Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3avlopezbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast
L´excursió Dels 30 Dias
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.
Capítol 1 NO ESTEU SOLS!
Tot va començar un dia d'institut, era un dia normal com sempre ,la classe era avorrida, nens als passadissos .Com s'empra la meva professora m'havia deixat al passadís, al final érem com mitja classe al passadís i una altra mitja a classe, baix coincidí amb uns dels meus millors amic era en Marc, era un nen molt sociable ,en el moment que en va explicar perquè li havien manat al passadís ,em baix quedar flipant, em va dir que li havien manat al passadís perquè estava esternudant però com tots sabem mentia, després vam començar a parlar ja que era classe de filosofia i durava 3 horas , vam agafar un mina de llapis que hi havia a terra i vam estripar de la paret una mena de pòster ho vam agafar  i vam començar a planificar el que anàvem a fer aquest dies de festa que ens havien donat a l'institut. Vam començar a pensar a qui reclutar, anem a fer una mena d'excursió, en mig de la pluja d'idees els professors ens van cridar perquè tornéssim a la seva classe de filosofia. Vam quedar al divendres en Marc i jo i vam començar a reclutar , primer vam reclutar a en Dídac, perquè era un nen gran i robust de 4 ESO ell va dir que acceptava la proposta, però ens va dir que si es podia portar cigarretes i una navalla i li vam dir que no ,va ser un gran error, acte seguit vam enviar-li un gmail a en Jordi que era un nen el suficientment intel·ligent com per mantenir-nos a tots vius.

El 10/3/2010 vam començar l´expedició , vam proposar un lloc on  acamparíem aquella nit ,vam decidir anar-hi a un lloc que és deia Pinyol no sabíem res d'aquell lloc asi que vam buscar informació ,però per el que havia dit en Dídac allà hi  passaven coses paranormals , vam trobar una noticia de fa poc que deia que allà havia passat un crim i que l'esperit d'uns nens rondaven per alla, una reportera se'n va endintre en el bosc deia que havia visualitzat una mena de foc verd que es movia a una cova, van escoltar les gravacions, i en Jordi va dir,

         -això és fals no us creieu tot això que posa a les notícies, no saben el que fer ara perquè la gent vegi les notícies- tots van mirar amb una cara de satisfacció, però en Jordi sabia que als seus caps de diables retorçats intentarían a la nit atemorir a algú, así que s'esperava el pitjor, dons al dia 11/3/2010 vam agafar les suficients provisions com per sobreviure uns dos dies, no teniem pensat estar molt més. Vam agafar un bus al dissabte, el bus 498, en Marc com era molt curiós va decidir dedicar tot el viatge a parlar amb el conductor mentres el Dídac escoltava música, a en Dídac li agradaven cantants com Beret i coses així i jo mentrestant un escoltava música i l'altra molestava al conductor ,estava buscant informació amb el meu mòbil d'aquell lloc, i en Jordi estava intentant fer un cub de Rubik, després d'un viatge de més de 5 hores en bus vam arribar a l'entrada del poble que hi havien vist a les fotografias d'internet , en Jordi va dir de sobte

        - sabeu que aquest poble es conegut per el seu bosc?-así que primer van fer un gran tour pel poble.En Marc va porta més de 100 € va entrar a una tenda d'armes ,amb aquells diners es va comprar en menys de tres minuts, un arc compost de fibra de carboni , i un ganivet de caça ,quan va sortir les seves paraulas van ser

        - és per defensar-nos us sembla bé?- tots ens vam quedar pensatius i sense res més que dir.

De sobte en Jordi va desaparèixer a les nostres esquenes, tots ens vam preguntar on estava fins que va aparèixer i va dir.

-en la meva defensa dire que tenia la panxa vuida i us recomano que l'ompliu de menjar-, tot mentres ell es menjava una tarta de iogurt que s'havia comprat en un mercat que hi havia allà,en Dídac tot curiós va dir-li al Jordi

-puc tastar-ho?- en Jordi li va dir que si però que no s'ho termines, en Dídac se la va empassar sencera , i en Jordi va dir,

- m'ho imaginava i havia una probabilitat d'un 1% de que me la deixaràs, asi que em vaig comprar un altre ,ara vinc -va dir, vaig proposar que no ens allunyaríem

molt del poble perquè si ens perdíem veuríem almenys llums de nit, en fila índia ens vam començar a endinsar al bosc Prinhowl , mentres vam començar a veure ocells i fins i tot una guineu , en Marc ràpidament va treure la seva camara Canon i va començar a fer fotos,es va quedar sol fent fotografies de l'entorn.

