Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bpmartinbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.
Capítol 1 ÀNECS
<div style="\&quot;text-align:" justify;\"="">Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir ... 

2 de setembre del 1997

Tocaven dos quarts de dotze quan la petita Lucia ajudava els seus pares a ficar les maletes en el cotxe. Portaven diversos mesos organitzant aquest viatge a França per a passar un cap de setmana a la muntanya els tres.

En arribar allà van ser directes a la casa que tenien llogada en plena muntanya. No tenien veïns, era un lloc apartat del centre molt tranquil envoltat de pantans.

Van baixar totes les maletes i la mare es va posar a ordenar tota la roba en els armaris mentre la Lucia i el seu pare jugaven al costat dels pantans. Jugaven al Splash, que consistia en amagar-se i quan trobessis al teu rival donar-li amb el globus d'aigua en el centre del tors i qui li donés abans guanyava. La Lucia es divertia molt jugant a aquest joc amb el seu pare, ja que sempre ell li deixava guanyar per a poder estar més contenta.

Quan va arribar l'hora de dinar es van asseure i van parlar sobre l'excursió que tenien organitzada fer demà. S'havien de despertar aviat perquè anaven a visitar un bosc amb diferents espècies d'arbres i diversos llacs que valia la pena veure'ls. 

En despertar-se la Lucia va esmorzar i el seu pare la va ajudar a vestir-se, van agafar el cotxe i es van anar. Quan van arribar al bosc la nena va córrer fins al llac, ja que li va cridar l'atenció la gran quantitat d'ànecs que nedaven sobre ell. 

Quan va sortir corrent cap al llac va perdre de vista als seus pares, ells impacients la van buscar per tots els llocs però no va haver-hi sort així que van decidir separar-se. La mare es va posar a buscar per la part de la muntanya on hi havia diverses famílies dinant en taules de fusta sota el sol i alguns animals en llibertat buscant quelcom que caigués a terra.

En canvi el pare es va posar a buscar en la part dels llacs i els aiguamolls, era la part on no hi havia gent, més solitària, així que va pensar que seria més fàcil trobar-la.

Després d'un parell d'hores buscant a la Lucia ningú tenia idea d'on podia estar. Els pares van contactar amb la policia els quals van començar a inspeccionar la zona per a intentant trobar-la.

Diversos policies van tornar al punt on es trobaven els pares i els van explicar que ja s'estava fent de nit i que era impossible continuar buscant amb tanta foscor en un bosc tan gran. Les patrulles van començar a abandonar el lloc però així i tot la mare de la Lucia va decidir no rendir-se i continuar buscant bosc més endins, molta gent li deia que era perillós però ella no pensava a abandonar a la seva filla sense abans saber res d'ella.

Quan portava una hora buscant i donant veus intentant cridar l'atenció de la petita va trobar prop d'un aiguamoll la mateixa sabata que portava la seva filla aquell mateix dia. En trobar aquesta pista continuava buscant, més endavant va començar a trobar peces de roba d'ella quan de sobte va cridar i va caure a terra marejada. Els pocs policies que quedaven van anar corrents al lloc d'on provenia el crit esgarrifós i quan van arribar van trobar a la petita amb el clatell cobert d'una capa gruixuda de sang coagulada i amb la cara girada cap al fons de l' aiguamoll. La mare, en shock, restava immòbil al terra amb trossos de roba i una sabata de la seva estimada filla a les mans.
Capítol 2 La sospitosa taca negra
Als minuts va despertar la mare tota nerviosa pel que acabava de passar amb la seva filla, la policia i un equip especialitzats de psicòlegs van parlar amb ella i amb el pare intentant calmar-los. Mentre els portaven a la comissaria els equips d'investigació intentaven inspeccionar la zona i poder trobar proves fins a arribar a la causa de la mort de la petita Lucia.

Al cap de dues hores els investigadors no van trobar gaires coses, ja que les empremtes dactilars es van esborrar amb tot el que hi havia a l'aiguamoll.

Una setmana després de tot el que va passar els pares hi estaven millor, estaven intentant superar tota la mort de la seva filla, la mare seguia molt malament però a poc a poc amb l'ajuda dels psicòlegs podia recuperar-se, i el pare se'l veia menys afectat, semblava com si no l'importes gaire tot el que havia passat. Mentre ells es recuperaven el sector d'investigació van trobar diverses empremtes dactilars però no sabien a quina persona romania, ja que no estaven en molt bon estat. Van fer el possible perquè es veiés bé i l'empremta va coincidir amb la de la mare. A causa d'aquests resultats li van donar data per fer-li un interrogatori que va durar tres dies sencers però ella seguia insistint que era innocent. Els agents de policia no es creien que fos veritat la teoria que tenien els investigadors que la mare va matar a la seva filla i després es va fer la despistada fins a arribar al seu cadàver i fingir que ella no ha tingut res a veure.

