inevitable pensar amb el cas de la Isona sense pensar amb la petita Jana.

17 / 12 / 2000

Després d’una nit d’insomni, pensant amb els crims i relacionant-los entre si, he decidit fer una visita al principal sospitós, la parella de la Isona: el Jordi.

Abans, he quedat per prendre un cafè amb l’investigador Capsigrany per comentar la informació recaptada sobre la vida del Jordi. Hem estat una hora parlant sobre el noi: que no havia tingut una molt bona infància ja que es va quedar orfe de mare i el seu pare, al no superar-ho ni assimilar-ho, va recórrer a l’alcohol.  A causa d’això, el nen, robava medicaments per al pare, que no estava bé mentalment. Un dia, la policia el va agafar perquè el va veure robant a una farmàcia. El pare va perdre la custòdia del nen i aquest va anar als serveis socials on va ser adoptat per una altre família.

Després d’aquesta trobada, he decidit anar directament a la casa del Jordi i parlar amb ell sobre la Isona.

Estic davant la porta no tant nerviós com la darrera vegada, hem disposo a tocar la porta amb la idea de que possiblement em trobi davant l’assassí de la Isona.

  • Bon dia, ets el Jordi? - Vaig començar dient...

    Efectivament, en que et puc ajudar? - Va contestar-me amb un to misteriós.

    Perdona la interrupció, soc el detectiu Nil Hole, he de parlar amb tu, puc passar? - Li vaig dir jo.

    Mm, si… passi. - Em va dir dubtant.


La seva casa era modesta, no gaire lluminosa, estava sense fer net i molt desordenada. Ens vam seure els dos al sofà de color negre, tenia cremades de tabac i no era massa còmode. No em va oferir res per beure i tampoc per menjar, així i tot, no el veia capaç de matar a ningú.

  • He vingut aquí per parlar sobre la Isona, de que la coneixes? - Vaig dir

    Només som amics, perquè ho preguntes? - Va dir desconfiant.

    Segur que la vostre relació és tan sols d’amics?

    I tant!!

    On estaves la nit de dia 14?

    A que ve tot això? Faci el favor d'anar-se'n o expliqui d’una vegada que està passant.

    Posa’t tranquil, el que et diré ara no t’agradarà gens…

    Diga-m’ho d’una vegada!!

    La Isona està morta…

    Q-que? cooom?! No pot ser ver!!


El noi va començar a plorar sense control, pigant coses a la taula; sense cap dubte, no estava fingint.

  • Entenc el teu sofriment, però necessito que em responguis a la pregunta per descobrir la veritat: Que vas fer la nit del 14?


Després d’un llarg silenci i eixugar-se les llàgrimes, per fi va contestar:

  • Vaig anar a un concert amb els meus amics, feia dos dies que no em parlava amb ella ja que vam tenir una forta discussió. Tinc proves; jo no la vaig assassinar, si és el que penses… Mai podria fer-li mal, me l’estimava moltíssim.

    Mostra’m les proves.

    Aquí tens: és l’entrada del concert, m’agrada guardar les coses i així tenir un record.

    Ella va dir als seus pares que anava d’acampada amb tu i que tornaria a casa després d’estar tres dies pel bosc, a un alberg. Perquè creus que va mentir?

    Que? no tinc ni idea, com t’he dit abans, vam discutir a causa de que aquestes últimes setmanes ella estava molt rara. Quan li preguntava el que li passava mai hem contestava i, ràpidament, canviava de tema. A més a més, quan quedàvem sempre arribava tard, estrassada i nerviosa. Hi havia vegades que ja no em molestava per preguntar-li que tenia.

    És molt estrany, així  i tot, hauré d’investigar més.


Quan em vaig mirar el rellotge, vaig veure que s'estava fent tard. Hem vaig despedir, deixant el noi desconcertat.

He tornat a casa i m’he preparat el dinar, necessit desconnectar de tot, aquesta situació em supera.

A la tarda, he decidit anar a casa de la Isona per trobar alguna pista i poder avançar. He tocat a la porta i no ha obert ningú, millor, necessit l'absència de la família.

Cercant i cercant per tota la casa, he trobat l’habitació de la nena. És gran, té un llit de matrimoni i les parets pintades de color groc pastel; hi ha dos armaris enormes, on guardava la roba. Aferrat a la paret, es troba un escriptori amb una cadira i calaixos a cada banda. Rebuscant dins els calaixos d’aquest escriptori, al quart de la banda dreta, on tan sols hi ha dues llibretes, s’hi amaga un compartiment secret; quan l’he aixecat, he trobat moltes cartes enviades per una mateixa persona, que firmava, tan sols, amb una paraula:

“ CULPABLE”. Per què aquesta paraula? Té algun significat? Ho he de descobrir.

N’he llegit un parell, totes són amenaces de mort i, també, obligacions que, si ella no feia, les pagaria amb la mort. Una d’elles, però, m’ha va cridat l’atenció ja que conté escrita una direcció la qual em resulta familiar:  “ N 15º 21’ 33” W 0º 45’ 18”

M’he sorpres molt quan m’he adonat que és el mateix lloc on està situada la cabanya del bosc, on vaig trobar restes de sang de la petita Jana.

