Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bccbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast
El dia d'avui
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.
Capítol 1 Un nou somni no tant somni
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.

La Blanca tenia res més que 19 anys quan va decidir obrir la seva pròpia perruqueria, era una perruqueria vella que portava anys sense amo, però a ella li va resultar molt interessant i encantadora, de fet li va veure algo molt especial...al costat hi havia una rostisseria on venen pollastres a l’ast i més menjar d’aquest que encarregues per portar-te a casa quan no et ve de gust cuinar, realment allò no és el que més li va cridar l’atenció, el noi que hi havia venen pollastres a la rostisseria era un nano de uns vint i pocs anys que resultava molt encantador i eixerit. Es podria dir que a la Blanca li va cridar molt l’atenció desde el primer moment però no li va donar gaire importància, ara no era el moment de pensar en bajanades perquè el que més li interessava en aquell moment era obrir el seu desitjat somni desde petita, la perruqueria Goyo.

El que li va empentar a ser perruquera va ser la seva besàvia Josefa, després, la seva mare també va ser-ho, la seva tieta tenia una perruqueria juntament amb el seu espòs… això va fer que ella des de petita tingués aquella obsessió per ser perruquera.

Ella somiava amb la seva gran perruqueria, de rajoles grises i parets blanques amb els productes de cosmètica ficats en unes estanteries de vidre per exposar-los i vendre’ls.

El seu somni s’estava fent realitat, ella ni s’ho imaginava però així era, a partir d’ara seria Blanca la perruquera, igual que la seva besàvia, que era la famosa Josefa la perruquera.

La Blanca va començar a agafar idees de diferents llocs que li semblaven interessants i sobretot algo exuberant per a que cridés l'atenció. Quan ja tenia tot preparat per a que comensesin a ficar el terre pintar parets i tot allò que fan els arquitectes, va sorgir un problema… les rajoles eren blanques en comptes de grises, a la Blanca li va sentar molt malament aquell fet va demanar cambiar-les però tampoc li semblava malament. 

El dia de l’obertura de la perruqueria van fer una festa per celebrar l’inici, gairebé va venir tot el poble i la gent semblava estar molt satisfeta d’haver renovat aquell puesto vell. Hi havien diferents persones de diferents edats, diferents talls de cabell, colors, vestimentes… la Blanca va aprendre molt aquell dia, anava acompanyada de la seva mare i van pentinar, rentar i tallar molts cabells especials cada un a la seva manera. Era un bon inici, el que la Blanca no sabia era que en un futur potser no molt llunyà la gent del poble acabaria marxant.

 Això volia dir que perdria molts diners i si no tenia suficients per pagar el local, els productes de perruqueria i haver de pagar a les altres noies que li ajudessin per poder-se guanyar un sou digne amb el qual es poguessin mantenir les seves necessitats personals tindria que tancar la seva perruqueria i apanyar-se un altre cop per poder obrir-la en un lloc on hi hagués més gent o ficar-se al negoci d’un altre persona l’únic que volia era tenir una vida com cal. 

Entre el terre y el que estava per venir la Blanca ho passaria malament, però un terre es un terre, no té la mateixa importància que perdre un somni el qual li ha costat massa per a que s’ anés tot lluny d’osques.

 
Capítol 2 LES COSES ES TORCEN
El noi de la rostisseria va anar a fer-li una visita a la Blanca, era un noi alt amb els cabells negres y els ulls verdosos, semblava ser d’una altre ètnia ja que portaba unas sabates no habituals i tenia la pell mulata, ell es deia Pablo Shkizda Mahoam. Era del Marroc d’un lloc dit Esauira una ciutat portuària i turística situada en la costa atlàntica. No semblava per res en quant a l’accent del lloc on pertanyia, és més, deixant apart el color de pell i la fisonomia semblava nascut aquí.

En Pablo va anar a demanar-li si li podia tallar el cabell perquè havia d'anar a casa de sa mare i si el veia amb aquells cabells ell sabia que li ficaria la bronca, així doncs, la Blanca va veure algo especial en ell però abans de pensar en el treball ella va voler saber més d'ell, li cridava molt l'atenció, és més li agradava, quan el veia la panxa li feia pessigolles. Mentre li tallava el cabell li anava fent preguntes, de fet anaven agafant mes confiança cada cop, es veien dia si dia també, fins que van agafar molta confiança i es van convertir en parella. De fet una de les poques que havien al poble ja que hi havia poca gent de la seva edat.

Després de mesos va acabar passant el que havia de passar, com a tota història algo havia d’anar malament, la gent del poble va començar a marxar, solament quedava gent gran que almenys venia cada setmana a arreglar-se el pentinat,  la Blanca aconseguia benefici de tota aquella gent de la tercera edat pero seguia sense obtenir les xifres que ella volia…

Molta gent va començar a empaquetar caixes per marxar del poble i cada cop anava quedant menys gent. Això etristia a la gent del poble, però sobretot a la Blanca.