Les coses no anaven molt bé, la família recolzava a la mare en tots moments i en totes les decisions que ella prenia, però els agents seguien creient aquella història, ja que les proves només demostraven allò.

Dies més endavant van trobar empremtes del pare també llavors van canviar la principal història sobre el crim, ara creien que el pare i la mare tenien tot planejat i sabien com passar desapercebuts. Encara que quasi tota la gent del poble pensava que aquella teoria sobre la mort de Lucia era certa el pare i la mare es van passar setmanes en jutges i interrogatoris declara'n-se innocents, però així i tot com les proves indicaven que tota la història era certa, els van ficar a la presó preventiva fins que trobessin més pistes que indiquessin que no eren culpables.

Ningú podia fer res perquè els mesos passaven i els investigadors no eren capaços de trobar més pistes, els pares cada vegada es desesperaven més perquè ells sabien que no hi havien sotmès aquell assassinat tan brutal a la seva filla de quatre anys. Encara que ells es declaraven innocents hi havia una taca negra a l'historial del pare que feia sospitar a tots els agents de policia. Aquell historial narrava un fet inusual en un home amb estudis i una bona família.

En veure tot això els jutges li van demanar al pare un altre interrogatori, van veure que es començava a posar massa nerviós i les seves versions no coincidien amb la veritable història de tot el crim...
Capítol 3 CULPABLE
El pare cada vegada es posava més nerviós i començava a suar llavors la policia s'estava adonant que algun secret guardava. Quan la policia el va començar a acaparar amb tantes preguntes el pare no va poder aguantar més i es va declarar culpable, llavors va començar a narrar la història tal com és des del principi:

Jo estava enamorat de la meva filla Lucia, era el meu petit àngel, però d'ençà que va néixer l'únic que ha fet ha sigut separar-nos a la meva dóna i a mi. Ja no teníem temps per estar sols els dos, llavors vaig pensar la manera de matar-la però sense que ningú s'adonés. Per això vaig organitzar aquest viatge en mig de la muntanya. La meva primera idea era matar-la als pantans que tenim al costat de casa, però era impossible, ja que la meva dóna no la deixava mai sola. Llavors vaig oblidar-me de l'assassinat que volia cometre perquè sabia que aquell cap de setmana no tindria l'oportunitat. Al matí de l'endemà vam anar al bosc on hi havia molts arbres i llacs, quan vam arribar, la Lucia va córrer fins al llac que li va cridar l'atenció per la gran quantitat d'ànecs, allà es va perdre, però això us asseguro que no va ser cap idea meva ni res. Quan la vam començar a buscar a mi em va tocar buscar per la part de sota, però no vaig trobar res, em vaig anar una mica més lluny i vaig veure com una nena corria pel bosc amb cara d'espantada, des de lluny no semblava la meva filla però la vaig començar a seguir per si un cas. La nena corria molt de pressa i a mi em començava a faltar l'aire de tot l'esforç que havia fet. Llavors vaig decidir seure'm a la vora d'un aiguamoll. Vaig estar allà bastant temps, però ja no veia a la nena, al cap de poc temps vaig veure com algú venia des de lluny i quan es va apropar no m'ho podia creure, era la meva filla, hi era viva! Es va asseure al meu costat i vaig estar una estona amb ella pensant que podia fer, una part em deia que em desfés ja d'ella però una altra part em deia que encara em queda molts bons moment amb ella i que en veritat l'estimava molt. Jo veia que passava el temps i que tenia l'oportunitat que tant he estat esperant, aquella oportunitat no la podia deixar perdre. Llavors em vaig posar massa nerviós i vaig agafar una pedra i la vaig colpejar al seu petit clatell. En veure tota aquella sang brollant pel seu cos i a ella inconscient a terra em vaig penedir moltíssim però jo ja sabia que no hi havia marxa enrere. No sabia que fer perquè si la descobrien, veurien totes les meves empremtes dactilars, llavors vaig decidir ficar-li tot el cap dins de l'aigua moll perquè no hi quedes ni una prova.

Vaig tornar on hi era tota la policia i vaig passar desapercebut com si no hagués fet res. Però en aquell moment sabia que seria el meu fi, ja que s'hem va oblidar amagar la pedra amb la qual la vaig colpejar. Mentre passaven els interrogatoris jo veia que ningú descobria aquella pedra llavors pensava que mai la trobaríeu fins avui.

Jo Miquel López Pons, pare de la petita assassinada em declaro culpable de la seva innocent mort.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]