És el mateix assassí? Està tot relacionat?



  

 
Capítol 3 La investigació final
17/12/2000

M’he fet aquesta pregunta un milió de vegades dins el meu cap. He decidit anar a casa i descansar una mica.

18/12/2000

Són les vuit del matí, estic berenant d’un cafè i un croissant de xocolata, necessito recuperar forces. Aquest matí he pensat en anar a visitar la mare de la Jana per aconseguir més informació de la seva filla per poder relacionar idees amb el cas de la Isona.


  • Bon dia, Berta - vaig començar dient amb confiança.

    Bon dia, Hole. Hi ha res de nou? - hem va contestar

    Sí, m’agradaria xerrar amb tu un moment, si és possible, clar.

    I tant, passi.


. . .


  • He vingut per informar-la sobre un cas que va passar ja fa uns anys, molt semblant al de la teva filla. La noia es deia Isona, va morir de la mateixa manera que la Jana. Un dia vaig anar a casa de la Isona i vaig trobar cartes amenaçadores i et volia preguntar si la teva filla també rebia aquest tipus de cartes.


 


  • Ai! la meva nena, com la trobo a faltar… La Jana era molt petita quan va morir, mai ningú li va enviar aquest tipus de cartes, de fet, no sabia llegir.

  • D’acord, i a tu, et van enviar cartes?

  • Tampoc - va contestar en sec.

  • Molt bé, gràcies per escoltar-me. Adéu.

  • Adéu, vagi bé!! - va dir amb molta alegria, de sobte.



Mentre vaig caminant per dirigir-me a casa, he pensat que puc anar a la cabana una altre vegada. Sincerament veig molt complicat trobar noves pistes, però no hi perdo res anant-hi.

Estava equivocat, tinc a les meves mans un petit rellotge d’or que estava amagat davall el llit. Encara funciona, és nou i, a més a més, és massa gran com per ser de la Jana, per tant, pot ser de la Isona; és de la Isona, estic convençut. Però, per sortir de dubtes, aniré a la casa de la Berta i el Biel a demanar-los si el rellotge que he trobat era de la seva filla.

Quan em dirigia a les escales per anar a casa de la Rosa i el Biel he sentit uns crits, les veus em resultaven familiars. He decidit avançar silenciosament i quedar-me amagat per veure qui eren.

He quedat bocabadat al veure que les dues persones que discuteixen són la Berta, la mare de la Jana, i el Biel, el pare de la Isona. Que fan aquests dos junts? De què es coneixen?

He posat atentament l’orella i he sentit com deien:

  • M'estàs vacil·lant ?! - va dir el Biel tot nerviós.

    Jo-o… ho he fet per tu, per nosaltres! - va contestar-li la Berta

    En què estaves pensant, en què collons estaves pensant!


De sobte, se'm va caure la ploma d’escriure al terra i el primer que se’m va ocórrer va ser amagar-me sota l’escala. El Biel es va girar bruscament cap al meu amagatall i amb un xiuxiueig va dir-li a la Berta que entressin a la casa.

Una vegada van ser dins, vaig córrer a agafar la ploma i vaig marxar ràpidament a casa.

Ja a casa meva, reflexionant sobre el que acaba de passar, he arribat a una conclusió:

  1. El Biel és l’assassí

    La Berta és l'assassí

    Els dos són els culpables

    O saben i/o encubreixen al verdader causant de les dues morts


Segons les diverses opcions, faré el següent:

El primer serà visitar a la Berta, ja que desde la conversa, estava molt nerviosa i asustada. El fet de sentir-se així, la seva reacció sería fer una telefonada la qual delataria l’assassí. Jo prèviament li hauré posat un micròfon de tal manera que estaria gravant la telefonada i aixì podria escoltar-la. En el cas que el Biel fós l’assassí, la Berta l'avisaria de la meva visita.

Si, en canvi, la Berta és l’assassí demanaría ajuda al Biel o a algú per tal d’escapar.

Suposant que els dos són els culpables, la Berta no dubtaria en avisar al Biel per fugir o idealitzar alguna estrategia. I centrant-nos en la quarta opció, novament, la Berta, faria una cridada en la qual parlaria amb l’assassí i li diria que jo estic sospitant.




19/12/2000

Són les cinc del capvespre, m’he passat tot el matí organitzant el pla. Em dirigeixo a casa de la Berta. Espero que sigui a casa; necessito, d’una vegada, saber qui va matar a la Jana i, després de tres anys, a la Isona.

Estic preparat. 3….2….1….  ACCIÓ



 

  • Bona tarda, Berta. Puc parlar amb tu? - vaig dir després que s’obrís la porta

    Hola detectiu Hole. Una altre vegada per aquí? - va dir-me amb una rialla falsa i a la vegada nerviosa.

    Sí, encara estic investigant els assassinats de la Jana i la Isona. Puc passar i fer-te algunes preguntes més?

    És clar, passi…

    D’acord, de que coneixes al Biel? Que feies parlant amb ell ahir? Coneixes a la Isona?

