Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3asojbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
LES NOTES DEL BOSC
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 El Bosc
Aquesta  nena descansa des de fa més de 100 anys en un bosc fred i obscur amb molts arbres alts i sense fulles. El bosc només ha estat trepitjat per un humà, un que només ha tingut un viatge d’anada.

Durant l’estança en aquell bosc va construir una petita caseta de fusta, però no va aconseguir acabar-la, la va deixar a mitges ja que va desaparèixer. L’únic que va aconseguir va ser despertar a la nena.

Tot va començar a l’escola, en Jaume un noi alt de metro vuitanta, amb un cos més o menys atlètic, i de cabell ros amb els ulls de color blau i una mirada desafiant, anava a 4rt d’ESO juntament amb els seus amics, la Martina i el Biel. La Martina era una noia adolescent amb el cabell castany i llarg amb ulls verds, era baixeta i li deien Tina. En Biel era un noi de cabell negre, i ulls marrons, ell era el capità del seu equip de fútbol ja que era baixet però molt fort.

Tots tres vivien a Gavà i tenien unes colònies  de fi de curs al càmping Stel Puigcerdà. El càmping era molt gran ja que estava pensat per colònies de escoles i per passar l’estiu  caminant per els boscs. Però ells hi tenien que anar al hivern on feia un fred impressionant ja que estava tot nevat, podria dir-se que es preciós però amb aquell fred a un se li treien les ganes d’estar-hi.

La setmana següent era una gran setmana perquè s’anaven i també abandonaven les seves estimades famílies uns quants dies. Ells tenies tota la gran il·lusió ja que en el seu grup de classe hi havien tres o quatre alumnes que portaven begudes per muntar una festa que mai oblidarien. En aquell càmping ja hi havia estat de petits i lis feia molta il·lusió reviure de nou les aventures i emocions que tenien de petits juntament amb els records de llançar-se boles de neu a la cara dels seus amics i muntar-se en tirolines molt llargues i divertides.

 Va arribar el dia d’anar al càmping, al arribar al institut tots tres es van ajuntar amb les seves maletes preparades per estar un parell de setmanes de càmping. Després de deixar les maletes al autocar els hi van donar un petó als seus pares i van pujar ràpid per seure al principi. La Martina es va asseure  amb en Jaume, i el Biel es va sentar amb la professora perquè es marejava amb els viatges llargs ja que no li agradava anar amb autocar.

Durant el viatge van estar parlant dels records que tenien i de la il·lusió que tenien de tornar a ser en aquell càmping:

-Quines ganes que  tinc de tornar a veure la Joana, la monitora que teníem quan anàvem a la piscina.- Va dir el Biel abans d’agafar una bossa de plàstic per vomitar.

-Ja veus, amb el seu company tant guapo que m’agafava mentre practicàvem crol.- Va dir la Martina.

-Tu el que vols es parlar amb ell per veure si tel pots lligar. –Va dir el Jaume

- Calla Jaume!.-Va dir la Martina.

Quan van arribar al càmping, no els hi va donar la impressió que a ells els i donava quan eren petits. Van posar les maletes a una habitació gran on dormiria tota la classe amb unes lliteres velles i brutes.

Desprès es van dutxar ja que era casi de nit i es van posar un xandall per anar-se de festa tota la classe i sense els professors.

És va fer fosc, era una nit molt freda i gèlida, estaven en el menjador passant-ho d’allò més bé. El tres protagonistes es van anar a donar una volta per veure si estava el monitor guapo de la piscina a la sala de monitors. Però es van perdre ja que hi havia una boira impressionant. Van seguir caminant sens rumb i amb por perquè ja no veien ninguna llum del càmping.

Amb les llanternes dels mòbils que no tenien cobertura van fer el signe de SOS per veure si algú els veia, també van cridar, ja estaven preocupats tots tres es van posar nerviosos però van mantenir la calma ja que era pitjor angoixar-se. Van caminar encara mes, els arbres es feien mes alts i tenebrosos, també estava augmentant mes la boira. Tot s’estava calmant però complicant al mateix temps perquè no sabien com tornar.

Mentre buscaven la sortida del bosc i de la boira, van veure una cosa al terra com si fos una roca amb l’estatura d’un cos humà, però quan es van apropar se’ls hi van gelar els cossos i tot sorpresos es van posar a cridar pel que havien vist, era un cos d’una persona morta!
Capítol 2 El joc
Tots es van quedar pàl·lids. Era una persona gran i estava fred, no s'ho creien, no podien parlar, hi va haver un silenci impressionant.