De sobte en Marc va sortir corrents com un boig tota l'estona mirant enrere perquè havia escoltat una branca trencant-se , es va caure sobre el Dídac ,i el Dídac o va empènyer i una mica més i casi li obre el cap ,però de sobte quan el Marc estava al terra va mirar a la seva dreta i va adonar-se que dins els matolls hi havia una mena d'os que semblava humà, finalment ens vam anar corrents sense inspeccionar molt aquella zona .

Finalment vam trobar un lloc on acampar, ens vam dividir la feina ,més vent dit en Jordi va dividir la feina entre tots , va dir-li a en Dídac ja que tu estàs fibrat i musculós i vas al gimnàs 24/7 tu agafarás pals grossos per fer una mena de cabanya, en Marc agafarà fulles grans per fer el terrat i per acabar jo he d'intentar fer foc , tot seguit vam començar a agafar de tot , finalment , en Jordi va fer una mena de plànol per la cabanya, però el que nosaltres no sabíem es que no estariem sols en aquell bosc.
Capítol 2 El Poble Fantasmagórico
En Dídac va arribar al punt de trobada el primer amb els cinc troncs, el segon que va arribar al punt de trobada va ser en Marc, ell portava fulles que havia trobat d'un bananer d'un recinte abandonat que havia trobat, quan en Marc va explicar-los a tots que havia vist un lloc que encara no havien vist ells es van quedar al·lucinant, van trobar no una casa sinó una espècie de pobla sense, van buscar a Google que era aquell lloc i van trobar que va ser abandonat el 1886 que dóna la casualitat va dir en Jordi que va ser el mateix any de la creació d'una de les begudes més bones i refrescants com Coca-Cola.

El poble es deia Valentain City, aquell poble estava completament deshabitat, en Jordi de sobte va dir que havia llegit que en realitat van fer una investigació més a fons i la mort d'aquella persona no va ser al bosc sinó en aquest poble, en Marc li va dir a en Dídac -tio ho investiguem?-, en marc va dir -vale- i van entrar els quatre dins jo estava bastant espantat, però a ells els veia tan normals, en Marc va trobar en un armari un rifle V27-5, ho va agafar i s'ho va posar amb la cinta que portava rapidament, en Marc s'ho va ensenyar a en Dídac i en Dídac va al·lucinar amb ell, va dir-jo sempre he volgut tindre un-, finalment van decidir quedar-se'l per la protecció del grup però que l'encarregat de portar-lo que fossi en Marc, van decidir quedar-se uns dies més com sis o set dies més però, en cap moment ells pensaven que estarien més dies finalment van fer una mini reunió tots junts i van decidir quedar-se en una de les cases, van començar a donar-li una ullada al poble, van trobar moltes coses útils, menjar i un cotxe amb les claus a un rebedor d'un castell, els nens tot estranyats van començar a pensar que perquè allò havia sigut abandonat tan ràpidament, també es preguntaven que pintava allà un cadàver en mig del bosc, i una pila de màscares de gas al terra de la carretera, en Jordi va dir, que allò semblava el que va passar a Txernòbil, tots li vam preguntar a la vegada que va passar a Txernòbil, com que a l'institut no ens havien parlat mai de Txernòbil, en Jordi va començar a explicar-nos com si d'un conte és tractes, els va dir que tot va ocorre en 1986, aquell lloc va dir en Jordi que era com qualsevol, era una ciutat com pot ser Barcelona o Madrid, en aquell lloc era tot normal, era un dia normal com un altre, els que treballaven a la central nuclear de Txernòbil van detectar una fuita en el sistema d'un dels reactors, aquella fuita es va anar fent més gran, i finalment va explotar alliberant una quantitat de radiació que travessava el teu cos en una mil·lèsima de temps, en Marc va dir-i després que va passar?- en Jordi va continuar, van morir tots, i la gent gran es va oferir per tapar la fuita, ja que els quedaven menys anys de vida, en Marc va dir de sobte - però ho van aconseguir tapa?- en Jordi va dir que si, però que encara hi havia moltíssima radiació i que no es podia estar molt a prop, van trobar després d'uns estranys successos estranys com ara ombres en gravacions o en fotografies de gent que havia anat a la nit, en Jordi va dir que ja era hora de dormir i que no volia parlar més, així que es va anar a dormir a una espècie de llitera que hi havia en una de les saletes que hi havia a la casa, quan va sortir el sol van començar a veure gent passejant a través de la finestra era gent normal, era tot molt estrany, en Dídac va ser el primer a adonar-se. Van decidir baixar però quan van arribar a la part inferior de la casa van trobar-se a una família esmorzant, rapidament la família va anar per l'arma per fer-los fora, de sobte van sortir corrents - és tot normal - va dir en Jordi, rapidament es van endinsar al bosc sense mirar enrere, però el que ells no sabien és que en realitat estaven en un bucle infinit del qual no podien sortir.
Capítol 3 30 Disa pasats
Finalment es van trobar tots lluents en una espècie d'escola, hi havia nens, però a ells li donava igual en Jordi i tots lluents van començar a pensar que podien fer i perquè estava passen tot això a aquest pobla abandonat, en Jordi va començar a dir coses que podrien estar passant, el mateix son alienígenes que intenta'n dominar aquest pobla, després en Dídac amb un to tiri tant va dir i si són zombis, es van quedar-se rumia'n torts a la vegada, van posar a investigar amb el telèfon d'en Dídac, van trobar més informéssiu, posava que aquesta pobla havia estat abandonat fa una tira d'anys, però a la lletra petita a peu de petxina, posava, aquell lloc no era normal era un lloc estrany on la gent desapareixia, de sobta i l'endemà tornaven, van esperar-se una mica sota d'un arbra , de sobta es van adormir i als trenta quaranta minuts un dells va començar a cridar, es van despertar tots a la vegada, no so creien estaven sent observats per tot el pobla , en Jordi quan van arribar a una esplanada mantres corria els descrivia com éssers sense rostre, van tornar a llegir alguna cosa més sobra això, i atraves de Google Maps estàvem intentant tornar una altra vegada el pobla del principi,el que no sabien que a l'entrar en aquell lloc és comprometien a ser una de les moltes persones que s'en quedaven allà sense rosta sense res ni sentiments ni res, van intentar trobar el pobla mentres investigaven, però quan van arribarà la localització, l'única cosa que van trobar va ser un decampat llegant, on hi àvia la marca de la casa que hi havia després de passar un as hores es van posar a pensar i si encara no nós em mogut del pobla i tot això és un somni, en Jordi es va pessigar, i va comprovar que no era un somni, després d'una estona passant es van posar tots plorar i a dir que no sortirien mai.

