Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bjebegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
La vida d'una bruixa adolescent
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 El començament de tot
Era un dia molt nublat, ja feia dies que havia desaparegut una nena. Tot el mon deia que no sabia res però tothom tenia alguna idea. No era costum en aquest petit poble els assassinats, pero es que no era qualsevol nena, el seu nom real era Paris, però tot el mon li deia “la bruixa de centerville”. Encara que només era una nena ho havia passat molt malament .Y tenia molts enemics.



Encara que ella no ho entenia perquè era molt petita, tenia coses que segons la gent del seu poble li feia molt rara.



Ja feia dos setmanes que havia desaparegut i que la policia l’havia estat buscant. Després de estar tot el dia buscant-la es van donar per vençuts fins que un policia va tenir una idea de buscar dins del seu col·legi, encara que ja havien buscat allà van anar un altre cop però aquesta vegada el van mirar mes cuidada-ment, fins que van arribar a la seva taquilla, desprenia un olor molt curiós, inclús desagradable.

Van obrir la porta cuidadosament i allà dins van trobar a la Paris morta, portava casi dos semanas en aquella taquilla y ningú s’havia donat conta, però no van trobar nomes el cos també van trobar una carta molt estranya que posava “ no tot es el que sembla, el meu assassí serà descobert “. Els policies estaven molt estranyats perquè si l’havien assassinat com havia pogut escriure una carta.



..........................................................................................................................



 

Paris nomes tenia 15 anys, però no portava ni cinc anys de la seva vida en aquell poble. La seva arribada no va començar molt be, encara que ella nomes tenia 10 anys tenia una mirada de por inexplicada para la gent d’aquell poble. La seva mare tampoc era molt normal, elles sempre havien estat soles el que significa que Paris no havia conegut el seu pare, però la seva mare s’havia perdut en la seva vida y no tenia l’aspecte d’una bona mare i això els del poble ho notaven.



Va tenir que començar el col·legi mes tard que els demes, tot el mon li deia que era una nena molt rara y que la seva mare no estava be del cap. Després d’un any van començar les amenaces dels alumnes, la marginaven, la deixaven sola, ningú volia ser la seva amiga, fins que un dia com qualsevol una nena amb el cabell rinxolat i ros es va apropar a ella i van començar a parlar.



Van fer molt bones migues, i en comptes de pensar en les diferencies de l'altre ho passaven be.



Pero Paris notava massa les seves diferencies i era constant l'acòs a l'institut amb faltas de respecte molt greus cap a la paris.



Ella al pricipi amb tan sol deu anys pensava que li tractaven aixi per ser la nova i havien de fer la gracia, pero aixo es va allargar mes de la conta, tothom ho s'havia fins amb la noia que va començar que ningú, ningú la mirava be, pero ella decidia no explicarlis res als seus pares ja que ella pensava que els seus pares ja hi tenien els seus propis problemes i que aixo no seria mes que una sola bobada mes.



Llavors el dia que de sobte es van guiar per aquell olor fastigos i la van trobar morta a la seva taquilla, erls seus pares ho van trobar de sobte ja que ells no hi savien res perque ella no volia explicar els seus dilemes, mala elecció ja que jo penso que estiguin com estiguin els teus pares has de teni aquella lum de confiança, que ella amb els seus pares no la tenia.



Finalment quan ja hi van trobar a la pobre nena morta amb els seus secrets d'aquella carta, a tot aquell institut que la va estar acosant i depreciant durant cinc anys, van anar d'amics quan ella ja estava morta.



La seva (amiga) de rinxols no ho va permetre i va explicar tota la veritat oculta, la policia li va dinar les gracies ven fort ja que cada vegada hi trovaven mes sentit al "puzzle".



Segur que la pregunta que es fa tothom es aquella nena adolescent amb quince anys, tothom hi sap com es la adolescencia!

Ara be, a qui li explicava les seves coses, els tipics cotilleos del "insti", temes dels (noviets), coses realment per desfogar-se amb un mateix, doncs be la nena no li podia explicar aixo a ningu ho portava alla dins seu i passava com si res, bueno "com si res" com podia mes be, ja que ella no hi tenia ninguna amiga en la que hi podia confiar al cent per cent, i realment es sentia SOLA.



Tothom sap com son els nens aquests tipics repelents que li dones fastic a la minima de cambi, doncs aquells nois anaven tots contra ella i las noies del institut s'unien a aquests nois repelents, i encara era pitjor, ja que ella hi pensava que per ho menys les nenes no hi serien tan dures com ells, pero el que pensaba no era el que era.



Tot aixo a ella li afectava cada vegada mes........