El pitjor era que no solament  li anava malament el negoci a la Blanca,  li anava malament fins i tot el negoci del seu chicot també anava en orris, ja que va rebre una carta dient que si no pagava tot el que havia de pagar en menys d’un mes li treurien la rostisseria. Ells, molt preocupats no sabien el que fer i van pensar en mil coses però no totes els hi semblaven bé. La millor opció era marxar del poble, però i que passaria amb tot el que havien construït fins el moment?

La Blanca i el Pablo estaven molt preocupats i disgustats, no podien seguir vivint allà. Tenien que buscar un lloc on poguessin viure amb les mateixes condicions d’abans. Aixo era molt dificil de que ho aconsegueixin ja que necesitan molts diners i no sabien ni per on començar, pero es van donar conte de que ells dos sols no podrien sortir d’aquell enrenou tindrien que demanar ajuda.

La Blanca va explicar la situació en la que estaban ells dos a la seva família, la seva mare va deixar que es quedessin a viure un temps amb ells fins que recuperesin tot el que havien perdut i poder traslladar els dos locals en un altre poble on hi hagués molta més gent perquè no els tornes a passar el mateix.

Van tancar definitivament els locals i començar a empaquetar productes per endur se'ls, la gent que quedaba al poble es va donar compte del que els hi pasava i van intentar ajudar-los buscant locals on poder obrir de nou la perruqueria i la rostisseria, llocs atractius i barats.

Igualment els incomodava no saber el futur… que els hi deparava? ja havia passat molt temps i cap ángel havia caigut del cel...
 

Capítol 3 Dins un final feliç
Ja no podien més… tenien pensaments molt negatius, la situació no acompanyava. La seva relació sempre seguia igual, eren els dos molt bons i es cuidaven molt entre ells. Però això no volia dir que no tinguessin precupacions…

Buscaven dia rere dia un lloc on poder estar a gust però no ho trobaven, estaven indignats ja que els dos volien seguir amb els seus treballs d’ ensomni.

Un día pel matí la mare de la Blanca va trucar dient-li que havia trobat un local que li semblava bé i tenia tot el que buscaven. La mare va trucar a l’ immobiliaria interesada pel local i li van dir que si es donava presa encara arribava a temps ja que aquell local era molt demandat. Ràpid la Blanca va trucar a en Pablo per a que la vingués a buscar a casa, ja que el havia sortit a donar un volt amb el cotxe per una urbanització molt maca que li portava records de quan ell era petit. Era un conjunt de cases a la part alta de Barcelona, totes blanques i amb flors de molts colors i de tot tipus.

Quan el Pablo sortia amb el cotxe del parking li va semblar escoltar un esclat a la roda de darrera, així era, havia esclatat!

I ara que? Arreglava ràpid la roda? No podia deixar a la Blanca sola.

El Pablo no volia que la Blanca arribes a misses dites i va arreglar la roda com mai ningú havia vist, en un tres i no res.

Quan la Blanca va veure al Pablo es va ficar súper feliç…

Van entrar al local i van començar a mirar a tot detall. El terra era brut y les parets mal pintades però era gegant y estava a una molt bona ubicació. A la mare de la Blanca, que es deia Úrsula li feia molt il·lusió pintar les parets i a la mare d'en Pablo canviar el terra amb l’empresa del seu marit.

Així va ser… després de molts intents vas aconseguir el local, l'Úrsula va començar a pintar les parets blanques i la Rafi, mare d’en Pablo el terra.

Tenien pensat dividir el local per la meitat de lo immens que era. Els hi va sortir barat i tot els hi anava bé, després de tots els esforços van ficar el mateix terra, el mateix blanc a les parets i el mateix amor a cada un dels costats que dividia aquell local.

La Blanca va començar a buscar i comprar per Internet tot el mobiliari de la perruqueria més el que tenia en l’altre. Li va quedar genial perquè va fer una part del local com una botiga de venda de cosmètica. Les primeres clientes ja treien el cap per la vidriera. Era increïble, la Blanca estava emocionadíssima i li agradava deu mil cops més el local.

En Pablo en canvi va agafar tot el que tenia a l’altre rostisseria i ho va ficar a l’altre. Li va quedar un local molt ampli i era la felicitat de mig poble. Els seus pollastres eren i serien els millors de tota Barcelona. Estava orgullós d’ell mateix, donava gràcies a Déu cada dia. Va decir ficar-li, l felicitat d’un pollastre a l’ast. Es va inspirar en un llibre infantil que va portar la filla d’una clienta el segon dia de l'inauguració.

Finalment després de lligar caps, va arribar el dia de l’aniversari de la Blanca. Quan ella va despertar tenia una carta al costat però en Pablo no era. Li va donar unes coordenades y li va ficar una T-10 per a que pigues mar amb el bus metropolità i així anar fent temps. Les coordenades dirigien a aquella urbanització que li agradava tant al Pablo. Allà està a ell… a una casa blanca amb un ram de flors y un altre carta. La Blanca la va agafar, hi havien dues claus i una lletra on ficava: “Benvinguda a la teva nova casa Blanca.” Ella va saltar d'emoció, el que no sabia es que eren dues claus diferents.

Una per la casa i un altre per un nou cotxe. Es van donar un petó i fosos en el van quedar-se abraçats una bona estona.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0359
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  125 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  29 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  12 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  17 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  27 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]