Dia 21,estaven morts de gana i van trobar la forma de mangar, i no era anant a las casat a patir menjar, era amb l'escopeta que havien robat anterior ment, a punta d'escopeta robaven a les cases,al veure al dia vint-i-cinc que no eren capaços de sortir per si sols van pensar, en trucar a algú que els puges ajudar, van decidir trucar a cent dotze però com no hi havia cobertor i la bateria a poc a poc s'acabava, van trobar a dalt d'una casa una ratlleta de cobertura, quan van agafar el telèfon, van dir que s'havien quedats atrapats a un pobla del qual no es podia sortir, tres passar una quinze hores el grup d'amic que anaven d'excursió amb la finalitat de passareu bé van començar a escoltar una sirena i una hèlice, van començar a cridar, heee estem aqui van!, cridar tots a la vegada però, no el van veure van tornar a trucar, i els van dir on estaven, estem en un edifici alt al pobla ells van contestar que pobla, el que ells no sabien es que aquell pobla sol o visualitsavan ells, van començar a pensar com podien sortir d'allò, li van dir a la policia que utilitzessin uns radars amb sensors de calor, al dia vint-i-nou seguia buscant desesperats, el policies van desidir peinar la sona caminant, i de sobta va desaparèixer coma i un va idear un pla i si agafeu una corda i m'ato a un arbre i començo a caminar, va planejar l'idea, i de sobte aquest pla començava a tenir més sentit, però de veritat anava a funcionar, el policia va trucar a més unitats per fer una cadena humana perquè la corda que tenien era molt petita, al següent dia al trucar a més unitats van començar a venir, i van fer una cadena humana fins al pobla, es van apropar a ells, es van agafar tots de les mans mantres ploraven d'alegria, van sortir, res més sortir van anar a les seves cases a explicar tot el que hi havia posat, tot va sortir a les notícies i li van posar un nou nom al pobla Poltergeis 51 li van posar aquell nom perquè van desaparèixer més de 51 persones aquell mateix dia.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]