Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3artbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
Emma
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 El retorn dels caputxes negres
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Però ara comencem pel principi...quaranta vuit hores abans.

Era un dia normal a Salem, la rutina començava al orfenat del poble, a tres kilòmetres del centre. Tots els nois i noies es preparaven per començar a netejar la plaça per la visita dels Juristes  i Teòlegs, no sabien el motiu de la seva visita,  s’havien que ho tenien que deixar  tot net i impol·lut, per abans de la seva arribada al capvespre. Els van dividir en dos grups, nens menors de deu, i nens majors de deu. Els menors haurien de fregar la plaça, mentre que els majors tenien que netejar les estàtues. Tot anava bé fins que l’Emma, la mes petita de tot l’orfenat, va tirar el cubell d’aigua al terra i  com a castic la directora del centra els hi va fer netejar tot de nou.

L’Emma era l’orfeneta més recent arribada, l’únic que sabien era que la seva família havia desaparegut.  Però això no era tota la realitat, només ella s’havia com havia passat, però no podia parlar del tema, perquè sinó la prendrien per boja. La realitat va ser...

Una matinada, en ple hivern, la porta de casa seva va ser picada, pels caputxes negres, un grup de catedràtics que havien començat  una exterminació de bruixes, van demanar que els seus pares els hi acompanyessin fora, al negar-se els van agafar i emportar-se’ls, i no els van tornar a veure.  El seu germà se’n va fer càrrec d’ella.

Dies més tard d’aquell incident al arribar a casa no hi havia ningú, i això era estrany perquè, sempre s’hi trobava el seu germà , començà a buscar-lo per tot arreu i nomes  va trobar una nota, escrita per ell, en la que ficava que  que s’escapés a la direcció que estava ficada “Avinguda dels mars, 25”lo més abans possible. Ella va anar cap allà, pensant que s’hi trobaria al seu germà, i se’l trobà però no e la forma que hagués desitjat, estava mort envoltat de sang, al mig del carrer. Va demanar ajut, però ningú la va escoltar, fins que una senyora d’avançada edat, la trobà plorant sobre el cos del noi ensangonat. La portà a seva casa, la rentà i li donà de menjar . Per  la nit li donà un llit on dormir i li digué que el dia següent la portaria a un lloc on la cuidarien, i li donarien tot lo necessari per sobreviure, sense saber que allò seria un martiri per ella.

La dona, la deixà a la porta de l’orfenat de Salem, a mans de la directora Gabriela Montez. Quan va entrar li van treure la roba i els objectes de valor, i tot allò va ser intercanviat, per un vestit de drap, brut i fastigós que provablement no havia estat rentat amb anys. La van fer passar a una mena de sala on va entrar un guardià del centre i li va donar una llista, amb tot el que havia e fer durant el dia. Es va passar les hores, netejant lavabos, fent llits i altres tasques que compartia amb els seus companys. Va arribar la hora de menjar i li van donar un minúscul plat de farinetes, que casi li fan vomitar. Al hora de dormir la van deixar amb dotze nens i nenes de tres o quatre anys més, a una sala on tots dormien sobre llits de palla, amuntonats.

I així fins el dia d’avui que aquelles persones que li havien arravatat als seus pares i la seva felicitat tornaven a la ciutat, amb les mateixes intencions que mesos abans havien tingut.

El judici dels caputxes negres tornava.
Capítol 2 El judici
Ja estava tot preparat, faltava menys d’un hora perquè tot comences. L’Emma no s’havia com sentir-se, tenia sed de venjança pels que li han fet la vida impossible, deixant-la sola en aquest mon sense sentit.

Tots estaven en el menjador de l'orfenat, quan de sobte van començar a escoltar els tambors i trompetes que anunciaven la arrivada dels caputxes negreas. Tothom es va ficar alerta, sobretot els mags i bruixes que s’amagaven entre els mundans, perquè sabien lo que venia, inclosa l’Emma,que a diferencia dels altres ja havia viscut les conseqüències.

Van trucar a la porta i la Gabriela Montez va anar a obrir, però abans que arribes a tocar la , va sortir volant pels aires,

Ja estaven aquí.Havien arrivat, Tornaven a matar, millor dit a matar-la.

Quan van entrar, es van ficar a buscar a algú entre la gent, ningú sabien que volien ni pretenien, pero l’Emma si, la volien a ella, havia de fugir i això va fer, va sortir pitant per la porta va ser tan ràpida que als caputxes no els hi va donar temps de reaccionar, i la petita estava casi fora del centre. Però amb un vol un dels guàrdies dels caputxes la va agafar amb un braç i la va ficar dintre d’una gàbia minuscula, plena de gent que li apretaven contra els barrots de ferro, fent-li molt mal, pero a ella no li preocupava això, ella sol volia que paguessin per lo que li van fer, així fós matanlos a tots.

Van arribar al seu destí, un castell terrorífic, els van portar cap a la masmorra, on els van lligar de ,mans i peus amb unes cordes impregnades amb un líquid que els impedia fe magia.  L’Emma va repassar qui tenia al seu voltant, persones, velles, adultes, adolescents, infants, fins i tot va veure dos bebes amb una marca de naixement al cap amb forma de raig o algú semblant.

