Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bgnunezbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Les paraules ferides
Viure sense un demà
Inici:  Les paraules ferides
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.
Capítol 1 Viure sense un demà
Era un 24 de Juny del 2018 ens ajuntaven tota la colla per fer la revetlla de Sant Joan . Seria la primera revetlla amb el meus amics de la infancia , cadascú preparava alguna cosa . El Pau portava la beguda, Lluc les patates , Jordi la música , el Sergi els entrepans i jo la resta.  Aquesta festa tenia que ser immemorable tenien 16 anys  i feien la nostre gran festa sense els pares.

Els pares ja saben que l’adolescència es una etapa de canvis , dubtes i presa de decisions . Es un període de transició , el mes important per nosaltres es l’amistat , independència . Volen tindre el nostre espai i gestionar la nostre autonomia i per fi els nostres pares en deixaven organitzar la festa .

Aquesta festa significava moltes coses havien acabat el curs 4º de la ESO l’any vinent ja començaven Batxillerat alguns anirien a un altre institut i altres no els veurien mes per què anava altres col·legis.

En Pau estava molt il·lusionat en aquesta festa per què ell no coincidia amb nosaltres l’any vinent i deia que tenia que ser sonada ell s’encarregava de porta els focs artificials.

Tot anava bé ens vam reunir tots els amics de la classe i era genial ens vam anar a dormir molt tard i tal com vam quedar amb els meus pares tot tenia que estar endreçat i recollit.  De sobte en Pau no est trobava bé li feia molt de mal la panxa no sabien si era per què li havia sentit malament menjar tanta porqueria o bé per què va abusar de menjar tants dolços.   Jo vaig cridar els seus pares que vinguessin per què feia molta mala cara estava groguenc.

Van passar una setmana i no sabien res de Pau. El vam anar a buscar a casa seva i no ens volia veure , però al final la seva mare va insistir que ens ho tenia que explicar , eren els seus millors amics i passes el passes tenia que confiar.

Al Pau li costava explicar en paraules el que li passava però al final de sobte ens diu : Tinc Leucèmia . Nosaltres no ens ho esperaven però vam reaccionar molt bé ., que estarien al seu costat i quan comences el tractament ens tornarien per anar a l’hospital i posar-lo al dia de tot.

Ens va explicar amb detall com seria el tractament que seria molt dur però ara com mai els necessitava , que tot continuaria igual , potser amb els medicaments que li donaven al principi estaria mes cansat , i a vegades una mica de mal humor.

Jo anava els dilluns i els divendres a casa seva per explicar les novetats dels nois i feien uns Fornites  . Entre tots li vam regalar un barret molt xulo com amb ell li agradava a conjunt amb la seva bufanda preferida. Per mi anar cops a la setmana no era tant , però per en Pau eren unes visites molt valuoses ,eren grans amics i passes el que passes sempre li faria costat.

Sense donar-nos conta tots els de la colla vam fer molta pinya i el nostre líder era en Pau i vam aprendre moltes coses amb ell i era els valors que ens va transmeti sobretot el de les ganes de “Viure sense un demà” . Cada dia per ell era mol valuós.
Capítol 2 Viure sense un demà
En Pau esperava amb molta alegria cada cop que l’anàvem a visitar sobretot els dilluns, que eren els dia que tenia que anar pel matí a fer el tractament mes fort de quimioteràpia . Era tant forta que matava a les defenses i en Pau podia agafar qualsevol virus que hi hagués.  Després del tractament estava molt cansat i no podia fer cap esforç , es per això que va tindre que deixar el futbol i també els entraments . No podia arriscar que li fessin mal.  Ara ja no teníem el gran defensa a l’equip que no passava cap pilota , el trobàvem a faltar.

Cada dilluns li explicava com havia anat el partit i em donava consells com jugar amb el rival de la setmana següent i a la vegada desitjant posar-se bo per poder jugar.  Tenien un WhatsApp del grup de Fútbol on li explicaven quan marcaven un gol , ell s’emocionava.

Nosaltres sempre havien sigut amics des de l’escola bressol i la resta també , però ara encara més , abans tenien altres pensaments les nostres il·lusions eren anar a esquiar, viatjar a EEUU, les bambes Nike d’última generació, tot eren coses que ens agradaven a tots.  Ara tots pensaven en una cosa que el nostre amic superés  el virus  que li havia envaït.

De cop i volta vaig arribar a apreciar les petites coses que abans no havia arribat ni ha pensar, com per exemple el simple fet d’anar a passejar al meu gosset per la muntanya , que et toqui l’aire fresc a la cara, la naturalesa , la meva família ,  poder abraçar i ser estimat.