    Aha… açò va per llarg eh? Vols un te?- va dir amb una veu aguda i estirada

    Està bé, podía ser  camamilla, si us plau?

    Clar que si


Quan se’n va anar a la cuina per preparar el te, va ser el moment idoni per posar el meu pla en marxa. Amb molta cura, li vaig agafar el mòbil i li vaig enganxar el micròfon a la part inferior.

  • Continuam? -em va preguntar posant el te sobre la taula.

    Sí, t’havia demanat sobre la teva relació amb el Biel Gómez - vaig dir-li fent un gran glop al te.

    Ah, som companys de feina, res més. Que se’n sap de la Isona? - em va dir per canviar de tema

    Res de nou

    I les cartes amenaçadores, amb la direcció d’una cabana...- em va dir mentre li feia un glop a la seva tassa de te.

    Ah, res, no hem descobert-t… Espera un moment… En cap moment t’he dit res de la direcció d’una caban...a…


Vaig notar com el cap en feia voltes, ho veia tot borrós i notava una forta punxada al cap. Vaig caure al terra i, després d’estar més d’un minut amb els ulls tancats,  els vaig aconseguir obrir un poc i, encara que hi veia borrós, vaig veure la cara de la Berta, tenia un rostre pervés, estava disfrutant.

. . .

Vaig despertar  en una habitació freda i obscura. Era un soterrani . Vaig recuperar la visió i la punxida ja havia desaparegut. Al costat meu notava una presència estranya, i quan ja no hi veia borrós vaig veure que davant meu hi havia el Biel, farmat de mans i peus assegut a una cadira de fusta, bruta i inestable. Igual que jo.

  • Biel?! que fas tu aquí? no ets còmplice de la Berta? on estem?- vaig dir intrigat

    Jo? Com vols que ajudi a la dona que ha assassinat a la meva filla!? estem a la casa de la Berta.- va dir enrabiat

    Estava convençut de que era ella...

    Tot ha estat culpa meva Hole…- va dir amb tristesa

    Que vols dir?

    Tot va començar una nit d’estiu, la Berta i jo ens vàrem conèixer a un bar a prop de la platja, i allà va començar la nostra relació que no va durar més d’any i mig.


La Berta i jo érem feliços però, una nit, ella em va dir que estava embarassada de dues setmanes . Però a mi tot allò no em quadrava, ja que vaig estar prop de dues setmanes i mitja de viatge per el treball. Li vaig dir que era impossible i que em contés la veritat. Ella pàl·lida m’ho va contar tot, m’havia estat enganyant. Vaig decidir acabar amb aquella relació i va desaparèixer de la meva vida.


  • ho… no ho sabia- vaig dir-li amb compassió.- però perquè estas aqui?-

    Això et contaré ara: l’altre dia, la Berta em va venir a visitar a casa. Em va contar que ella estava loca per mi, literalment, ja que desde que ho vam deixar i va tenir a la Jana mai no es va aturar de culpar-se i castigar-se a ella mateixa. Es va tornar boja, i com que s arrepentia del que va fer i al mateix temps per fer-se mal a ella mateixa i arreglar el que va fer, va matar a la seva pròpia filla.

    Q-Que ? Fa tres anys que estem amb aquesta investigació i mai no havíem pensat que la seva mare fos l’assassina de la pobre Jana! ara tot quadra, els crims eren idèntics.- vaig concloure - I va matar a la Isona, per fer-te mal?-

    No, al contrari, va matar a la meva pobre filla ,que no en tenia res a veure amb tot això, perquè poguessim estar junts; està completament boja- va dir casi plorant de ràbia.


De cop i volta ens va sortir de la penombra la figura de la berta, aplaudint lentament i amb un somriure sarcàstic.

  • Meravellós, que? us heu fet amiguets? hahaha…- va dir amb un to psicòpata

    Ets un monstre - vai dir tan agust

    I tu què? fa tres anys que estas fotent els nassos on no et toca...- va dir rencorosa


mentres continuava el seu discurs com el d’un malvat de pel·lícula, però el que ella desconeixia era que jo ja estava desfermat i dispost a contraatacar


  • És la meva feina, i la millor part és quan els culpables són detinguts!- vaig dir alçant-me ràpid de la cadira i llançant-me contra la Berta i així poder-la retenir per endur-me-la a la policía.


La vaig esposar a una tubería i després vaig alliberar al Biel de la cadira, que ja feia temps que era allà. Vam cridar a la policía i en deu minuts ja tenien a la Berta al cotxe.

El primer que vaig fer després de que la policía se’n dugués a l’assassina, va ser agafar el mòbil de la Berta que estava a la taula de la sala principal de la casa, on haviem pres el te. Estava intacte i em serviria per culpar-la de l'homicidi. No hi havia cap registre de telefonades però hi havia missatges de la Berta cap al Biel de xantatge que feien veritable la història que m’havia comentat ell.

Tot encaixava, la Berta, l’assassina de dues al·lotes menors, una d’elles la seva filla, que encara tenien tota la vida per davant. Em sento amb pau ara que les nenes han estat venjades i l’assassina encarcelada el dia següent gràcies a mi, el detectiu Hole, Nil Hole.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]