Van passar la nit allà sense poder dormir per la falta d’espai. Al matí els van despertar y els i van treure la roba i els i van donar un drap per identificar-los segons els privilegis,l’Emma no portava res de valor només un collar d’or que perteneixia als seus pares, mai es separaria d’ell ja que és l’última cosa que li van deixar.

Portaven hores sense menjar, no sabien si portaven , minuts, dies, mesos, ja que aquella habitació tot pasava més lent, potser era de dia o de nit, no ho sabien ja que no hi havia cap finestra ni llum natural que pogués travessar les parets de la masmorra.

En aquella habitació tancada que estaven, no s’escoltava una altre cosa que no fossin plors, maldicions i més maldicions.

Van sentir uns passos aproximar-se, tothom estava aterrat, pel que aquells mostres els hi tenen preparat, minuts més tard la porta es va obrir de un sol cop, i no es va sentir més soroll per part del reclossos. Van entrar quatre d’ells, però a ningun se li veia la cara sol se li veia negre i i ulls vermells com el foc.

Sense dir res van agafar a les persones d’edat més avançada entre empentes i patades, quan van agafar el braç de la última senyora, una nena de dinou, disset anys es va interposar, i va acabar amb un cop al cap que li va costar la mort.

Després d’aquell incident se’n van anar però al cap de res estaven agafant als nens i nenes petites, inclosa a la Emma. Començaren a caminar per un estret passadís que portava al cementiri darrere del castell. L’Emma mentre era empentada pels guàrdies, es va fixar amb un gran aiguamoll a deu metres de on estaven els caputxes negres esperant-los.

Comença el judici.

El judici consisteix que un per una anava allà i deia el seu nom i edat, i al dir-ho els hi feien un tall a la punta del dit i la sang tenia que caure dintre d’una fossa, si desde dins de la fossa sortia flames liles no eres un mag i et deixem tranquil, a un descampat a lluny de la civilització i et borraven la memòria. Però si les flames surten vermelles volia dir que eres un mag o bruixa, i això volia dir que et mataven i et deixaven a un forat de terra perquè et podrissis amb els bitxos.

I així ho van fer un per un anaven al seu destí, l’Emma era la cinquena a la fila i tenia un pla, per acabar amb ells, quan li toques i les flames li sortissin vermelles, faria un conjur .

I així farà quan les flames van sortir va fer un conjur perquè es fessin gegant i cremessin als caputxes, però no va controlar molt bé la seva màgia, i el conjur va repercutir a tots els presents i a ella també.

Tot havia acabat els caputxes estaven morts, la gent del seu voltant també i ella estava…
Capítol 3 Per què
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.



Després de la explosió que va matar a tots els integrants dels caputxes negres, i les persones víctimes que també estaven allà, sol una anima amb vida quedava, la seva respiració cada vegada era més lenta, els seus ulls s’anaven apagant, no s’escoltava res, era l’Emma sola. Ara mateix es batia un duel a la seva ment, si intentar sortir de allà, amb sort trobaria ha algú o quedar-se tombada sense fer res, mentre la seva vida se’n va lentament. Potser era lo millor pensava ella, es tornaria ha trobar amb la seva família, ja ha fet el seu comès, venjar-los. Ara que pensava en tot lo succeït al llarg dels seus quatre anys, s’adona que ella podria haver tingut una vida tranquil·la sense res dolent, amb una família normal, sense màgia, sense res paranormal, i pensava i pensava per què, li havia tocat a ella, perquè no a un altre, per què tenia els poders, per què...mentre que ella pensava que fer les ambulàncies i policies de del comptat s’estaven apropant. Quan van arribar van arribar van començar a organitzar-se per saber que havia passat allà, i sobretot saber si algú havia sobreviscut.



Una dona, d’edat avançada comença ha revisar els cossos, i anava apuntat a una llibreteta vella quants morts hi eren. Fins que va arribar a l’Emma, i va veure que el seu cor encara bategava, que per les seves venes encara hi havia vida, va començar a cridar als para mèdics, perquè vinguessin ràpidament a ajudar-la. L’Emma estava molt cansada per obrir els ulls i va començar a ser acompanyada a la obscuritat que la rodejava, ella volia morir no volia saber més d’aquell mon fastigós on havia passat aquell poc temps, sol volia descansar...



La Maria anava cridant perquè és despertes, però ella no responia, no podia. Al hospital la van ficar connectada a una maquina per que pogués respirar, la Maria no es donava per vençuda amb aquella petita nena, ja que li recordava a la seva germana petita que mori fa setze anys, els mateixos cabells, ulls, nas, potser no era del tot idèntica com pensava la gran dona, però a ella li recordava, i no volia que moris. La petita Emma de poc a poc anava millorant, amb això també ajudava que per les seves venes corria màgia, però això la senyora no ho sabia i quan va veure que obria els ulls, pensà que fos un miracle, que era una nena donada per Déu perquè arrivés a la seva vida.



I així va ser, juntes van formar la seva pròpia família, l’Emma va créixer amb una mare per ella, no era la seva biològica, que sempre la tindria al cor junt al seu pare i germà, però la volia com a tal, i la senyora va viure els anys que li quedaven de vida amb l’Emma, que li va ensenyar moltes coses del món màgic ,de l’amor i l’amistat, que no sentia des de la mort de la seva germana petita. Ara sembla que tot s’ha ficat al seu lloc, però no...



Les caputxes negres tornaran i tenen que estar preparades, començarà la guerra. Estaran preparades.



 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]