Aquell cos era horrible, sense pell, tot destrossat, només ossos, uns ossos desgastats, desgastats del temps, com si haguessin passa cent anys des de la seva mort.

Els tres adolescents van cridar, estaven a punt de plorar, no podien caminar. A poc a poc es van tranquil·litzar una mica i van caminar cap a un altre costat per tal de trobar el càmping. Ningú va dir ni una sola paraula, en el petit camí estret i tenebrós.

Van caminar uns quatre-cents metres i en algunes vegades van fer el moviment de córrer o de caminar més de pressa per tal d'allunyar-se d'aquell pobre esquelet.

A mesura que caminaven, ells es van anar cansant i nesecitaven algo de menjar i de beure, però no era moment, ja que després del que havien vist, a tots tres se'ls hi van treure les ganes de passar-hi un glop d'aigua.

..........

La nena se'n va adonar de la seva presència de carn, carn tendra i tova, suficient per a dormir cent anys per cada persona. Li va entrar ganes de caçar, unes ganes que no havia experimentat des de feia molts anys, les ganes de matar!

La nena estava molt preocupada perquè tenia tres enemics, en Jaume, la Martina, i en Biel.

Per aconseguir matar a la nena havien de fer una espècie de joc on havien de trobar set notes en el bosc i recopliar-les a la casa que va construir l'home mort. Aquest joc era molt difícil, ja que el bosc era molt gran i les notes estaven per als arbres, i si aconseguien aquest gran repte podrien matar a la nena i saber la seva història.

..........

Els nois espantats i amb molta por es van adonar que havien estat caminant en cercles, ja que es van tornar a trobar amb el cadàver, però aquest cop el cos estava del revés, com si algú l'hagués mogut, com si l'haguessin revisat.

Els nois el van revisar perquè no s'ho creien, no es creien que s'hagués mogut, al revisar-lo van veure que tenia una nota, la van llegir en veu alta:

                                                    Nota 1

                                   L'inici, les regles, l'objectiu:

            Aquest és un bosc maleït, un bosc que no ha trepitjat ningú.

    S'hi voleu sortir, heu de trobar unes altres sis notes que completan una                                                            història,

              la història d'aquest bosc i com va començar la maledicció,

             i per sortir les haureu de reunir en una cabanya mig construïda.

En aquest joc us trobareu amb perills que ni us imagineu, perills fantasmals.

-Estem de conya oi?-Va saltar la Martina.

-Busquem la sortida i pi.pi.pirem qu.que tinc por.-Va dir el Jaume.

-Marxem i si ens topem amb les notes doncs fem el joc.-Va afirmar el Biel.

-Doncs correm! Marxem! - van dir tots tres.

Mentre caminaven ràpids entre els arbres, la Martina es va topar amb un arbre que tenia una cosa blanca rodona, semblava una carta però aquesta s'il·lumina més.

Era com una càmera que utilitzava la nena per vigilar als pobres concursants

aquela forat al mig on estava la segona nota pel joc on seguia explicant la història de la nena.

Tornaren tots a caminar un altre cop i aquest cop sí que es van trobar la segona carta que estava a l'altura de la cintura dels tres valents. Això de què estigués a l'altura de la cintura els va sorprendre, ja que era molt estrany. Però igualment van llegir-la i així deia:

                                                     Nota 2

     Tot va començar amb una família que estava molt feliç de viure a la                                                               muntanya.

I un dia van anar d'excursió el pare la mare i la filla, però van tenir la mala                                     sort que la filla es va perdre.

Els nois van seguir caminant i van escoltar un soroll molt estrany però tenien tanta por, que van començar a córrer i van tenir la sort que van veure un cau de conills on hi havia la tercera nota on continuava la història.

                                                    Nota 3

Al final del dia els pares de la nena van marxar del bosc i van deixar de buscar-la, ja que es feia fosc. Tenien l'esperança que tornaria l'endemà.
 

Capítol 3 El Final
-Tinc una mica  de por.- Va dir el Biel.

-Si pirem ja si us plau que no vull seguir aquí.-Va dir el Jaume tremolant de por.

-Ja que hem començat acabem-lo i deixeu de plorar.- Va cridar la Tina

- Sembla que les notes estiguin col·locades voluntàriament per a que les trobem mentre caminem.- Va dir el Biel.

-Parem millor de caminar? Es inútil que caminem per trobar les notes prefereixo estar aquí parat fins que passi l’alba.-Va dir el cagat del Jaume.