Quan la seva amiga va explicar tot el que sufria aquesta noia, osigui la París, la policia va pensar que aquesta noia s'havia autolessionat, per tota la situacio i els seus problemes i van pensar si i llavors per que rao a aparegut a una taquilla morta amb una carta tan sospitosa.
Capítol 2 El futur
Uns dies després de molta pluja, la nena després de patir tot aquest sofriment a l'escola, i adonar-se que pot ser el que li feia falta eran els seus pares, per desfogar-se i explicar-lis tots els seus problemes i posar-hi la solució, tot i que tenia a la seva àvia ella necesitaba l’amor d’uns pares, ja que dubto que ho hagués explicat ja que els seus pares van morir quan ella hi tenia no més cinc anys, van morir d’un accident d'avió.

I aquella nena adolescent havia de patir acos i la ausencia dels seus pares, tot i que no era gaire fàcil per ella ja que és una adolescent, i tot això t’agafa en una edad bastant complicada, era una nena molt estudiosa i educada amb tothom aun així que no la tractessin com es  mereix.

Després de tot el que havia passat es sentía sola, no tenía a ningú, no tenía casi ningún amic, i ningún dels que tenía era suficientment de confianza.  No sabia què fer, si que és veritat que ya había pensado en el seu futur, pero valía tot el que estava passant, tot el que s’estava esforçant per treure tan bones notes, només per un futur que ella pensava que anava a ser molt millor, tothom li felicita per les seves notes ja que eren de deu, pero com ella no hi pensava en el futur encara no li emocionava la idea.

Uns dies després no había millorat res, si que és veritat que passen mes de ella y ya no lo insultaban tant, pero estaba mes sola que mai. Aquell día había decidit anar a la biblioteca a menjar perquè no volia veure a ningú, no volia saber res de ningú, per ella ningún valía la pena només la seva avia, que ja feia dies que estava malalta y no volia ninguna visita en el hospital. Es va sentar en una taula que hi havia vida, va agafar el seu bocata de pernil dolç i va començar a menjar.  Ella no notava res estrany però de sobte un noi es va caure darrere seu, ella la va mirar, pero el noi va sortir corrents abans de que ella li pogues veure.

Un dia sortint de l’escola com de costum sola, va trobar un noi que ella notaba que li observaba pero es clar, com tothom reia de ella sense ninguna qüestió en especial, doncs pensava que seria un mes de la col·lecció, llavor ella va continuar el seu cami sola, fins que ell, en Xavi es va apropar i li va dir, bon dia, jo hi sóc en Xavi, i ella va contestar espero que no et burlis de mi com els altres nens de l’escola, ell va respondre que ni pensar-ho hi vendría a burlar-se d’una noia com ella.

Llavors ella ja poc a poc es va anant confiant, no seria la paraula perfecte, es va anant

obrint ja que ella no hi tinc a ningú amb qui parlar i es sentia important i emocionant per una vegada.

El Xavi s'havia convertit en una persona molt especial per a ella, mai li deia res que li molestés, sempre estava allà quan el necessitava, però hi havia una cosa que ella no entenia. De on habia sortit aquell noi?

Es va convertir tan important, que cada dia l’acompanyava a l’escola i després l’anava a recollir perquè no hi arribes sola a casa, ell la feia sentir-se protegida i sense ningun tipus de vergonya, es va fer una relació tan intensa que un dia en xavi a les cinc després de que ella sortir del cole, ell li va proposar un plan, anar al cinema i atiborrar-se de palomitas, ella molt apasionada li va dir que era és clar.

Al sortir del cinema en Xavi li va acompanyar a casa perquè no tornés sola, llavors a la porta de casa d'ella i ell es va llançar als seus llavis tan gruixuts, finalment van declarar que estaven sortint, per ella era el millor que li havia passat en tota la vid, ja que això no es dificil, dormia feliç menjava a menjador sola però feliç pensant en ell, en fi ella li coneixia realment? ella savia perquè aquell dia observava d’aquella manera?...

 

Capítol 3
En Xavi i ella van anar al cinema junts, hi van a veure moments super divertits i d’altres no tant.



Ja que en Xavi tenia un caracter una mica especial, i peculiar, i no gaire fàcil de portar.



Ella es veiia profundamente enamorada, en Xavi qui sap….



El Xavi quan li explicava als seus amics he estat parlant i sortint amb aquesta noia, es reien i li feien comentaris no gaire agradables com per exemple quin fastic, quin pringat, no surtis amb això…..



Ell no la defenia, el també reia. En canvi ella li parlava a la seva àvia d’ell molt ilusionada i contenta, també escrivia d’ell al seu diari, explicant el seu tremende físic, el seu amable caràcter i que li encantava tot d’ell.



