Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3axcbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
L'esperit de la neu
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 El ninot de neu
L'aigua s´apropava fins que aquella capa de sang va ser netejada i la nena va quedar dormida en un son profund per sempre.



Era hivern i la neu queia amb molta intensitat deixant tot el paisatge ben enfarinat, era el somni de qualsevol nen. En aquell petit poblet, Hilworth, hi vivia un nen somiador, l'Agust, que mirava darrera de la finestra de casa seva el paisatge tot nevat, desitjant poder sortir a jugar amb la neu. Mentrestant mirava com nevava, va pensar amb les ganes que tenia que arribés el Nadal per demanar la seva joguina preferida. Aquella mateixa tarda quan per fi semblava que ja havia parat de nevar, el seu pare el va animar a sortir al jardí a jugar amb la neu i fer un ninot de neu. Va sortir entusiasmat i va fer un gran ninot de neu i estava molt orgullós de la feina, ja que el ninot havia quedat fantàstic i així el mostrava a la gent que passava pel carrer. Se'l va quedar mirant una bona estona i no sabia ben bé perque aquell ninot li transmitia unes emocions difícils d'explicar. A partir d'aquell dia, sortia a jugar amb el ninot de neu i així es va crear una unió difícil d'entendre, però que li donava una seguretat i una confiança que va fer que entre ells dos es formés una complicitat molt bona per aquell nen que en el fons tenia una gran tristessa interna.



Per fi va arribar el dia de Nadal i l'Agust seguia jugant amb aquell ninot de neu que ja començava a desfer-se i sentia que la seva tristessa anava a més, ja que no volia que desapareixés el seu millor amic en aquell moment. Quan el seu pare li va dir que el dia de Nadal podria demanar un desig i que potser es podria complir, ja que era un dia màgic, no va dubtar de demanar el que més desitjava, que aquell ninot de neu cobrés vida per sempre poder estar junts i compartir la seva vida amb ell.



Al dia següent l'Agust va baixar les escales tan ràpid com va poder per veure si s´havia complert el seu desig. Va sortir al jardí i el ninot seguia allà però sense vida, es va decepcionar molt, però mentres el mirava va notar que no seguia desfent-se i que la mirada d'aquell ninot desprenia vida i unes pessigolles li van recorrèr per tot el cos. Era com si amb aquella mirada li digués que no estigués trist, que ell l'ajudaria a ser feliç encara que no es pogués moure d'allà, ja que ell en tots aquells dies que va estar amb ell havia sigut el ninot més feliç i que ara ell seria el qui l´ajudaria a superar aquella tristessa que li embargava a l'Agust.
Capítol 2 Les emocions es desperten
I va arribar el 24 de gener, l'aniversari de la germana de l'Agust. Faria els 14 anys. Era el primer aniversari que passava sense ella, encara no havia superat la seva mort. La trobava molt a faltar, cada dia que passava sense ella es sentia més perdut. Va sortir al jardí a veure el seu amic el ninot de neu en el que havia establert una gran conexió. Va asseure's al seu costat i va començar a explicar-li anécdotes que li van passar a la seva germana i a recordar moments que havien viscut junts, sempre que tenia un problema recurria a ella, com aquella vegada que uns nens d'un curs superior es van burlar d'ell perque li havien posat ulleres i la seva germana va enfrontar-se a ells. Era la seva protectora, sempre estava quan la necessitava, la trobava molt a faltar, res era igual sense ella. També li va explicar aquella vegada que van jugar a fet i amagar i ell es va amagar tant bé sota un llit que no el trobava, fins i tot va avisar als pares perque l'ajudessin a buscar-lo!! Es van tornar bojos buscant-lo!!. Al final, el van trobar sota el llit dormit!!!!!- l' August va riure recordant aquell moment.