-Nois crec que he vist una llum passar per darrere vostre moveu-vos no us quedeu quiets que no hem fio de que estiguem sols en aquest bosc segons ho que posaven les notes.- Va dir la Martina.

De sobre es va escolta un soroll esgarrifós i de darrere de ells tres va aparèixer una silueta petita però molt fastigosa i horrorosa.

Tots tres van córrer com si els hi anés la vida per davant i amb mala sort que es fan separar cadascú per un lloc diferent a l’ altre.

Per sort la bruixa es va anar però ja era tard perquè tots tres s’havien separat i jo no crec que es veurien més.

En Jaume ja que era el mes ràpid va córrer mes que els altres dos i va ser el primer en topar-se com les altres tres vegades amb una nota però aquesta vegada la nota era mes llarga que les anteriors. La va agafar amb les seves mans suades de córrer tant i la va llegir i així deia:

Nota 4

La nena estava en el bosc fred i espantós. Ella tenia por i gana però no podia aguantar mes les ganes de plorar i així va ser, es va posar a plorar i se la escoltava a molts metres però ningú la va trobar. Llavors amb el fred i la gana, al cap de cinc hores en el bosc va acabar morint. Quan va morir es com si el bosc se la mengés ja que el seu cadàver va desaparèixer sense deixar rastre.

.........

La Martina que estava plorant a la vegada que corria va acabar arribant a la copa d’una muntanya en a qual nomes tenia un arbre espantós que una altre vegada a la altura de la cintura hi havia una nota molt mes llarga que les que ella havia vist. Però si agafava la nota era molt probable que es caigués pel barranc sense fons ja que estava ple de boira. Se li va fer difícil agafar-la però amb ràbia i llàgrimes la va aconseguir agafar, es va aixugar les llàgrimes per poder lleguirla be i així deia:

Nota 5

En aquell bosc terrorífic, estrany, fred, un bosc que ningú desitjaria perdràs, quan la nena va morir un fenomen de la natura va fer una cosa inexplicable.

Les arrels dels arbres del boscs van moure-la fins a un lloc no se sap si estratègic o perquè va ser casualitat. Quan les arrels van deixar de impulsar al cadàver de la nena, van deixar-la al terra i entrar a lo més profund del bosc, on es va trobar una casa de fusta ronyosa i fosca, on es va quedar la nena estesa al terra morta cent anys.

Aquella casa l’havia construït un home, el primer en trepitjar aquell perillós bosc on si entraves allà ja no sorties més. Per això mateix aquell home va morir dintre d’aquella caseta de fusta.

I la nena es va convertir en una bruixa, estava jugant amb tots, els nens van caure en la seva trampa, però la bruixa començava a tenir por perquè portaven ja 5 notes i a la sisena la bruixa moriria i tornaria un altre cop la nena bona i petita que els seus pares la van perdre al bosc. I ara tot es tractava de que els nens aconseguissin la sisena nota, però estaven perdut perquè no sabien per on buscar.

.............

El Biel seguia corrent desesperadament i de sobte va caure a una trampa que estava tapada amb plantes i ell no va veure aquell forat i va caure.

En aquell forat hi havia serp, i ell va veure una cosa estranya que tenia a la boca, era la sisena nota!!! Però en aquell moment ell pensava en el risc que soponia que hagués una serp venenosa al seu costat.

Va tenir el miracle que va caure una pedra al cap de la serp i es va quedar inconscient o morta, millor no saber-ho i li va agafar la nota 6.

Nota 6:

Després dels cent anys va ressuscitar, però no era el seu cos normal era més vell i arrugat, es sentia molt estranya, tenia set de sang.  Així va començar tot.

Si teniu les sis notes només les heu de ajuntar i acabareu amb tot això.

El Biel va aconseguir sortir amb molt de dolor, va anar corrents pel camí en el que es trobava.

..........

La Martina no sabia per on caminar i va decidir caminar recte i va arribar a un descampat  on hi havia una casa de fusta.

..........

El Jaume va fer el mateix i va arribar al mateix descampat on hi havia la mateixa casa.

Va sentir un crit estremidor i molt agut, es va girar i va veure una senyora gran que el va començar a perseguir per tot el descampat, es va trobar amb el Biel i li va donar la seva nota.

El Biel va ser perseguit per la bruixa i ell va començar a córrer i li va donar les notes a la Martina, que era qui portava totes elles.

Ella les va posar en ordre i va cridar:

-Desapareix maleïda bruixa!

La bruixa va desaparèixer juntament amb el bosc.

Van sortir i van arribar al càmping on tots tres van estar contents.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]