Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aamorenobegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: Les paraules ferides
mai diguis mai
Inici:  Les paraules ferides
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.
Capítol 1 Des de el principi


Tot comença quan tenia tres anys, vaig començar a fer natació, amb la finalitat d'aprendre a nadar. La meva mare volia que fes algun esport i van decidir que la opció de nadar era important, perquè era un esport complet.

Onze anys després segueixo fent natació, e tingut molts professors, però amb la que e estat mes temps a sigut Pilar amb la que actualment segueixo entrenant. m'ha demostrat a confiar en mi mateixa a l'hora de tot, m'ha ajudat molt a la vida en general. Vaig estar una temporada amb una altra entrenadora, estava molt be però no era com sempre, aquesta no la coneixíem i no ens donava suficient confiança. Ens va acompanyar a dos o tres competicions, però amb ella estàvem molt concentrats per no fer-ho malament i que no s’enfades. Però ens varem equivocar, era una dona, la qual li agradava mirar-nos feliços. Van passar els anys i cada vegada nedava millor.

Quan tenia onze anys van voler fer una Escola de Natació i agafar els que tenien més tècnica i podrien arribar més lluny en un futur. Ho van voler fer, per el fet de que havien bastantes persones, que podrien millorar molt més el seu estil, treballant-lo més a fons.

Em van demanar que estigues a l’escola, encara que només fos el primer anys, per provar si m’agradaria o no. M’ho vaig pensar durant dos setmanes o així, perquè es requereix més temps, són mes hores a la setmana i també em tindria que organitzar-ho tot molt més.

Vaig estar bastant temps provant-ho si m'agradava o no i la veritat esque a sobre estaven els meus amics de l’escola i em feien estar mes segura de mi mateixa a l’hora d’entrenar i després a l’hora de les competicions.

Després de pensar-ho vaig decidir implicar-me més allò que m’agrada de veritat. Vaig veure que tot anava bé fins que vaig tenir la primera competició a Barcelona.

Allà tot era molt més gran, la piscina, l’escola fins i tot veia molt més gran a les nenes amb les que jo competia. Vaig anar molt indecisa, a l’hora de fer-ho bé, de no quedar en ridícul, sense pensar en l’ ho important, que era passar-m’ho bé i disfrutar, perquè era la primera de moltes ja.

Des de petita feia i faig natació, sempre a sigut com algú obligatori, fins que em vaig adonar que es un deport que m’agrada de veritat i que puc perdre el temps en això.

La sensació que tenia al principi era com m’havien agafat per fer competició, perquè jo no em veia res segura de mi mateixa.

Després de dos setmanes d’entrenament a l’escola em vaig adonar que si m’ho proposo puc aconseguir-lo, amb esforç, temps i dedicació.

Mai vaig pensar que acabaria amb moltíssima tècnica a l’hora de nadar, cada any s’anava apuntant més gent a l’escola de natació i cada vegada érem més per competir. Tots anàvem amb pensaments molts negatius, de que seria impossible que arriguessim on havíem arribat.

A les primeres competicions només anàvem per veure com seria aquesta sensació de donar-lo tot, però no només per això sinó com ja he dit abans l’ ho important es divertir-se, però a la vegada guanyar allò que em estat entrenant durant mesos.





 
Capítol 2 aixo continua
Després de setmanes entrenant, vam tenir la primera competició. Aquesta era a l'Àgora International School Barcelona, ​​va ser millor del que m'esperava, però estava molt nerviosa. Elena i jo estàvem flipant amb el gran que era aquest col·legi, arriba a tenir fins a camp de golf, pistes de pàdel i les coses mes habituals en col·legis, però pel que fa al gran que era no vam quedar al·lucinades.

En les primera competicions venien Cristina i Lourdes nostra monitora de natació, fins l'any passat que va començar a venir Pilar l'actual entrenadora. Cristina és una dona molt espavilada però quan s'enfada és millor no veure-enfadada, en canvi Lourdes és entrenadora de gimnàs, també té aquest caràcter fort, però com que no sap com portar-nos a l'hora de la natació, és una dona més relaxada. Les primeres van ser bastant estressants, perquè no volíem fer-ho malament ni fer el ridícul, però a mesura que van anar passant competicions ens vam adonar que l'important era millorar temps i passar-ho bé. En aquesta estàvem molt tallats pel fet que no coneixíem a ningú i no sabíem el funcionament de les competicions.

La segona competició va ser a l'Hospitalet de Llobregat i em va sortir força bé, tant ami com als altres de l'equip. Es pot dir que vaig fer una amiga abans de competir contra ella, fins que em engany i em guanyo. Ella em va dir que se li donava molt malament aquest esport que volia que guanyés jo i coses així, sobretot perquè els nostres pares es coneixien, cosa que tant ella com jo no sabíem fins a acabar. Des d'aquest dia, uns dies abans de cada competició ens diuen a les sèries que vam sortir i els noms contra les que competim, en fi que a partir d'aquest dia jo només volia guanyar-la, pel fet de mentir. Després de cada competició ens donaven medalla o diploma, fins que hi va haver una temporada que no van donar res. I ens trec les ganes de competir, això de saber que no tindríem res per haver vingut a competir.

Van passar competicions, fins que en les ultimes de la temporada la gent deixo de competir, perquè no els agradava o no els venia de gust. Jo sincerament no he deixat d'anar a cap per aquests casos, però crec que si vas a una competició és per tu i no pels teus amics, cosa que això també però no tant. En alguna competició vam arribar a ser fins i tot quatre persones del Begues, comptant que els altres equips eren com 20 persones, fins aquest any que es va començar a apuntar mes gent i ha competir mes. En fi que ara som bastants quan anem a una competició.

Unes de l'pitjors competicions, des del meu punt de vista va ser la de la 5ª temporada d'aquest any a Sitges, la piscina amb l'aigua congelada i relliscava molt a l'hora de fer el viratge, i el pòdium que era de ciment que si et resbalabas et obries el cap, ja que anaves súper insegura, sobretot per que no et passés res no per una altra cosa. Tant Elena, Eliana i jo ens vam anar a casa amb les cames vermelles d'esgarrapades per fer-nos mal. Era la primera vegada que anàvem a aquesta piscina i crec que després de les queixes que hi va haver sera la ultima vegada.

La penúltima competició es va repetir una altra vegada a l'Àgora International School Barcelona, ​​i en aquesta vaig anar amb Elena. Havíem d'estar a una hora allà i jo arribi més tard de l'hora posada, en fi arribis súper atabalada i així em va anar, us ho podeu imaginar.

Tant Elena com jo estàvem nervioses perquè en aquesta havien molts nens de diferents escoles i estaven els del Triatló Gavà que són molt bons. A l'hora d'entrenar ho vam fer prou bé perquè no vèiem rivalitat, fins que arribo la nostra hora. Mentre ens prenien llista vam estar parlant amb la noies contra les que competíem i la veritat és que només vam coincidir amb una tant en gustos com en opinions. Elena competia abans que jo, llavors em quedi parlant amb les que jo competia, eren bastant maques però no les notava jo per fer amigues.

En aquesta competició em jugava els territorials, i jo no estava per la labor, estava pensant en les meves coses i així em va sortir, quedi segona i amb el mateix temps que abans i això m'ha desanimat a seguir.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  409 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  56 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]