Ells dos seguiant quedant pero despres de aquells comentaris q feien els seus amics a ell ja li donava una mica més de vergonya ja que ell el que va respondre a tots aquells insults va ser, (no tot es el que sembla).



A ella li seguiant acosant al col.legi, pero ella ja hi savia ignorar una mica més els insults gràcies a que ella es sentia amb una mica més d'autoestima per en Xavi.



En Xavi un dia li va dir a ella que es vinguessi al parc on ell sempre quedava amb els seus amics, i ella era obvi que no es volia trobar amb els seus amics ja que sabia com eren i preferia passar del tema.



En xavi li va dir que vingui, i ella volia anar amb ell pero li va dir que preferiria no anar, ell li va dir que no hi estarien els seus amics i ella va dir que estaria alla en deu minuts.



Ella pensant que només estaria en Xavi va aparèixer a aquell parc amb un ram de flors, i tots es van començar a riure incluit en Xavi, ella molt deprimida va tirar el ram de roses al terra es va apropar en Xavi i li va dir:” per què m’has hagut d’enganyar i a sobre t’has rigut de mi, tu no ets així quan estàs amb mi sol, de veritat no se que et passa, però això que m’has fet si que no m’ho esperava de tu”, ella es va girar i se'n va anar, i els amics d’en Xavi van fer més comentaris encara: pringada vesten, ningú et vol ni mai et voldrà, oblidat d’en Xavi que ets un nivell molt més baix que ell.



Ella se'n va anar corrents i plorant, se’n va anar a un pic d’una muntanya es va assentar amb els peus recolzats a un precipìci i allà es va posar els auriculars i va voler desconnectar del mon per minuts, o qui sap si per més temps.



En Xavi la va trucar varies vegades pero ella refusava la trucada i ell se’n va anar a buscar-la.



Quan va arribar ella estaba escoltat la cançó “Say you won’t let go” en un sentit le recordava al Xavi. Ell li va fer un petit cop a l’esquena, ella es va espantar molt, però quan el va veure el primer que va pensar era donar-li una abraçada pero estaba molt dolguda, llavors el que va fer va ser el contrari del que ell pensava que anava a fer, li va donar una bufetada.



Ell va reaccionar ràpidament i es va apartar encara que li havia arribar a tocar la cara.



Encara que ella es sentia malament pel que havia fet se'n va anar corrents.



Quan va entrar a casa estaba la seva àvia esperant-la i ella li va explicar tot el que havia passat amb el Xavi, després se'n va anar a dormir per preparar-se pel dia següent.



En Xavi en canvi quan va arribar a casa es sentía estrany, per un costat li feia gràcia el que havia passat, però per l'altre había començat a sentir coses per la Paris.



El día següent en Xavi no la va veure en tot el día, pero mentre estava amb els seus amics de sobte la va veure, allà sola plorant. Ell encara que tenia por pel que els seus amics penssesin, va anar a parlar amb ella. Ella estava amb els ulls plorosos, escoltant música amb els mateixos auriculars que ahir. Quan es van veure cara a cara. Els dos es van quedar callats durant uns minuts, no sabien que dir, fins que uns del amics del Xavi va cridar: “Mireu-la no sap que dir perquè li han trencat el cor”,tots van començar a riure, pero el Xavi estaba seriós, va agafar-la per el coll i li va estampar els seus llavis lentament, el petó no era agressiu era més lent, es notava que lo estaba gaudint. La primera que es va separar va ser la Paris, ella estava molt desconcertada, primer es reia d'ell i li deixa en ridícul davant de tots els seus amics, i ara li feia un petó davant d’ells. Això era una broma es volia tornar a riure d’ella. Llavors es va aixecar es va treure els auriculars que encara els portava posats i se’n va anar.



Va anar a casa sola caminant, quan va arribar estaba la policía en la porta, ella es va asustar molt perquè va veure com treuen a la seva àvia i li portaven a l'ambulància. Li van explicar que la seva àvia havia tingut un infart i que segurament no sobreviuria, llavors ella va començar a plorar molt profundament. La van portar al metge per estar amb la seva àvia, al dia següent la seva àvia va morir davant seu.



En el seu funeral unes persones que no coneixia de res es van apropar, es van presentar i va resultar que eren els seus tiets, vivien a l'altre punta del país i volen adoptar, tot el que li havia passat era horrible es mereix una oportunitat per ser feliç. El dia següent va empaquetar tot i se’n va anar. Per ella era un nou començament, potser el Xavi deia la veritat i la volia, però ara mateix era lo millor per a ella i això era lo important.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]