No apreciem la vida fins que veiem que la perdem . En Pau intentava no anar de víctima però molts cops no podia sortir de casa  i a sobre era hivern podia agafar un refredat i això no s’ho podia permetre. Nosaltres teníem molts exàmens ,entrenaments , i amb prou feines tenia temps per mi. Però el cap de setmana després del partit passava per casa seva per veure pel·lícules de por ens encantava, també les de misteri.

Ja estaven a finals de Juny i ja acabava el col·legi . Jo les vaig aprovar totes , i en Pau amb prou feines podia seguir les classes , però amb l’ajuda de tots i també dels professors només li van quedar tres assignatures per poder recuperar al Setembre .

Com que jo ja estava alliberat el mes de Juliol només feia 10 dies de travessa a Mallorca però després tenia tot el temps per poder ajudar al nostre amic a recuperar les assignatures.  Els seus pares volien pagar les classes de repàs però jo vaig insistir que no.  Aquelles classes de repàs no sé si van ser profitoses però ens no vam passar molt bé .
Capítol 3 CAPÍTOL (III) Viure sense un demà
CAPÍTOL (III) Viure sense un demà

Vam celebrar el Sant Joan però aquest cop ho organitzaven els pares , les coses havien canviat i aquell mateix dia li van dir al Pau que li feien el transplant el 2 de Juliol ,era la data clau que tot anés bé per què fes net i li fessin el transplant.



En Pau tenia que estar tancat però era desesperant  no poder passejar  o veure el carrer, un dia ja fart d’estar tancat en quatre parets va decidir escapar-se de casa seva i va vindre al camp de Fútbol . Quan el vam veure tots li ven dir Que fas Pau!!! No pots estar al carrer , podria agafar algun bacteri que el podia atacar i a prendre per sac el tractament.



El vam agafar tots a coll i el vam portar a casa seva . Sort que la seva mare encara no hi havia arribat. S’havia anat a compra al mercat del centre del poble i allà no saps mai quan tornarà per què et trobes molta gent coneguda i es peta la xerrada amb uns i altres i la mare de Pau era la relacions públiques del poble .Ràpid vam ver canviar al Pau es poses el pijama i corrents vam enxufar la play per fer veure que estaven juguen unes partidetes, just un minut després va arribar la seva mare si s’arriba a donar compte del que hi havia fet en Pau se li queia el pèl.  En Pau ens va agrair que no diguessin res , va ser tota una aventura per ell , però li vam fer entendre que només li quedaven set dies pel gran dia l’operació no tenia que fer el “burro” . Ens va fer cas i nosaltres li vam fer mes visites a casa seva .



Va arribar el gran dia de l’operació va ser una intervenció molt llarga i molt dura la seva mare ens va dir que quan acabés i estigues a planta dintre la habitació ens trucaria. Les hores es feien eternes ja era el migdia i encara no teníem noticies . Per fi a les 18h. De la tarda ens truca i ens diu la seva mare que tot havia anat bé que podien anar a veure’l a partir de les 21h de la nit.



Vam anar tota la colla i li vam portar una entrada a Port Aventura , aniríem tots junts quan li donessin l’alta.  En Pau es va emocionar feia un any que no sortia de casa seva  . Aquella excursió representaven moltes coses primer de tot que es trobaria millor i podia caminar sense ajuda . Per fi va arribar el gran dia els metges li van donar l’alta el tractament ja s’havia acabat , el transplant de medul·la va ser tot un èxit . Mica en mica va recuperar-se i agafant forces . A Port Aventura vam anar la primera setmana de Setembre abans de començar l’escola , aquesta excursió la vam saborejar tots .



Jo havia pujat moltes vegades al Shambala i al Dragon Khan , però aquesta vegada anava amb el meu amic Pau  que se’l volia emportar la vida i la va recuperar. Ell m’ha ensenyat moltes coses que no te les ensenya ningú el poder apreciar les petites coses i sempre em deia : Viu com si anessis a morir demà Aprèn como si fossis a viure per sempre, el camí es molt curt i el tenim que aprofitar i anar amb bona direcció . Per cert en Pau va aprovar totes les assignatures al Setembre . Vam començar el Batxillerat al nou institut tots junts va ser una sensació genial i amb molta il·lusió començar el nou curs i aprendre que es l’arma més poderosa per poder canviar el món.  Per tant aquell any el resumeixo amb una frase : “El vam viure sense un demà  “.



 

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]