Mentres l'Agust anava explicant histories, el ninot de neu va començar a sentir que alguna cosa extranya li estava succeint.... tot allò que li explicava l'Agust li sonava, era com si ell hagués viscut tot allò!!! Va començar a posar-se nerviós, no entenia com podia ser que tot allò li resultés tant familiar, que estava passant??. L'August va passar-se tot el matí parlant de la seva germana, estava a gust i el reconfortava poder explicar-li tot allò en aquell ninot de neu que semblava que l'escoltava. 



Al dia següent Agust es va despertar amb el rajos del sol filtrant-se per la finestra de la seva habitació. Feia un dia assoleiat i Agust va sortir corrents al jardí. No volia que el seu amic el ninot de neu es fongués!!! Va pujar de nou les escales i va entrar a la habitació de la seva germana i va agafar un barret vermell que era el preferit d'ella, i li va possar al ninot.

El ninot en veure aquell barret se li va remoure tota classe d'emocions, aquell barret li era molt familiar!!

-Aquell barret era seu!!!!  
Capítol 3 Adéu
Ja havia passat uns quants mesos després d'aquell dia tan emocionat, en el que l'Agust li explicava anècdotes al seu amic, el ninot de neu.

Ja érem a prop de la Primavera, hi faltaven dies i hores... L'Agust no hi volia que arribes aquell moment perquè ell sabia que el ninot de neu es fondria, amb els rajos de sol tan forts que hi arribaven. Ell ja veia que tota la neu anava desapareixent i que el seu ninot seria el següent. L'Agust va fer tot el possible perquè el ninot de neu estigués amb ell. Va intentar portar-ho albcongelador, pero el ninot no es podia moure i això va fer que fos impossible portar-lo cap al congelador, en el qual van decidir deixar-lo allà. Sota el sol. El fred ja no tornava. Només hi feia dies de calor, que fins hi tot hi van obrir la piscina municipal descoberta. L'Agust estava molt trist perquè veia que el ninot de neu li queien llàgrimes gelades. Veia que arribava el moment d'acomiadar-se però ell no estava llest i el ninot tampoc. Ells havien format, un vincle tan especial, com si fossin germans.



L'Agust hi anava a l'escola molt trist i ningú sabia que era el que li passava. La professora es va començar a preocupar i va voler tindre una tutoria amb els pares on li va preguntar que li passava a l'Agust? Els pares li van explicar tota la història que havia viscut amb la tragedia de la seva germana i el dol que estava superant.



Un dia l'Agust va arrivar de l'escola, hi va veure que al ninot li faltava una nit. Aquella tarda la va passar explicant-li, a les restes del seu amic, totes les anècdotes que hi havia passat en l'escola. Eren les vuit del vespre i l'Agust se n'havia d'anar a sopar, ell no volia però la mare el va obligar. L'Agust sopava mirant al jardí i vigilant al seu ninot. Quan l'Agust se'n va a dormir preocupat esperant que el ninot estigues demà al matí.



L'endemà al matí, quan un raig de sol entra per la finestra, l'Agust es va aixecar rapidament baixa les escales i va directe al jardí. Ell mirava i remirava però el ninot de neu va desaparèixer, l'Agust es queda sorprès. Ell no s'ho acabava de creure, llavors va anar directe cap al lloc on estava el ninot i s'estira al terra mirant amb llàgrimes. Com l'Agust estava cansat, perquè havia matinat, es va quedar adormit. Mentre ell dormia va notar unes pessigolles que li donaven un peto suau, d'aquells que notes una simple caricia com si fos el vent lliscant.



La mare quan surt cap al jardí i veu a l'Agust estirat a terra dormint, l'agafa i se l'emporta cap a dintre. Quan l'Agust desperta la mare hi va fer una festa, ja que els seus pares li havien de dir una gran sorpresa. L'Agust es pensava que li anaven a regalar un altre ninot. I si així va ser, li van regalar un ninot de veritat, ja que la mare s'havia quedat embarassada! L'Agust es va quedar bocabadat i no li venia cap paraula al cap. Allò no podia ser real, que anava a tenir un altre germà.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]