Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bmsalvatierrabegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
Foscor
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 Tot va bé
08-09-2018

“Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap…”

 L’alarma va interrompre la Claudia de corregir el manuscrit, avisant-la de que era l’hora de marxar, i ella va sentir un gran alleujament, estava molt cansada perquè s’havia quedat quasi tota la nit corregint un manuscrit bastant complicat. Es va aixecar, va recollir les seves coses i va sortir del despatx que s’havia convertit en una altra casa per ella durant els últims mesos.



Quan va sortir, es va acomiadar dels seus companys, però quan anava a creuar la porta, va xocar amb una companya i la va fer caure junt amb la pila de papers que portava, com no tenia massa pressa, es va quedar a ajudar-la, van tardar mitja hora, ja que van tenir que reorganitzar la pila de folis. La Claudia no va parar de demanar disculpes en tota l’estona i li va ser igual perdre l’autobús que havia d’agafar per arribar a casa seva.



Mentre que esperava al següent autobús, va anar a prendre un cafè. Mentre se’l prenia, va començar a pensar en la vida tan bona que tenia: tenia una parella meravellosa que l’estimava, un pis on vivien junts i una bona feina que li encantava fer.



Quan es va fer la hora d’agafar el bus, va sortir de la cafeteria i es va pujar, al principi va trobar un seient lliure, però després el va cedir a una dona embarassada, ja que va pensar que si ella es quedava embarassada en un futur li agradaria que li cedissin el lloc en els transports públics.



Quan va arribar al seu bloc de pisos, va agafar l’ascensor per pujar a la quarta planta, quan la porta es va obrir, d’ella va sortir una noia rossa bastant mal educada, ja que li va xocar amb l’espatlla quan va passar pel seu costat i no li va dir res; va entrar al seu apartament i va veure a l’Àlex, la seva parella, una mica sorprès, però content de veure-la a casa.



Després de veure una pel·lícula, l’Àlex es va esforçar molt en fer un sopar especial, amb un molt bon vi. Quan van acabar de sopar, l’Àlex va desaparèixer uns minuts per la porta de l’habitació i va tornar amb una mà a l’esquena. Quan la Claudia va veure el que amagava, es va quedar sorpresa: era un anell. L’Àlex li va demanar matrimoni aquella nit, i ella va dir que si amb la il·lusió més gran del món.



Pocs mesos després, es va celebrar la cerimònia, un event per amics i familiars propers, res molt gran.



Un any desprès, la Claudia es va adonar que estava embarassada, va ser inesperat, però ben rebut.



Quan va néixer la criatura, es van mudar a una casa més gran, junts, sent la família perfecte.



La Claudia es sentia la persona més afortunada: el marit perfecte, el fill perfecte, la casa i la feina perfecte... El destí havia sigut molt bo amb ella.
Capítol 2 Tot va malament

08-09-2018


“Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap…”


 L’alarma va interrompre la Claudia de corregir el manuscrit, avisant-la de que era l’hora de marxar, i ella va sentir un gran alleujament, estava molt cansada perquè s’havia quedat quasi tota la nit corregint un manuscrit bastant complicat. Es va aixecar, va recollir les seves coses i va sortir del despatx que s’havia convertit en una altra casa per ella durant els últims mesos.


Quan va sortir, es va acomiadar dels seus companys, i quan anava cap a la porta, per poc no xoca amb una companya seva al sortir.


Quan va entrar al bus, va fer el que feia de costum, mirà la gent i imaginar com era la seva vida. Va pensar de tot, des de un pare de família ex advocat que actualment treballava ajudant al despatx de la seva dóna, fins una pintora que va estudiar direcció i administració d’empreses perquè mai va tenir la valentia d’enfrontar-se al seu pare i dir-li que li agradava pintar.


De sobte va pensar ¿En quin punt una persona deixa de lluitar? ¿En quin moment de la teva vida decideixes que no val la pena lluitar?


Totes aquelles preguntes van quedar enrere amb el soroll que va fer el vehicle quan va frenar a la seva parada.


La Claudia, com sempre, va baixar i va caminar els cinc minuts que calíen per anar des de la parada fins a casa seva.


Quan va entrar al portal, quasi xoca amb un noi ros que li somriu.


Durant el viatge en ascensor, sent que la màquina li costa una mica pujar i que fa un parell de sorolls, però no li dona molta importància i pensa que ja s’ho dirà al encarregat quan el vegi.


Quan arriba a la seva planta i baixa, nota quelcom, la porta de la seva casa està mig oberta, i li sembla estrany, l’Alex, la seva parella, és una mica maniàtic amb el fet de deixar la porta tancada. ¿Qui hauria pogut entrar al seu apartament?


Ho entén tot quan entra, i troba a l’Alex en una posició bastant compromesa amb una noia rossa. No potaguantar-se i li crida un parell de coses ben cridades. Corrent per què l’Alex i les seves disculpes desesperades no l’agafin, entra a l’ascensor, però quan porta uns quinze segons e marxa, la màquina es para i la Claudia s’adona que l’ascensor s’ha quedat encallat. Sense poder aguantar-se més, la Claudia es deixa caure a terra i comença a plorar. I ho entén tot. En aquell moment la gent deixa de lluitar, quan no pot més.


Els encarregats tarden mitja hora aproximadament en aconseguir arreglar l’ascensor i, quan surt, la Claudia només pot pensar que el destí s’havia portat molt malament amb ella.



4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]